tag:blogger.com,1999:blog-46749638499599532024-03-18T04:00:40.978+01:00Calidoscopi d'Educació Social"Si puc atendre el que em diu, comprendre com ho sent, apreciar el significat i entendre el sentit de les seves emocions,
aleshores lliuraré grans forces de canvi en la seva persona"Educador Socialhttp://www.blogger.com/profile/17992436044297955211noreply@blogger.comBlogger2766125tag:blogger.com,1999:blog-4674963849959953.post-80312671419044578522024-03-01T05:45:00.003+01:002024-03-01T05:45:18.008+01:00Les educadores i els educadors socials mereixem respecte<div style="text-align: justify;">COMUNICAT DEL CEESC ARRAN DELS FETS SUCCEÏTS A PUNTA DE PISTOLA</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els <a href="https://www.segre.com/ca/lleida/240131/s-emporta-punta-pistola-seu-fill-dos-anys-tutelat-centre-menors-lleida_327186.html">fets ocorreguts en un centre residencial d’acció educativa (CRAE) de Lleida</a> en què un familiar va emportar-se un infant tutelat amenaçant amb una pistola professionals del centre són profundament alarmants. El Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya volem fer arribar el nostre suport a l’educadora social implicada, al conjunt de la comunitat educativa i als diferents professionals involucrats.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L’acte de violència extrema no només ha posat en perill la seguretat d’una de les educadores socials del centre i d’un vigilant, sinó també la dels mateixos infants tutelats per la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència. No és el primer cas d’aquestes característiques en dispositius residencials ni l’única manifestació de violència que han de patir educadores i educadors socials malgrat que no sempre tinguin repercussió mediàtica.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Situacions com aquestes poden generar greus conseqüències psicològiques, imprevisibles en aquest moment, i poden desencadenar un esgotament professional, tal com ens demostren les dades de l’<a href="https://www.ceesc.cat/documents-publicacions/informes-professionals/1021-informe-infancia-2019-2">Informe sobre la situació professional i laboral als diferents centres i recursos del sistema de protecció a la infància i l’adolescència de Catalunya (2019)</a>, que apunten que el 58% dels professionals d’aquest àmbit (actius i no) han estat de baixa en algun moment, dels quals el 16% ho ha estat per motiu d’estrès, depressió o ansietat i un 14% per haver patit una agressió a la feina.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I és que són diversos i freqüents els casos de violència contra educadores i educadors socials en el transcurs del seu exercici professional. Avançant dades de l’estudi que estem elaborant des del CEESC junt amb altres entitats, un 85,54% de professionals de l'àmbit d'infància haurien patit algun tipus de violència. Davant de la situació d'agressió, els professionals indiquen que un 52,94% va rebre el suport per part de companyes i companys de feina i un 13,73% el va rebre per part de la direcció del centre. Pel que fa a l’avaluació dels riscos psicosocials, un 64,29% del total de professionals enquestats indica que en el seu lloc de treball no s'apliquen mesures correctores del risc extret de l'avaluació de riscos laborals, mentre que un 41,76% diu que no es realitza aquest tipus d’avaluacions. També la CNT ha obtingut dades al respecte en la seva <a href="https://ceesc.blogspot.com/2023/05/enquesta-sector-social.html">Enquesta als treballadors/ores dels recursos residencials de protecció a la infància i l'adolescència</a>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És per tot això que denunciem la greu situació a la qual els professionals de l’educació social ens enfrontem en l’exercici de la nostra professió educativa. Aquest episodi posa un cop més de manifest la necessitat urgent d'atendre les condicions laborals i de seguretat de les educadores i els educadors socials. La nostra tasca com a professionals en serveis d’aquest tipus acompanya trajectòries vitals d’infants en situacions difícils, i és imperatiu garantir un entorn segur i protegit per a totes les persones implicades.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És funció de la DGAIA “Protegir i assumir la tutela dels infants i els adolescents desemparats”, per tant, des del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya exigim a les autoritats competents que prenguin mesures immediates per garantir la seguretat d’aquests infants -dels quals n’és la tutora legal- així com per garantir la seguretat dels professionals que en tenen cura. De la mateixa manera, reclamem una anàlisi exhaustiva de les condicions laborals de les educadores i els educadors socials en aquests centres i la implementació de les mesures necessàries per evitar situacions similars en el futur.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Cal que la totalitat dels serveis facin avaluacions de riscos per a la salut física i psicosocial i de l’interès d’institucions i empreses per fer aflorar els motius reals de baixa dels professionals, especialment en casos d'estrès, depressió o ansietat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La normativa vigent és clara, les educadores i els educadors socials hem de ser conscients que la salut és un dret a preservar en el nostre entorn laboral i que l’empresa té l’obligació de preservar-nos-la. No se’ns contracta per patir actes violents que atemptin contra la nostra salut física o psicològica sinó per intervenir educativament.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Cal que institucions, empreses i equips assumeixin una paper d'emparament i de protecció, dissenyant accions consensuades per protegir professionals i persones ateses. Cal evitar el menysteniment dels fets i donar tot el suport necessari al conjunt de l’equip i del servei per tal de millorar les condicions de treball i la qualitat a oferir.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Les situacions d’agressió poden generar sentiments de tota mena i cal poder evolucionar cap a una proposta de treball reparadora, perquè qualsevol persona, també l’agressora, és subjecte d’una potencial acció educativa que, òbviament, no té perquè implementar l’entorn agredit.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El CEESC demanarà a la DGAIA, com a administració responsable del servei i tutora de l'infant, de quina manera s’estan gestionant els fets i la situació del conjunt de professionals.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És essencial que la comunitat educativa, les autoritats i la societat en general reconeguin la importància d'aquesta problemàtica i que treballin col·lectivament per millorar les condicions de feina de les educadores i els educadors socials i, al mateix temps, per garantir la seguretat i el benestar dels infants tutelats. La tasca dels professionals en aquests centres és vital i mereix el suport i la protecció de tota la comunitat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">https://www.ceesc.cat/2014-11-03-13-05-23/noticias-blog/1646-comunicat-respecte</div>Educador Socialhttp://www.blogger.com/profile/17992436044297955211noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4674963849959953.post-19620216191557084222024-02-21T05:40:00.010+01:002024-02-21T05:40:51.904+01:00Avui parlem de deepfake...<div style="text-align: center;"><img height="226" src="https://www.eixdiari.cat/resources/2024/eix-deepfake-148929.JPG" width="400" /></div><br /><div style="text-align: justify;"><b>És un anglicisme format per deep learning “aprenentatge profund” i fake “fals”, deepfake, hipertrucatge o permutació intel·ligent de rostres</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La permutació és cadascun dels diferents arranjaments lineals que es poden fer amb diferents elements, entrant tots ells en cadascun dels arranjaments.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Hom afirma que estem davant d’una quarta revolució industrial, fruit dels nous avenços tecnològics produïts a la darrera dècada i que han permès evolucionar cap a l'anomenada Indústria 4.0. L’anomenada era digital, és conseqüència d'una gran generalització de l’ús de la informàtica, és a dir de l'ordinador i en especial a les comunicacions.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I és aquí on podem trobar massa sovint una manipulació de fotografies, vídeos i sons per simular amb gran realisme l'existència de persones, objectes i situacions inventades. Aquesta es duu a terme amb programes d'intel·ligència artificial amb la combinació, la superposició i si cal, el reemplaçament d’imatges, de videoclips i d’àudios per crear vídeos falsos que semblin autèntics i reals.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Parlem d’una revolució digital des del 1950, on apareixen les noves tecnologies digitals i la seva implantació a l'empresa que van originar un canvi en la societat i en l'economia. És en l’era digital, on l’accés a les tecnologies és a l’abast de molta gent, esdevenint molt perillosa en algunes ocasions i és que únicament amb l’ajuda d’un ordinador es poden crear vídeos falsos, quasi bé idèntics a la realitat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En podem veure amb un gran ventall d’objectius, massa sovint però s’usen per manipular l’opinió pública, tant des d’un vessant polític com fins i tot judicial. Considerem que l'era digital s’inicia amb l'apogeu i la culminació de la revolució digital i informàtica de finals del segle XX i els inicis del XXI.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Les Fake news es creen manipulant el rostre i la veu de qualsevol persona en un vídeo. La desinformació, la informació errònia i la mala informació, provoquen un impacte social molt important. A voltes un deepfake o hipertrucatge es converteix en un vídeo hiperrealista manipulat digitalment per representar persones que diuen o fan coses que en realitat mai no van succeir.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Esdevenen tècniques informatitzades basades en intel·ligència artificial, amenacen la privacitat. En un context de suplantacions d’identitat és molt difícil detectar si són reals o no. Aquestes notícies falses influeixen en l’opinió pública i resulten útils quan es volen moure emocions i canviar comportaments.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Són una tècnica de manipulació audiovisual que amb algoritmes d'intel·ligència artificial, permeten crear construccions en vídeo molt reals amb un contingut de situacions artificials, que tenen com a objectiu desinformar o difamar sobre un fet o una persona.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Val a dir que per la tècnica de l'hipertrucatge podem trobar diferents formats, com per exemple la superposició de diferents identitats. Amb aquesta superposició es poden fer muntatges quasi perfectes, així veiem a persones dient coses que no han dit i apareixent en indrets on no han estat mai. Els objectius d’aquestes superposicions són diversos, la difusió de notícies falses, mofar-se dels famosos i polítics, fins i tot en la pornorevenja entre d’altres.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La pornorevenja és un delicte i consisteix en una pornodifusió no consentida en què el material divulgat havia estat enregistrat prèviament amb el consentiment de la víctima per la mateixa persona que en fa difusió, generalment en el marc d'una relació sentimental o sexual, portada a terme sovint amb voluntat de xantatge o humiliació (termcat).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;"><img height="301" src="https://www.eixdiari.cat/resources/2024/eix-com-detectar-un-hipertrucatge-148928.JPG" width="400" /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;">L’hipertrucatge o deep fake és una tècnica de manipulació audiovisual amb intel·ligència artificial, com a conclusió podem veure imatges realistes però falses.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A voltes els deep fakes poden semblar certs i també n’hi ha que no ho són tant, per aquest motiu ens cal observar amb atenció les imatges i detectar errors o fets incongruents.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els experts ens alerten que si observem les cares, podem veure moltes transformacions facials que s’anomenen hipertrucatges. En aquest cas caldrà fixar-nos clarament en les galtes i el front, o sigui en la pell, els ulls, la barba o les bosses a l’entorn dels propis ulls.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Pel que fa als vídeos haurem d’observar el parpelleig i el moviment dels llavis. En altres casos s’han d’analitzar qüestions com si algunes de les imatges estan pixelades, també les possibles alteracions en les cares i el fons de les imatges.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Hi ha una qüestió important, el temps que dura el vídeo ens pot ajudar a esbrinar la seva veracitat o falsedat, ja que cal tenir en consideració que en la majoria de deep fakes aquests enregistraments són molts curts.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Pel que fa referència als deep fakes d’àudio ens hem de fixar clarament en la pronunciació, que acostuma a ser incorrecta, podem escoltar sons metàl·lics, monòtons i sons poc naturals. Ara bé en el cas dels àudio en els que s’escolten efectes sonors i cançons, l’hipertrucatge ens pot dificultar el seu reconeixement. Ara bé els hipertrucatges de vídeo i d’àudio realitzats amb intel·ligència artificial permeten als ciberdelinqüents construir estafes més hiperrealistes i efectives.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Us recomano el programa Internet Segura, vinculat a l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya que col·labora amb el programa de la Comissió Europea d’Estratègia per a una Internet millor, adreçat a nens i nenes. Aquest programa ens pot ajudar a resoldre molts problemes amb la internet, amb els ordinadors, telèfons mòbils, tauletes o videoconsoles. El seu objectiu és apropar-nos amb recomanacions i materials.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya hi podem adreçar consultes, <a href="http://xtec.gencat.cat/ca/recursos/tecinformacio/internet_segura/">Xtec</a> i <a href="http://edu365.cat/internetsegura/index.html">EDU365.cat</a>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">“És tal el grau de sofisticació de les imatges hipertrucades que aquest avenç tecnològic s’utilitza sovint per desinformar o per difamar. Als vídeos deepfake amb prou feines es distingeix el fet fictici del que és real, raó per la qual poden ser enormement destructius. Tot i això, la publicitat i la indústria de l’entreteniment n’estan fent usos creatius, per exemple, per «ressuscitar» celebritats mortes, per rejovenir estrelles de cinema o per aguditzar la sàtira política”. Jorge Franganillo parla d’hipertrucatge al pòdcast «Los límites del mañana», de Kaspersky</div><div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://calidoscopideducaciosocial.blogspot.com/">Joan Rodríguez i Serra</a> és educador social</div>Educador Socialhttp://www.blogger.com/profile/17992436044297955211noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4674963849959953.post-25089644809804541602024-02-15T05:41:00.011+01:002024-02-21T05:42:26.067+01:00 Avui parlem de l’efecte Pigmalió...<div style="text-align: center;"><img height="265" src="https://www.eixdiari.cat/resources/2024/eix-efecte-pigmalio-148661.JPG" width="400" /></div><br /><div style="text-align: justify;"><b>Fent la recerca a la xarxa, parlem de l’efecte Pigmalió quan les expectatives de qualsevol persona poden arribar a influir en el rendiment d’una altra</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És a dir, podem establir una relació directa entre les expectatives que posa algú sobre l’altre i el seu rendiment.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I és que el nom prové de la mitologia grega. Pigmalió era un artista que va crear una escultura i la va anomenar Galatea. Entusiasmat per l’obra se’n va enamorar comportant-se com si fos una dona real. La deessa Afrodita, en veure aquesta passió va transformar aquella escultura en una dona de veritat. Per tant Pigmalió estava tan convençut que la seva escultura estava viva, que ho va acabar estant realment.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Podríem definir l’Efecte Pigmalió o la profecia auto-complerta, com una predicció falsa d’allò que transforma el comportament i l’actitud d’algú d’una manera inconscient. El fet provoca que una predicció es converteixi en realitat simplement comunicant amb els nostres gestos, actituds i missatges implícits quan parlem. Així doncs, la influència que poden exercir les creences dels altres sobre el rendiment, conducta, autoimatge, capacitats, són diferents, tenint un efecte important tant a nivell social com personal.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L’any 1966 dos científics R. Rosenthal i L. Jacobson van fer un experiment en un centre educatiu, van repartir uns tests entre infants de primària, a l’inici de curs. Abans però van advertir als mestres d’aquests alumnes que els resultats servirien per predir quins estudiants tindrien un gran creixement de la intel·ligència.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Quan va finalitzar la prova cada professor va rebre una llistat amb els alumnes de la seva classe que havien tingut més puntuació, per tant sabien quins alumnes desenvoluparien un millor creixement del quocient intel·lectual.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Va ser a final de curs, que els investigadors van tornar a l’escola i van passar el mateix test als infants. Es va poder calcular individualment la diferència entre el quocient intel·lectual a l’inici del curs i al final del mateix.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Van poder observar amb el resultat que aquells alumnes que s’havia predit que tindrien un creixement més alt de la intel·ligència, efectivament, el van tenir. Tot i que el llistat dels millors que havia rebut cada mestre havia estat manipulat, no eren els que havien puntuat més alt al test, sinó alumnes seleccionats a l’atzar.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L’Efecte Pigmalió està íntimament relacionat amb la profecia auto-complerta, aquesta teoria es basa en que quan tenim una creença sobre algú, aquesta acaba complint-se. En tenir una expectativa sobre una persona, intentem comportar-nos d’acord a aquesta expectativa i això acaba provocant que es compleixi.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els educadors i educadores socials sabem que l'autoestima és un dels factors més determinants de l'educació emocional, cal doncs cultivar-la des de ben petits. Cal començar des de casa, on es troben les figures referents més importants pels infants i a l'escola, on mestres, professorat i monitors tenen també un gran paper.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Si hom constantment afirma que ets un desastre, que no passaràs un examen per molt que t’esforcis i que no tens capacitats per a fer-ho és molt probable que no superis la prova o que el teu rendiment sigui inferior al que aconseguiries si per contra et donessis confiança. Està comprovat que al final t’acabes creient que no podràs realitzar-ho, que no te’n sortiràs i que per tant, segur que ho faràs malament.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Cal tenir present que les expectatives que dipositem les persones adultes poden condicionar les aptituds dels infants. L’efecte Pigmalió, esdevé un fenomen molt estudiat en psicologia que explica com les creences d'una persona influeixen en el rendiment d'una altra.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L’efecte Pigmalió és també una tècnica de motivació molt poderosa i que les persones responsables i que tenen influència sobre altres persones utilitzen amb molta facilitat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L’efecte Pigmalió o la profecia Autocomplida, en psicologia i pedagogia, suposa, quelcom important de conèixer i practicar per a qualsevol persona, però especialment per a totes aquelles que han de gestionar recursos humans.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L'efecte Pigmalió l’usà el psicòleg social Robert Rosenthal arran d'uns experiments realitzats en 1965 per referir-se al fenomen mitjançant el qual, les expectatives i creences d'una persona influeixen en el rendiment d'una altra. Segons aquest psicòleg perquè es pugui complir calen tres aspectes: el primer és creure en un fet, el segon tenir l'expectativa que es complirà i en darrer terme acompanyar-lo amb missatges que reforcin dita expectativa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Podem llegir també en psicologia com l’efecte Pigmalió en un curiós exercici de profecia autorealitzada, dut a terme per Robert Rosenthal (1933) i Leonore Jacobson, primer amb investigadors de la conducta dels ratolins i després amb professors de la Oak School, de Califòrnia i publicat l’any 1968 amb el títol de ‘Pigmalió a l’aula’.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Es tractava de mostrar que una bona opinió emesa prèviament sobre un grup o sobre un individu era la responsable de millorar el seu rendiment. L’efecte Pigmalió afirma que esperar un fet facilita el seu acompliment. Diversos estudis demostren com les expectatives de professors i família poden millorar o empitjorar el rendiment escolar, la confiança en un mateix i el benestar emocional. Però és també l’entorn familiar i l’escolar el que ha de donar als infants i joves una imatge sòlida, positiva i realista d’ells mateixos per poder consolidar una identitat, gaudint d’un bon autoconcepte i salut emocional per projectar el seu futur amb èxit.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">“El que pensem que ens passarà, inconscientment farem el possible per adaptar la realitat a la nostra idea, i fer que es compleixi. I no té a veure només amb el que desitgem que ens passi, sinó amb les nostres creences més profundes, és a dir, també amb els nostres temors, pors, certeses, etc. Les profecies autocomplertes, llavors, són una arma de doble tall i poden actuar tant per bé com per mal: la nostra actitud i creences ajuden a determinar com ens aniran les coses.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La profecia autocomplerta és com un parany que ens fem a nosaltres mateixos. Per exemple, quan tenim por a exposar-nos a una situació, podria donar-se que ens enfrontem a ella amb una actitud tan defensiva, fins i tot adoptant una comunicació no verbal que faci distanciar-se dels altres, que, efectivament la situació acabarà sent decebedora però no per les raons que un té al cap com certeses, sinó perquè inconscientment, un ha contribuït a que això sigui així.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Finalment, el missatge que obtenim d’aquesta experiència, és que, en efecte, va succeir tot com havíem previst, i aquesta conducta es reforça, i ens afecta creient-nos-ho cada vegada més”. Text de Gemma Rosa, psicòloga.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://calidoscopideducaciosocial.blogspot.com/">Joan Rodríguez i Serra</a> és educador social</div>Educador Socialhttp://www.blogger.com/profile/17992436044297955211noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4674963849959953.post-22848266102909698092024-02-12T05:43:00.001+01:002024-02-21T05:44:00.744+01:00Avui parlem de les dificultats greus del llenguatge...<div style="text-align: center;"><img height="267" src="https://www.eixdiari.cat/resources/2023/eix-llenguatge-140207.JPG" width="400" /></div><br /><div style="text-align: justify;">Els educadors i educadores socials sabem que si un infant no desenvolupa amb normalitat les habilitats de comunicació i la capacitat del llenguatge és que existeix un problema</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El llenguatge és el conjunt de sons i paraules amb que expressem el nostre pensament. La funció principal del llenguatge és la comunicació, per poder modificar la conducta o el comportament dels altres obtenint una resposta.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El llenguatge esdevé una eina per pensar i aprendre, és molt important en l’evolució i el desenvolupament dels infants. El cervell humà és el responsable del funcionament neurològic i el control voluntari de l’emissió dels sons. Les àrees corticals son les responsables de codificar i descodificar la comunicació verbal i l’àrea de Broca, la dels aspectes motrius del llenguatge (coordinació dels pulmons, cordes vocals, entre d’altres) i l’àrea de Wernicke, la responsable de la comprensió auditiva.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L’audició és molt important pel llenguatge, la veu i la seva articulació, l’organització, sintaxi i morfologia del llenguatge i el ritme de la parla esdevenen els components que ens permetran l’ús del llenguatge.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Quan parlem dels trastorns del desenvolupament de la parla o el llenguatge ho fem des de l’anàlisi del període de desenvolupament on es presenten les dificultats per entendre i produir la parla i el llenguatge.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els educadors i educadores socials sabem que si un infant no desenvolupa amb normalitat les habilitats de comunicació i la capacitat del llenguatge és que existeix un problema. També pel que fa a l’ús del llenguatge en el context de comunicació fora dels límits normals per l’edat i el nivell de funcionament intel·lectual de l’infant.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I els problemes del llenguatge i la parla són força complexos, podem observar que no guarden relació amb els factors socials o culturals, les variables ètniques del propi llenguatge i no presenten un component físic i neurològic.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els trastorns del llenguatge formen part dels trastorns de la comunicació, els trastorns fonològics, els trastorns de la comunicació social (pragmàtic) i el trastorns de la fluïdesa d'inici a la infància (tartamudeig). Aquests tres trastorns es caracteritzen per dèficits en el desenvolupament i l'ús del llenguatge, la parla i la comunicació social, respectivament.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Quan parlem del trastorn de la fluïdesa d'inici a la infància observem que es caracteritza per les alteracions de la fluïdesa normal i la producció motora de la parla, així observem una repetició de sons o síl·labes, una prolongació dels sons de les consonants o les vocals, les paraules fragmentades, els bloquejos i les paraules produïdes amb excés de tensió física. Aquests trastorns de la comunicació s’inicien precoçment i poden produir deficiències funcionals a llarg tota la vida, formen part de les alteracions del neurodesenvolupament.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La Llei Orgànica de l'Educació LOMLOE té com a objectiu augmentar les oportunitats educatives i formatives de tota la població i millorar els resultats educatius de l'alumnat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En el seu article 71.2 es consideren necessitats específiques de suport educatiu “els trastorns del desenvolupament del llenguatge i la comunicació”.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El TEL o TDL (trastorn del desenvolupament del llenguatge) consisteix en una dificultat persistent en el processament del llenguatge, sobretot en la comprensió i/o en l’expressió, de severitat diversa, que no pot ser atribuïda a retard mental, dèficits auditius o neurològics, trastorns emocionals o psicopatològics i tampoc a una baixa estimulació.