Calidoscopi d'Educació Social

El 90% de les direccions dels centres educatius puntuen amb molt bona nota la feina de les professionals de l’educació social durant el darrer curs, segons un informe del CEESC El curs 2020/2021 ha estat el primer en què s'ha incorporat la figura de l'educadora social als centres públics catalans | Norma Vidal (ACN) La incorporació d’educadores i educadors socials als centres educatius de màxima complexitat ha comptat amb una alta acceptació per part del professorat i les direccions d’aquestes escoles, segons un informe del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC). El curs 2020/2021 ha estat el primer en què, oficialment, s’ha incorporat la figura professional de l’educació social als centres de titularitat pública a Catalunya. En total, el Departament d’Educació van contractar 75 educadors i educadores socials per al darrer curs escolar en centres declarats de màxima complexitat. Segons les dades recollides pel CEESC, el 89,6% de les direccions puntuen am

Els Educadors i Educadores Socials reivindiquem la incorporació institucional i plena als centres educatius com els professionals més especialitzats en tot l’àmbit de l’acció socioeducativa i comunitària Els educadors socials considerem que hi ha funcions pròpies del nostre col·lectiu que la societat ha atorgat a l’escola, relacionades amb la convivència i la mediació, la prevenció de l’assetjament i l’exclusió, les mesures restauratives, la relació amb l’entorn, l’atenció a la diversitat o la lluita contra l’absentisme i l’abandonament prematur. Fins ara, la figura de l’educador/a social ha existit en els centre escolars d’una manera molt puntual, ens cal doncs fer evident la presència d’educadors i educadores socials per desenvolupar amb les nostres eines la nostra intervenció. Els educadors i educadores socials que han treballat en centres educatius han estat per unes característiques especials, on una part de l’alumnat i l'entorn presenten situacions desafavorides, en risc d’e

Quan parlem dels aprenentatges socials i parlem de la por a fer el ridícul o a no ser acceptat, la reacció del nostre cos manifesta emocions Durant el transcurs de la nostra vida les emocions ens han ajudat a sobreviure, de vegades quan sentim un soroll i ens espantem, el nostre cos reacciona automàticament posant-nos alerta. Quan això ens passa el cor se’ns dispara i provoca que la sang circuli més ràpidament, aleshores ens posem en guàrdia per atacar o, si cal, per fugir. A mesura que passen els anys les situacions canvien, trobem absurd sortir corrents cada cop que sentim un soroll a casa o pel carrer, això si el nostre cos de la mateixa manera encara reacciona. Quan parlem dels aprenentatges socials i parlem de la por a fer el ridícul o a no ser acceptat, la reacció del nostre cos manifesta emocions. Davant d’unes noves situacions, quan no les sabem resoldre, responem amb ira o ansietat, igual que ho fem davant d’un soroll desconegut per a nosaltres. Són mecanismes que ens ajuden a

El curs 2020/21 ha estat el primer en què, oficialment, s’incorporava la figura professional de l’Educació Social a centres educatius de titularitat pública a Catalunya. Han estat 75 professionals ubicats en centres declarats d’alta complexitat pel Departament d’Educació i que es troben arreu de Catalunya. Des del Col·lectiu Professional d’Educació i Escola del CEESC s’ha cregut necessari realitzar una avaluació de la feina feta per part d’aquestes educadores i educadors socials i de conèixer també el nivell de satisfacció dels equips directius vers aquest nou perfil dins les escoles i instituts. L’objectiu és copsar i avaluar com ha anat aquest primer any i mostrar les primeres dades i resultats que visibilitzin la tasca d’importància crucial que poden fer les educadores i els educadors socials als centres educatius. Però, sobretot, per confirmar que aquesta figura ja és imprescindible a totes les escoles, per reflexionar com la professió pot millorar la seva funció ajustant-la a les

Per Charles Darwin, no és l'espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel·ligent, sinó la que respon millor al canvi La paraula resiliència (del llatí resilire, que vol dir “ tornar ”) i es relaciona amb l’enginyeria de materials, relacionada amb la capacitat d’un material de resistir la deformació i el trencament per tornar a la seva forma original. També la paraula resiliència ve del llatí “ resilio ” formada pel verb “ salio ”, saltar, i precedida pel prefix “re”, que indica repetició, la qual cosa es tradueix com ressaltar, tornar a saltar o rebotar. Segons la definició proposada per la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) el terme resiliència pot tenir dos significats diferents, la capacitat d'adaptació d'un ésser viu enfront d'un agent pertorbador o un estat o situació adversos i la capacitat d'un material, mecanisme o sistema per a recuperar el seu estat inicial quan ha cessat la pertorbació a la qual havia estat sotmès. Si parlem de les persones podríem dir q

Els rols de poder construeixen una dinàmica tòxica de flirteig que travessa el món del lleure. Entre els monitors de Colònies, l’entitat de lleure infantil i juvenil de la qual formo part, fa dies que es parla de l’última novetat: l’Eva i el David s’estan veient. Tret de la morbositat del safareig, semblaria que això no té rellevància. Hi ha consentiment i atracció per part de tots dos. Check a la casella feminista i seguim endavant. El David li ha comunicat a l’Eva el que busca i ella no s’hi ha oposat. Medalleta de la responsabilitat afectiva i continuem. Però això no sempre és suficient, perquè tots els cossos socials estan travessats per eixos de poder. I al món del lleure hi ha uns quants tira canyes que s’aprofiten dels seus privilegis per lligar. L’any passat, la influencer catalana Juliana Canet va impulsar la campanya viral #MatxisEI. Una iniciativa que volia desemmascarar els individus de l’esquerra independentista, sensibilitzats amb la causa feminista i altres grans bandere