La necessària trobada d'escola i comunitat. Un repte amb resultats increïbles.

La recerca de la formació integral de la persona i l’optimització d’uns recursos cada vegada més minsos provoca que els projectes educatius s’obrin al medi que els envolta i a nous espais d’intervenció. El dia a dia de moltes persones transita entre una educació formal i reglada i una altra amb un caràcter social i comunitari. La primera és pròpia de la institució escolar i la segona d’entitats socioculturals en molt casos arrelades a un territori concret, a una comunitat. El punt de trobada entre aquests dos espais és l’ àmbit de l’acció educativa comunitària. És la necessària unió de dues realitats que es complementen i que cada vegada tendeixen més ponts entre elles. Ens trobem davant un paradigma educatiu que va més enllà de les escoles o de les entitats. Trenca les parets de les institucions per generar nous espais on la comunitat adquireix el protagonisme de la seva pròpia educació. Des de la participació i per a la transformació social.

El treball comunitari en l’àmbit educatiu no és fàcil, encara que els resultats són espectaculars. El benefici i l’impacte social de l’acció educativa es multipliquen. Permet el creixement de les persones i de la comunitat alhora que optimitza els recursos. El rol de la comunitat és el de protagonista, per tal d’assumir l’anàlisi de la realitat, les accions i els recursos per millorar-la. Exigeix grans dosis de generositat, porositat i de voler compartir amb tots el agents socials que entren en joc. Un repte amb resultats increïbles.

Article que he publicat a la revista Guix Elements d’Acció Educativa nº 142.