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El llenguatge oral és un sistema organitzat i interrelacionat sotmès a una sèrie de regles. Hi ha el convencional, la suma entre significat (concepte) i significant (paraula) establert entre la comunitat de parlants.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">També és arbitrari, no existeix relació natural entre uns sons i les coses que representen, per tant els noms que donem als objectes i esdeveniments del món estan fets per persones.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El trastorn de desenvolupament del llenguatge i la comunicació està relacionat amb una adquisició tardana del llenguatge i es presenta en una gran diversitat de casos, per tant, no podem trobar un perfil únic. Està relacionat doncs amb algun dels components del sistema lingüístic (fonològic, sintàctic, morfològic, semàntic, pragmàtic) o amb quasi tots ells.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I a l’article 73.1. es consideren necessitats específiques de suport educatiu els “trastorns greus de la comunicació i del llenguatge”. A continuació veurem alguns dels més habituals.És a partir dels 3 anys que podem observar un trastorn fonològic greu, caracteritzat per una parla inintel·ligible, dislàlies múltiples, patrons fonològics irregulars.</div><div style="text-align: justify;">A partir dels 4anys una tartamudesa o disfèmia greu, l’infant presenta dificultats clares per parlar, disfluències (errades) amb un percentatge alt de les produccions, amb esforç i tensió, amb moviments associats, també consciència de la dificultat, observem factors emocionals implicats.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquesta incapacitat afecta directament a les relacions socials i al rendiment escolar amb conseqüències personals i familiars importants.Un retard del llenguatge greu, amb una parla inintel·ligible, un afectació greu en totes les dimensions del llenguatge. Una parla telegràfica, amb evolució lenta i costosa.</div><div style="text-align: justify;">A partir de 5-6 anys el trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL) i el trastorn específic del llenguatge, els infants que presenten dificultats persistents en el desenvolupament del llenguatge que afecten al desenvolupament emocional, social o escolar. Amb un retard de llenguatge previ, una evolució lenta i costosa, observem doncs una afectació morfosintàctica.</div><div style="text-align: justify;">A partir dels 3 anys un mutisme selectiu. Observem una incapacitat persistent per parlar en situacions específiques, a banda que ho pot fer en d’altres i sense causes pròpiament lingüístiques. És un trastorn d’ansietat que pot afectar directament a les relacions socials i en el rendiment escolar.</div><div style="text-align: justify;">Hi ha infants, des del naixement podem observar fissures labials, alveolars i palatines que fan necessària la visita a un professional mèdic o maxil·lofacial.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;">«El primer esglaó que ens eleva per damunt dels animals és el llenguatge. De manera que potser la millor manera de guanyar la batalla contra la invasió de les màquines que ens inunda i ens tempta cada dia, és la lectura. Els llibres són l’aliment d’aquesta màquina de lligar boira que és la intel·ligència, la imaginació, la memòria… O sigui que endavant amb l’aventura i no afluixem!” Emili Teixidor, Emili Teixidor i Viladecàs (1932 –2012) fou un pedagog, periodista i escriptor en llengua catalana.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://calidoscopideducaciosocial.blogspot.com/">Joan Rodríguez i Serra</a> és educador social</div>Educador Socialhttp://www.blogger.com/profile/17992436044297955211noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4674963849959953.post-80230387437209670232024-01-29T03:59:00.002+01:002024-01-29T03:59:31.382+01:00 Avui parlem dels judicis paral·lels i la segona oportunitat... (2a part)<div style="text-align: center;"><img height="268" src="https://www.eixdiari.cat/resources/2024/eix-llibertat-148498.JPG" width="400" /></div><b><br /><div style="text-align: justify;"><b>Hem de carregar contra aquells i aquelles, analfabets socials que defensen “quan els gossos borden, alguna cosa senten” refrany que vol dir que la murmuració, encara que no expressi la veritat, sol tenir un fonament</b></div></b><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">...”<i>Cal donar oportunitats a les persones que delinqueixen, però també es tracta d'un canvi de mentalitat a la societat. D'alguna manera, és més fàcil per a nosaltres titllar el delinqüent d'anormal, tractar-lo com a algú que és diferent de nosaltres. Això forma part del desig d'apartar aquests individus de la comunitat. Però així es genera un rebuig que afecta el seu procés de reintegració. Per a mi hi ha dues raons morals que ens obliguen a donar suport a les persones que han delinquit. La primera, perquè en molts casos som còmplices dels problemes socials que causen els delictes. Implícitament tolerem les condicions socials de pobresa i desigualtat que són factors que ocasionen els índexs de criminalitat. En segon lloc per una raó de mera justícia. Quan algú rep algun càstig, hem de responsabilitzar-nos, d'assegurar-nos que la condemna acabi. La realitat però, és molt diferent: la condemna establerta pot acabar-se però les conseqüències socials col·laterals continuen per als presos i per a les seves famílies</i>”. Fergus McNeill és professor de Criminologia i Treball Social a la Universitat de Glasgow.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Hem de carregar contra aquells i aquelles, analfabets socials que defensen “<i>quan els gossos borden, alguna cosa senten</i>” refrany que vol dir que la murmuració, encara que no expressi la veritat, sol tenir un fonament. I del castellà “<i>cuando el río suena, agua lleva</i>”, que empren personatges maltractadors, misògins i defensors de la “<i>mujer en la casa y con la pata quebrada</i>”. I d’altres oblidats i anorreats que defensen “<i>amor con amor se paga</i>”... segons ets amic dels altres, així els altres et seran amics, defensen la seva impotència i personatges garants de justificar el que és injustificable.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">També cal parlar del dret a l’oblit i sobretot del dret de tota persona, un cop complerta la condemna, a gaudir d’una vida normal amb tots els drets i els deures.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Curiosament la por s’escampa com “<i>la pesta</i>” i en aquest cas, veiem sorgir amb efervescència el riu de la hipocresia i la manca de personalitat. Aquells dels que abans vivia, ara no em serveixen, no em donen de menjar. Una por que no els permet oferir editorials, espais de col·laboració i oportunitats de normalitzar la vida de les persones, defensant una cruel fórmula de supervivència. No fos cas que veien les barbes del meu veí ...</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I això que la Constitució Espanyola, la que regeix totes les normes i marca a l’article 25.2, “<i>Les penes privatives de llibertat estaran orientades cap a la reeducació i reinserció social (...)”</i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Hi ha qui posa en dubte el terme resocialització, aquell principi de reeducació i reinserció social al qual han d’estar orientades les penes, les mesures de seguretat i altres sancions que dicten els tribunals. Per retornar al procés a través del qual es produeix l’assimilació de l’individu a la societat o socialització cal fer un pas endavant, amb valentia, rigor i sobretot personalitat qualitats que defenseu a l’EIX DIARI, per això és i representa el millor mitjà digital amb diferència.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A mi m’agrada molt un refrany català del segle XVIII que diu “<i>en malaltia i presó, coneixeràs ton companyó</i>”. I és que cal lluitar dia a dia per guanyar normalitat i és clar, no podem pretendre canviar l’opinió de les persones, i més quan aquestes no estan per la feina. La vida ens ensenya que no tenim superpoders i que no sabem quan arribarà la nostra hora.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">S’està evidenciant amb raonaments irrefutables, com es poden arribar a manipular, tergiversar i “arreglar” qüestions tan sensibles, implicant tots aquells elements de la societat que han de garantir la nostra seguretat, la nostra justícia i sobretot la defensa dels nostres drets. Cal educar a les persones en el sentit comú, prioritzant el criteri, en la independència i en el dubte, cal recordar que tothom es mereix una segona oportunitat i si cal, una tercera.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tothom es mereix una segona oportunitat per poder tornar a començar, crec fermament que tothom se la mereix. S’ha de donar suport emocional, acompanyant i ajudant en les gestions i del dia a dia. “<i>Si alguna cosa ens demostra la vida, és que dels errors s’aprèn i que, si no fallem de tant en tant, mai entendríem l’èxit perquè el fracàs forma part de l’èxit. És de màxima importància integrar a la nostra societat la cultura de l’error i la segona oportunitat, aprendre a arriscar i dels errors per a créixer com a professionals i com a persones</i>”, José María Torres de la Fundació PIMEC.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Molts educadors i educadores socials defensen que qualsevol fórmula de reinserció és positiva ja que totes les persones mereixen una segona oportunitat, cal pensar que les persones que han sortit al carrer després de passar per un centre penitenciari sense ofici ni benefici esdevenen un problema social. Cal tenir en consideració que hi ha molta gent a l’atur que no arriba al salari mínim interprofessional, fora de la presó ningú els garanteix una manutenció gratuïta. Caldria, doncs, trobar un equilibri per garantir que la igualtat d’oportunitats sigui en els dos sentits.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">“<i>És molt important el rol que juga l’educació social i el suport psicològic en el procés d’acompanyament dels presos. Ens hem trobat en situacions tan complicades que de vegades no tenim resposta. En situacions d’addiccions o de malaltia mental, per exemple, el nostre acompanyament és molt insuficient. Calen recursos i molta tasca professionalitzada. Calen diners, recursos d’atenció i una política penitenciària que opti més incisivament en la reinserció. Tant de bo als centres penitenciaris hi hagués molta menys gent que complís condemnes de presó, que hi haguessin moltes més penes alternatives que no comportessin la reclusió, i que es poguessin dedicar molts més recursos a persones que necessiten no més càstig sinó molta més atenció. Per avançar cap a aquest horitzó és necessari una presa de consciència per part de la societat que cal anar cap a aquest objectiu. Sobren els casos mediàtics, que fan molt mal, que provoquen enormes retrocessos en aquesta perspectiva de futur, i calen decisions polítiques valentes”... “cal donar a conèixer un món molt desconegut (ignorat, diria fins i tot) i per sensibilitzar la societat, a tots nosaltres, en el sentit que tots tenim un paper i una responsabilitat molt gran en el procés de reinserció de les persones que surten de la presó en llibertat</i>”.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Xavier Badia i Cardús és llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, especialitat de Geografia (1975). És voluntari de presons de l’entitat Justícia i Pau i acompanya persones privades de llibertat a la presó i en el seu pas a la llibertat. Amb quatre voluntaris de l’entitat ara han escrit el llibre “Sortir de la presó: una aventura incerta”.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Fem nostra aquesta reflexió. Tot i totes mereixem tenir l’oportunitat de canviar i esmenar els nostres actes. Hem d’acceptar i ajudar a reinserir-se a totes les persones entre nosaltres, si seguim eixint el pas pels delictes que han comès no podrem avançar com a societat. Qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra, tots som culpables o corresponsables d'aquest fet !</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://calidoscopideducaciosocial.blogspot.com/">Joan Rodríguez i Serra</a> és educador social</div>Educador Socialhttp://www.blogger.com/profile/17992436044297955211noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4674963849959953.post-54730634953857867812024-01-22T04:34:00.003+01:002024-01-22T04:34:17.539+01:00Avui parlem dels judicis paral·lels i la segona oportunitat... (1a part)<div style="text-align: center;"><img height="267" src="https://www.eixdiari.cat/resources/2024/eix-sala-de-judici-vistes-jutjats-148352.JPG" width="400" /></div><br /><div style="text-align: justify;"><b>Els mitjans de comunicació poden fer que la notícia esdevingui un tema i exercir molta influència durant tot el procés judicial. I és aquí on les xarxes socials contribueixen a la intoxicació amb missatges falsos sense rigor i contrastació</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els judicis paral·lels o mediàtics són una pràctica periodística que té com a objectiu guanyar diners captant l’interès del públic. Uns guanys que es fan gràcies a l’audiència, donat que quan més augmenta l’audiència, els guanys per anunciants i els espais publicitaris del programa creixen.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És així doncs que la veracitat de les notícies que expliquen perd rellevància per les empreses periodístiques, tot passa a ser un joc mediàtic. En aquest joc aquests mai perden, els que ho fan són els altres, sentenciats molt abans de començar el procés judicial.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Curiosament, en tot el procés “tothom és innocent fins que es demostra el contrari” una afirmació que ningú gosa criticar, el tribunal judicial no ha de demostrar la seva culpabilitat, sinó que l’acusat amb la seva defensa han de defensar la seva innocència.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">S’ha de defensar el dret a la informació, però cal que reclamem als mitjans de comunicació que sempre faci una investigació rigorosa, que es confrontin els diversos punts de vista i per sobre de tot que es respecti tot el procés judicial evitant així judicis paral·lels en tertúlies, cròniques i editorials.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Val a dir, a banda, que els mitjans de comunicació poden fer que la notícia esdevingui un tema i exercir molta influència durant tot el procés judicial. I és aquí on les xarxes socials contribueixen a la intoxicació amb missatges falsos sense rigor i contrastació. Les xarxes socials poden reunir persones amb un perfil molt diferent, n’hi ha que donen el seu suport i n’hi ha que criminalitzen a tort i a dret.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El pitjor d’aquest judici moral és l’anomenada “pena de banqueta”, que permet sentenciar abans del judici just en una societat dividida i tensada que necessita resultats immediats. Els judicis paral·lels o mediàtics ataquen directament la imparcialitat del jutge i del jurat, ben mirat són persones que pateixen la influència dels missatges mediàtics.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El jutge es limita a analitzar els fets i veure si aquests són constitutius de delicte. Per contra, la premsa avalua assumptes morals, econòmics, d'ordre públic, culturals, ètics, etc. El dret de defensa es veu afectat per la pressió social i mediàtica. Cal doncs una regulació de la normativa dels col·legis d’advocats, analitzar el dret de defensa i regular-lo si cal amb una Llei Orgànica. Hi ha un sector important de l’advocacia catalana que insta al govern estatal amb la redacció de l'Avantprojecte de Llei Orgànica del Dret de Defensa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Clarament les persones han deixat de tenir valor, és més rellevant el dret a la informació que el dret a la intimitat, a la protecció personal, al respecte de les persones. Han d’existir uns principis que han de presidir tota actuació de policies, fiscals i jutges i que la premsa no hauria d'ignorar o obviar. Una persona pot ser detinguda durant dotze hores i ser totalment innocent i quedar lliure sense càrrecs, el que passa és que, si entremig hi ha hagut les portades dels diaris, aleshores la taca serà difícil d'esborrar. En un estat de dret existeix el que s’anomena presumpció d’innocència. Tothom és innocent fins que es demostri el contrari i les acusacions cal provar-les.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">S’han de rebutjar els judicis paral·lels mediàtics que parlen les persones implicades on es pressuposa la seva culpabilitat i es condemna per endavant.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Article 11. Hom presumeix innocent tota persona acusada d'un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d'un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">2. Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituïen acte delictiu d'acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l'acte delictiu fou comès."</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Article 12. Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d'atemptats contra la seva fama o reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Article 11è i 12è de la Declaració Universal de Drets Humans (Nacions Unides, 1948)</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">“Els judicis paral·lels o mediàtics són una pràctica periodística creada amb la finalitat de guanyar diners. Aquests diners es fan gràcies a l’audiència, ja que com més audiència hi ha més diners costa anunciar-se en els espais publicitaris del programa. Així doncs, a les empreses periodístiques que hi entren els és igual la veracitat de les notícies que expliquen. Per a ells tot és un joc mediàtic en el qual ells mai perden, sinó que els que perden estan ja presentenciats molt abans de començar el procés judicial; així, en el procés, el tribunal judicial no ha de demostrar la seva culpabilitat, sinó que l’acusat amb la seva defensa han de defensar la seva innocència.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquest és un fet provocat per la vulneració de la presumpció d’innocència, concepte clau en qualsevol societat democràtica.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A part de diners, aquests procediments periodisticojudicials aconsegueixen donar poder al mitjà de comunicació, ja que controla molta informació que molta gent no vol que surti a la llum.”</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">“La professió periodística no té un codi legal regulador, i les úniques lleis que afecten la professió són ambigües i poden aconseguir saltar-se-les fàcilment, ja que el periodista té el dret de no citar mai les seves fonts. Per aquest fet, la diferència entre els mitjans que entren a fer judicis paral·lels o mediàtics i els que no hi entren són l’ètica i el rigor periodístic del mitjà. Ara bé, en l’actualitat ja no es pot intentar fer cap llei protectora envers aquests fenòmens, ja que qualsevol llei que afecti la llibertat de premsa pot ser vista com a censura.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Cal recalcar que aquests judicis paral·lels o mediàtics afecten la imparcialitat del jutge i del jurat, ja que aquests també pateixen la influència de les opinions mediàtiques.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Segons el meu punt de vista, els judicis paral·lels són una creació de la premsa groga amb l’única finalitat de guanyar diners i que, contràriament, afecten la premsa i la justícia de manera negativa, ja que a una la deixen com a manipuladora i a l’altra, com a insuficient i no funcional, ja que no acaba tenint les resolucions esperades per la societat. Així doncs, aquests fenòmens són negatius per a totes les parts implicades, i l’únic guanyador són els accionistes o els propietaris del mitjà, ja que són els que es queden amb els diners que generen aquests processos.” Treball de Queralt Cadafalch de Juan, alumna Vedruna Vall 2015.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">“... la condemna social que comporta un judici paral·lel és molt més greu i sentenciosa, molt més forta, una nova espècie amb l’esperança de vida dilatadíssima. Que pot perviure, fins i tot, davant el cataclisme que seria l’absolució penal. Engegat el judici paral·lel, tremola justícia ordinària!..” Mar Bosch Oliveras, 2008 és llicenciada en Filosofia i especialitzada en Periodisme Cultural per la Universitat de Girona.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://calidoscopideducaciosocial.blogspot.com/">Joan Rodríguez i Serra</a> és educador social</div>Educador Socialhttp://www.blogger.com/profile/17992436044297955211noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4674963849959953.post-10554708953925207362023-12-27T12:17:00.002+01:002023-12-27T12:17:20.250+01:00Avui parlem sobre “delulu”...<div style="text-align: center;"><img height="267" src="https://www.eixdiari.cat/resources/2023/eix-delulu-148008.JPG" width="400" /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Segons alguns mitjans de comunicació és en les darreres dècades que ha augmentat l'interès per aquest tema, s’evidencia així un interès en aclarir i definir tot allò que es pot relacionar amb els factors d’estrès psicosocial</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Algunes persones parlen de “delulu” i ho relacionen directament amb una filosofia establerta entre els joves. Cert és que hi ha dades que situen en un 25% els nostres joves que prenen psicofàrmacs.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La filosofia delulu ve de l'anglès delusional ('il·lusori'), definint-se com aquell que pretén evadir-se mentalment de la realitat prenent un rol imaginari, un pensament amb el que els joves poden ser el que volen ser i gaudir d’una vida que els interessa més i actuant en ella en plenitud.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquesta creença té la seva base en una alteració de la percepció, en una interpretació errònia i personal de la realitat externa, que pot ser fins i tot incompatible amb la intel·ligència i el nivell cultural de la persona, la qual és persistent i no es pot corregir amb el raonament lògic.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Esdevé en una falsa creença persistent generada a la vista de la forta contradicció que suposa la manca de proves. Cal però no confondre amb un deliri que es defineix normalment com una creença fixada falsa i es fa servir en el llenguatge comú per a descriure una creença que és falsa o fantasiosa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Podem trobar també la síndrome delirant orgànica, en aquest cas aquesta té una causa orgànica caracteritzada per la presència d'idees delirants, sense alteració del nivell de consciència.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El delírium, també conegut com a síndrome confusional aguda, és una davallada amb base orgànica del funcionament mental que es va desenvolupant durant un temps curt, que pot ser d'hores o dies.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El delírium és una síndrome que comprèn alteracions en l'atenció, la consciència i la cognició. A vegades ve acompanyat d’altres dèficits neurològics, com ara trastorns psicomotors, hiperactius, hipoactius o mixtos. També alteració del cicle son-vigília, trastorns emocionals i trastorns de la percepció com al·lucinacions i deliris.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La presència de factors d'estrès psicosocial entre els joves té conseqüències rellevants, tant fisiològic com emocionalment en qualsevol etapa del seu desenvolupament.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És però durant la infància i en l'adolescència quan el seu impacte és més important. Són factors que tenen en comú desregular les vies biològiques relacionades en la resposta a l'estrès. A banda del fet que el cervell humà durant aquests anys segueix desenvolupant-se.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És també una etapa amb molta vulnerabilitat davant d’aquestes situacions, els i les professionals han trobat danys, a voltes irreversibles tant de tipus físic, emocional com cognitiu.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els educadors i educadores socials hem pogut observar en algunes intervencions que entre els infants que han sofert algun trauma infantil apareixen més probabilitats de mostrar retards en el desenvolupament cognitiu. Clars exemples són els dèficits en el desenvolupament del llenguatge, les puntuacions esdevenen baixes en les proves d'intel·ligència i deficient rendiment escolar.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Segons alguns mitjans de comunicació és en les darreres dècades que ha augmentat l'interès per aquest tema, s’evidencia així un interès en aclarir i definir tot allò que es pot relacionar amb els factors d’estrès psicosocial.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I és la Psicopatologia la que estudia les qüestions relacionades amb la ment i les malalties mentals, ocupant un gran espai dins de la Psiquiatria. És en el desenvolupament i la investigació que s’han incorporat avenços i tècniques en neuroimatge, neuropsicològiques i en genètica molecular per ajudar a entendre d’una manera més eficaç els trastorns mentals.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Actualment els adolescents i joves creixen en un context incert que els afecta en molts aspectes de la seva vida. Un entorn segur que abans ens oferia els espais primerencs de la nostra socialització, com la família i l’escola, és cada vegada més lluny dels veritables espais on infants i joves realitzen els seus processos d’enculturació.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La diversitat dels corrents culturals juvenils on poden fer recerca de les seves identitats, són els que realment mobilitzen els seus desigs i els ajuden a construir la seva moral i l’estil de la seva vida.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L’anomenat risc generacional és la base de la construcció de la identitat dels joves lligat als processos de transició juvenil. És en la creació d’estils de vida on rauen bona part de les opcions identitàries dels adolescents i joves.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Amb l’aparició de les noves tecnologies de la informació i la comunicació ha augmentat la individualització tant en els espais tecnològics com culturals. Això també implica una diversificació de la cultura que al mateix temps es fragmenta i es pluralitza, els propis mitjans també generen noves i desconegudes potencialitats. Els adolescents i joves són els principals valedors d’aquestes noves tecnologies, malgrat sigui a costa d’aquest canvi de paradigma.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">“Som hereus de més de dos segles de treball psicopatològic sobre els deliris. Que no obstant, continuen sent enigmàtics.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El model de creença del deliri és insatisfactori, està basat en una teoria obsoleta de creença i no n'hi ha hagut prou amb fonament per a la investigació neuropsicològica i/o neurobiològica. L'anàlisi del deliri ha de sortir des del començament. I considerant que l'estat predelirant i el deliri cristal·litzat són diferents.