Passa al contingut principal

Entrades

Destacats

Escolteu-me, perquè no he vingut a demanar diners (avui) per Marc Queralt

Des de fa uns anys cap aquí he pogut observar que “ No hi ha prou recursos ” és una expressió que pot actuar com a comodí a qualsevol espai, conversa, àmbit... que tingui a veure amb la gestió d’alguna cosa. He pogut observar com es fa servir de forma indistinta en qualsevol sentit jeràrquic, ja sigui de dalt cap a baix, de baix cap a dalt o de forma horitzontal. És una expressió que no porta massa enlloc, però que permet sortir-ne de molts. Davant d’una reivindicació, un “ No hi ha prou recursos ” a temps pot estalviar força mal de caps. Davant qualsevol mena d’inoperància, lamentar la falta de recursos és la millor forma de centrifugar responsabilitats i tenir més o menys content a tothom (els qui decideixen, els qui treballen i els destinataris finals de la feina en qüestió). Crec que el que aquí expresso podria ser aplicable a molts àmbits i molts sectors (no només el social), però ara em centraré en l’àmbit de la protecció a la infància i l’adolescència, donat que és el lloc on de

Entrades més recents

¿Y después de la escuela, qué? Ocupación y empleo para las personas con TEA

La realitat dels CRAE.

LA INFÀNCIA DES-PROTEGIDA, PER SALVADOR ARÉVALO

El nuevo curso de una escuela en crisis, después de la crisis de la pandemia per Jaume Funes

Forzar el aprendizaje de tu hijo solo le provoca sufrimiento per Estefania Esteban

La mentida sempre té conseqüències...

Relats d'un educador social

Educar és incloure, incloure és educar

Lo imprevisto per Isaac Azor

Pensem en els cuidadors i les cuidadores...