Parlem de resiliència...

Per Charles Darwin, no és l'espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel·ligent, sinó la que respon millor al canvi

La paraula resiliència (del llatí resilire, que vol dir “tornar”) i es relaciona amb l’enginyeria de materials, relacionada amb la capacitat d’un material de resistir la deformació i el trencament per tornar a la seva forma original.

També la paraula resiliència ve del llatí “resilio” formada pel verb “salio”, saltar, i precedida pel prefix “re”, que indica repetició, la qual cosa es tradueix com ressaltar, tornar a saltar o rebotar.

Segons la definició proposada per la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) el terme resiliència pot tenir dos significats diferents, la capacitat d'adaptació d'un ésser viu enfront d'un agent pertorbador o un estat o situació adversos i la capacitat d'un material, mecanisme o sistema per a recuperar el seu estat inicial quan ha cessat la pertorbació a la qual havia estat sotmès.

Si parlem de les persones podríem dir que és la capacitat que té una persona per a resistir i afrontar situacions traumàtiques i tornar a la normalitat, amb la possibilitat de sortir-ne enfortit. M’agrada definir la resiliència com la capacitat humana d'afrontar i superar situacions traumàtiques.

La resiliència és una paraula que sentim sovint i molts professionals parlen dels beneficis de la resiliència, a vegades hem llegit o hem sentit parlar de persones resilients. El parlar de la resiliència quan es fa referència a les persones sempre comporta un fet positiu i a vegades s’usa com a model de gestió del quotidià, és aleshores quan la resiliència esdevé heroïcitat.

Per poder parlar del significat de resiliència podem utilitzar sinònims. Flexibilitat, capacitat d'adaptació, resistència, elasticitat, fortalesa, solidesa... en psicologia però, quan es fa referència a persones resilients el concepte pren una rellevància més gran, per poder afrontar situacions difícils i doloroses, superar-les i a sobre sortir-ne enfortits.

És aleshores quan el concepte de la resiliència no és només flexibilitat, és més que ser resistents i forts/es. Ser una persona resilient significa permetre que l'experiència traumàtica ens pugui travessar, aprendre d'ella i després ser capaç de deixar enrere el sofriment que ha causat.

De cap manera hauríem de creure que les persones resilients no sofreixin o siguin insensibles davant les tragèdies. És tenir la capacitat de no voler deixar-se portar pel dolor, és aprendre a elaborar el trauma i obtenir aprenentatges de l’experiència viscuda.

Tots tenim apropo algú que ha passat per un molt mal moment en la seva vida i així i tot continua somrient i de bon humor. Podríem trobar molts exemples: malalties, morts de persones joves i no tan joves, pèrdues del lloc de treball, accidents, situacions econòmiques molt penoses, …

És freqüent escoltar com es pronuncien les frases: “has de mirar de superar-ho”, “mira endavant”, “mira quin aprenentatge en pots treure”, “en sortiràs enfortit”… El pas per les proves difícils i la seva superació, ens deixa en un estat diferent que el que teníem prèviament.

En la nostra posició davant situacions difícils trobem molts factors de la realitat que no depenen directament de nosaltres, que escapen del nostre control i, per tant, voler abordar-los o enfrontar-los no resoldrà la situació i només ens generarà un major malestar i frustració.

No es pot ni simplificar ni banalitzar el concepte de resiliència en les persones. Els processos difícils aporten saviesa, força interna i aprenentatge sobre un mateix i sobre com afrontar els fets. Tot plegat per superar-ho.

Puc apuntar-vos algunes aptituds que podem observar en una persona resilient:

- Tenen un bon autoconcepte i autoestima, és a dir creuen en ells mateixos i en els seus propis recursos.

- Tenen la capacitat d’adaptar-se a la realitat malgrat aquesta no respongui als seus desitjos.

- Adquireixen una bona gestió de les emocions.

- Tenen la capacitat de comunicar-se d’una manera afectiva i efectiva amb l’entorn generant una xarxa de suport i confiança.

- Acumulen una voluntat d’autoconeixement i esdevenen persones creatives.