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Les seves característiques multidimensionals poden requerir un model heterogeni. El deliri com a acte de parla (buit) pot ser un camí útil. Una proposta rellevant actual és que les experiències psicòtiques es poden descriure en termes psicològics, en un continu amb el pensament normal. Potser podem arribar a classificar les creences delirants basant-nos en diferents processos psicològics en comptes del contingut. O aconseguim desenvolupar un model unificat del sistema delirant que mostri com aquests processos psicològics interactuen.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquestes investigacions han permès anar desenvolupant abordatges terapèutics per als deliris i altres símptomes psicòtics, amb resultats interessants. Donades les limitacions dels psicofàrmacs en el tractament dels deliris es pot esperar un ús creixent d'aquestes teràpies cognitives“. La ment delirant. Psicopatologia del deliri de Patricio Olivos metge psiquiatre.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">... “Què ens ve al cap quan pensem en adolescència? Fem l’exercici: agafem qualsevol paraula i posem-hi com a complement la paraula adolescent; sexualitat, ús de les xarxes socials, relacions, estudis, etcètera. Automàticament associem la conjunció amb perill i amb la necessitat de control per part de les persones adultes. Parlar, pensar i treballar amb adolescents és fer-ho en plural, fugint dels tòpics i les respostes simples. Hi ha massa singularitats en joc per poder entendre aquest moment vital com una unitat. Aquest és el nostre punt de partida d’aquest material que tens a les mans, el qual no pretén ser un manual d’instruccions sinó més aviat un suport i una proposta per incloure la coeducació a les aules i als centres de secundària.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Malgrat que l’atenció a les adolescències de manera diferenciada —amb espais específics per a elles i ells com l’institut, el servei d’atenció a la salut, espais d’oci i socialització, etcètera— és quelcom força recent històricament, veient sèries, anuncis i pel·lícules podríem dir que l’adolescència està de moda. Les persones adolescents són tractades com a consumidores i com a objectes de consum al mateix temps. I aquí apareix una contradicció interessant per reflexionar-hi: l’adolescència —i sobretot la joventut— genera atracció i rebuig alhora. És una edat tan desitjada com estigmatitzada”. Desaprenent, una mirada feminista a l’etapa secundària, 2005.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://calidoscopideducaciosocial.blogspot.com/">Joan Rodríguez i Serra</a> és educador social</div>Educador Socialhttp://www.blogger.com/profile/17992436044297955211noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4674963849959953.post-91220638461584744812023-12-23T11:40:00.001+01:002023-12-23T11:40:01.982+01:00Bon Nadal!<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgMfKgvaLUV9WV3lFPogtUli5evDEVrLCRDSP1YOMgUtX5ubX3SAotOi47o6hjCk4f1gtoOG__ynQp3v2-V4JY59XgODobouH51Z7sZCvOty4xXmjAF9nG3aRV_lXv_zViWna5qN9WCxiTfjV_dvDr6ha85-9Lw1ShBdlabhaZehaT220qHTEeeRUSWtA" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="540" data-original-width="707" height="306" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgMfKgvaLUV9WV3lFPogtUli5evDEVrLCRDSP1YOMgUtX5ubX3SAotOi47o6hjCk4f1gtoOG__ynQp3v2-V4JY59XgODobouH51Z7sZCvOty4xXmjAF9nG3aRV_lXv_zViWna5qN9WCxiTfjV_dvDr6ha85-9Lw1ShBdlabhaZehaT220qHTEeeRUSWtA=w400-h306" width="400" /></a></div><br /><p></p>Educador Socialhttp://www.blogger.com/profile/17992436044297955211noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4674963849959953.post-1509677310264274652023-12-23T11:38:00.000+01:002023-12-23T11:38:12.420+01:00 VIDES MARCADES PER LA POBRESA I LA PRESÓ<div style="text-align: justify;"><b>La comissió de delictes condicionats per l’entorn socioeconòmic o la impossibilitat de fer front al pagament de penes de multa aboca moltes persones als centres penitenciaris i a un escenari d’indefensió abans, durant i després de complir la condemna</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><div style="text-align: center;"><img height="267" src="https://directa.cat/app/uploads/2022/01/a-fons_Mesa-de-trabajo-1-scaled.jpg" width="400" />| </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Una muda de roba, utensilis d’higiene personal i la documentació. Això és tot el que duu dins una motxilla Marouan Daif des que viu al carrer. El pes més feixuc que arrossega és el pas per la presó. Ha ingressat als centres del complex de <a href="https://directa.cat/?s=brians">Brians</a> (Sant Esteve Sesrovires, el Baix Llobregat) en tres ocasions: vint dies, un mes i dues setmanes –respectivament– per no haver pagat multes derivades de delictes lleus els darrers quatre anys. D’alguna d’aquestes condemnes no se’n va assabentar fins que la policia va aturar-lo per dir-li que estava en crida i cerca. D’altres, quan els terminis per pagar o substituir l’ingrés per treballs en benefici de la comunitat ja havien expirat. Aviat podria tornar a estar entre reixes si no fa front al pagament fraccionat d’una nova pena de multa que ha establert un jutge. En origen, carrega una vida familiar complicada, un procés migratori i un estat de salut delicat que l’han dut on és: “El carrer m’està passant molta factura, mai havia entrat a presó”.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En el cas de Daif, les entrades a la presó són conseqüència de baralles al carrer, però també hi ha moltes persones en situació de sensellarisme o amb greus dificultats econòmiques, socials i de salut que acaben privades de llibertat per furts, robatoris o tràfic de drogues. La pobresa fa més probable el pas per la presó i així ho apunten les estadístiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i de la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries del govern espanyol, que recullen percentatges rellevants d’empresonaments per fets delictius molt relacionats amb la manca de recursos o amb situacions de marginalitat. Alhora, també transparenten la discriminació per origen, fins i tot abans de la condemna: les persones “estrangeres” –aquelles que no tenen regularitzada la seva situació administrativa, les que tenen NIE, però no nacionalitat, i les que són ciutadanes d’altres estats de la UE– ingressen més del doble de vegades en presó preventiva que la resta, ja que, per dictar-la, la llei d’enjudiciament criminal té en compte l’arrelament “laboral” i “familiar”.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>A l’Estat espanyol, les persones “estrangeres” ingressen més del doble de cops en presó preventiva</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Les dades més recents disponibles de Catalunya (31 de desembre de 2020), País Valencià i Illes (14 de gener de 2022) revelen que més d’un terç de les persones preses complien condemna per delictes contra el patrimoni i l’ordre socioeconòmic (el 40 % a Catalunya, el 35,8 % a País Valencià i el 38,9 % a Illes) i gairebé una cinquena part, per delictes contra la salut pública, en gran part relacionats amb el tràfic de drogues (17 % a Catalunya, 16 % a País Valencia i 18 % a Illes). Si ho esgranem amb les estadístiques del mateix any incloses en l’informe SPACE del Consell d’Europa, aflora que, a l’Estat espanyol, el 36 % dels delictes són robatoris i furts, i el 17 % són contra la salut pública. L’experiència de l’advocat Xavier Muñoz, qui cada quinze dies es desplaça a la presó de Wad-Ras (Barcelona) per brindar assessorament gratuït, ho avala: “Hi ha moltes persones empresonades per okupacions, furts, venda de droga o per punxar la llum. En definitiva, per delictes derivats de situacions de pobresa”.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;"><img height="267" src="https://directa.cat/app/uploads/2022/01/afons_p7_web_Directa_539_Maroula_Daif_JAUME_HERRERO.jpg" width="400" /></div><div style="text-align: center;">Marouan Daif: “El carrer m’està passant molta factura, mai havia entrat a la presó”|</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Les xifres contrasten amb el fet que a Catalunya el 2020 només 36 persones van ser privades de llibertat per delictes contra la hisenda pública i la Seguretat Social, com el frau fiscal; i únicament onze per delictes contra l’administració pública, com la prevaricació, el suborn, el tràfic d’influències o la malversació de cabals públics. Les persones riques o famoses immerses en procediments judicials per frau fiscal o corrupció sovint aconsegueixen deslliurar-se de la presó recorrent al que en termes jurídics s’anomena “conformitat prèvia a judici”, consistent a pactar amb la Fiscalia una condemna més baixa per eludir la presó i a canvi declarar la seva culpabilitat i assumir la responsabilitat civil retornant les quantitats apropiades il·lícitament més una multa econòmica. Mentre Marouan Daif ha passat més de dos mesos a la presó per no pagar penes de multa, l’advocat Emilio Cuatrecasas va evitar trepitjar-la l’any 2014, tot i haver confessat un frau de 4,1 milions d’euros a Hisenda a través d’un entramat societari.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Entre reixes per no poder pagar</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Una de les realitats que millor reflecteix l’estret nexe entre manca de recursos econòmics i empresonament és l’aplicació de les penes de multa, una pena pecuniària que consisteix en la imposició de l’abonament d’una quantitat de diners arran de la comissió de determinats delictes. Si no se satisfà el pagament, s’activa la responsabilitat personal subsidiària (RPS) que, en termes generals, significa un dia de presó per cada dos dies de quota pendent. Des de <a href="https://www.metzineres.net/">Metzineres</a>, una entitat que acompanya dones i persones no binàries que viuen múltiples situacions de violència, l’advocada Marta Valldaura alerta que entrar a la presó en aquestes circumstàncies comporta que es trenquin processos: “Hi ha dones que havien aconseguit accedir a un alberg i perden la plaça o persones amb problemes de salut mental que veuen truncada la seva medicació o les visites amb professionals”.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;"><img height="267" src="https://directa.cat/app/uploads/2022/01/afons_p9_Directa_539_Susana_SIRA_ESCLASANS.jpg" width="400" /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;">Susana Moreno: “Robava per cobrir les necessitats de consum, per trobar-me bé. Només ho entén qui ho ha passat”|</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Susana Moreno va entrar per primera vegada al penal de Wad-Ras amb 18 anys, ara en té 53. La vida al carrer la va portar a consumir drogues i les drogues a viure al carrer. És difícil escatir per quin ordre. “Robava per cobrir les necessitats de consum, per trobar-me bé. Només ho entén qui ho ha passat”, reconeix. Els petits furts es van convertir en penes de multa i els impagaments en presó. Hi ha passat quatre vegades al llarg de la seva vida: en total, més de set anys entre reixes. El patiment ha modelat les faccions de la seva cara, però les ganes de tirar endavant es llegeixen en el centelleig dels seus ulls: “Hi havia coses que no m’agradaven de la societat, em van remoure molt i vaig acabar caient en l’heroïna. Van ser anys molt durs, vaig perdre molta gent que estimava, però la darrera vegada a la presó em vaig dir que seria l’última”. Ha teixit un vincle estret amb Metzineres i ara viu en una habitació al barri barceloní del Raval, l’únic que es pot permetre amb una pensió de 400 euros, de la qual encara en perd més de cent al mes, intueix que per alguna pena de multa pendent.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">També per furts inferiors a 400 euros, Laura Iñigo fa sis mesos que està privada de llibertat a Barcelona. Amb tan sols 18 anys, Eduardo Prado compleix pena de presó a Picassent (l’Horta Sud) perquè no va poder pagar una multa de cent euros per lesions. Diana Rueda, tot i que actualment es troba en tercer grau per robatori en un domicili, va trepitjar per primera vegada un centre amb la majoria d’edat complerta a causa de no pagar una pena de multa per furtar una moto. Són només algunes històries, amb noms ficticis, que s’amaguen darrere les xifres d’ingressos per compliment de la responsabilitat personal subsidiària. Representen una part rellevant del total i han experimentat una tendència a l’alça els darrers anys.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Condemnades sense saber-ho</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Segons dades facilitades pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya a la Directa, els últims dos anys, entre un 12 % i un 13 % de la població reclusa ho està per penes de multa, 1.018 el 2020 i 947 el 2021; i, des del 2017, els números absoluts no han parat de créixer. L’advocat Xavier Muñoz està convençut que la crisi econòmica derivada de la COVID-19, així com les restriccions en la mobilitat, la incomunicació amb els jutjats i la consegüent desconnexió dels procediments, han fet incrementar aquest tipus d’ingressos.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;"><img height="400" src="https://directa.cat/app/uploads/2022/01/infografia_Mesa-de-trabajo-1-copia-scaled.jpg" width="316" /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;">Infografia</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;">D’acord amb el darrer informe sobre reincidència penitenciària a Catalunya, del 2014, elaborat pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, dues terceres parts de les persones preses per impagament de multa són “estrangeres” i han comès un delicte contra la propietat, gairebé la meitat té antecedents, i la majoria tenen com a màxim estudis primaris i no tenen domicili fix o resideixen fora de Catalunya.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Segons dades de Justícia, entre un 12 % i un 13 % de la població reclusa a Catalunya ho està per penes de multa</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Precisament, el fet de no estar localitzable i que no sigui obligatori comptar amb advocada davant un delicte lleu fa que moltes condemnades no sàpiguen ni que ho estan. D’aquesta manera, se’ls acumulen causes i un dia la policia les identifica pel carrer i queden detingudes, com va passar-li a Marouan Daif. “Es fa un judici i es dicta una sentència sense elles, que no poden recórrer”, lamenta Marta Valldaura. El desconeixement és la primera baula d’indefensió que també assenyala Bea Fernández, responsable del servei jurídic de la Fundació Arrels: “Pot ser que les persones sense llar hagin estat il·localitzables durant molts anys i se’ls generin assumptes judicials que no controlen”. A més, si l’afectada no ho sol·licita abans que es dicti sentència, perd la possibilitat d’optar a la substitució de la pena per treballs en benefici de la comunitat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És quan aconsegueixen empadronar-se al centre de l’entitat o en un domicili fix, que comencen a emergir les citacions o notificacions judicials. En plural, perquè el darrer informe sobre reincidència penitenciària a Catalunya subratlla que un 53,4 % de les penades amb penes de multa reincideix; la qual cosa, segons les responsables de l’estudi, evidencia “la poca eficàcia d’aquesta mesura”.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>La desproporcionalitat</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El Codi Penal preveu un sistema de proporcionalitat per a penes de multa en funció de la “situació econòmica del pres, deduïda del seu patrimoni, ingressos, obligacions i càrregues familiars”, una idea que es reforça des del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: “El jutge fa una consulta oficial a l’administració corresponent”. Ara bé, de la teoria a la pràctica, segons Muñoz, hi ha un llarg trajecte. Aquest lletrat lamenta que, normalment, no s’indaga i acaba sent una pena desproporcionada per a una persona empobrida.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L’informe “La presó per impagament de multa a Catalunya”, publicat pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada l’any 2016 va més enllà i denuncia que “les mancances processals, organitzatives i materials dificulten l’adequada indagació de l’autèntica capacitat econòmica en els dos grups de casos més extrems”, referint-se a qui disposa de recursos elevats i a qui es troba en situació d’exclusió social o amb ingressos modestos. Als primers, per imposar-la inferior a la disponibilitat econòmica i, als segons, tot el contrari.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El 57,5 % de persones preses no disposa d’habitatge, segons la Xarxa d’Atenció a les Addiccions</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Al marge dels motius de l’ingrés, la manca de recursos econòmics també deixa empremta en el pas per la presó i la possibilitat de tornar-hi. Les expertes en sociologia i dret entrevistades coincideixen en afirmar que el combat contra la reincidència és poc fructífer perquè no s’erradiquen les causes que van motivar les conductes delictives, com poden ser la pobresa, la marginalitat o els problemes de drogodependència. De fet, segons l’informe citat, un 48,3 % de la població interna reincident que es va avaluar presentava problemes d’ocupació</div><div style="text-align: justify;">i un 40,2 % problemes econòmics.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">“La presó és un cercle molt perillós”, apunta Cristina Garés, psicòloga i membre de l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans (OSPDH). Especialitzada en criminologia i sociologia, Garés adverteix que si en surts i no hi ha un bon acompanyament, les possibilitats de tornar a delinquir són molt més altes. Quan una persona abandona la presó, pot sol·licitar el subsidi de persones alliberades de presó –de 463,21 euros, actualment– una quantia que, per Diego Salvador, psicòleg d’Iniciatives Solidàries, una entitat que acompanya preses i ex-preses, no és suficient per poder fer front a les necessitats bàsiques. Per això, solen prioritzar la cerca de treball, que es pot eternitzar per la mateixa estigmatització i aïllament que sofreix la població exreclusa: “La societat no vol contractar un cambrer o un cuiner que ha estat a la presó. A més, els vincles socials creats s’han tallat. Tot això encara els aboca més a la pobresa i és molt senzill tornar a la vida que tenien abans”, adverteix.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;"><img height="272" src="https://directa.cat/app/uploads/2022/01/afons_p8_web_Directa_539_Donatello_JAUME_FERRANDO.jpg" width="400" /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;">Donatello Priami: “L’arribada de la llibertat em preocupava, perquè no sabia on anar”|</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La història de Donatello Priami exemplifica a la perfecció com la presó agreuja la situació de vulnerabilitat o com, fins i tot, pot conduir-hi. Priami treballava com a cuiner en un restaurant de València, fins que va ser condemnat a nou mesos de presó per un delicte d’injúries. Al cap de tres mesos i mig va aconseguir la llibertat condicional, però va tornar a delinquir, perquè, tot i que ho va intentar, no va aconseguir un nou lloc de treball. “Venia marihuana per obtenir alguns ingressos, em pillaren i em tancaren sis mesos més”, relata. Fa dues setmanes que va recuperar la llibertat, però la por a enfrontar de nou la pobresa el persegueix.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Defensa precària</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">“A dins, sense una família que et fique dinerets cada dia, tampoc és gens fàcil sobreviure i, molt menys, defensar-te”. Són paraules de Jaime Trapote qui, amb 44 anys, ha passat més de la meitat de la seva vida encarcerat. Als 15 anys va trepitjar un centre penitenciari per primera vegada, però, després de tres dies insistint que era menor d’edat, el traslladaren d’Alcalá-Meco a un centre de menors, d’on escapava sempre que podia. Nascut en una família de classe obrera, amb 23 anys va començar a complir la primera condemna per diversos robatoris, i va reincidir fins a catorze ocasions. Fa menys d’un mes, va recuperar la llibertat després d’onze anys i catorze dies tancat a la presó de Villena, a l’Alt Vinalopó.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Trapote destaca la “pèssima” assistència jurídica gratuïta que ha rebut, bé per la “manca de coneixements i compromís” d’algunes lletrades o bé per les reiterades substitucions d’aquestes professionals. Al llarg de l’última condemna, l’ex-pres es va veure immers en tota una odissea per rebre l’assistència legal: “Vaig haver d’esperar mesos i mesos. Fins i tot, vaig posar una reclamació, que em van desestimar perquè deien que ja m’havien visitat, però no era cert”.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La llei 1/1996, així com els decrets 252/2016 i 17/2017 de la Generalitat de Catalunya i la Valenciana, respectivament, permeten a les persones en situació de vulnerabilitat sol·licitar assessorament i defensa gratuïta. Les advocades assumeixen la defensa de l’acusada durant tot el procediment judicial i, obligatòriament, han de continuar oferint servei durant els dos anys posteriors a la sentència. Tanmateix, l’advocada de l’associació valenciana Àmbit, Pilar Serrano, denuncia que “moltes vegades, els companys d’ofici entenen que amb la sentència ha acabat el seu treball i l’execució de la pena es queda coixa d’assessorament”. Comparteix la mirada crítica Salvador, qui recorda que la indefensió jurídica ha marcat el futur d’algunes de les persones que ha acompanyat: “Hi ha hagut casos en què els recursos no han arribat a temps o l’acusat no coneixia el seu advocat ni l’estratègia jurídica”.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, no ho ha patit en pròpia pell, però sí que ho ha pogut testimoniar durant el seu pas per les presons de Lledoners (el Bages) i Soto del Real (Madrid), on ha estat tres anys i vuit mesos. Cuixart ha conegut reclusos que no podien exercir els seus drets penitenciaris per desconeixement o falta de capacitat per defensar-los: “Si tens diners per a uns bons advocats, pots anar batallant i, al final, un traficant condemnat a quinze anys pot arribar a sortir abans que un petit venedor de barri amb recursos limitats i desenes de condemnes menors, derivades de problemes estructurals”, exemplifica. L’eficiència del servei d’assessorament gratuït a dins, per Cuixart, “sempre depèn del compromís de la direcció de la presó i, en última instància, del responsable del mòdul”.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>La condemna a la soledat</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A més de l’assessorament jurídic, la xarxa de suport també és un salvavides dins la presó i Luis Antonio Machado no va tenir-la. Es va quedar orfe quan només tenia 5 anys i els reformatoris i el carrer es van convertir en els seus llocs de residència. Quan va fer 18 anys, va complir la seva primera condemna al centre penitenciari de Monterroso, a Lugo. Ha estat entre barrots en tres ocasions, l’última per un delicte de desobediència, resistència i atemptat contra l’autoritat, amb una pena de nou anys i mig que continua complint en règim obert a València, on viu, en un dels espais que habilita l’entitat Casal de la Pau per a persones en llibertat condicional o que acaben d’eixir de la presó.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;"><img height="280" src="https://directa.cat/app/uploads/2022/01/afons_p6_web_Directa_539_Luis_Antonio_Machado_JAUME_FERRANDO.jpg" width="400" /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;">Luis Antonio Machado: “No tenir família va ser el pitjor, perquè et trobes sol davant el perill”|</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Durant el compliment de l’última condemna, Machado havia de treballar per poder cobrir algunes de les necessitats bàsiques dins del centre. Al cap de poc d’entrar-hi, li oferiren treballar com a bibliotecari i va acceptar el lloc sense dubtar-ho. Per una jornada de quaranta hores setmanals, cobrava 212 euros al mes, dels quals una petita part la destinava a comprar menjar o productes d’higiene a l’economat penitenciari. “No tenir família va ser el pitjor —explica Machado—, perquè et trobes sol davant el perill. Quan entre a presó, m’he de defensar en tots els sentits: físicament, econòmicament i moralment”.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Machado no va poder comptar amb un contrafort familiar, però tenir-lo tampoc és garantia de poder disposar de prou recursos econòmics. Segons un estudi sobre la situació de les persones amb problemes de drogues en presó de l’any 2008, elaborat per la Xarxa d’Atenció a les Addiccions en col·laboració amb el Ministeri de Sanitat espanyol, el perfil familiar predominant es caracteritza per les mancances econòmiques: el 36,6 % dels pares són pensionistes i el 45,8 % de les mares són treballadores de la llar.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Entitats com Àmbit o Arrels treballen per trobar una alternativa habitacional per a exrecluses</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Mari Carmen Molina és una d’aquestes mares amb dificultats per donar suport econòmic al seu fill, que des de fa dos anys compleix condemna a la presó de Còrdova, a més de 500 quilòmetres de Xilxes (la Plana Baixa), el seu poble natal. Fa just dos anys que la seva família no el veu. El marit de Molina es troba en l’atur i ella va perdre el seu lloc de treball en un magatzem de taronja després d’un accident. Amb el temps es va recuperar, però no la van tornar a contractar i ha hagut de sobreviure amb un subsidi de 400 euros al mes. “Vam intentar visitar-lo en dues ocasions, però el viatge costava uns 400 euros, entre transport, menjar, hotel…”, lamenta.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Si la pobresa condiciona l’entrada i el pas per la presó, la sortida no n’és una excepció. A l’hora d’obtenir permisos, el tercer grau o la llibertat condicional, juga un paper clau el fet de poder viure en un espai adequat per a la reinserció o disposar d’una residència legal. Però la realitat a l’Estat espanyol és que el 57,5 % de les persones preses no disposen d’habitatge propi o de lloguer, segons la Xarxa d’Atenció a les Addiccions. Les traves creixen en el cas de la població penitenciària estrangera que no té residència legal a l’Estat i amb qui, segons l’advocat Xavier Muñoz, “les institucions penitenciàries catalanes són especialment restrictives respecte a la concessió de beneficis penitenciaris”. En aquests casos, entitats com Àmbit o Arrels treballen per oferir una alternativa habitacional en residències o pisos d’acollida.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Acompanyar a la presó</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Les entitats no fan ni molt menys l’únic acompanyament a la població reclusa. Les associacions de familiars, els grups de suport i els col·lectius anticarceraris també atenen necessitats bàsiques de les persones preses, però de manera autogestionada. L’Asociació de Familiars i Amics de Presos y Expresos (AFAPE) va sembrar una llavor en aquest sentit el 1976, quan va néixer en el marc de la lluita de la Coordinadora de Presos en Lluita (COPEL), i ha servit de referent per a l’aparició d’altres espais, com la gallega Nais contra a impunidade, Famílies Front a la Crueltat Carcerària o Famílies de Presos a Catalunya. Gracia Amo, portaveu de l’associació catalana de familiars, considera que tenen un coneixement més directe de les necessitats a cobrir, en la majoria de casos associades a problemes de pobresa: “Ingressem peculis periòdicament, entrem roba, paguem advocats per aconseguir drets bàsics i visites psiquiàtriques… Intentem treure diners d’on siga per fer front a les necessitats”.