Impacte de la incorporació de la figura professional de l’Educació Social a 75 centres educatius de titularitat pública al curs 2020/21

El curs 2020/21 ha estat el primer en què, oficialment, s’incorporava la figura professional de l’Educació Social a centres educatius de titularitat pública a Catalunya. Han estat 75 professionals ubicats en centres declarats d’alta complexitat pel Departament d’Educació i que es troben arreu de Catalunya.

Des del Col·lectiu Professional d’Educació i Escola del CEESC s’ha cregut necessari realitzar una avaluació de la feina feta per part d’aquestes educadores i educadors socials i de conèixer també el nivell de satisfacció dels equips directius vers aquest nou perfil dins les escoles i instituts.

L’objectiu és copsar i avaluar com ha anat aquest primer any i mostrar les primeres dades i resultats que visibilitzin la tasca d’importància crucial que poden fer les educadores i els educadors socials als centres educatius. Però, sobretot, per confirmar que aquesta figura ja és imprescindible a totes les escoles, per reflexionar com la professió pot millorar la seva funció ajustant-la a les necessitats educatives dels centres i a la projecció de l’educació en general.

L’avaluació s’ha fet a través de dues enquestes; una dirigida als 75 educadors i educadores socials en actiu d’aquest primer curs i una altra als equips directius dels centres educatius on s’hi han incorporat.

L’enquesta dirigida als professionals de l’educació social recull respostes al voltant del dia de l’arribada a les escoles, de les característiques del treball exercit, de les funcions i àrees d’intervenció on més èmfasi s’ha fet, o del número d’alumnes i famílies ateses. D’altra banda, l’enquesta cap als equips directius preguntava al voltant del nivell de satisfacció de les direccions cap a aquesta nova figura professional als centres educatius o sobre si voldrien tornar a comptar-hi.

>> Llegiu o descarregueu-vos l'informe complet

A mode inicial i resumint, apuntem que:

• Aquests professionals han treballat en centres que no han estat escollits a l’atzar, sinó que tenen unes característiques especials i on una bona part de l’alumnat i l'entorn presenten situacions desafavorides, en risc d’exclusió social. Són centres que condicionen les tasques i funcions des d’un context d’intervenció pal·liativa i no de prevenció.
• L’anàlisi, els resultats i l’impacte de la feina feta per part de les educadores i els educadors socials en aquest tipus de centres també resta condicionada perquè la majoria es va incorporar un cop iniciat el curs escolar.
• A bona part dels centres, la incorporació de les educadores i els educadors socials ha estat rellevant per complementar i donar continuïtat a la feina que es venia realitzant, ja que ja havien tingut el suport de treballadores i treballadors d’integració social (TIS) el curs anterior. D’altres, n’han afegit un més aquest curs i pocs són en el quals només hi ha una educadora o educador social. Cal tenir en compte, doncs, que, acabat el curs, molts centres ja disposen d’un “equip social” o “d’atenció social” amb educadores i educadors socials i TIS.

A mode de conclusions:

• Destaquem la rellevància cabdal i el protagonisme exercit per part d’educadores i educadors en els aspectes socials i comunitaris de l’escola amb una quantitat de feina feta considerable en aquest sentit.
• Durant aquest curs tothom tenia clar qui s’ocupava de les tasques de tipus més social sobre alumnes, famílies i entorn. La mirada, punt de vista o perspectiva de les educadores i educadors socials s’ha tingut en compte per entendre l’espectre social de l’alumnat i les famílies.

Si hi posem xifres als resultats, comprovarem que cada educador/a:

• Ha atès 56 alumnes.
• Ha atès entre 15 i 16 famílies per gestions acadèmiques.
• Ha fet un seguiment a 6 famílies i ha derivat 8 famílies a serveis socials o de salut.
• Ha realitzat 97 accions de suport a l’acció tutorial i directiva i, fins a 114, en espais de treball amb tutors i tutores, equips docents/cicles i equips directius.
• Ha establert relació amb una mitjana de 6 entitats i ha realitzat 25 coordinacions amb serveis socials bàsics i 4 amb EAIA.
• Gran nivell de satisfacció de les direccions cap a aquesta nova figura. El 89,6% posen una nota molt alta al treball fet per les educadores i els educadors socials aquest curs a les escoles. I quasi la majoria (97,95%) també sol·licitaria tenir per sempre l’educador/a social a l’escola o centre educatiu.
• Allí on coexisteixen i treballen integradores i integradors socials amb educadores o educadors socials, a on ja hi ha un “equip social” es generen escenaris i horitzons professionals que caldrà anar abordant amb l’objectiu que la rendibilitat social de la figura de les educadores i educadors socials es consolidi als centres educatius, d’acord a les seves funcions i competències.
• L’estabilitat dels equips i professionals per poder donar continuïtat al treball educatiu i la definició dels aspectes organitzatius d’aquesta nova figura als centres és clau per tal de poder fer una bona planificació que alhora repercuteixi positivament en la qualitat de les intervencions d’aquests professionals.

https://ceesc.cat/2014-11-03-13-05-23/noticias-blog/1225-informe-escola-2020-21