Calidoscopi d'Educació Social

Recull de 12 relats que repassen els diferents tipus de maltractaments que poden patir la gent gran i donen a conèixer històries de la vida quotidiana que fan mal i que molt sovint passen desapercebudes. Relats amb tracte: tracta'm bé, campanya de prevenció dels maltractaments a la gent gran. Solsona: Consell Comarcal del Solsonès, 2013. 63 p. Exemplar consultable als centres DIXIT

Recull d'articles publicats al butlletí electrònic Inf@ncia de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència els anys 2011 i 2012. Ofereix una visió plural gràcies als coneixements, reflexions i experiències d'experts i expertes en la matèria. Acompanyant el seu present: professionals amb la infància. Recull d'articles del butlletí Inf@ncia (2011-2012). [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, 2014. 334 p. (Col·lecció Infància i adolescència; 10) Exemplar consultable als centres DIXIT i en líni a

Les brigades de serveis exteriors del CIRE van col·laborar en el dispositiu de neteja de les platges de Barcelona després de les celebracions de la revetlla de Sant Joan, en el marc del dispositiu especial preparat per l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona Des de les 7 h del matí fins a les 10 h del passat 24 de juny, una colla formada per 10 interns de tercer grau va participar en la recollida de la brossa que acostuma a quedar a la sorra després de la festa de la nit anterior. Els presos, supervisats per dos capatassos, van netejar les platges i el perímetre del voltant del litoral urbà de la ciutat de Barcelona. Aquest ja és l’onzè any consecutiu en què el CIRE contribueix al manteniment del litoral barceloní l’endemà de la revetlla. Els serveis exteriors del CIRE són colles externes d’interns propers a la finalització de la seva condemna que treballen en àmbits com el manteniment urbà, la neteja forestal, els trasllats o les reformes, amb vista, entre alt

Quan ens apropem a finals del curs, moltes famílies es plantegen com han de planificar els mesos de les vacances.La rutina els aporta una estructura clara en el seu dia a dia, la qual cosa els ajuda a estar més còmodes i feliços. Durant el curs acadèmic tots els nens i nenes tenen unes rutines, que fan que se sentin més segurs i sàpiguen què és el que han de fer a cada moment. La rutina els aporta una estructura clara en el seu dia a dia, la qual cosa els ajuda a estar més còmodes i feliços. Però, un cop finalitzat el curs acadèmic, és necessari mantenir aquelles pautes orientadores? Si ho és, com s’aconsegueix de fer-ho? La primera resposta és sí. Cal que els nens i nenes segueixin disposant d’una rutina durant les vacances d’estiu. Ara bé, ha de ser aquesta rutina la mateixa que la de la resta de l’any? No necessàriament. Ni cal ni, en molts casos, és possible que ho sigui. Per tant, els pares han d’establir una rutina d'acord amb les necessitats personals i familiar

El 2 d'abril és el Dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme , una discapacitat permanent del desenvolupament que es manifesta en els tres primers anys d'edat.  La taxa de l'autisme en totes les regions del món és alta i té un gran impacte en la vida dels nens, les seves famílies, les comunitats i la societat. Tot i que fa més de 100 anys que es va començar a utilitzar la paraula autisme, més de mig segle després de la seva classificació mèdica i que la divulgació sobre aquest trastorn sigui cada vegada més gran, és encara un gran desconegut.  Avui se sap que no és un problema social sinó que té un origen neurològic i que es tracta d'una alteració-el terme correcte és Trastorns en l'Espectre de l'Autisme (TEA) - que abasta moltes afectacions.  Què és el Trastorn al Espectre de l'Autisme (TEA)? És difícil donar una única definició per al concepte de TEA.  Les classificacions que es realitzen estan en contínua modificació i,

Sovint, pares i mares pensen que als infants se’ls escapen alguns fets del seu entorn i prefereixen passar de puntetes o fins i tot obviar els que són més dolorosos, com la mort d’un ésser estimat. És obvi que qui actua és el seu instint de protecció, però cal tenir present que les criatures senten, com els adults, el dolor provocat per aquesta pèrdua i necessiten assimilar-la per poder arribar a conviure-hi. Tal com apunta l’infermera i tanatòloga Xusa Serra, “ els nens no són discapacitats emocionals i, per tant, no serveix de res mantenir-los al marge del dol i del dolor de la família”. Segons l’etapa madurativa de l’infant i del que la seva família li hagi explicat al voltant de la mort, la criatura comptarà amb més o menys elements de judici a l’hora de crear la seva pròpia versió sobre què succeeix quan algú del nostre entorn mor. Una versió que els adults tenen l’obligació que sigui tan real com sigui possible. El nen s’ha de sentir partícip de la mort de l’ésser estimat, j