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La tercera pota en l’acompanyament de persones preses és el que ofereixen des dels grups de suport i col·lectius anticarceraris, com Tokata, La Corda o Fuig. Fernando Alcatraz, membre del col·lectiu Tokata de València, recorda que en els orígens dels grups de suport, als anys setanta, els barris s’implicaven per intentar excarcerar els presos. Ara, en canvi, la seva tasca se centra principalment a pal·liar les mancances afectives, denunciar les vulneracions de drets, facilitar que es coordinen dins per engegar accions i lluitar contra la indefensió jurídica.</div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">https://directa.cat/vides-marcades-per-la-pobresa-i-la-preso/</div>Educador Socialhttp://www.blogger.com/profile/17992436044297955211noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4674963849959953.post-28195304041438866282023-12-15T08:42:00.007+01:002023-12-15T08:43:29.386+01:00El potencial transformador de la fotografia per treballar l’abús sexual infantil als instituts per Mar Domènech<div style="text-align: justify;">Des del 2017, l’Àrea d’Educació de Photographic Social Vision desenvolupa el projecte participatiu de creació fotogràfica Material sensible amb la Fundació Vicki Bernadet. Persones víctimes d’abús sexual infantil que ja han fet el seu procés amb terapeutes de l’organització realitzen aquest taller que els permet reconstruir el seu relat personal a través de la fotografia. Ara Material sensible també arriba als instituts. Nois i noies a partir de catorze anys tenen l’oportunitat de participar en càpsules educatives de fotografia per aprendre el seu potencial creatiu i analitzar-les visualment, i a la vegada, per sensibilitzar-se, reflexionar i debatre sobre l’abús sexual infantil.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Un de cada cinc nens i nenes pateix algun abús sexual abans dels 17 anys i el 90% no ho explica a ningú fins a arribar a l’edat adulta. Aquesta dada esfereïdora és la que constantment ens recorda que tot i que estem avançant sobre la detecció de casos d’abús sexual infantil, encara queda molt de camí per recórrer.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La Fundació Photographic Social Vision usa la fotografia com a mitjà d’expressió i potencial creatiu oferint tallers a diferents públics, i que són una molt bona eina terapèutica per a col·lectius amb algun trastorn mental. Per això, ja fa temps que treballa amb la Fundació Vicki Bernadet.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">De fet, la llavor de la seva aliança va sorgir ara fa uns vint-i-un anys arran d’un reportatge periodístic i fotogràfic que la fundació va encarregar a Photographic Social Vision. La Fundació Vicki Bernadet encara era petita i volia donar a conèixer la seva tasca i labor social d’atenció integral, prevenció i sensibilització sobre l’abús sexual a la infància. Aquest reportatge es va publicar al Magazine de La Vanguardia i va tenir molts lectors fent que col·lapsessin les centraletes de les dues organitzacions amb persones que s’havien vist reflectides en els testimonis i víctimes d’ASI (abús sexual infantil) que sortien en el reportatge.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A poc a poc les dues organitzacions van anar creixent i desenvolupant les seves missions. Fins que el 2017, Mireia Plans i Alice Monteil, educadores de Photographic Social Vision van decidir presentar a la Fundació Vicki Bernadet el projecte de Material sensible, un taller de fotografia participativa amb usuaris de la fundació que han estat víctimes d’abusos sexuals en la infància. Com bé explica Alice Monteil, “veiem clar que l’abús sexual infantil es podia treballar a través de la nostra metodologia, ens feia respecte proposar-ho perquè és un tema delicat i encara tabú en la societat, però al final ens hi vam atrevir”.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Precisament, Photographic Social Vision va participar l’any passat als Mutare de la Fundació Carulla. Va ser una de les cinc experiències que es van presentar al “Mutare Inspira”.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Un taller per a reconstruir el propi relat</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Cada any s’obre la convocatòria per participar en el taller de Material sensible, aquesta no està oberta tothom, hi participen només usuaris de la fundació Vicki Bernadet. De fet, l’equip terapèutic és el que triar les persones més adients, que ja han tingut un recorregut terapèutic, per tal que els sigui realment profitós. “Cal que siguin persones que ja es troben al final de la teràpia, que han fet grup terapèutic prèviament i que a més tenen un entorn familiar de suport important per tal de poder aprofitar la part més pública en forma d’exposició” remarca Alice Monteil.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><div style="text-align: center;"><img height="266" src="https://diarieducacio.cat/ArtsEducacio/wp-content/uploads/sites/69/2023/05/Imagen-1.png" width="400" /></div><div><div style="text-align: center;">Fotografies del taller Material sensible / Foto: Photographic Social Vision</div><br /><div style="text-align: justify;">El taller proposa una trobada setmanal en grup durant sis mesos. Les sessions alternen l’aprenentatge de qüestions tècniques amb aspectes psicològics i emocionals molt sensibles de la mateixa realitat amb el suport de psicòlegs de la fundació, perquè la gravetat no ve marcada només pel delicte en si, sinó per com cada persona va viure l’experiència. Tot plegat suma, i a través de la imatge les víctimes d’ASI poden revisar la seva vivència i això els ajuda en el seu procés de recuperació.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Material sensible consta de tres fases. La de producció, on els participants es familiaritzen amb la fotografia com a eina; la d’anàlisi, on cada setmana es revisen en grup tot el gruix d’imatges que cadascú va creant i, finalment, la d’exposició col·lectiva, on es mostra al públic el treball creatiu que cada participant ha fet al llarg del taller i que tanca el procés, si bé aquesta part és opcional, i cadascú decideix si la vol fer o no. Les exposicions s’han anat fent en diferents espais com el Chiquita Room o Projekteria [Art Gallery] i les darreres edicions s’han fet a la Casa Elizalde.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Participar-hi no té preu, ja que és una proposta finançada amb fons privats. El 2017 es va poder començar gràcies a un premi de la Fundació La Caixa, des d’aleshores Photographic Social Vision té subvencions que venen de l’Ajuntament de Barcelona, de l’ICEC i sobretot d’una donant particular que coneix molt bé el projecte des de l’inici i és tot un àngel per a l’organització.</div><div style="text-align: justify;">Molt més que un projecte</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El projecte de Material sensible ja va per la 4a edició, a banda del taller anual amb els usuaris de la Fundació Vicki Bernadet també compte amb una part pública d’exposicions, presentacions i activitats per a diferents públics.</div></div><div><br /></div><div style="text-align: center;"><img height="300" src="https://diarieducacio.cat/ArtsEducacio/wp-content/uploads/sites/69/2023/05/IMG-20210520-WA0046.jpg" width="400" /></div><div><div style="text-align: center;">Visita d’escolars a l’exposició Material sensible / Foto: Photographic Social Vision</div><br /><div style="text-align: justify;">A més, en la darrera edició es va crear un documental amb el mateix nom que resumeix les imatges i experiències dels que han participat en les últimes edicions i que mostra el potencial de la fotografia com a eina transformadora. “Aquest ens ha permès donar a conèixer a més públic el mètode i funcionament d’aquest projecte de fotografia participativa, i a la vegada, alertar sobre la greu problemàtica dels ASI que la nostra societat necessita atendre amb urgència”, assenyala Monteil.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquest documental, creat i produït per la Fundació Photographic i realitzat i editat per Ana de Quadras, compta amb postproducció de so de Raúl Lucea i amb la colorista Cristina Pérez. Hi apareixen fotografies de Núria Prieto, que documenten el making off de la tercera edició del projecte de fotografia participativa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Proposta de sensibilització amb adolescents</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L’exposició anual de Material sensible sempre la visiten grups d’escolars, i sovint aquestes acaben amb almenys una verbalització i/o denuncia a les educadores per part d’un/a jove que ha estat o encara és víctima d’ASI. Aquest fet tan rellevant, i que en l’última edició ja va suposar un 80% de la trentena de visites dutes a terme, va fer que Photographic Social Vision es decidís a iniciar el seu treball amb adolescents.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La fundació Vicki Bernadet té una àmplia oferta de tallers per treballar l’abús sexual infantil, però la franja adolescent potser és la que tenen menys coberta, i nosaltres veiem la necessitat de poder arribar aquesta franja d’edat i ajudar en la detecció precoç de casos per tal d’accelerar el procés de recuperació de les víctimes, afirma Monteil</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La proposta va dirigida a alumnes de secundària i batxillerat, a partir de catorze anys, dona la possibilitat d’acostar la problemàtica i tabú dels ASI des d’una perspectiva participativa i artística. Una clara oportunitat d’informar, fer reflexionar i donar suport als joves en una edat clau, mentre se’ls involucra en una activitat artística que els permet descobrir i experimentar el potencial del llenguatge visual. Com diu Alice Monteil: “És una edat adient perquè just la fotografia és un llenguatge que els joves tenen molt per la mà i la viuen de prop”.</div><div style="text-align: justify;">Diferents possibilitats</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Les càpsules educatives de sensibilització amb adolescents consten de dues activitats. Per una banda, hi ha l’opció de visionar el documental de Material sensible i tenir un debat post-projecció on l’alumnat pot comprendre millor la realitat de l’abús sexual infantil i expressar-se al respecte.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I per l’altra, hi ha l’opció de la càpsula educativa visual Material sensible a on es fomenta la lectura crítica d’imatges i es potencien les habilitats visuals de l’alumnat, a partir de l’obra fotogràfica creada per gent que ha patit ASI i participants del taller Material sensible. Aquest permet establir una conversa pedagògica al voltant de conceptes com el consentiment, les relacions de poder, el xantatge, la culpa, la vergonya, els secrets, etc. Una oportunitat perquè l’alumnat entengui de manera senzilla i dinàmica què és l’abús sexual infantil i com la fotografia pot ser una eina d’expressió personal.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">“Quan despleguem totes les imatges sobre una taula i preguntem als alumnes què diuen, és molt més fàcil que fer una xerrada freda sobre el tema. La fotografia té el poder de parlar sense dir res, i quan tractes un tema tabú o secret durant anys apropar-s’hi des de la imatge ho facilita molt. Realment la fotografia obre moltes possibilitats de treball” relata Monteil.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A més, en els dos casos, per acollir els processos emocionals que poguessin sorgir en la sessió, es compta amb l’acompanyament d’un psicòleg de la Fundació Vicki Bernadet.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquestes activitats es van començar a pilotar el 2022 i aquest 2023 ja s’han fet en diferents instituts de tot Catalunya. De moment, el feedback està sent molt positiu, en acabar aquestes trobades sempre hi ha alumnes que tenen la necessitat de poder aclarir conceptes i parlar-ne més.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Un dels últims instituts participants ha estat el Badalona VII, arran de les darreres notícies d’abusos i violacions que impregnen l’actualitat de la nostra societat, la comissió de Coeducació del centre va decidir contactar amb Photographic Social Vision per treballar la temàtica de l’abús sexual amb el seu alumnat. Van oferir dues activitats, una a 1r de l’ESO i l’altre a 1r de Batxillerat. Com comenta Xavier Andreu Montava, professor d’Història i membre de la comissió, “ha estat una experiència molt positiva per a tots. La proposta permet conèixer la part artística de la fotografia, i a la vegada, no només és una eina de prevenció sinó també ajuda al professorat a detectar possibles víctimes. L’activitat està molt ben conceptualitzada i és molt pràctica, furga en la ferida, però permet veure les reaccions de l’alumnat i desvelar casos. L’edat adient realment són els catorze anys, els alumnes de Batxillerat el van trobar molt necessari, però alguns ens van comentar que haguessin agraït poder-lo fer abans”.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Photographic Social Vision vol arribar a més instituts i a la vegada està analitzant la possibilitat de formar a professors per tal d’escalar i arribar a més alumnes. “L’escola té un rol molt important en abordar aquesta problemàtica i ha de saber que té aliats que el poden acompanyar”, subratlla Monteil.</div><p style="text-align: justify;">https://diarieducacio.cat/ArtsEducacio/2023/05/25/el-potencial-transformador-de-la-fotografia-per-treballar-labus-sexual-infantil-als-instituts/</p><p></p></div></div>Educador Socialhttp://www.blogger.com/profile/17992436044297955211noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4674963849959953.post-88810148611529895452023-12-12T12:09:00.005+01:002023-12-12T12:09:48.002+01:00Avui parlem del test de Proust...<div style="text-align: center;"><img height="295" src="https://www.eixdiari.cat/resources/2023/eix-test-de-proust-147744.JPG" width="400" /></div><div style="text-align: center;">Test de Proust. Eix</div><br /><div style="text-align: justify;"><b>El Qüestionari Proust és un test intemporal que és capaç de mostrar les veritats més amagades de les persones. </b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La capacitat cognitiva és aquella que tenim les persones que ens permet rebre la informació, processar-la, interpretar-la i dotar-la d’un significat. Quan fem les tasques habituals només utilitzem una part de la nostra capacitat i normalment en podem realitzar més d’una al mateix temps.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El cas del Qüestionari Proust va començar essent un joc de saló a finals del segle XIX a França i Anglaterra, que pretenia trobar resposta a una sèrie de preguntes, sempre eren les mateixes. Proust li va aportar el nom en haver-lo fet dues vegades, alguns entrevistadors moderns l’utilitzen de forma habitual.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Una de les formes més habituals de presentar una persona als mitjans escrits són els qüestionaris. Esdevenen com una mena d'entrevista de personalitat formada per una llista de preguntes de resposta breu. Aquests qüestionaris es fan a través d’un tipus de test i la majoria usen de manera habitual el qüestionari de Proust. Un model on la persona entrevistada contesta a un formulari de preguntes preparat amb antelació en un format de test psicològic, amb diverses preguntes per escatir la seva personalitat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El nom del qüestionari prové de l'escriptor francès Marcel Proust (1871-1922). Proust va respondre per primera vegada al qüestionari als quinze anys i va ser Antoinette Faure, una companya de jocs qui el va preparar. Als vint-i-un anys, ho va tornar a contestar i adoptant-ne el títol de «Proust per si mateix».</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I és que són qüestionaris que van esdevenir una moda a finals del XIX i principis del XX. Són qüestionaris creats amb l’objectiu de descobrir les inclinacions, els gustos i la personalitat dels personatges que els contesten.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Marcel Proust va contestar aquest qüestionari, heu de saber que a finals del segle XIX va començar essent un joc burgès de confidències de saló principalment a França i Anglaterra. Cal dir però, que la seva denominació és falsa, les preguntes no van ser creades per l’escriptor sinó per les filles de Karl Marx com un joc familiar.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El Qüestionari Proust va arribar a l’estat espanyol a mans del jove periodista Lluís Permanyer, nascut a Barcelona el 1939, llicenciat en Dret, però dedicat des de molt jove al periodisme. Ho va descobrir llegint la biografia escrita per André Maurois, (1885-1967), pseudònim d'Émile Herzog, novel·lista i assagista francès..</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Pels educadors i educadores en la nostra intervenció educativa, a voltes per poder-nos acostar un poc més a la personalitat de les persones ateses, usem també materials i qüestionaris que ens ajuden a recollir informació per a formular els plans d’intervenció. Per poder fer un diagnòstic objectiu sobre el problema, es fa una anàlisi de la situació tot recolzant-se en evidències extretes amb l’ajuda d’instruments. En tot procés d’investigació és molt important planificar com es durà a terme la recollida d’informació i poder extreure posteriorment les dades que conduiran a les conclusions de la nostra intervenció.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El Qüestionari Proust és un test intemporal que és capaç de mostrar les veritats més amagades de les persones. Vegem doncs quines preguntes es relacionen en aquest qüestionari:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">1. Quin és el principal tret del meu caràcter?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">2. Quina és la qualitat que prefereixo en un home?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">3. Quina qualitat prefereixo en una dona?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">4. Que és el que més estimo en els meus amics?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">5. Quin és el meu principal defecte?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">6. I la meva ocupació preferida?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">7. Quin és el meu somni de benestar?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">8. Quina serà la meva pitjor desgràcia?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">9. Què voldria ser?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">10. On desitjaria viure?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">11. Quin color prefereixo?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">12. Quina flor prefereixo?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">13. Quin ocell prefereixo?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">14. Quin són els meus autors preferits en prosa?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">15. Quin són els meus poetes preferits?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">16. I els herois de ficció?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">17. Quines són les meves heroïnes de ficció favorites?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">18. Quin són els meus compositors favorits?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">19. I els meus pintors predilectes?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">20. Quin són els meus herois de la vida real?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">21. Quines són les meves heroïnes històriques?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">22. I els noms que prefereixo?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">23. Què detesto més que res?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">24. Quins caràcters històrics menyspreo més?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">25. Quin fet militar admiro més?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">26. Quina reforma admiro més?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">27. Quins dons naturals voldria tenir?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">28. Com m’agradaria morir?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">29. Qui és l’estat present del meu esperit?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">30. Quins fets m’inspiren més indulgència?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">31. Quin és el meu lema?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">“I de cop i volta el record m’ha aparegut. Aquest gust era el del bocinet de magdalena que el diumenge de matí a Combray (perquè tal dia com aquell no sortia abans de l’hora d’anar a missa), quan anava a dir-li bon dia a la seva habitació, la tia Léonie m’oferia després d’haver-lo sucat en la seva infusió de te o de til·la. La vista de la magdalena no m’havia recordat res abans d’haver-la tastada; potser perquè, havent-ne vist sovint després, sense menjar-ne, sobre els taulells dels pastissers, la seva imatge havia abandonat aquests dies de Combray per lligar-se amb altres de més recents; potser perquè, d’aquests records abandonats tant de temps defora de la memòria, no em sobrevivia res, tot s’havia disgregat; les formes -i també aquella de la copinyeta de pastisseria, tan grassament sensual sota els seus plecs severs i devots- s’havien abolides, o endormissades, havien perdut la força d’expansió que els hauria permès d’assolir la consciència. Però quan, d’un vell passat, no en sobreviu res, després de la mort dels éssers, després de la destrucció de les coses, soles, més fràgils, però més vivaces, més immaterials, més persistents, més fidels, l’olor i el sabor queden encara molt de temps, com ànimes, que han de recordar, esperar, expectar, sobre la ruïna de tota la resta, portar sense desmai, amb la seva goteta quasi impalpable, l’edifici immens del record”. Proust, M. (1913). A la recerca del temps perdut.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://calidoscopideducaciosocial.blogspot.com/">Joan Rodríguez i Serra</a> és educador social</div>Educador Socialhttp://www.blogger.com/profile/17992436044297955211noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4674963849959953.post-87775256069456208532023-12-11T12:10:00.001+01:002023-12-12T12:11:03.948+01:00Avui parlem de la immobilitat tònica...<div style="text-align: center;"><img height="229" src="https://www.eixdiari.cat/resources/2023/eix-cervell-147643.JPG" width="400" /></div><br /><div style="text-align: justify;"><b>La immobilitat tònica és una resposta cerebral involuntària davant la por. Esdevé una estratègia bàsica de defensa que fa disminuir la nostra capacitat de raonament actuant solament per reflexes i hàbits</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Paralitza, no permet lluitar ni demanar ajuda. Afecta principalment a la memòria i, com a conseqüència, qui la pateix explica el que ha passat d’una manera desordenada i confusa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La immobilitat tònica ens fa reaccionar davant del perill, amb una gran por, una restricció física i ens incapacita per escapar-nos.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">També es caracteritza per una gran immobilitat física i verbal, tremolors, rigidesa muscular, baixada de la temperatura corporal (sensacions de fred) i insensibilitat a l'estimulació intensa o dolorosa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"En xoc", "sense que pogués reaccionar", "amb por a la reacció de l'acusat"... Són frases que es repeteixen en molts escrits d'acusació per delictes de violència sexual. La majoria de les víctimes d'agressions sexuals queden paralitzades per la por.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La immobilitat tònica es relaciona amb les esferes cerebrals i les seves funcions, davant de la por s’activa l’adrenalina, responsable dels actes de fugir o ens paralitza i ens bloquegem.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Quan una vaca es troba en una situació de perill pateix també immobilitat tònica, davant del dolor, del perill o de l’estrès, s’alliberen una gran quantitat d’hormones que generen una paràlisi muscular.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquest bloqueig és el més habitual en els casos de violències. Nous estudis en neurociència en relació amb el trauma són essencials per poder entendre com reacciona el nostre cervell. En el cas de quan es produeixen les amnèsies traumàtiques, les alteracions cromàtiques o com apareix un record espontani a mesura que passa el temps després del trauma. Amb el pas del temps, a mesura que l’organisme que ha patit el trauma es va regulant, s’estabilitza i se sent segur, van apareixent el records.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En el cas de la immobilitat tònica, a nivell fisiològic, s’assembla a l’ansietat. Pot aparèixer tensió muscular, sovint al coll i l’esquena que provoca contractures freqüents, la mandíbula rígida i problemes abdominals amb rampes intestinals, diarrea o restrenyiment. Nàusees, mals de cap i problemes per dormir. Opressió al pit, alteracions respiratòries amb sensacions com la manca d’aire, un nus a la gola i la hiperventilació. Palpitacions i/o augment de la freqüència cardíaca, augment de la tensió arterial, tremolors, sequedat de boca i possible disfunció sexual. Manca o augment de la gana, cansament, peus i mans fredes o sudoració excessiva i irritabilitat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En una situació d’aquest tipus, les reaccions d’estrès es desenvolupen en tres fases: una reacció d’alarma, una etapa de resistència i una etapa d’esgotament. Tanmateix cal tenir en consideració que un silenci o l'absència d'una resposta física de fugida o d'atac no són sinònims de voluntat, desig ni consentiment sinó de tot el contrari.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La reacció d’alarma és una resposta inicial del cos davant del factor estressant i es divideix en la fase de xoc i la de contraxoc.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La fase de xoc és la reacció consecutiva a l’estímul amenaçador. L’organisme reacciona perdent el to muscular amb una baixada de la temperatura que provoca que la persona tingui molt de fred. Com a conseqüència el cos compensa el desequilibri tèrmic iniciant un augment de la pressió arterial i una hipertèrmia, entrant en la fase de contraxoc.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Una etapa de resistència, on es produeix una adaptació a l’estrès i la persona afectada va perdent la simptomatologia anterior.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Finalment apareix l’etapa d’esgotament si no ha desaparegut el motiu que provoca aquest estrès. El cos, per l’adaptació de resistència, retorna als símptomes de l’etapa inicial i en casos realment extrems, pot produir-se la mort. En aquells casos en els que la situació es supera, pot aparèixer un trastorn d’estrès agut o d’estrès postraumàtic.