Entrades

Avui parlem de la síndrome de la pudor de peix

Imatge
ACN La trimetilaminuria o síndrome d’olor a peix és una errada congènita del metabolisme lleu, afecta a un bon nombre de persones entre el 0,5% i l'11% de la població, uns 825.000 a Catalunya Aquest desordre metabòlic de tipus genètic fa que no funcioni el mecanisme enzimàtic que ha d’eliminar la trimetilamina, derivat de la degradació bacteriana prèvia d’aminoàcids com la colina. Aquesta es produeix a l’intestí per acció dels bacteris, quan digerim determinats aliments, com el peix, llenties o ou. Això provoca una excessiva excreció en l’orina, la suor i l’alè d’un compost volàtil, la trimetilamina (TMA). El diagnòstic és genètic, i normalment ja es detecta durant la infantesa. Apareix quan els infants comencen amb l’alimentació complementària, i sobretot quan introdueixen el peix, els pares i mares s'adonen que els cabells, la pell, l’orina o la femta fan una forta pudor de peix, comenta la pediatra. Es detecta des que són ben petits, però dura tota la vida. Segons l'espe

Un any nou, nous projectes...

Imatge
Any 2023. Freepik / Callmetak Moltes gràcies per donar-me l’oportunitat de compartir els meus escrits amb vosaltres, tot i desitjant-vos un bon any 2023. No podem oblidar els errors, però de cada lliçó ens omplim de saviesa “El que t’aporti el nou any dependrà molt del que tu aportis al nou any ” va dir Vern McLellan. Són moltes les persones que esperen amb interès l’Any Nou per començar de nou amb hàbits antics, amb les campanades de mitjanit, quan al 31 de desembre es converteix en l’1 de gener, és costum desitjar als amics i familiars un feliç Any Nou. I és que molts desitgen perdre de vista l’any amb l’esperança que el que arribarà sempre serà millor, i ho ha de ser per força. Si penséssim el contrari difícilment podríem pensar en nous projectes. Ara toca això, emprendre noves accions que sempre deixem per l’1 de gener, deixar de fumar, fer esport, menjar més saludablement o pensar més en els altres. El que és segur és que aquest 2023 comença amb una incertesa compartida, enmig d’

Nadal és compartir... per Joan Rodríguez i Serra

Imatge
ACN / Laura Busquets El Nadal no és per a moltes persones com el pinten en els anuncis de TV, aquests dies hem de prioritzar la felicitat i l’amor, tot i que això no s’hagi cultivat la resta de l’any El record d’aquelles nits de Nadal, un any més, recordant que no hi ets. Em creia fer-ho tan bé, em creia tan diferent. I ara no hi ets i sense tu fa tant fred. El record d’aquell llit, el record d’un petó, el record d’aquelles nits de Nadal. On tot era especial, on el temps m’era igual, cada instant era un regal de Nadal. Cada instant era un regal. I ara tot sol recordant que no hi ets, i aquelles nits que mai més tornaran. He perdut tant de temps intentant-te trobar, però ja no hi ets, i sense tu fa tant fred. El record d’aquell llit, el record d’un petó, el record d’aquelles nits de Nadal. On tot era especial, on el temps m’era igual, cada instant era un regal de Nadal. Cada instant era un regal de Nadal. Com han canviat les coses, com ha canviat el món. No perdo l’esperança d’un dia co

QUATRE COSES QUE NO SAPS DE LA SALUT MENTAL A LES PRESONS

Imatge
Suïcidis, aïllament i sobremedicació: la meitat de les persones ingressades en centres penitenciaris a Catalunya rep, com a mínim, un psicofàrmac Presó de Quatre Camins, a la Roca del Vallès / ACN “ L’internament penitenciari és un factor de risc per a la salut mental” . Aquesta és una de les conclusions principals de l’informe La salut mental en el sistema penitenciari català , elaborat per Justícia i Pau, que s’ha presentat avui en roda de premsa al Col·legi de Periodistes. L’estudi, segons els seus autors, recull dades de tots els centres penitenciaris catalans i assenyala possibles alternatives per millorar les condicions dels interns en aquest aspecte. Els suïcidis i les autolesions, l’abús del règim d’aïllament i la sobremedicació dels interns són alguns dels aspectes rellevants que apunta l’informe. Més de la meitat dels presos tenen problemes de salut mental Segons l’informe, la prevalença d’aquests problemes entre els interns de les presons de Catalunya és set vegades superior

“Els CRAE tal com són avui haurien de deixar d’existir”

Imatge
L'educador social Daniel Ortega, davant de la facultat d'Educació a la UAB  Es educador social en un centre residencial amb més de quaranta menors, una situació que descriu com a complicada i conflictiva. Això, però, no l'esporugueix, sinó que l'esperona. Per això, en part, tampoc ha abandonat la facultat: treballa des del 2011 en la seva tesi doctoral sobre les respostes educatives i penals al fenomen de la violència entre pares i fills. És crític amb el sistema de protecció a la infància.  No se n'amaga. " Els CRAE tal com són avui haurien de deixar d'existir ", assegura categòric. I, malgrat tot, és optimista. " Cal reduir les places, que n'hi hagi deu com a molt, però no vint ni quaranta ", afirma sense perdre mai el somriure i reclama a l'administració més recursos i ajut terapèutic per als infants. La conselleria ha admès que durant el 2016 hi va haver 130 agressions de menors a educadors, 13 de les quals van causa baixa laboral

El vot dels discapacitats funcionals en les eleccions municipals!

Imatge
Setmana dels Avets. Eix Al 2019 va ser la primera vegada que les persones amb discapacitat intel·lectual van votar a Moià per les eleccions municipals La comunitat d’Els Avets, que atén persones amb discapacitat intel·lectual, va organitzar un debat electoral amb els candidats del poble. Per votar, les persones amb discapacitat, poden ajudar-se d’una altra persona que els acompanyi quan vagin a votar o d’algun mitjà material per traslladar els sobres electorals als membres de la mesa. En el cas que algun membre de la mesa, o algun dels interventors o interventores o apoderats o apoderades adscrits a la mesa, consideri que el vot no s’ha exercit de forma conscient, lliure i voluntària, ho pot fer constar a l’acta de sessió, però no s’impedirà el vot. En l’acta, el votant s’haurà d’identificar només amb el DNI o document identificatiu que aporti. Les persones que per culpa d’una discapacitat visual no puguin exercir el seu vot en la mesa de manera convencional, és a dir, no puguin escol

«Los niños que viven en un CRAE son responsabilidad de toda la sociedad»

Imatge
El Col·legi d’Educadores Socials llama a romper con la visión negativa que existe de estos equipamientos En Els Pallaresos se instalará un centro residencial de acción educativa. « Los niños y adolescentes que viven en los CRAE (Centres Residencials d’Acció Educativa) son responsabilidad de toda la sociedad, especialmente de las administraciones; son menores que están en el sistema de protección a la infancia porque han pasado por situaciones complicadas » explica Patricia Quilez, tarraconense y vicepresidenta de la Junta de Govern del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya. Quílez hace esta apreciación a propósito del revuelo que ha provocado el anuncio del traslado del CRAE Voramar de Tarragona a Els Pallaresos y que ha causado las protestas de los vecinos y la reticencia del propio ayuntamiento. No son centros de justicia La educadora social cree que hay que «hacer mucha pedagogía para romper la visión negativa de este tipo de centros» y aclara, de entrada, que no se