- Han adquirit unes bones qualitats ètiques, una escala de valors ben fundada i tenen una actitud transcendent de la vida.

- Són persones amb un gran sentit de l’humor per afrontar els moments difícils amb més garanties d’èxit.

Hem de tenir en consideració que no tothom té totes aquestes aptituds, no fa falta que hi siguin totes, la majoria d’aquestes aptituds es poden adquirir, treballant-les amb l’esforç de cada persona.

Cal doncs per adquirir resiliència aferrar-se al que és, no al que podria haver estat. Cal una transformació de la nostra actitud davant les adversitats, veure i analitzar que la solució massa vegades no està a les nostres mans.

Cal sentir que cada moment és important i que la vida ens posarà reptes que podem superar. Davant els reptes de la vida que no ens agraden, pensem que és un moment difícil, no ens hem de deixar convèncer que a la vida solament trobarem entrebancs.

Si volem que els nostres fills afrontin les dificultats de la vida amb fortalesa, és important educar-los en la capacitat de ser resilients. Cal practicar amb el nostre exemple, evitant sobreprotegir-los però sobretot la nostra capacitat de creure i confiar en ells.

No podem quedar-nos en evitar, cal ensenyar, ens cal confiar en les possibilitats dels nostres fills/es que cada experiència ha d’esdevenir un aprenentatge. La família resilient és aquella que possibilita a cadascun dels seus membres la capacitat de continuar creixent davant les adversitats. Les famílies han d’aprendre per entendre que els esdeveniments de la vida formen part d'un procés que es construeix i té una continuïtat, elevar el sentit de ser i poder com a garants de la fortalesa dels nostres fills i filles.

La família resilient ha d’esdevenir una unitat familiar que crea formes actives, saludables i sensibles de satisfer les necessitats per desenvolupar activament cada un dels seus membres. L’escola és l’espai més important per desenvolupar les capacitats dels nostres infants per sobreposar-se a les adversitats. El professorat ha de proporcionar un ambient estable ("jo tinc") que permeti el desenvolupament de les seves fortaleses internes ("jo sóc") i la seva capacitat de resoldre problemes per poder relacionar-se amb els altres ("jo puc").

El món educatiu ha de promocionar el sentiment de comunitat, ha de proporcionar a l’alumnat i al professorat el sentiment de pertinença per erradicar la intimidació, la delinqüència, la violència o l’alienació. La Comunitat Educativa ha d’ensenyar, també, a afrontar, a superar, a enfortir i sobretot a adaptar-se a les circumstàncies que ens trobem per la vida.

S’ha d’ensenyar i incentivar a l'alumnat, per aconseguir desenvolupar les seves capacitats acadèmiques, físiques i socials, per promoure la resiliència en la comunitat escolar.

En el cas de la resiliència comunitària es creu que si les persones podem superar qualsevol adversitat, la comunitat també és capaç d'emprar els recursos i les capacitats necessàries per afrontar les adversitats col·lectives que poden afectar grupalment o col·lectiva a la societat. S’ha de treballar i ajudar a teixir vincles per potenciar els factors que ens ajudin a superar aquestes adversitats col·lectives.

La societat ha de donar resposta davant de situacions adverses, prendre part en catàstrofes naturals, les crisis econòmiques, la delinqüència, el tràfic i el consum de drogues, els països totalitaris o els abusos dels drets humans. Atendre als col·lectius més vulnerables, la gent gran, les persones amb diversitat funcional, els infants, els sense sostre, les minories o els desnonaments.

Cada catàstrofe que tingui un origen humà o natural ha de provocar una mobilització i, sobretot, activar la solidaritat de la població, cal adaptar i modernitzar la xarxa social de la Comunitat i adaptar-la a les noves necessitats.

S’ha de fomentar l'autoestima col·lectiva, el sentit de Comunitat, la identitat cultural, l'humor social, l’honestedat de l’estat i la funció pública. Cal promoure lideratges autèntics i participatius, l’exercici d’una democràcia efectiva en la presa de les decisions quotidianes i educar a la societat en la no discriminació.

Joan Rodríguez Serra és educador social.