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I és que la immobilitat tònica, a voltes s’anomena tannatosi o estat catalèptic, esdevé aleshores un estat natural de paràlisi que no és exclusiu dels humans. Alguns animals que pateixen diversos estímuls i poden imitar l'estat de mort. S’ha investigat el cas dels taurons que apareixen immòbils com a conseqüència a un únic estímul quan s'inverteixen. Quan després de maniobrar algunes espècies de taurons poden experimentar immobilitat tònica.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Durant la immobilitat tònica, que es produeix en la majoria de vegades, després d'estar invertit durant menys d'un minut, és aleshores quan el tauró es relaxa, la seva respiració es torna lenta i constant. El taurons poden estar fins a quinze minuts en aquest estat, després tornen a la seva posició normal i a nedar sense danys visibles. Segons els investigadors la teoria predominant en que l'estat d’aquesta inversió s’explica per haver provocat un desequilibri fisiològic en els taurons que els porta a una tonicitat de la immobilitat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Les granotes femelles tenen la capacitat de fingir la seva mort per poder evitar l'aparellament amb un mascle que no els agrada. Segons un estudi publicat a la revista Royal Society Open Science, on podem llegir que són capaces de defensar-se de les coaccions masculines.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Altres mecanismes són, per exemple, fer girar el cos i estirar les potes just abans de l'aparellament podent prendre així un aspecte proper al rigor mortis. Simular la mort és una expressió habitual en amfibis i d’altres espècies, com les aranyes, per poder desempallegar-se dels possibles depredadors.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Podem definir la tanatosi com un comportament en el que l'animal amenaçat aparenta estar mort. Podem afirmar doncs que en aquests casos l’anomenen immobilitat tònica o tonic immobility per la seva traducció de l'anglès, caracteritzada per una paralització muscular on l'animal no respon als estímuls externs.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La immobilitat tònica, és també l’adopció d'una postura sense moviment d'una presa com a resposta al contacte físic i davant la proximitat d’un depredador.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Val a dir que es tracta d'una adaptació no apresa. El fenomen de tanatosi no redueix la visibilitat de la presa ni el seu grau de protecció davant de possibles atacs.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">També podem observar una inhibició motora que es va mantenint en un interval variable de temps després de la interacció amb el depredador.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Finalment quan s’acaba aquesta amenaça, tenint en consideració que l'animal no hagi sofert danys, la presa pot tornar al seu estat fisiològic previ.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En el cas d’alguns vertebrats podem observar que presenten una reducció del ritme respiratori, la bradicàrdia quan el cor els batega més lent del normal, un desplaçament anterior d’una part, d’un òrgan, per augment del volum o per una causa posterior que els empeny anomenada protrusió de la llengua i una obertura dels ulls d’una manera desmesurada. Podem afirmar doncs que en molts casos no solament correspon a una adaptació postural, sinó també a una alteració fisiològica.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En el cas de les situacions considerades com estressants s’observen profundes alteracions en els sistemes endocrí, immunitari i el sistema nerviós. Aquestes podem afectar la salut i la conducta, també les funcions executives i la presa de decisions.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En alguns estudis podem llegir que un d'aquests senyals que a vegades podem veure en algun vídeo per la xarxa és la immobilitat dels conills quan els posem panxa enlaire, com quan prenen un bany. El que succeeix és que està patint immobilitat tònica com a mecanisme de defensa davant la por. A un conill en llibertat, li serveix per poder reduir les ferides durant un atac o escapar-se d’algun depredador.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La mort aparent que consisteix en simular la mort o “jugar a la zarigüeya”, comportament en què els animals fan veure que estan morts. Una immobilitat provocada per l’atac d’algun depredador i la podem observar en diversos animals, com en insectes, en crustacis, en mamífers, també en ocells, rèptils, amfibis i peixos. La mort aparent també es coneix com a tanatosi, hipnosi animal, catatònia d'immobilització o immobilitat tònica</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La immobilitat tònica que hom coneix com l'acte de fingir la mort és un comportament en el qual alguns animals queden aparentment paralitzats temporalment i no responen als estímuls externs. La immobilitat tònica s’utilitza doncs en comportaments antidepredadors. La podem observar sovint com a resposta a una amenaça extrema. En alguns casos però són els propis depredadors els que l’usen per atreure preses i per guanyar-se a les seves parelles, ajudant a la reproducció.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Darrerament s’ha parlat molt de la immobilitat tònica lligada a notícies sobre agressions sexuals. Si no reflexionem sobre això, és impossible que puguem donar informacions amb perspectiva i rigor. Les inèrcies informatives i els ritmes de les redaccions que influencien negativament en els processos judicials, presenten una certa dificultat per entendre com es pot respectar la intimitat d’una persona al mateix temps que se li dona protagonisme i com diferenciar entre els tipus d’agressions sense donar detalls morbosos.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Deixem que els i les professionals de la justícia facin la seva feina, no vulguem ser jutges i part, la veritat és que no tenim TOTA la informació i ni tan sols ens aproximem a la veritat. És cert que es necessita un canvi de mirada per part de la societat, que passa per un canvi en la mirada dels mitjans de comunicació i sobretot dels opinadors de les xarxes.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">“Allò que derrota més persones al món és la por”, Ralph Waldo Emerson 1803 - 1882, va ser un assagista, filòsof i poeta estatunidenc.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://calidoscopideducaciosocial.blogspot.com/">Joan Rodríguez i Serra</a> és educador social</div>Educador Socialhttp://www.blogger.com/profile/17992436044297955211noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4674963849959953.post-50911930294139874572023-11-29T11:34:00.004+01:002023-11-29T11:34:36.102+01:00Avui parlem dels Centres Oberts...<div style="text-align: center;"><img height="255" src="https://www.eixdiari.cat/resources/2023/eix-centre-obert-147467.JPG" width="400" /></div><div style="text-align: center;">Centre obert. Eix</div><br /><div style="text-align: justify;"><b>Els Centres Oberts esdevenen un recurs social i educatiu, adreçat a infants i adolescents, principalment als que tenen una situació de vulnerabilitat</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els Centres Oberts formen part del sistema de Serveis Socials d’Atenció Primària (SSAP) i per tant, formen part de l’administració local. Poden ser de gestió directa per part de la pròpia administració o amb la gestió d’iniciatives socials.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Segons la normativa establerta per la Generalitat de Catalunya un Centre Obert és un servei d'intervenció socioeducativa dirigit a infants i adolescents de 3 a 18 anys i a les seves famílies. El Centre Obert ha de donar suport, estimular i potenciar l'estructuració i desenvolupament de la personalitat, la socialització, l'adquisició d'aprenentatges bàsics i d'esbarjo dels infants i joves. Tanmateix també ha de compensar les deficiències socioeducatives amb un treball individualitzat, grupal, familiar, en xarxa i comunitari.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A voltes els centres oberts organitzen activitats adreçades a les famílies.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El Centre Obert ofereix aquesta atenció directa a infants i adolescents durant la setmana de dilluns a divendres en horari de tardes, atenció a les famílies alguns matins i tardes. Els propis centre oberts poden organitzar activitats complementàries com per exemple xerrades, sortides, casals d'estiu, nadal i setmana santa, depenent de les necessitats dels infants i joves als que atenen.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els Centres Oberts esdevenen un recurs social i educatiu, adreçat a infants i adolescents, principalment als que tenen una situació de vulnerabilitat. Aquests recursos treballen la prevenció, fora de l’horari escolar, estimulant i potenciant el desenvolupament de la personalitat, la socialització, l’adquisició d’aprenentatges bàsics i el lleure. El repte més important és atendre per compensar les deficiències socioeducatives dels infants i joves que atenen.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els educadors i educadores socials sabem que aquests serveis s’orienten en la promoció de la participació dels infants i joves en activitats socials, artístiques, lúdiques i esportives. Amb ells i elles es realitza un acompanyament, un suport i una socialització d’infants i joves de famílies amb dificultats socials i econòmiques.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els centres oberts estan acollits a la Llei12/2007 de serveis socials del sistema de protecció a la infància segons la Llei de drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, com una oferta més de la xarxa pública de serveis social d’atenció primària dels municipis.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Sabedors que molts dels itineraris educatius i formatius no donen sortida a totes les problemàtiques i concretament als que presenten més necessitats de tots els infants i joves, en àmbits com la integració i la socialització. Els centres educatius tenen limitacions per treballar l’acompanyament, l’atenció i cura de la majoria de les necessitats que presenten els infants i joves. Els Centres Oberts suposen una alternativa, apliquen diferents objectius de treball que incideixen en les causes, en situacions concretes i col·laboren en la integració i socialització per aquells infants i joves en situació de risc social.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Si parlem de la llei 4/1994, de 20 d'abril, de l’administració institucional, de descentralització, de desconcentració i de coordinació del Sistema Català de Serveis Socials (DOGC 1890, de 29.4.1994). Si llegim el punt 4 del preàmbul i motius, exposa la Llei, que estableix la Xarxa Bàsica de Serveis Socials de responsabilitat pública, que inclou diversos serveis i establiments que les administracions públiques de Catalunya han d’apropar a tota la població.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És aquest també un recurs que forma part dels serveis d'intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents que recull entre els seus objectius el treball per una educació activa. Una que considera que l'infant i jove esdevé subjecte del seu procés i respecta les fases de la seva pròpia evolució.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En els centre oberts es treballa per una educació integral, que apropa als infants i joves els elements necessaris per aconseguir un nivell de maduresa, en cada un dels seus àmbits tant físic, psíquic, afectiu, social i cultural amb la finalitat d’aconseguir esdevenir membres actius de la nostra societat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquests serveis també estan orientats a una educació intercultural ajudant a la convivència i la relació entre les cultures diferents en la nostra societat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">També es treballa per una coeducació garantint la igualtat d'oportunitats i drets entre tots els infants i joves, fer-los créixer en el respecte entre tots i totes els ciutadans que formen la nostra societat. També es pretén aportar una educació en valors, com poden ser entre d’altres la democràcia, la tolerància, el respecte i la valoració de la diversitat i les diferències d'opinions, opcions i orientacions personals.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Pels educadors i educadores socials el centre obert ha de ser un recurs diürn, fora d'horari escolar, per als infants i adolescents que, per motius sociofamiliars i laborals, estan moltes hores sense la supervisió i el suport d'un adult i/o que es troben en risc d'exclusió social.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ha d’esdevenir un servei basat en un treball integral amb l’objectiu de donar suport, estimular i potenciar l'estructuració i el desenvolupament de la personalitat del menor.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Entre els seus objectius aquests serveis també han d’afavorir la socialització i la integració social dels menors i les seves famílies, treballant per la prevenció de situacions de risc social i dels problemes derivats de les relacions entre les famílies i els centres educatius.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Cal doncs, treballar per compensar la majoria dels dèficits socioeducatius, adquirint aprenentatges i competències, cal acompanyar i orientar a les famílies en els processos educatius i en tot allò que guardi relació amb els infants i joves dels nostres pobles i ciutats.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Cal també que es realitzin activitats en els centres oberts vinculades a l’esplai i esbargiment amb l’objectiu de poder parlar de l'empatia, dels valors i de les habilitats socials d’una manera totalment lúdica. També cal que es desenvolupin activitats psicomotrius i esportives, tenint en consideració també un reforçament dels aprenentatges escolars i l'adquisició d’uns hàbits d'estudi que ajudin als nostres infants i joves reforçant les seves habilitats formatives.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Les activitats dels centres oberts que es realitzen en horari extraescolar amb el suport d'educadors i educadores, amb activitats lúdiques i educatives, han de realitzar un treball en xarxa amb els altres equips de professionals que desenvolupen la seva intervenció amb els infants i joves.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Cal doncs, recordar que els centres oberts formen part dels Serveis Socials Bàsics, i treballen en xarxa amb l'Ajuntament dels diversos municipis proposant uns criteris bàsics de qualitat dels serveis que tinguin en consideració totes les activitats que es realitzin en el propi municipi. Els infants i adolescents han de ser derivats pels professionals dels Serveis Socials. En relació a la franja d’edat, aquesta pot canviar en funció de les necessitats, principalment s’atenen infants i joves des dels tres fins als divuit anys.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El tipus d’activitats depèn principalment de l’edat dels infants. Cal que es proposin unes activitats orientades a l’adquisició d’hàbits bàsics. El suport a les tasques escolars, amb activitats lúdiques com els jocs, les dinàmiques grupals entre d’altres. Amb activitats com la informàtica, els audiovisuals i en tallers i activitats per desenvolupar habilitats, creativitat, competències.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">També es molt important treballar la cura i l’alimentació dels infants i adolescents, amb suport a la funció de les seves famílies.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En conclusió, podem afirmar que els centres oberts són projectes d'intervenció socioeducativa no residencial per a infants i joves. Un servei diürn, preventiu de suport a infants i adolescents de 3 a 18 anys, oferint un suport assistencial o formatiu per a famílies en situacions de risc.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En el Centre obert, els infants i joves van adquirint competències d'aprenentatge, de gestió emocional i competències socials que incorporen en el seu procés de creixement com a persones. És molt important el vincle que s’estableix entre els educadors i educadores, els i les voluntàries, amb els infants i joves i les seves famílies.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els perfils professionals son presents a la llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, el Decret 142/2010, d’11 d’octubre, pel qual s’aprova la Cartera de serveis socials 2010-2011 i la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i oportunitats en la infància i l’adolescència, així com el Decret 27/2003, de 21 de gener, de l’atenció social primària i els perfils professionals aprovats en data 13 de desembre de 1996 pel Comitè d’Experts en Formació de Recursos Humans en l’àmbit dels Serveis Socials.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Les funcions són participar amb l’equip interdisciplinari en l’elaboració, en l’execució i en l’avaluació del projecte educatiu del centre (PEC) tenint en compte la seva adequació a les necessitats del infants i adolescents i les seves famílies. Elaborar, executar i avaluar els projectes formatius amb les famílies en coordinació amb la resta dels professionals del servei.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Elaborar, executar i avaluar el Pla de treball en coordinació amb la resta dels professionals del servei. Col·laborar en l’execució, en la revisió i en l’aplicació del reglament de règim intern, els protocols, la programació anual de les activitats i la memòria del servei. Detectar i informar de les mancances educatives i/o formatives dels infants i adolescents i les seves famílies Participar en l’elaboració del disseny de la documentació educativa pels infants, adolescents i les seves famílies.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Participar en les reunions d’equip i en la pressa de decisions. Donar suport tècnic, acompanyament i formació als alumnes de pràctiques i personal voluntari. Responsabilitzar-se d’una àrea de treball o d’una actuació determinada (escola, salut, lleure, etc.).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Oferir suport emocional i professional a l’equip. Compartir coneixement i treballar en la mateixa línia educativa. Informar a l’equip sobre les incidències i les situacions que puguin afectar el desenvolupament dels infants i els adolescents i les seves famílies.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Proposar accions de millora educativa pels infants, adolescents i les seves famílies. Detectar i informar de les mancances dels recursos materials i fer propostes de millora.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Participar en l'avaluació periòdica del grau d'assoliment dels objectius del servei, proposant i modificant les estratègies i metodologies per adequar-les, si s’escau, a la realitat específica dels usuaris en el seu territori.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els educadors i educadores socials del servei de centre obert han de tenir la titulació universitària en educació social, amb formació complementària específica en el camp de la infància i adolescència.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El centre obert s'estructura a partir de grups base formats per 20 nois/es, amb un màxim de 10 en procés tutorial.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En el cas dels menors de 16 anys, durant el curs, el centre resta obert de dilluns a divendres quan finalitza I ‘horari escolar i els caps de setmana en funció de les activitats. Durant les vacances escolars I' horari pot ampliar-se a tot el dia.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L'equip de professionals que formen els centres oberts son el director/a pedagògic, responsable de la coordinació i organització propi a del projecte. Assumeix les tasques de representació del centre.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L'administrador, responsable de la gestió d el centre, portant la comptabilitat i fent una optima gestió dels recursos.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L’equip d’educadors, són els responsables de I'atenció directa deIs nois i noies, han de programar i avaluar des de les activitats grupals com I‘atenció individualitzada.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els monitors donen suport a les activitats grupals, participant de la programació, realització i avaluació. Els talleristes són el personal tècnic que possibilita la realització dels diferents tallers.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A Cubelles el Centre Obert, “els Garrofers”, servei públic de gestió directa de l’Ajuntament de Cubelles, ubicat al l’antic sindicat, va donar servei a molts infants, joves i les seves famílies, fins que es va privatitzar la seva gestió deixant d’atendre individualment als infants i joves del municipi amb deficiències socioeducatives. El Centre Obert “els Garrofers” es va tancar definitivament, el curs següent a la seva privatització.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">“<i>Els serveis relacionats amb les persones han estat sempre serveis poc valorats. Treballar en un sector que no produeix riquesa material és un dels factors que determina que totes aquelles feines relacionades en lo social tinguin poc valor. Un servei que no produeix un efecte immediat, visible i/o econòmic a la societat no es veu, no té importància la "qualitat del producte" i, per tant, el pot gestionar qualsevol empresa</i>”. <a href="https://www.instagram.com/losucial/">https://www.instagram.com/losucial/</a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">“<i>Un dels principals objectius de l’educació ha de ser ampliar les finestres per les quals veiem el món</i>”. Arnold Glasow, va ser editor, pensador i escriptor nord americà, (1905- 1998).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://calidoscopideducaciosocial.blogspot.com/">Joan Rodríguez i Serra</a> és educador social</div>Educador Socialhttp://www.blogger.com/profile/17992436044297955211noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4674963849959953.post-35585681819122810312023-11-20T17:34:00.001+01:002023-11-20T17:34:25.893+01:00Criar un fill sense ser parella, una modalitat a l'alça<div style="text-align: justify;">Creix la coparentalitat: parelles no sentimentals unides per l'amistat i la complicitat que sumen esforços per compartir la criança</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;"><img height="226" src="https://img.ccma.cat/multimedia/jpg/6/3/1700063346036_3840.jpg" width="400" /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Prolifera l'interès per altres formes de "fer família" com la coparentalitat, que separa la relació de parella del projecte de tenir fills, i que és una resposta individual a un problema social: la crisi de les cures, assegura l'antropòloga Bruna Álvarez, del <a href="https://afin-barcelona.uab.cat/?lang=es">grup de recerca AFIN</a>, de la UAB.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A la Lídia li ha costat trobar algú que quadrés amb ella, i ho ha provat fins a quatre vegades amb l'agència <a href="https://copaternidad.com/">Copaternidad.com</a>. I finalment ha fet matx amb un copare i estan posant moltes ganes i molts recursos per tenir un fill. Ara mateix, estan provant de quedar-se embarassats, però com que ja tenen una edat els està costant molt i és una de les parts més dures del procés, assegura ella. La Lídia s'ha decidit per la coparentalitat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"Perquè si no trobes una persona amb qui formar una parella emocional és molt difícil ser mare i et pressiona el rellotge biològic. Tens l'opció d'anar a una clínica de fertilitat i pagar tu sola els tractaments, però són caríssims. I també és una càrrega emocional i de feina molt gran. Si trobes algú que es compenetri amb tu i t'ajudi, molt millor".</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>No vull tenir un fill "sol/sola"</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Malgrat que les dones es van incorporar massivament al mercat laboral als anys 80, sense deixar d'ocupar-se de les cures, els homes han mostrat una tendència a implicar-s'hi però encara molt desigual, assegura Bruna Álvarez. I això, sumat a la precarietat laboral i a les dificultats d'accés a l'habitatge, ha tingut conseqüències:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"Es dona un procés d'individualització de la família, cada vegada més petita, que es guia pel desig de ser pare o mare, fer-se responsable dels fills que s'ha decidit tenir, però al marge de la relació de parella</div><div><div style="text-align: justify;"> o el vincle sexoafectiu."</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;"><img height="226" src="https://img.ccma.cat/multimedia/jpg/0/0/1700063827900_670.jpg" width="400" /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><div style="text-align: justify;">Qui acaba assumint la principal tasca de cura són les dones i es busquen alternatives, com la coparentalitat (pexels-yan-krukau)</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Com que les polítiques públiques no hi donen resposta, les solucions es busquen al mercat, lamenta Bruna Álvarez. És el que passa amb la reproducció assistida, explica: "Si tens més de 40 anys has d'anar a la privada o fer matx en una agència, perquè, a més, no tenim temps per buscar parella sentimental."</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"Quan hem fet recerca en dones que volen tenir fills en solitari, el que diuen en termes de sexoafectivitat és que no troben homes al seu voltant que vulguin assumir aquesta paternitat. A més, veuen com moltes amigues pateixen les desigualtats de gènere, que creixen en el moment de tenir fills."</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per molta voluntat que s'hi posi, al principi qui acaba assumint la principal tasca de les cures són les dones, i és per això que es busquen alternatives com la coparentalitat, assegura l'antropòloga:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"I no és nou. Si mires històricament, sempre hi ha hagut alternatives. Als anys 70 hi va haver un moviment a França de gais i lesbianes que es posaven d'acord per tenir fills. D'ells en podem aprendre la voluntat de consensuar abans de criar, i que hi ha molta diversitat a l'hora de construir famílies, més enllà de la que és tradicional."</div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;"><img height="226" src="https://img.ccma.cat/multimedia/jpg/2/5/1700063349452_670.jpg" width="400" /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Hi ha cada vegada més diversitat a l'hora de construir famílies, més enllà de la tradicional (pexels-karolina-grabowska-)</div><div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Com funciona la coparentalitat?</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ser mare/pare però no en solitari és la proposta de la coparentalitat. Per fer-ho possible, a Copaternidad.com primer fan una entrevista extensa per saber l'estabilitat de la persona en tots els sentits. I li demanen documents, com els antecedents penals, de delictes sexuals o algun document laboral que mostri una certa estabilitat, assegura Carme Balaguer, antropòloga i creadora de l'agència:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"A continuació, li proposem algú que pugui ser compatible, sense telèfons previs, per evitar l'efecte Tinder (els xats i les fotos) i que es descartin abans d'hora. I després d'una primera trobada, si tot va bé, segueixen quedant per conèixer-se".