L'esforç, aquest bruixot maligne per Mònica Planas
Sí, ens ho diuen i repeteixen: “Sense esforç és impossible arribar a cursar uns estudis” o “...guanyar-se la vida” i similars (posin vostès mateixos la seva frase favorita, la meva és “...entendre el món”). És una de les paraules fetitx que els pares i alguns professors fem servir, amb tota la bona intenció i, per suposat, sense pensar ni gota en què diem. Si reflexionéssim una mica abans de parlar probablement ho formularíem diferent. Cert: sense esforç jo no estaria avui dissabte a la tarda escrivint aquestes ratlles sobre educació. M'ha representat un “esforç” gran deixar la tele on feien una sèrie que m'agrada (res de documentals en dissabte, com més tele-escombraries millor, ja que el règim no em permet pizza) i també ha sigut un “esforç” posar-me a escriure al l'ordinador sense connectar-me al twitter o al facebook, o mirar simplement el correu o les notícies de l'Eix Diari. Ja tenim el “què”, que repetim constantment als nostres alumnes, esforç, esfo...