Malgrat que la gran majoria de les famílies es preocupa per prendre les mesures de protecció adequades per a prevenir accidents dels seus fills, prop del 10 per cent dels nens menors es queden sols al domicili en algun moment, el que representa un major risc d’accident, que a Espanya és la tercera causa de mort entre els menors de 15 anys. Així ho revela l’Estudi sobre Accidents en la població infantil espanyola, realitzat per l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària (AEPap ) i Fundación Mapfre . Aquest informe, en el qual han col·laborat més de 200 pediatres d’atenció primària que treballen en centres de salut de tot Espanya, destaca, a més, que l’edat dels nens és un factor de risc per a patir determinats tipus d’accidents. Els menors de 2 anys pateixen amb més freqüència intoxicacions i caigudes, els que tenen entre 2 i 4 pateixen en major mesura ofegaments, ennuegaments i cremades, i els més grans, cops i caigudes. També destaca el fet que els nens que te

Autors: Domingo, Àngels i Gómez Serés, M. Victoria Editorial: Narcea Aquest llibre, especialment pràctic, s'adreça als docents o formadors professionals de l'educació i responsables d'institucions educatives interessats a potenciar el desenvolupament professional a través de metodologies basades en la reflexió. Ofereix una base conceptual rigorosa sobre què és exactament la pràctica reflexiva i analitza el seu potencial didàctic per al desenvolupament personal i institucional. És una proposta formativa innovadora que articula el coneixement teòric amb el coneixement pràctic.

Era una tarda d’hivern, quan la foscor arriba aviat. Era el temps quan la nit dominava al dia. Però dins d’una caseta de fusta, aïllada de tota resta de poblacions que hi havien envoltant, als Pirineus, encara no anaven a dormir. Miraven al foc que donava la calor i les seves llengüetes semblava que ballessin i volguessin sortir cap a fora. Als nens i nenes agradaven aquests vespres tranquils, quan podien escoltar les històries que contava la seva avia.  - Iaia, si us plau, explica’ns alguna d’aquestes histories que eren reals quan tu eres petita! Ens agraden molt! Quina sort vas tenir a viure al temps màgic. Ara, sembla, que no podem veure aquest món de les dones blanques i d’aigua – deien pels torns els seus nets i netes. - Sí, i tant... avui us explicaré un compte que em van contar els miniarons quan jo era petita. - Qui són el minairons? – va preguntar la nena més petita que encara ni sabia a pronunciar-lo bé. L’avia va afegir uns troncs més al foc i va començar a

La nit de Sant Joan és festa, diversió, família, revetlla. És foc, és aigua. És coca, petards i fogueres. Però, lamentablement, massa sovint és també una nit d’ensurts si no es prenen les mínimes mesures de seguretat. A les portes d’una de les festes més celebrades a casa nostra, et donem les claus per viure, intensament i amb seguretat, la revetlla de Sant Joan. Si els teus petits són amants dels petards… El primer que cal que sàpigues és que la majoria de material pirotècnic està limitat per a majors de 12 anys. Assegura’t de llegir les instruccions de cada article, ja que és aquí on s’indica l’edat mínima d’utilització. La Generalitat de Catalunya organitza els petards recreatius en tres categories, segons la seva tipologia i el perill que tenen. Els de tipus I, considerats de risc baix, només poden ser utilitzats a partir de 12 anys. Els de tipus II –risc mitjà- són a partir de 16 anys. Els de tipus III estan limitats als majors de 18 anys, ja que són considerats de major

Autor: Gregorio Luri Editorial: Grup 62 La paternitat fa temps que va deixar de ser un acte fortuït. Abans s'aprenia a ser pare i mare amb el dia a dia: amb l'experiència es tirava endavant i un se'n sortia com bonament podia. Avui no. Avui ser pares és una decisió que es pren a consciència, es planificada al detall, requereix formació continuada i s'ha d'exercir amb responsabilitat, pressió constant i por al fracàs. La paternitat s'ha professionalitzat. Gregorio Luri vol combatre aquesta idea i apostar per recuperar el sentit comú i posar en valor la saviesa pràctica de les famílies. Es tracta d'aprendre dels encerts i dels fracassos, i sobretot de tenir la seguretat que, passi el que passi, no hi ha res més important que l'amor recíproc.