</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I per facilitar la conversa, els van donant els temes més importants sobre els quals han d'arribar a acords: la logística, l'educació, la custòdia compartida, les despeses, si conviuran al principi o com serà la relació amb l'entorn i la família, que es concreten en un acord privat. En general, hi sol haver força consens, assegura Balaguer, però si no n'hi ha en un tema clau, convé aturar-se i no seguir avançant:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"Han de crear un vincle basat en la seguretat. Són un equip. Que no siguin parella no vol dir que no siguin una família. Per exemple, si s'ha decidit que tots els anys tindran una setmana de vacances tots tres junts, no val deixar-ho de banda perquè hi ha una parella sentimental d'un dels dos progenitors."</div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;"><img height="226" src="https://img.ccma.cat/multimedia/jpg/9/6/1700064014469_670.jpg" width="400" /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><div style="text-align: justify;">Amb la coparentalitat s'ha de crear un vincle basat en l'amistat i la implicació, que no siguin parella no vol dir que no siguin una família (pexels-rdne-stock-project)</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Les edats dels usuaris van entre els 33 anys i els 44, una mica més en el cas dels homes. El perfil són persones amb un nivell cultural alt i estudis superiors que han centrat la seva trajectòria vital en l'àmbit laboral i es plantegen formar una família, però van tard i és més complicat trobar parella, assegura Balaguer:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"També hi ha persones que just han acabat la relació amb qui es pensaven que formarien una família, volen ser pares o mares i no es veuen buscant una nova relació sexoafectiva de parella. I també hi ha parelles homosexuals que volen conèixer algú que no sigui la seva parella per crear un vincle molt fort d'amistat i complicitat per ser pares."</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El que la Carme Balaguer ha observat és que els usuaris de copaternidad.com són més francs a l'hora d'explicar-se als possibles candidats, fins i tot els "defectes", perquè es prioritza la voluntat de tenir un fill al flirteig, a diferència de les parelles sentimentals. I atenció, perquè 2 de cada 10 parelles de copaternitat s'acaben convertint en parelles sentimentals.</div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;"><img height="226" src="https://img.ccma.cat/multimedia/jpg/5/4/1700062005745_670.jpg" width="400" /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Dues de cada deu parelles de copaternitat s'acaben convertint en parelles sentimentals (pexels-becerra-govea-photo)</div><div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Pros i contres de la coparentalitat</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"La coparentalitat és un acte egoista?", ens van preguntar al Telegram del programa. Segons la psicòloga <a href="https://silviaguillamon.cat/">Silvia Guillamón</a>:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"Tenir un fill desitjat és un acte d'amor lícit, que en el cas de la coparentalitat canvia el focus i l'ordre de l'amor, que se centra en el fill i no en la parella. I té una vessant altruista: formar una família, educar una generació, contribuir al benestar social i deixar un llegat familiar."</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I això sempre que no sigui per raons egoistes, com cobrir necessitats o dificultats pròpies. Pel que fa als pros, la psicòloga explica:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"Una reducció de l'estrès i de la càrrega emocional en compartir la criança i models relacionals saludables milloren el benestar dels fills. No hi ha anonimat i, per tant, l'infant pot saber d'on ve. Hi ha menys conflictes relacionals de parella, més consens previ i menys instrumentalització dels fills."</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Es fa equip amb un amic o amiga amb qui es comparteixen valors i confiança per al benestar dels fills, assevera la psicòloga. I pel que fa als contres de la coparentalitat, ella mateixa apunta:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"La falta de comunicació afectiva entre els pares pot ser un obstacle, perquè cal una comunicació clara i constant per prendre decisions conjuntes".</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per la psicòloga, la parella que cocria ha de tenir sempre coherència, sentit comú, maduresa personal, claredat, molta comunicació, compromís i estabilitat. I Carme Balaguer afegeix que és essencial que els copares facin una revisió continuada dels acords a mesura que avança el procés de criança.</div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;"><img height="226" src="https://img.ccma.cat/multimedia/jpg/2/1/1700064150312_670.jpg" width="400" /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><div style="text-align: justify;">La coparentalitat parteix d'uns acords previs consensuats i ha de preservar sempre el benestar de la criatura (pexels-anna-shvets-)</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Pel que fa a les conseqüències per als fills de la coparentalitat, la psicòloga diu:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">"Els nens aprenen pel modelatge dels seus referents, que configurarà la seva motxilla de valors. Se'ls ha d'explicar bé quin és el seu model familiar."</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En els tres anys que fa que es va posar en marxa copaternidad.com, només s'ha fet enrere algú durant el procés de coneixença, mai durant l'embaràs o després del part. I ja han tingut els primers naixements, moment en què cal signar el conveni regulador, amb la custòdia que s'hagi pactat pel benestar dels fills.</div></div></div><div><br /></div><div>https://www.ccma.cat/3cat/criar-un-fill-sense-ser-parella-una-modalitat-a-lalca/noticia/3261107/</div><div><br /></div>Educador Socialhttp://www.blogger.com/profile/17992436044297955211noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4674963849959953.post-8501539918957734722023-11-14T17:32:00.011+01:002023-11-14T17:33:10.503+01:00Avui parlem del dol per la renuncia...<img src="https://platform-cdn.sharethis.com/img/linkedin.svg" /><br /><div style="text-align: center;"><img height="267" src="https://www.eixdiari.cat/resources/2022/eix-mans-avis-i-joves-134923.JPG" width="400" /></div><br /><div style="text-align: justify;"><b>A l’actualitat i després d’haver patit les conseqüències d’una crisi sanitària i social s’ha provocat en la societat i més concretament en les persones grans una situació de pèrdua i renúncia</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Les persones grans han perdut éssers estimats, el treball, els projectes i molts plans de futur i com a conseqüència pateixen un procés de dol anticipat i la necessitat d’aprendre a gestionar aquestes noves pèrdues.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El dol és un procés psicològic que patim tots els éssers humans davant la pèrdua, un procés que esdevé habitual en el que caldrà fer front a canvis irreversibles i dolorosos que ens afectaran en el nostre dia a dia.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Durant el transcurs de la nostra història hom ha considerat que quan envellim practiquem una lògica de la retirada, que cal anar a poc i apartar-nos de la societat. Sovint s’envolta d’imatges de pèrdua, declivi i decrepitud. I és que hem d’acceptar que l’envelliment és un procés irreversible i inevitable, que forma part de la nostra vida, que esdevé un procés natural.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Pels educadors i educadores i altres professionals que intervenim amb les persones grans observem que a aquest procés normal de dol cal donar-li una resposta aguda, curta però molt intensa. Sabedors i sabedores que aquest comporta un gran dolor, angoixa i inquietud entre d’altres. També observem que més endavant donarà lloc a la ràbia, la tristor i l’apatia entre d’altres.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Qualsevol pèrdua provocarà un munt de símptomes emocionals, cognitius, conductuals i fisiològics que afecten les persones, que s’allargaran durant setmanes i mesos posteriors a aquesta pèrdua.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">També podem parlar d’aquelles persones que no desitgen renunciar al control absolut de tots els aspectes de la seva vida i això els provoca infelicitat, estrès i ansietat que aguditzen les seves patologies. Cal aprendre a renunciar, a saber quan toca deixar que siguin els i les altres que prenguin les regnes de la nostra vida.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Majoritàriament són les dones les que es veuen expulsades del sistema per l'estructura social, econòmica i educativa i són relegades a la cura de la llar i de la família, els tocarà massa sovint deixar de tenir un paper actiu en la nostra societat i perdre moltes de les seves aportacions.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I és que quan es fa referència a una persona jubilada o discapacitada passa irremeiablement del sentiment d’utilitat al d’inutilitat, dit d’una altra manera passa de subjecte a objecte.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Cal considerar que quan parlem del dol no trobem solament pèrdues relacionades amb la mort o la defunció d’amics o familiars, ho fem també per parlar de relacions que han finalitzat, de relacions perdudes i també per altres situacions on hi hagi una pèrdua d’alguna cosa, d’algun animal o mascota amb el tinguem un lligam i en el que nosaltres hàgim establert un valor emocional.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Quan parlem del tema de la por a envellir constatem que per a la majoria de les persones la vida els ha passat ràpidament i és clar, aquest camí esdevé un procés psicològic que han d’anar assumint. Algunes persones s’adonen que de cop i volta un dia, per a qualsevol circumstància, han vist que ja havien entrat en l’etapa de la vellesa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Envellir és un procés natural i progressiu, per tant cal afrontar-lo amb actitud positiva, els educadors i educadores socials i els altres professionals de l’àmbit defensem que cal viure una vellesa saludable i sobretot activa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I és que la vellesa comporta canvis físics, socials i psicològics importants lligats a un deteriorament sistèmic de la salut. Amb aquests canvis també observem l’aparició d’un estrès com per exemple la mort dels essers estimats, les limitacions físiques i sensorials, la fi de l'etapa professional i altres disminucions. Per a moltes persones quan arriba la jubilació i lligada a aquesta, perceben que han entrat en l’etapa de la vellesa sobtadament.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Cal tenir en consideració que l’envelliment és un procés natural i irreversible, no pas un procés patològic, ni una malaltia, ni penosament el descobrir una involució en la salut física i mental, que faci necessari un tractament mèdic o psicològic.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Cal saber que qualsevol persona pot tenir una cura per una malaltia, però en el cas de la vellesa esdevé un procés irreversible.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Lligat a tot l’anteriorment descrit també hem de ser conscients que els anys ens fan adquirir més saviesa, més experiència, més coneixements. Tenim un aprenentatge que hem establert per tot allò que ens ha estat necessari en el camí de la nostra vida. Entre els aspectes més importants i afavoridors hem aprés a saber escoltar, entendre, a renunciar, a estimar i sobretot ens ha donat el domini del perdó. Saber perdonar és tot allò que ens dona l’experiència i les nostres relacions establertes al llarg de la nostra vida.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">També hem de ser conscients que la vellesa, en el punt que suposa el tram final d’una llarga vida, més o menys afortunada, pot esdevenir també un malviure. Aleshores la vellesa és també una oportunitat per a tots i totes nosaltres i pels que ens envolten.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Certament el malviure passa en una societat que es pretén evolucionada, quan esdevé més dolorós per aquells i aquelles que hel pateixen i gaudeixen d’una consciència encara lúcida.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Cal adonar-nos també de l’enriquiment que suposa per una societat els i les nostres grans que ens poden aportar molts coneixements acumulats al llarg de tota la seva existència vital.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">“<i>El sofriment potser és el mateix, però la mort i l'absència ja s'han incorporat en la pràctica de la vida. Perquè allò que diuen que el temps ho cura tot és mentida. El temps ens ensenya a viure amb aquella renúncia. I la vellesa no és més que això: anar acceptant les renúncies</i>”, Carme Guasch i Darné, 1928-1998 una de les escriptores empordaneses més importants del segle XX.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://calidoscopideducaciosocial.blogspot.com/">Joan Rodríguez i Serra</a> és educador social</div>Educador Socialhttp://www.blogger.com/profile/17992436044297955211noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4674963849959953.post-49768942833380689692023-11-13T08:23:00.007+01:002023-11-13T08:23:45.871+01:00“Las reformas por sí solas no eliminarán las condiciones estructurales que configuran la prisión”<p style="text-align: center;"> <img height="267" src="https://www.elsaltodiario.com/uploads/fotos/r1500/61ad7354/Alicia_ALonso_Feminismo_anticarcelario_051023_0010.jpg?v=63866658407" width="400" /></p><p></p><div style="text-align: justify;"><b>Entrevista a Alicia Alonso Merino, autora del libro “Feminismo anticarcelario: el cuerpo como resistencia” (Editorial Zambra-Baladre) </b><a href="https://www.elsaltodiario.com/">elsaltodiario.com</a>. Diego Ruedas Torres<a href="https://www.coordinacionbaladre.org/noticia/reformas-si-solas-no-eliminaran-condiciones-estructurales-que-configuran-prision#">*</a> y Laura Escudero Zabala<a href="https://www.coordinacionbaladre.org/noticia/reformas-si-solas-no-eliminaran-condiciones-estructurales-que-configuran-prision#">*</a> </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Alicia Alonso Merino es abogada, experta en sistema penitenciario y activista feminista en derechos humanos. Además de su experiencia en las cárceles como investigadora académica, su trayectoria registra años de activismo y acompañamiento socio-jurídico a personas presas en contextos penitenciarios tan diversos como España, Chile o Italia. Durante todo este recorrido ha participado en diversas iniciativas políticas por la defensa jurídica de las personas presas, como <a href="https://es-es.facebook.com/oteando.valladolid/">Oteando</a>, <a href="https://www.ovic.cl/">OVIC</a>, <a href="https://www.antigone.it/">ANTIGONE</a> o <a href="http://noprison.eu/home/">No Prison</a>. Con el objetivo de compilar buena parte del conocimiento adquirido sobre el sistema penitenciario y con una intención divulgativa, ha publicado un libro titulado “Feminismo anticarcelario: el cuerpo como resistencia”. En él, cuestiona la cárcel como un dispositivo productor y reproductor de las relaciones de género.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Poniendo de excusa el lanzamiento de su libro, aprovechamos para conversar con ella sobre el sistema de derecho penal, las cárceles, el papel del género y las posibles alternativas imaginables al castigo. Su mirada articula de forma compleja la crítica feminista a la institución penitenciaria con la tradición abolicionista penal y anticarcelaria.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Por empezar por el título del libro, ¿qué es el feminismo anticarcelario? ¿nos podrías aclarar cómo te sitúas dentro de los debates sobre el abolicionismo penal y el abolicionismo de las prisiones?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Mi ámbito de estudio y trabajo es la prisión, por lo que yo me centro sobre todo en argumentos para la abolición de la prisión desde el feminismo. Por eso hablo de feminismo anticarcelario. El feminismo anticarcelario aporta argumentos para evitar el uso de la prisión señalando que refuerza los roles del patriarcado. Aun así, considero que la lucha contra la prisión se debe enmarcar dentro de un movimiento más amplio que es el de la abolición del sistema penal y la cultura del castigo. Yo me sitúo en ese horizonte: en la crítica al derecho penal y a la cultura del castigo.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En el libro describes el derecho penal como androcéntrico, esto es, como una forma social que fomenta y reproduce el racismo, la transfobia, el machismo o el clasismo, de tal manera que sus propios mecanismos hacen de las mujeres pobres racializadas y disidentes las víctimas perfectas del sistema. ¿Podrías ampliar un poco más esta idea del derecho como productor de realidad?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Lo cierto es que el derecho es uno de los sistemas de disciplinamiento más poderosos y con más fuerza, porque tiene esa fuerza simbólica que está basada en la legitimidad que le da los postulados normativos, y viene derivado de una sociedad patriarcal y una mirada androcéntrica y etnocéntrica. Catherine McKinnon decía que “<i>el derecho ve y trata a las mujeres como los hombres ven y tratan a las mujeres. Ni más ni menos”.</i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El derecho no es neutral, pese a que debería estar basado en la igualdad y en la defensa del interés social, es altamente selectivo no sólo en cuanto a la clientela que elige como objetivo, sino en la protección de intereses jurídicos</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Y además, el derecho está impartido por unos operadores que tienen unas creencias, unas actitudes, unos valores, unos conocimientos concretos, que en este caso son fruto del patriarcado. En ese sentido, no solo el derecho en sí es patriarcal, sino que la aplicación del derecho también lo es. Al construirse desde esta mirada androcéntrica elabora una imagen de las mujeres delincuentes no solo como infractoras de la ley sino como infractoras también de los mandatos de género, por romper la norma legal y la norma social.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El derecho no es neutral, pese a que debería estar basado en la igualdad y en la defensa del interés social, es altamente selectivo no sólo en cuanto a la clientela que elige como objetivo, sino en la protección de intereses jurídicos. Y en este proceso de selección del derecho penal quien juega un papel muy importante son las policías. Ellas ejercen su poder selectivo sobre personas a las que criminalizan. Aquí funcionan todos los prejuicios sexistas, racistas, clasistas, xenófobos, homófobos, etc. que van configurando quiénes son las personas delincuentes. Es de esta forma como conseguimos el álgebra perfecto: más sospecha, más vigilancia, más detenciones, más encarcelamiento. En definitiva, nos encontramos con unas prisiones llenas de personas pobres y personas racializadas.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Uno de los argumentos que atraviesa todo el libro es el del reforzamiento de los roles de género como un elemento central para la crítica feminista del encarcelamiento. ¿Cómo crees que podríamos avanzar hacia otras formas de justicia feminista que contemplen alternativas al encarcelamiento como forma de castigo?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tenemos que reinventarnos y ser creativas, pensar nuevas formas que restauren el desequilibrio producido por un conflicto y no recurrir a las mismas lógicas que generan este daño. ¿Cómo lo hacemos? ¿Cómo hacemos para derribar estas concepciones punitivistas que ven en la prisión la solución a todos los problemas que tenemos en la sociedad? Yo veo que, en el caso de la cárcel, por ejemplo, habría que enfrentar cuatro pilares: el cultural, el político, el legislativo y el económico.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A nivel cultural, sería pertinente plantearnos cómo contrarrestar todo este populismo punitivo que nos rodea, la idea de castigo que tenemos tan presente, la idea de policía de balcón que tenemos tan interiorizada. Una manera de enfrentarlo sería cuestionándonos lo que es la construcción del delito, la respuesta punitiva a los mismos, la solución represiva a los conflictos sociales, etc., ya que en cualquier conflicto social acudimos a la policía. Pero ¿cómo podemos hacer todo esto? Es fundamental más comunidad, más apoyo mutuo, más solidaridad, recuperar el protagonismo en la gestión del conflicto. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">No dejarle al Estado que nos expropie el conflicto, que los gestione. Y recuperarlo desde una reparación, desde la restauración, desde la justicia transformativa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tenemos que reinventarnos y ser creativas, pensar nuevas formas que restauren el desequilibrio producido por un conflicto y no recurrir a las mismas lógicas que generan este daño</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Este cambio cultural es fundamental para enfrentar también el nivel político, que tiene que ver con toda una serie de medidas de política social (salud, educación, vivienda, etc.) para acabar con las causas estructurales que inciden en la comisión de muchos delitos.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A nivel legislativo, por ejemplo, podemos pensar en limitar el uso de la prisión a los casos de peligro grave. ¿Cómo podemos hacerlo? Pues despenalizar delitos menores, regularizar y despenalizar el uso, el consumo, el tráfico y la producción de las drogas, medidas de amnistía e indulto, y cualquier medida que fomente los beneficios penitenciarios para reducir el número de personas que hay en las cárceles.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A nivel económico, se puede pensar en la reconversión gradual laboral y profesional de las personas que trabajan en las prisiones y la reconversión de las estructuras carcelarias, reconvertir las cárceles en centros sociales, por ejemplo. Y crear medidas económicas de redistribución de renta y fomento de la comunidad como la renta básica de las iguales. En definitiva, reforzar la justicia transformativa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Como activista y defensora de derechos humanos con amplia experiencia en distintas geografías, ¿qué herramientas, aprendizajes, miradas o prácticas antipunitivas de otros lugares crees que pueden ser relevantes para incorporar a la reflexión dentro del contexto español?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Las experiencias de justicia transformativa y comunitaria tienen un papel muy importante en el que debemos profundizar. Hay experiencias muy interesantes en Estados Unidos que provienen, por ejemplo, de grupos que tienen recorridos ya abolicionistas o feministas, del anti-capacitismo, del movimiento negro, del movimiento queer, etc. Y que, sin dejar de lado la teoría, llevan a cabo prácticas transformativas donde la comunidad tiene un papel fundamental.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Lo que pretende la sanción no es castigar sino acoger nuevamente a la persona que se ha desviado de las reglas de la comunidad</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A pequeña escala están apareciendo ya experiencias de justicia transformativa en diversos países, en Inglaterra, en Escocia, en el Estado español están surgiendo pequeñas experiencias. Y por otro lado, encontramos aquellas prácticas de Justicia comunitaria de los pueblos originarios que funcionan con lógicas absolutamente no occidentales donde lo que se trabaja es reparar la desarmonía causada por una acción concreta. Estas lo que hacen es priorizar la seguridad y la reparación frente al castigo. Así, en el sistema sancionatorio indígena se interpreta todo con el principio de reciprocidad y el equilibrio de las fuerzas comunitarias con el cosmos. Lo que pretende la sanción no es castigar sino acoger nuevamente a la persona que se ha desviado de las reglas de la comunidad.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Yo creo que todo esto nos puede servir de inspiración. Ver el daño no como un daño individual, sino como un daño social. Y cuando sucede un desajuste, un conflicto o se ejerce violencia gratuita, reconocer que estas situaciones nos afectan a todas, nos deberían afectar a todas, y por tanto deberíamos implicarnos en buscar una solución.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La Institución Penitenciaria española se está orientando hacia la creación de módulos mixtos en donde conviven personas presas independientemente de su género. ¿Cómo se sitúa la crítica feminista anticarcelaria ante este tipo de políticas de igualdad?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Todas estas políticas de mejoras y de reformas entran dentro de lo que llamamos las políticas de reducción del daño. Sin embargo, las reformas por sí solas no eliminarán ni cambiarán las condiciones estructurales que configuran la prisión. Todas estas intervenciones humanitarias, reformistas, garantistas, que están adscritas a esto que llamamos reducción de daño, pueden ser menos ineficaces cuanto más tengan un horizonte abolicionista, esto es, cuanto más tengan un horizonte crítico.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Yo ahí estoy con Beppe Mosconi, la prisión es irreformable, se pueden hacer estas mejoras, pero la reducción de daños no va a transformar la esencia de la prisión. Las reformas mejoran pequeñas cosas, pero no van a acabar con la cárcel nunca.</div><div style="text-align: justify;"><img alt="Portada libro" height="798" src="https://distri.asociacionzambra.org/wp-content/uploads/2023/04/feminismo-anticarcelario-portada.cleaned.jpg" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: inherit; color: #333333; font-family: InterRegular; font-size: 1.5em; font-weight: lighter; height: auto; max-width: 100%; vertical-align: top;" title="Portada libro" width="558" /></div><div style="text-align: justify;">https://www.coordinacionbaladre.org/noticia/reformas-si-solas-no-eliminaran-condiciones-estructurales-que-configuran-prision</div><p></p>Educador Socialhttp://www.blogger.com/profile/17992436044297955211noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4674963849959953.post-36795630763313342862023-11-07T10:29:00.006+01:002023-11-07T10:29:45.540+01:00Avui parlem d’aporofòbia...<div style="text-align: center;"><img height="268" src="https://www.eixdiari.cat/resources/2023/eix-aporofobia-146960.JPG" width="400" /></div><div style="text-align: center;">ACN</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Aporofòbia fa referència al rebuig, l’aversió, la por i els menyspreu vers les persones sense recursos</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La paraula “<i>aporofòbia</i>” és un neologisme, és a dir una paraula de nova incorporació a una llengua i en aquest cas va ser proposada per la filòsofa Adela Cortina el 1995.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquesta paraula neix a partir del verb grec aporeo, que significa estar mancat de recursos, ser pobre i la forma sufixada -fòbia, aversió.