Xarxa BCN Antirumors: Humor i dades contra el racisme

És diumenge a l’hora de dinar i dos amics es troben al carrer. Un va a comprar sal. L’altre li recomana que la busqui en la tenda de la cantonada. "Al paqui? Vols que em detingui la policia per còmplice? Són il·legals, no paguen impostos i no estan regulats. Si no com expliques que obren quan els dóna la gana?", pregunta el primer, amb sorpresa. L’altre li replica irònicament: "tan il·legals com la cadena de tendes Open Tard". Un argument irrefutable que acaba per convèncer a l’escèptic de comprar en el local regentat per pakistanesos.

El gag és part de la serie "Ciència, rumors i cintes de vídeo" de la xarxa Barcelona Antirrumors, recolzada per l’Ajuntament, i que busca ajudar a desmuntar els estereotips sobre la població immigrant. Els espots estan disponibles en YouTube i en la webwww.bcnantirumors.cat. La idea és que els ciutadans els difonguin a través de les xarxes socials.

La iniciativa busca lluitar contra els rumors usant també el boca a boca, sempre en clau d’humor i, sobretot, usant dades verídiques per contradir creences errònies com que els immigrants col·lapsen els serveis de salut, reben ajudes "especials" per obrir negocis o que no volen aprendre a parlar català. "En 2009, solament el 7,3% de les intervencions quirúrgiques a Catalunya es van fer a pacients estrangers", expliquen en un dels vídeos els doctors Joan Anti i Jordi Rumors, que s’encarreguen de desmuntar els mites. En un altre, fins i tot recorda que Hans Gamper, el fundador del Barça, era suís per explicar les aportacions dels estrangers a la identitat catalana.

"Quan realitzem el Pla d’Interculturalitat a Barcelona ens trobem amb que els rumors falsos sobre els immigrants eren molt freqüents, que complicaven la convivència i que hi calia fer alguna cosa", explica Daniel de Torres, el comissionat de l’Ajuntament de Barcelona per a la Immigració i el Diàleg Cultural. Aquest és l’origen de la Xarxa Antirrumors, que va néixer al 2010 i que reuneix a unes 200 persones, entre membres d’entitats, associacions de veïns i ciutadans a títol personal. Per a ells, l’Ajuntament va editar una guia en la qual s’explica com desmuntar i gestionar aquests rumors.

Una de les associacions que forma part de la xarxa és l’ONG SOS Racisme. "No ens agrada anomenar-los rumors, sinó tòpics. Són coses que a força de repetició la ciutadania les acaba creient", explica una de les portaveus de l’organització a Catalunya. La baralla contra el rumor, continua, demanda "un treball de formigues. Aquests estereotips es creen des de l’estómac. És més fàcil focalitzar la teva indignació sobre els problemes i les manques cap a l’altre", diu.

Encara que hi ha bastants estudis i dades estadístiques sobre la incidència de la immigració a Catalunya, la veritat és que poques vegades entren en el circuit de les converses informals. La informació oficial també és mirada amb desconfiança per la ciutadania. "No cal tractar a la gent com a ximple o racista per usar i escampar aquests rumors, sinó entendre que es donen en un context de canvi i validar la importància de parlar del tema de la immigració en la societat", puntualitza de Torres.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CÓMO DETECTAR MENTIRAS, Manual Práctico por Paul Ekman

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)