Altres receptes Coca de Sant Joan sense llet, ou ni gluten Gastroteca La coca de Sant Joan és una de les coques més populars a Catalunya. Es menja per celebrar la Nit de Sant Joan, del 23 al 24 de juny. Hi ha una gran varietat de coques, de fruita confitada amb massapà, amb crema de pastisseria o amb crema catalana, amb pinyons, llardons, i altres combinacions. A continuació trobareu una recepta per elaborar aquestes delicioses postres. Ingredients 250 g - Farina de força 100 g - Sucre 100 g - Mantega 2 - Ous 20 g. - Llevat en pols 1/2 - Got de llet 1 - Branca de canyella 1/2 - Pell de llimona ratllada Pinyons Fruita confitada variada Preparació Desfeu el llevat amb la llet una mica calenta. Afegiu-hi tres cullerades de farina i treballeu-ho fins fer una massa llisa; deixeu-ho reposar fins que dobli el volum. Feu un volcà sobre el marbre amb la farina i poseu en el centre la mantega, els ous, el sucre, la sal, la ratlladura de llimona

Segons un restudi realitzat per científics del Centre d’Investigació Nestlé, amb seu a Lausana (Suïssa), els nens que ajuden a elaborar els seus propis menjars ingereixen més quantitat de verdura que n pas aquells que no estan involucrats en la preparació dels plats. La investigació va comparar el menjar que triaven els nens quan ajudaven a preparar el seu propi menú i el que consumien quan no ho feien. «Detectem que els nens que ajudaven als pares en la cuina menjaven més en general i, concretament, una quantitat significativament major de verdures», afirma la Dra. Klazine Van Der Horst, nutricionista que ha dirigit l’estudi. «Els resultats suggereixen que la participació de nens en la preparació d’aliments pot ajudar a desenvolupar hàbits alimentaris saludables i augmentar el consum de vegetals», va afegir. En què va consistir l’experiment? A 47 pares, acompanyats d’un fill o filla d’edats compreses entre els 6 i els 10 anys, se’ls va demanar que preparessin un menjar

http://www14.gencat.cat/gencat_video/AppJava/detall.do?id=7713444714061113

http://dixit.gencat.cat/web/.content/home/04recursos/02publicacions/02publicacions_de_bsf/04_familia_infancia_adolescencia/butlleti_infancia_articles_2015/links/profunditat-86.pdf

Les persones amb trastorn bipolar tenen un risc genètic de transmetre la malaltia als fills, però, aquest motiu ha d'impedir a una parella el tenir fills? Si el nen té Trastorn Bipolar, quins són els símptomes que podem detectar en nens i adolescents?Quin reg existeix de transmetre la malaltia als fills? Com és lògic, si una persona pateix trastorn bipolar, els seus fills tindran més risc de desenvolupar la malaltia que els fills d'una persona que no la pateix. Aquest risc se situa al voltant del 15-20% quan un dels dos pares té la malaltia, amb una probabilitat alguna cosa major per part de la mare que per part del pare. Si el trastorn bipolar ho pateixen tots dos pares, el risc és del 50-75%. No sempre existeix una herència immediata, ja que de vegades la malaltia es pot saltar una o dues generacions. D'altra banda, no sempre s'hereta la malaltia del mateix tipus ni intensitat ja que un pare amb trastorn bipolar de tipus I pot donar lloc a un fill *ciclotímico. S'

Autors: Pérez Cosín, José Vicente; Navarro Pérez, José Javier; Uceda i Maza, Francesc Xavier Editorial: Nau Llibres El text present integra de forma ordenada les aportacions d'experts: experiències de professionals en exercici, contribucions metodològiques de docents en diferents àmbits i resultats d'investigacions de vivències molt àmplies d'allò quotidià que tantes vegades ens ofereixen un aprenentatge més ric que el que trobem escrit en els manuals científics. La combinació de tot el que es descriu pot ser un instrument que facilita la reflexió col·lectiva, que animi els adolescents a entendre allò que els adults creiem fer "per al seu bé" i encoratgi els professionals a veure les experiències pròpies i alienes com a elements constructius d'un coneixement comú valuós i útil.