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L´aporofòbia esdevé un dels problemes morals vinculats amb les persones i parteix d’un pensament cultural, social i cerebral. Els educadors i educadores socials coincidim amb d’altres professionals que cal fomentar un canvi de valors ètics a favor de la dignitat i la inclusió de totes les persones amb més dificultats socials i econòmiques.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La situació de la gent pobra és desafavorida, és un tema molt debatut tant en el debat sociològic com en les discussions sobre migració i xenofòbia, gràcies a la filòsofa Adela Cortina es parla de l’aporafòbia, és ella la que va proposar el terme el 1995, un concepte que s’ha fet mundial. Encara hi ha massa gent que prefereix no parlar del tema i l’amaga amb massa hipocresia.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L'aporofòbia, igual que la xenofòbia, l'homofòbia, el racisme, defineix el rebuig a persones concretes per tenir una característica que les inscriu en un determinat grup que es menysprea o tem… com va defensar l’any 2017 la mateixa Adela Cortina. És senzillament una manera més d’exclusió social, oberta i clara.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I és que aquest rebuig, la por o l’odi vers les persones esdevé un component cultural més de la nostra societat, provoca que els missatges de discriminació es converteixin en actituds, provocant indiferència total i arribant a la violència física. Hi ha però una violència invisible que permet obrir la porta a la violència física i com a conseqüència a l’assassinat amb total impunitat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Lamentablement hem pogut llegir en diversos mitjans de comunicació que el nivell de perversitat justifica el fet de cremar viva una persona, el poble, l’exclòs socialment, esdevenint doncs víctimes d’aquest extrema violència.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquest tipus de violència és una discriminació molt antiga, la que afecta a les persones amb deficients recursos econòmics, paral·lelament observem una actitud de rebuig cap els pobres. El més greu és que afecta molt especialment a aquelles persones situades en una extrema exclusió social, les persones sense llar (PSLL).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El fet que l’aporofòbia estigui tan arrelada dins de la nostra societat ens porta inevitablement a la necessitat que cal combinar les polítiques penals amb les socials i el més important a crear una llei que abordi plenament aquest problema.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Cal també acceptar que cal una inversió en habitatge públic arreu del territori i oferir més facilitats en l’accés a les persones sense llar. Per exemple amb l’impuls del model Housing First, informant, formant, organitzant i donant eines als municipis per la seva implementació.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Existeixen algunes organitzacions que treballen arreu del territori per censar i saber quantes persones hi ha en situació de sense llar a Catalunya, els municipis han d’organitzar censos i recomptes d’aquestes persones. Cal una atenció personalitzada en cada municipi que entre d’altres, garanteixi el dret al padró i recursos, no solament dins de les campanyes de molt fred o molta calor.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I és que la incorporació en el Codi Penal del terme aporofòbia ha de poder protegir de manera efectiva a totes les persones víctimes de delictes d’odi per totes les causes i també per la seva situació de sense llar i la seva situació socioeconòmica.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Cal una major coordinació i formació dels cossos policials davant dels casos de persones sense llar, treballant en xarxa amb les entitats que treballen amb aquests col·lectius i els serveis socials.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Un altre aspecte molt important és el replantejament urbanístic. Els POUM han de reflectir una eliminació d’aquells elements d’arquitectura hostil a espais públics i privats que afavoreixen l’aparició de conflictes en els espais urbans.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L’art. 22.4 del Codi Penal Espanyol recull com a delicte un ampli ventall de motius discriminatoris, per motius racistes, antisemites o altra mena de discriminació referent a la ideologia, religió o creences de la víctima, l’ètnia, raça o nació a la qual pertany, el seu sexe, orientació o identitat sexual, raons de gènere, la malaltia que pateix o la seva discapacitat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La LO 1/2015, de 30 de març va introduir les raons de gènere, si bé l’agreujant de l’art. 22.4 CP considera la discriminació com un fet determinant i agreujant a l’hora de cometre el delicte.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">D’acord amb l’art. 9.2 CE, les administracions i altres ens públics han de promoure les condicions per tal de fer reals i efectives la llibertat i igualtat dels individus i grups que conformen la societat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En el cas de l’art. 14 CE, subratlla penalitzar l’aporofòbia. Cal tenir en consideració que els delictes d’odi es cometen per animadversió vers a les persones o col·lectius pel seu color de pell, origen, ètnia, religió, discapacitat, ideologia, orientació o identitat sexual, entre altres motius discriminatoris .</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Al sistema penal espanyol, concretament en l’art. 510 CP, ampliat per la LO 1/2015, de 30 de març ja subratlla la necessitat d’incloure el dret penal per tal de prevenir els delictes i de coerció social.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Però és en la llei Orgànica 6/2022, de 12 de juliol, complementària de la Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació, de modificació de la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal on podem llegir... cometre el delicte per motius racistes, antisemites, antigitanos o altra classe de discriminació referent a la ideologia, religió o creences de la víctima, l'ètnia, raça o nació a què pertanyi, el seu sexe, edat, orientació o identitat sexual o de gènere, d'aporofòbia o d'exclusió social, la malaltia que pateixi o la seva discapacitat, amb independència que aquestes condicions o circumstàncies concorrin efectivament en la persona sobre la qual recaigui la conducta.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Seran castigats amb una pena de presó d'un a quatre anys i multa de sis a dotze mesos, els qui públicament fomentin, promoguin o incitin directament o indirectament a l'odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup, una part del mateix o contra una persona determinada per raó de la seva pertinença a aquell, per motius racistes, antisemites, antigitanos o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia, raça o nació, origen nacional, sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, aporofòbia, malaltia o discapacitat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els que produeixin, elaborin, posseeixin amb la finalitat de distribuir, facilitin a terceres persones l'accés, distribueixin, difonguin o venguin escrits o qualsevol altra classe de material o suports que pel seu contingut siguin idonis per fomentar, promoure, o incitar directament o indirectament a l'odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup, una part del mateix, o contra una persona determinada per raó de la seva pertinença a aquell, per motius racistes, antisemites, antigitanos o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia, raça o nació, origen nacional, sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, aporofòbia, malaltia o discapacitat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els qui públicament neguin, trivialitzin greument o enalteixin els delictes de genocidi, de lesa humanitat o contra les persones i béns protegits en cas de conflicte armat, o enalteixin els seus autors, quan s'hagin comès contra un grup o una part del mateix, o contra una persona determinada per raó de la seva pertinença a aquest, per motius racistes, antisemites, antigitanos, o altres referents a la ideologia, religió o creences, la situació familiar o la pertinença dels seus membres a una ètnia, raça o nació, la seva origen nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, aporofòbia, malaltia o discapacitat, quan així es promogui o afavoreixi un clima de violència, hostilitat, odi o discriminació contra aquests.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- Seran castigats amb la pena de presó de sis mesos a dos anys i multa de sis a dotze mesos, qui lesioni la dignitat de les persones mitjançant accions que comportin humiliació, menyspreu o descrèdit d'algun dels grups a què es refereix l'apartat anterior, o d'una part dels mateixos, o de qualsevol persona determinada per raó de la seva pertinença a ells per motius racistes, antisemites, antigitanos o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia, raça o nació, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, aporofòbia, malaltia o discapacitat, o produeixin, elaborin, posseeixin amb la finalitat de distribuir, facilitin a terceres persones l'accés, distribueixin, difonguin o venguin escrits o qualsevol altra classe de material o suports que pel seu contingut siguin idonis per lesionar la dignitat de les persones per representar una humiliació greu, menyspreu o descrèdit d'algun dels grups esmentats, d'una part d'ells, o de qualsevol persona determinada per raó de la seva pertinença a aquests.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els qui enalteixin o justifiquin per qualsevol mitjà d'expressió pública o de difusió els delictes que hagin estat comesos contra un grup, una part del mateix, o contra una persona determinada per raó de la seva pertinença a aquell per motius racistes, antisemites, antigitanos o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia, raça o nació, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, aporofòbia, malaltia o discapacitat i els qui hagin participat en la seva execució.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els fets seran castigats amb una pena d'un a quatre anys de presó i multa de sis a dotze mesos quan així es promogui o afavoreixi un clima de violència, hostilitat, odi o discriminació contra els grups esmentats.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquesta llei es coneix com a llei Zerolo tipifica l'antigitanisme i l'aporofòbia com a delictes d'odi.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">“<i>Davant d'una situació semblant, cal respondre des de tres tipus d'ètica, encarnats en tres tipus ideals: l'ètica dels dimonis estúpids, la dels dimonis intel·ligents i la de les persones, a més d'intel·ligents, justes i solidàries. El suggeriment ve de Kant, que a La pau perpètua assegurava que fins i tot un poble de dimonis, d'éssers sense sensibilitat moral, sacrificaria part de la seva llibertat i entraria a formar part d'un Estat de dret, encara que haguessin de sotmetre's a la llei,” per tal que", afegia, "tinguin intel·ligència". Podríem dir, per analogia, que fins i tot un poble de dimonis, sense sensibilitat moral, preferiria la pau a la guerra, la cooperació al conflicte, la col·laboració a l'exclusió, per tal que tinguin intel·ligència.</i></div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><i>Els dimonis estúpids exclouen altres en cada esfera social, creient que no tenen res interessant per oferir. I en realitat succeeix que els immigrants, tan apallissats, assumeixen les feines que ningú vol i porten sang jove a una Europa envellida. Els dimonis intel·ligents s'adonen d'aquest tipus de coses i miren d'esbrinar amb qui interessa segellar pactes, perquè fins i tot el més feble et pot treure la vida. Les persones amb sentit de la justícia i la solidaritat van més enllà del contracte: cap al reconeixement del valor en si de cada ésser humà, que és la divisa de la Il·lustració</i>.”</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Adela Cortina és catedràtica d´Ètica i Filosofia Política de la Universitat de València.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://calidoscopideducaciosocial.blogspot.com/">Joan Rodríguez i Serra</a> és educador social</div>Educador Socialhttp://www.blogger.com/profile/17992436044297955211noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4674963849959953.post-22108425287100551082023-10-30T11:10:00.004+01:002023-11-07T10:29:52.132+01:00Educador Socialhttp://www.blogger.com/profile/17992436044297955211noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4674963849959953.post-22624515038093078072023-10-30T11:10:00.003+01:002023-10-30T11:10:33.187+01:00Avui parlem de la sublimació...<div style="text-align: center;"><img height="266" src="https://www.eixdiari.cat/resources/2023/eix-sublimacio-146849.JPG" width="400" /></div><div style="text-align: center;">Eix</div><b><br /></b><div style="text-align: justify;"><b>La sublimació, moralment inacceptable, es pot transformar en quelcom socialment productiu, tant des d’una vessant artística, com científica o cultural, aconseguint així reduir la tensió que pateix qualsevol persona</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Cercant la paraula subliminar al diccionari trobem que està formada per la combinació de prefix sub-, que significa “situat per sota”, i l’adjectiu liminar, del llatí limen, significa “llindar”. En realitat comencem a trobar aquest mots en textos del segle XIX, concretament relacionats amb la psicologia fent referència als estímuls que, per la seva debilitat o brevetat, no són percebuts conscientment, que acaben influenciant en la nostra conducta.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per tant, ens atrevim a afirmar, després d’una extensa recerca que ens referim a la percepció situada per sota del nivell de la consciència on l’estímul que la provoca és massa instantani o massa feble per recordar-lo i ser recordat, sobretot ser pres en consciència.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En la psicoanàlisi, des dels seus inicis fins a la l‘actualitat, més concretament pels filòsofs de l'Escola de Frankfurt es parla del concepte sublimació entre d’altres com superjò o libido. Aquests termes esdevenen conceptes utilitzats per tres tradicions diferents: la freudiana, la lacaniana i la frankfurtiana centrats en preguntar-se sobre el malestar de l'home civilitzat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En la teoria freudiana, es pretenen explicar les forces inconscients que motiven el comportament humà, els conflictes interns que sorgeixen durant la infància i que afecten directament als comportaments i les emocions de les persones. I és que la psicoanàlisi centrarà el concepte de la sexualitat en el desenvolupament de l’individu.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per Lacan la maduresa de les persones suposa una acceptació del fet que no podem donar respostes a les carències de “<i>l’altre</i>”, potenciant la figura del “<i>superjò</i>”.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En el cas de la teoria frankfurtiana se’ns parla d’una Teoria Tradicional. Hi ha una actitud humana que implica la participació activa del subjecte que s’adapta a la realitat, una actitud que va més en el sentit per decidir com es vol viure. I una teoria Crítica, que repercuteix sobre el subjecte i el seu pensament conscient i actiu, el seu pensament individual. Per l’escola frankfurtiana ens proposa el caràcter individual del pensament, un pensament que ve del subjecte i mai del col·lectiu.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per Herbert Marcuse 1898-1979 filòsof i sociòleg, la sublimació és entesa com a una erotització del treball, genera un estancament de la libido i un conseqüent malestar de la persona.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En el cas del psicoanàlisi, la sublimació és un terme descrit per Sigmund Freud com una de les destinacions possibles de la pulsió. La defineix com un procés psíquic que provoca que les àrees de l'activitat humana, sense relació amb la sexualitat, es transformin en les dipositàries d’una energia pulsional.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per tant, en la sublimació es transformen desitjos frustrats en activitats substitutives, productives i acceptables socialment.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tenim doncs el cas de certs artistes que en la seva infància el seu desig d’exhibició el van sublimar per realitzar una carrera en teatre. Per conseqüència podem deduir que en la sublimació l'impuls és canalitzat a una nova i més acceptable sortida.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">També podem llegir que una pulsió se sublima en la mesura que és derivada a un nou fi, orientat a finalitats socialment valorades, com poden ser les carreres artístiques i d’investigació.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I és que també trobem que per la sublimació es camina de l'energia dels fins i objectes socialment inacceptables als socialment elevats.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per Freud la Sublimació desplaça un desig a un altre lloc, en comptes de reprimir el desig, desviar-lo a través d'altres formes com l'art o la cultura.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tanmateix és en la percepció subliminar quan la captació d’un estímul que no arriba a la representació conscient, condiciona la conducta de la persona a banda de la seva voluntat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Johann Friedrich Dieffenbach 1792- 1847 va ser un prestigiós cirurgià alemany que a la seva infància es dedicava a tallar les cues de gossos. Aquesta conducta, clarament sàdica però no sexual, és preocupant, pròpia d'un nen que de gran no ens estranyaria que fos un psicòpata. No obstant això, en aquest cas en concret, la va canalitzar i transformar en una finalitat més útil, socialment acceptable, sent un destacat cirurgià, conegut per grans avenços en cirurgia rinoplàstia i maxil·lofacial.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El doctor Dieffenbach va ser un geni, brillant i ràpid a l'hora de decidir-se, un home calmat amb una destresa que el van convertir en un metge molt important. Va influenciar a clínics, grans i joves, es va guanyar el cor dels seus estudiants, així com dels seus pacients. Va ser un soldat que va morir quan estava a punt de començar a operar, sobre el mateix camp de batalla.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Podem concloure dient que la sublimació, moralment inacceptable, es pot transformar en quelcom socialment productiu, tant des d’una vessant artística, com científica o cultural, aconseguint així reduir la tensió que pateix qualsevol persona.</div><div style="text-align: justify;"><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><i>“Volem respondre aquesta clàssica pregunta, Qui soc? Així que crec que la majoria de les nostres obres són per a l'art, o el que sigui que fem, incloses la ciència o la religió, va intentar respondre aquesta pregunta</i>”, Paulo Coelho 1947, escriptor i compositor brasiler.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Joan Rodríguez i Serra és educador social</div>Educador Socialhttp://www.blogger.com/profile/17992436044297955211noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4674963849959953.post-10826835025633799752023-10-27T17:34:00.006+02:002023-10-27T17:35:44.683+02:00DISTORSIONS COGNITIVES<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj__PA3gGn02ABrFDNBn513q1YXMqNwjcKDBF7AeTp4mxRC9DhfMzTybzlJLNY1QlAjYw8YLx4F1Y2As_8cuG1wArS60PHZkDE4r-Ul5i24MMYB1lxILzMGBeo110UPOlL4juoa25_lUZ7tbu85Oc8XFWUJbDjo6GhXeNsd3iUOaGzjEaOEEI2hkTjhZQ" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="700" data-original-width="900" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj__PA3gGn02ABrFDNBn513q1YXMqNwjcKDBF7AeTp4mxRC9DhfMzTybzlJLNY1QlAjYw8YLx4F1Y2As_8cuG1wArS60PHZkDE4r-Ul5i24MMYB1lxILzMGBeo110UPOlL4juoa25_lUZ7tbu85Oc8XFWUJbDjo6GhXeNsd3iUOaGzjEaOEEI2hkTjhZQ" width="309" /></a></div><br /></div>Avui us parlem de les distorsions cognitives. Què són? Esquemes erronis d’interpretació dels fets i la informació, és a dir, formes equivocades d’interpretar tot allò que passa al nostre voltant.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Les distorsions cognitives tenen conseqüències negatives per al nostre estat emocional. És important saber detectar-les i analitzar-les per a poder mantenir una actitud més realista i sobretot, positiva.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Us expliquem quines són les distorsions cognitives més comunes:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- Generalització excessiva: prendre un cas aïllat com quelcom comú.</div><div style="text-align: justify;">- Abstracció selectiva: treure conclusions amb tan sols una part del tota de la informació.</div><div style="text-align: justify;">- Polarització: portar els nostres pensaments a l’extrem; o tot o res.</div><div style="text-align: justify;">- Desqualificació d’allò positiu: treure valor a tot allò positiu que fem bé.</div><div style="text-align: justify;">- Llegir pensaments: creiem que tenim la capacitat de llegir el pensament de les altres persones o conèixer les seves intencions.</div><div style="text-align: justify;">- Endevinar el futur: fer prediccions sense cap tipus de fonament.</div><div style="text-align: justify;">- Magnificació i minimització: sobrevalorar o subestimar quelcom o algú.</div><div style="text-align: justify;">- Raonament emocional: basar els arguments en les emocions i no en el raonament.</div><div style="text-align: justify;">- Etiquetar erròniament: fer judicis de valor sense cap tipus de base sòlida.</div><div style="text-align: justify;">- Autoinculpació: fer-se responsable dels fets que es produeixen sense ésser culpa nostra.</div><div style="text-align: justify;">- Personalització: responsabilització d’un fet a una persona en concret.</div><div style="text-align: justify;">- Imperatiu categòric: auto-exigència exagerada arribant, fins i tot, al sacrifici.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">¿Et sona? Si creus que alguna d’aquestes distorsions cognitives pot estar afectant el teu estat emocional, visita’ns i t’ajudarem. Junts aconseguirem un estat emocional positiu que ens ajudarà a ser més feliços.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">http://www.espaiicsi.com/index.php?r=site/noticies_detalle&id=85</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Educador Socialhttp://www.blogger.com/profile/17992436044297955211noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4674963849959953.post-49933553380921748072023-10-27T17:32:00.004+02:002023-10-27T17:32:29.343+02:00Les distorsions cognitives, què són?Primera entrega: la personalització<div><br /><div style="text-align: center;"><img height="400" src="https://www.psisalut.com/wp-content/uploads/2019/03/distorsions-cognitives2-2-758x1024.jpg" width="296" /></div><br /><div style="text-align: justify;"><b>Les distorsions cognitives són hàbits de pensament que fem servir contínuament per interpretar la realitat, encara que en realitat (tot i la redundància) el que fan es posar-nos en problemes perquè fan una interpretació esbiaixada i irreal. Per exemple, quan li diem a un amic de quedar i no pot, pots prendre-ho simplement com una decisió per manca de temps, o pots prendre-ho com un rebuig i donar-li així un nou flagell a la teva autoestima.</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Les distorsions afecten moltes persones que no són conscients que tenen malestar a causa d’aquest tipus d’hàbits. Aquesta és la finalitat d’aquest article i els que estan per venir: cridar a veus que les distorsions cognitives existeixen i que són culpables de molt del nostre malestar. Així que si et veus reflectit en aquestes línies o coneixes a algú que tingui aquest tipus de dificultats: ajuda’t i ajuda’l. I si creus que sol no pots, <a href="https://www.psisalut.com/contacte/">deixa’m acompanyar-te</a> en aquest procés de canvi cap al teu futur desitjat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Com en moltes coses a la vida, el primer pas ser conscients de cometre aquests errors cognitius i voler solucionar-los. La manera de vèncer les distorsions és aprendre a veure les coses de nou, amb una nova mirada, coneixent de quin peu coixegem. Has d’aconseguir allunyar-te del victimisme i prendre les regnes del canvi. Durant el procés de canvi, es passa malament ja que de cop i volta som conscients que algunes coses que crèiem que eren tal com les vèiem, no ho són. Veiem que potser hem malmès pel camí a gent propera i que part d’aquest mal ja no és reparable. És fàcil caure en un estat de tristesa, pensar malament d’un mateix i creure que no som capaços de fer les coses millor o que no val la pena l’esforç. Potser pensem que no mereixem una segona oportunitat: t’equivoques. Sí que val la pena, encara que el que hagi passat ja no es pugui solucionar ni canviar, pots començar un futur nou lliure de malestar.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Existeixen molts tipus de distorsions cognitives. Significa això que ens passen totes a tots? No, generalment les persones tenim la tendència a cometre sempre les mateixes distorsions.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Et proposo una cosa. Aquest és el primer article d’una sèrie en la que vull parlar-te de les distorsions més habituals. El meu desig és ajudar-te a veure si estàs cometent alguna d’elles i per a això et demano que facis l’exercici de veure’t o no reflexat/da i que a partir d’aquí decideixis si vols canviar-ho.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Som-hi!</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En aquest primer article et parlaré de la personalització.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Segur que coneixes a la típica persona (sense ànim d’ofendre amb això de típica) que quan algú diu alguna cosa ella deixa anar “segur que ho diu per mi”. Quan té un problema amb algú, creu que és degut a que l’altra persona té una fixació especial amb ella. Quan passa una cosa que no hauria d’haver passat, és capaç de trobar una explicació en la que ella en sigui culpable i així carregar amb tot el pes del que ha passat … et sona?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquest tipus de persones veu les coses amb un filtre anomenat personalització en el qual es veuen com el centre de tot i creuen que tot passa per ells, tot el dolent, és clar. El perillós d’aquesta distorsió és que en moltes ocasions et fa reaccionar de forma inadequada, i potser iniciïs una “baralla” amb la teva companya de pis per un problema que no existeix. També acostumen a comparar-se amb els altres constantment, en tots els aspectes, i en moltes ocasions … en surten perdent.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per a que ho vegis amb exemples, la persona que té aquest hàbit de pensament “sap del cert” que quan algú arriba amb mala cara, és perquè ella ha fet una cosa dolenta, encara que no sàpiga què. Aquest tipus de persones analitzen tot el que han fet fins que troben alguna cosa que ha pogut molestar l’altra persona.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És la típica persona que quan sent algú criticar un comportament, sense nomenar a ningú, entén ràpidament que ho diu per ella, tenint com a resposta un comportament hostil o de desaprovació contra l’altra persona (cosa que aquesta, al seu torn, pot notar i respondre en la mateixa línia). I què tenim com a resultat? Que una cosa imaginaria en un inici, ha acabat convertint-se en realitat i alimentarà una altra ronda d’interaccions distorsionades.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És la típica persona que quan algú es posa malalt pensa que hauria d’haver fet alguna cosa per evitar-ho, que no suporta que els seus fills tinguin problemes (cosa que és normal) i que prova de evitar-los i si no pot se sent culpable (cosa que ja no és tan normal …).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tenir una parella que veu les coses amb aquest filtre és realment incòmode ja que qualsevol mala cara, qualsevol gest que no quadri, una mala contestació … tot és susceptible de ser analitzat com un símptoma que alguna cosa no va bé i és per culpa seva.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En l’entorn laboral, en ocasions la persona que té aquest hàbit acaba amargant el bon humor i minant el bon ambient de treball, ja que sol anar a altres amb les seves coses “mira el que ha dit segur que ho deia per mi” o “estic en el punt de mira, fixa’t com em parla o com em mira”. I d’aquesta manera, de vegades, aconsegueix enfrontar inconscientment a altres persones ja sigui en contra o entre elles.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Com superar la personalització</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Si el que et passa és que estàs constantment comparant-te amb els altres i en surts perdent, la superació d’aquesta dificultat passa per acceptar que les persones som úniques, som el resultat d’una combinació especial de qualitats positives i negatives. Passa per acceptar el defecte que creus tenir, per acceptar que sovint t’equivoques els teus judicis, per pensar en totes les coses bones que tens i aportes. És clar que, també passa per millorar el teu autoconcepte i amb això la teva autoestima.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">També passa per acceptar que la major part dels fets que ocorren al teu voltant no tenen res a veure amb tu. Per a això, anima’t a comprovar les coses en què dubtis i no suposis res. Busca informació que t’ajudi a descartar aquestes hipòtesis que et deixen en tan mal lloc i que sempre et fan culpable de tot. Has pensat que potser hi hagi altres atribucions a les coses que succeeixen? Has pensat que potser no tot depèn de tu ni ets tu l’únic responsable?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Què me’n dius ara? Et sents identificat amb aquest tipus de distorsió cognitiva? Creus que portes posades les ulleres de la personalització? I si és així, què decideixes fer amb elles?</div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">https://www.psisalut.com/les-distorsions-cognitives-que-son/</div>Educador Socialhttp://www.blogger.com/profile/17992436044297955211noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4674963849959953.post-80582183432676942512023-10-27T17:30:00.008+02:002023-10-27T17:30:44.318+02:00Les distorsions cognitives: conceptualització i exemples<div style="text-align: center;"><a href="https://gabinetpsicologicmataro.cat/wp-content/uploads/2021/08/153-esquizofrenia-y-cognicion-social.jpg"><img height="152" src="https://gabinetpsicologicmataro.cat/wp-content/uploads/2021/08/153-esquizofrenia-y-cognicion-social-845x321.jpg" width="400" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><b>Passem la major part del nostre temps pensant. Les imatges i idees se succeeixen amb molta rapidesa, i amb una freqüència gairebé sorprenent. Alguns d’aquests pensaments poden ser gairebé imperceptibles, o dit d’una altra manera, automàtics i inconscients. D’altres, en canvi, són especialment excel·lents i significatius, poden tenir una major durada, i generen un impacte emocional molt més gran. En aquest últim cas ens acostem al concepte de distorsió cognitiva.</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;">Les distorsions cognitives, tal com van ser definides per Beck (1963) en la seva teoria sobre la <a href="https://gabinetpsicologicmataro.cat/psicologia-adults/trastorns-estat-anim/">depressió</a>, consisteixen en errors a l’hora de processar la informació, al interpretar les diferents situacions. Això provoca que apareguin sentiments negatius en relació a aquestes situacions i a nosaltres mateixos, i facilita que es mantinguin les creences negatives sobre nosaltres, el món i el futur. Tots hem pogut experimentar alguna vegada alguna distorsió, tot i que són principalment comunes en problemàtiques com l’ansietat, la depressió o els problemes relacionats amb l’<a href="https://gabinetpsicologicmataro.cat/psicologia-adults/baixa-autoestima/">autoestima</a>. A continuació, s’exposen algunes de les definicions i exemples de les principals distorsions:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Catastrofització</b>: Consisteix en pensar constantment en el pitjor escenari possible sobre una situació, sense importar la improbabilitat de la seva ocurrència. Això provoca que veiem la situació com terrible, inevitable, intolerable o sense solució. Per exemple, “si ho faig em sortirà malament i serà horrible”; “segur que fracassaré”, “em quedaré sempre sol/a…”</div><div style="text-align: justify;"><b><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><b>Lectura del pensament</b>: també anomenat “lector de ments” o “error de l’endeví”. Es refereix al fet d’inferir el que els altres estan pensant de nosaltres, i donar-lo per veritable. Per exemple, “si li parlo pensarà que sóc tonto/a”, “el meu cap/a creu que no valc”, “la gent pensa que sóc dèbil…”</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Els hauria/haig de</b>: Consisteixen en la transformació de preferències, desitjos o eleccions en absoluts universals. Per exemple, “he caure bé”, “hauria de començar a córrer”, “haig de ser perfecte…”</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Pensament dicotòmic</b>: O “blanc o negre” o “tot o res”. Aquí la persona va d’extrem a extrem a l’hora d’interpretar la realitat, i a més, mostra la seva postura amb molta rigidesa. Exemples d’això serien: “no serveixo per cuinar ja que aquest menjar m’ha quedat salat”; “Si no puc portar la meva mascota, prefereixo perdrem la funció”; o valorar les coses com a bones o dolentes, amics o enemics, a favor o en contra.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Junt amb aquestes, hi ha altres distorsions les quals van ser definides pel mateix autor i posteriorment ampliades per altres autors. Algunes d’elles són la magnificació, la sobregeneralització o la personalització, totes elles comunes tant en població general com clínica. En aquest sentit, a nivell terapèutic el que es pretén és facilitar a la persona descobrir els seus pensaments disfuncionals i irracionals, juntament amb l’efecte que tenen sobre el seu comportament i estat d’ànim, i dotar-lo d’eines d’afrontament adequades perquè dugui a terme la seva vida de forma més satisfactòria.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">https://gabinetpsicologicmataro.cat/les-distorsions-cognitives-conceptualitzacio-i-exemples/</div>Educador Socialhttp://www.blogger.com/profile/17992436044297955211noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4674963849959953.post-89678317612729051622023-10-27T13:18:00.001+02:002023-10-27T13:18:11.416+02:00El delito de denuncia falsa y sus consecuencias<div style="text-align: center;"><img height="200" src="https://www.gersonvidal.com/wp-content/uploads/2021/11/delito-denuncia-falsa.jpg" width="400" /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><b><div style="text-align: justify;"><b>La denuncia falsa es un delito que comete aquella persona que imputa falsamente y a mala fe una serie de conductas punibles a una persona concreta. Las consecuencias de una denuncia falsa son graves y se regulan en el Código Penal.</b></div></b><div style="text-align: justify;"><b><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><b>¿Qué es una denuncia falsa?</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Una acusación falsa o denuncia falsa es una actuación realizada ante una autoridad policial o judicial en la que se imputa a una persona un delito a sabiendas de su falsedad. Está regulado en el artículo 456 del Código Penal, en el Título XX (Delitos contra la Administración de Justicia), Capítulo V (de la acusación y denuncia falsas y de la simulación de delitos).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">1. Los que, con conocimiento de su falsedad o temerario desprecio hacia la verdad, imputaren a alguna persona hechos que, de ser ciertos, constituirían infracción penal, si esta imputación se hiciera ante funcionario judicial o administrativo que tenga el deber de proceder a su averiguación, serán sancionados:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">1.º Con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de doce a veinticuatro meses, si se imputara un delito grave.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">2.º Con la pena de multa de doce a veinticuatro meses, si se imputara un delito menos grave.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">3.º Con la pena de multa de tres a seis meses, si se imputara un delito leve.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1995-25444&p=20230428&tn=1#a456">Artículo 456.1 del Código Penal</a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Hay dos bienes jurídicos protegidos: el honor de la persona y la Administración de Justicia. En este último caso, se tiene en cuenta el gasto, pero también el tiempo dedicado a las actuaciones, que podrían haberse dedicado a otros procesos.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Es necesario distinguir la denuncia falsa del delito de <a href="https://www.gersonvidal.com/blog/delito-falso-testimonio/">falso testimonio</a>, de la <a href="https://www.gersonvidal.com/blog/simulacion-delito/">simulación de delitos</a> y de la presentación de delitos falsos.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><u>Requisitos de la denuncia falsa</u></div><div style="text-align: justify;"><ul><li>El delito de acusación o denuncia falsa requiere los siguientes elementos:La imputación precisa de hechos concretos y específicos contra una persona determinada.</li><li>Los hechos imputados serían constitutivos de delito si fueran ciertos.</li><li>La imputación tiene que ser falsa.</li><li>La <a href="https://www.gersonvidal.com/blog/diferencia-denuncia-querella/">denuncia o querella</a> ante la autoridad competente (policía, juzgado o Ministerio Fiscal).</li><li>Mala fe, <a href="https://www.gersonvidal.com/blog/dolo-culpa/">dolo</a> o intención delictiva del denunciante.</li></ul></div><div style="text-align: justify;">La denuncia debe incluir una serie de hechos inexistentes y debe presentarse con conciencia y voluntad de ello. Es decir, que el denunciante tiene que actuar con dolo, conocimiento de la falsedad del hecho y un temerario desprecio hacia la verdad.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>¿Cómo se castiga un delito de denuncia falsa?</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El artículo 465.1 del Código Penal establece pena de prisión y/o multa en función de la gravedad del delito que se ha intentado imputar. Por lo tanto, las consecuencias de una denuncia falsa son:</div><div style="text-align: justify;"><ul><li>Pena de prisión de 6 meses a 2 años y multa de 12 a 24 meses si se imputa un delito grave.</li><li>Pena de multa de 12 a 24 meses si se imputa un delito menos grave.</li><li>Pena de multa de 3 a 6 meses si se imputa un delito leve.</li></ul></div><div style="text-align: justify;">Por otro lado, si el denunciante hace pública la denuncia y posteriormente se demuestra su falsedad, podría ser culpable también de un delito de calumnias. En estos supuestos habrá un <a href="https://www.gersonvidal.com/blog/concurso-delitos/">concurso real de delitos</a> al tratarse de dos delitos distintos.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>¿Cómo se persigue este delito?</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Hay dos sujetos que pueden perseguir delito de denuncia falsa:</div><div style="text-align: justify;"><ul><li>El juez o tribunal que ha conocido del caso.</li><li>El denunciado cuyo honor ha sido vulnerado.</li></ul></div><div style="text-align: justify;">Para ello, es necesario que previamente se emita sentencia firme, auto de <a href="https://www.gersonvidal.com/blog/sobreseimiento-libre-y-provisional/">sobreseimiento</a> o archivo por el juez o tribunal. Es decir, que la causa penal que abre la denuncia falsa ha tenido que terminar con sentencia absolutoria o auto de sobreseimiento.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">2. No podrá procederse contra el denunciante o acusador sino tras sentencia firme o auto también firme, de sobreseimiento o archivo del Juez o Tribunal que haya conocido de la infracción imputada. Estos mandarán proceder de oficio contra el denunciante o acusador siempre que de la causa principal resulten indicios bastantes de la falsedad de la imputación, sin perjuicio de que el hecho pueda también perseguirse previa denuncia del ofendido.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Artículo 456.2 del Código Penal</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">https://www.gersonvidal.com/blog/delito-denuncia-falsa/</div>Educador Socialhttp://www.blogger.com/profile/17992436044297955211noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4674963849959953.post-82652662156906428142023-10-27T07:22:00.003+02:002023-10-27T07:22:10.299+02:00Palestina-Israel: Comunicat del CEESC per a la construcció de la pau<div style="text-align: center;"><img src="https://www.ceesc.cat/images/Noticies/2023/palestina.jpg" /></div><br /><br /><div style="text-align: justify;">genocidi</div><div style="text-align: justify;">m. [PO] [DR] [AN] Exterminació d’un poble, d’un grup ètnic, etc.</div><div style="text-align: justify;">[Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans]</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya expressem l’alarma davant de la passivitat de les nostres institucions cap al genocidi que l’estat d’Israel està perpetrant contra la població civil de Palestina.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Des de la solidaritat internacional, veiem amb profund dolor el bombardeig d’equipaments bàsics per a la vida de la població palestina i la vulneració del dret internacional, a més de la brutal repressió cap a les persones que es manifesten en contra dels atacs.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquesta situació va en contra dels valors de defensa de la diversitat i la inclusió que educadores i educadors socials defensem en el nostre exercici professional.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Demanem, com ja han fet abans altres organitzacions i col·lectius, un posicionament ferm de les nostres institucions contra aquest sistema de segregació, separació i degradació humana instaurat per l’estat d’Israel propi d’unes polítiques d’‘apartheid’ que voldríem superades.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Volem un alto al foc immediat, sí; però no només. La situació posa de manifest la necessitat d’aigua, aliments, equipaments i de garantir la pervivència i la salut; però no només. Calen mediadors vàlids, però també el suport i la implicació d’educadores i educadors socials israelians i palestins per acompanyar processos difícils de dol i pèrdues, facilitar la resolució del conflicte, per planificar i implementar programes i projectes d’educació per a la pau, per garantir el reconeixement mutu, promoure competències i relacions de convivència entre membres de les dues comunitats, per implicar l’entramat social, generar espais d’escolta mútua i participació i per fomentar l’educació emocional.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per tant, el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya fem també una crida perquè les institucions pròpies i la comunitat internacional promoguin i financin iniciatives de les companyes i els companys palestins i israelianes professionals de l’Educació Social per tal de garantir una pau duradora i satisfactòria per totes les parts.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Expressem el rebuig cap a actituds i manifestacions antisemites i islamòfobes i d’atribuir a tota una comunitat les actuacions que puguin fer determinats col·lectius o governs.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Així mateix, us animem a participar en la manifestació que tindrà lloc el proper dissabte a Barcelona, o en aquelles que es realitzin als vostres territoris més propers.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">https://www.ceesc.cat/2014-11-03-13-05-23/noticias-blog/1583-comunicat-palestina</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Educador Socialhttp://www.blogger.com/profile/17992436044297955211noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4674963849959953.post-87344803547025037902023-10-24T09:14:00.001+02:002023-10-24T09:14:20.743+02:00El abandono emocional, la gran herida de la infancia<div style="text-align: center;"><img height="266" src="https://www.psicologosmadrid-ipsia.com/wp-content/uploads/2022/07/man-g74cbed78a_1920.jpg" width="400" /></div><br /><div style="text-align: justify;">El abandono de nuestros padres, de nuestra pareja, en la infancia o incluso de la sociedad, produce una herida que no se ve, pero que uno siente con daño cada día. Porque es un vínculo roto por donde antes se nutrían nuestras emociones y nuestra seguridad.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Pero, hay un aspecto que debemos tener en cuenta: el abandono no solo se produce por una ausencia física. <u>El abandono más común es aquel donde deja de existir una autenticidad emocional, ahí donde aparece el desinterés, la apatía y la frialdad.</u> La idea de este vacío no tiene edad, es algo que todo niño va a percibir y que, por supuesto, llega a devastar a cualquier adulto. Para ello puedes contar con nuestro centro de <a href="https://www.psicologosmadrid-ipsia.com/servicios/psicologia-infantil/">psicólogos especialistas en terapia infantil</a> en Madrid.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Suele decirse que para entender lo que supone ser abandonado, “uno tiene que ser abandonado”. No obstante, eso algo que nadie merece, porque con cada ausencia perdemos una parte de nosotros mismos, y ninguna persona debería padecer este sufrimiento.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Las implicaciones psicológicas que se derivan de una vivencia temprana ligada al abandono suelen ser, por lo general, bastante graves. Aunque cada niño afronta los hechos de una manera, es común que quede la huella de un trauma, y los traumas no se los curan con el tiempo, solamente si nos afrontamos adecuadamente.</div><div style="text-align: justify;"><b><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><b>El abandono</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El sentimiento de abandono puede originarse de muchas formas. Por ejemplo, nos trasformamos en barcos a la deriva cuando perdemos nuestro trabajo y no encontramos forma de reintegrarnos al mercado laboral. Quedamos perdidos, <u>como ese niño que a una edad temprana es abandonado por su madre</u> o padre, o como ese hombre que, un día al llegar a casa, descubre una casa vacía y la ausencia de la mujer que amaba.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El abandono en la infancia suele producir problemas en el estilo de apego que se manifiesta en la edad adulta.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A muchas personas les resulta muy terapéutico y beneficioso poder compartir dichas vivencias, pero en la mayoría de algunos testimonios se nota por encima de todo un trauma acaecido en edades muy tempranas: la muerte del padre o la madre, el tener un progenitor alcohólico o el haber crecido prácticamente en soledad.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El hecho de <u>sufrir algún tipo de abandono en la infancia es algo muy determinante</u>. Tanto, que los expertos comentan que es como un segundo nacimiento. Si el primero fue doloroso pero esperanzador, el segundo supone tener que “<i>renacer</i>” en mundo donde no nos sentimos amados, donde hemos de aprender a valernos por nosotros mismos sufriendo la ruptura de ese cordón umbilical que nos unía a un corazón.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Consecuencias ligadas al abandono emocional</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A la hora de hablar de consecuencias asociadas a una dimensión psicológica traumática, es importante tener en cuenta que existe mucha variabilidad. No todas las personas asumen y expresan el dolor de la misma manera. No obstante, podríamos resumirlo así:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><u>Sufrir el abandono en la infancia supone muchas veces tener serias y grandes dificultades a la hora establecer relaciones estables en la edad adulta. Es común desconfiar, sentirse vulnerable, pasar por épocas de cierta apatía, ahí donde resulta muy complicado gestionar emociones como la rabia o la tristeza.</u></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Cuando una persona sufre el abandono de la pareja o el de la propia sociedad, puede llegar incluso a sabotearse a sí mismo pensando, que no merece ser feliz o amado, que no tiene aptitudes o que ya no merece la pena luchar por sus propios sueños.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Asimismo, aparecen también problemas de codependencia o de necesidad de aprobación y reconocimiento: llegan a dar demasiado de ellos mismos a los demás, sintiendo que, más tarde, lo recibido no es igual a lo que han invertido. Esta dependencia afecta de forma negativa en la forma en la que se construyen los vínculos afectivos con otros.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A su vez, es común sufrir ciertas “<i>reminiscencias emocionales</i>”. En diversas ocasiones, algo o alguien reactiva sus sentimientos de abandono y todo su mundo se paraliza de nuevo.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Las personas con heridas por abandono suelen estar en un estado constante de hipervigilancia. Al haber vivido situaciones de peligro en la infancia sin que nadie los socorriera, aprenden a no explicar y a no compartir.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Es muy habitual también que aparezcan respuestas ligadas a trastornos de ansiedad y depresión, como la necesidad constante de validación externa, el miedo al rechazo y sentimientos de culpabilidad y vergüenza.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Todo ello son huellas que indican la posible presencia de estrés postraumático.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;"><img height="223" src="https://www.psicologosmadrid-ipsia.com/wp-content/uploads/2022/07/rail-gb71ef5ce8_1920.jpg" width="400" /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>¿Cómo curar la herida del abandono?</b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La herida del abandono debe curarse prestando una especial atención a la autoestima y, por encima de todo, siendo capaces de perdonar, de liberarnos de ese pasado como quien corta el hilo de un globo muy oscuro y lo deja ir. Aunque obviamente, ese es un paso muy difícil de llevar a cabo. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Existen algunas de las técnicas utilizadas en el tratamiento de los traumas:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La terapia de desensibilización y reprocesamiento por movimientos oculares (EMDR), es muy eficaz para detectar y transformar recuerdos traumáticos de infancia. Permite a la persona liberar la mente, el cuerpo y abrir su corazón para ofrecerle un adecuado alivio emocional. Por supuesto, esta debe ser llevada a cabo por un profesional en psicología.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A su vez, los expertos en experiencias traumáticas sugieren la importancia de aprender a comunicar necesidades emocionales. Mediante las palabras, las personas heridas podrán conectar con las personas de su entorno que les pueden ayudar y apoyaran, estableciendo de esta manera relaciones más seguras.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Por otro lado, trabajar en el fortalecimiento de la autoestima también es fundamental para sanar esta herida. Reconectar con uno mismo, sus aficiones, intereses y sueños será de gran ayuda para, progresivamente, ir tomando el control sobre la propia vida, forjar un vínculo amoroso con nuestro propio ser y reconocer la importancia de hacernos más autónomos e independientes.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Nuestro artículo <a href="https://www.psicologosmadrid-ipsia.com/fobias-infatiles-madrid-miedos-ninos-madrid/">«Trastornos de fobias infantiles</a>» puede ayudarte con el problema.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Por último, es importante persistir en el desarrollo de la autoconfianza y la confianza en otros. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Permitirnos establecer nuevos lazos con otras personas hará que reconozcamos que las heridas por abandono pueden sanarse gracias al amor que vamos recibiendo a lo largo de la vida. También nos ayudará a entender que todos los vínculos son pasajeros y que siempre podemos conectar afectivamente con los demás.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Algo tan básico y primordial como aprender a cuidar de nosotros mismos, de priorizarnos cada día para desconectarnos poco a poco de la ira y del resentimiento, nos permitirá dejar de ser cautivos de las heridas del ayer. La memoria no puede borrar las tristezas del pasado, pero puede darles calma y sosiego.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Todo pasa, aunque haya nubarrones en un determinado espacio de tiempo, el sol vuelve a aparecer. Se puede empezar de nuevo, es necesario.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">https://www.psicologosmadrid-ipsia.com/el-abandono-emocional-la-gran-herida-de-la-infancia/</div><section class="post-nav" role="navigation" style="-webkit-box-align: start; -webkit-font-smoothing: antialiased; align-items: flex-start; background-color: white; box-sizing: inherit; color: #30373e; display: flex; flex-wrap: wrap; font-family: Abel, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13.76px; letter-spacing: 1px; margin-top: 1.5625rem;"><h2 class="screen-reader-text" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; border: 0px; box-sizing: inherit; clip-path: inset(50%); clip: rect(1px, 1px, 1px, 1px); color: #23282d; font-size: 1.875rem; font-weight: 500; height: 1px; line-height: 1.25; margin: -1px; overflow-wrap: normal !important; overflow: hidden; padding: 0px; position: absolute !important; text-align: justify; text-rendering: optimizelegibility; top: -10000em; width: 1px; word-break: normal;">Navegación de entradas</h2><div class="nav-previous" style="-webkit-box-flex: 0; -webkit-font-smoothing: antialiased; box-sizing: inherit; flex: 0 0 50%; margin-right: auto;"><h6 class="nav-title" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; box-sizing: inherit; color: #23282d; font-size: 0.6875rem; font-weight: 500; letter-spacing: 2px; line-height: 1.72; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px; text-align: justify; text-rendering: optimizelegibility; text-transform: uppercase;"><br /></h6></div></section>Educador Socialhttp://www.blogger.com/profile/17992436044297955211noreply@blogger.com0