Autor: Jonasson, Jonas Editorial: Edicions La Campana Les probabilitats estadístiques que una analfabeta nascuda els anys seixanta a Soweto arribi a l'edat adulta i acabi un dia tancada en un camió de patates en companyia del rei de Suècia i del primer ministre són d'una entre quaranta-cinc bilions set-cents seixanta-sis milions dues-centes dotze mil vuit-centes deu. Això, segons els càlculs de l'analfabeta en qüestió. La petita Nombeko és una nena òrfena que treballa netejant latrines, però el destí li té reservada una altra sort. I és que el seu talent insòlit per les matemàtiques i la seva curiositat infinita per aprendre la catapulten a l'altra punta del món, on viurà envoltada de personatges excèntrics i perillosíssims: tres xineses molt imprudents, un americà ceramista i desertor del Vietnam, dos agents del Mossad, dos germans bessons que oficialment són una sola persona, una activista que va contra tot, una comtessa que es dedica a cultivar patates i

http://www20.gencat.cat/docs/dixit/Home/04Recursos/02Publicacions/02Publicacions%20de%20BSF/04_Familia_infancia_adolescencia/Butlleti_infancia_articles_2014/Links/finestra-79.pdf

Títol: L'obediència ja no és una virtut Autor: Lorenzo Milani Editorial: Associació de Mestres Rosa Sensat   Lorenzo Milani i els nois i noies de l'escola de Barbiana (Itàlia), autors de la coneguda " Carta a una mestra ", denuncien les misèries i els incompliments de l'escola pública envers els que més la necessiten; uns anys abans havien escrit un tractat d'educació per la pau i per a la ciutadania autèntic. Aquest tractat, molt allunyat de paraules grandiloqüents i de celebracions buides de contingut, continua sent extraordinàriament vigent. Un document necessari més que mai en aquest temps de desconcert i de resignació, però també d'esperança. Parlem de la "Carta als capellans castrenses" i de la "Carta als jutges", que es publiquen per primera vegada en català.

La OMS pide que se preste mayor atención a la salud de los adolescentes. Los traumatismos causados por el tránsito, el VIH/sida y el suicidio figuran entre las principales causas de mortalidad; la depresión es la primera causa de enfermedad y discapacidad Comunicado de prensa Según el informe elaborado por la Organización Mundial de la Salud (OMS) y titulado Health for the world’s adolescents, la depresión es la principal causa de enfermedad y discapacidad entre los adolescentes de ambos sexos de edades comprendidas entre los 10 y los 19 años. Las tres principales causas de mortalidad entre los adolescentes a nivel mundial son los traumatismos causados por el tránsito, el VIH/sida y el suicidio. Se estima que en 2012 fallecieron 1,3 millones de adolescentes en todo el mundo. “ Esperamos que este informe contribuya a centrar la atención de las altas instancias en las necesidades de salud de los adolescentes de entre 10 y 19 años de edad y sirva de trampolín para acelerar la

http://www20.gencat.cat/docs/dixit/Home/04Recursos/02Publicacions/02Publicacions%20de%20BSF/04_Familia_infancia_adolescencia/Butlleti_infancia_articles_2014/Links/profunditat-79.pdf

La majoria dels experts creuen que l´idea de que els adolescents són regits per les " hormones descontrolades " és una exageració. No obstant, aquesta és una edat plena de canvis ràpids en el seu estat emocional, el geni dolent i una gran necessitat per la privacitat, així com la tendència a ser temperamentals. Els nens petits no poden pensar en el futur massa, però els adolescents si que hi poden i solen fer-ho amb freqüència, la qual cosa resulta en que es preocupin pel seu futur. Alguns podrien preocupar-se excessivament de: * El seu rendiment en l´escola. * La seva aparença, el seu desenvolupament físic i la seva popularitat. * La possibilitat de que un dels seu pares es mori.  * La violència escolar * No tenir amics. * Les drogues i l´alcohol. * La fam i la pobresa en el país. * Fracàs en obtenir feina. * Bombes nuclears o atacs terroristes en el país. * El divorci dels seus pares * La mort. Molts adolescents són una mica cohibits. I

Sometimes it seems as if adolescence sets parents and children on a perpetual collision course. As much as we love our kids, their seesawing moods, penchant for challenging authority and lapses in judgment can be maddening at times. Of course, to hear them talk about us (and if you’ve never listened in on teenagers’ discussions about their parents before, you’re in for a humbling experience), we can be equally exasperating: basically lovable, but overly demanding and oftentimes clueless about what really matters—to them, that is. Place adults and children under the same roof, and some conflict is not only inevitable but normal. Disagreements and verbal skirmishes aren’t necessarily symptomatic of an unhealthy or unhappy household, unless arguing becomes the standard mode of communication. It’s certainly preferable that family members feel free to express their feelings honestly—including airing grievances—than to repress them. That’s how problems get resolved before small misunder