Calidoscopi d'Educació Social

Sagrades Formes. Eix La presó sempre deixa ferides difícils de cicatritzar, a la Llar la Mercè s’ofereix una nova oportunitat. Aquí el projecte permet el treball a dos participants. Amb el nom “ del sentit del Pa ” la Fundació Obra Mercedària desenvolupa un projecte per a persones que han acabat la seva condemna en un centre penitenciari. Aquest projecte va néixer dins de la presó d’Òpera a les afores de Milà, gestionat per la Fundació Casa de l’Esperit i de les Arts . El sentit era que les Sagrades Formes que es reparteixen durant l’Eucaristia fossin elaborades per ex-penats com una forma de penediment. El primer taller es va formar amb tres reclusos l’any 2016, produint formes artesanals que es repartien en moltes esglésies d’Itàlia. Fins ara unes 250 diòcesis i congregacions italianes i estrangeres ja s'han sumat al projecte: entitats religioses, parròquies, monestirs, realitats cristianes. Així també hi van arribar els amfitrions d’Austràlia, on van ser consagrats a la catedral

ACN La trimetilaminuria o síndrome d’olor a peix és una errada congènita del metabolisme lleu, afecta a un bon nombre de persones entre el 0,5% i l'11% de la població, uns 825.000 a Catalunya Aquest desordre metabòlic de tipus genètic fa que no funcioni el mecanisme enzimàtic que ha d’eliminar la trimetilamina, derivat de la degradació bacteriana prèvia d’aminoàcids com la colina. Aquesta es produeix a l’intestí per acció dels bacteris, quan digerim determinats aliments, com el peix, llenties o ou. Això provoca una excessiva excreció en l’orina, la suor i l’alè d’un compost volàtil, la trimetilamina (TMA). El diagnòstic és genètic, i normalment ja es detecta durant la infantesa. Apareix quan els infants comencen amb l’alimentació complementària, i sobretot quan introdueixen el peix, els pares i mares s'adonen que els cabells, la pell, l’orina o la femta fan una forta pudor de peix, comenta la pediatra. Es detecta des que són ben petits, però dura tota la vida. Segons l'espe

Any 2023. Freepik / Callmetak Moltes gràcies per donar-me l’oportunitat de compartir els meus escrits amb vosaltres, tot i desitjant-vos un bon any 2023. No podem oblidar els errors, però de cada lliçó ens omplim de saviesa “El que t’aporti el nou any dependrà molt del que tu aportis al nou any ” va dir Vern McLellan. Són moltes les persones que esperen amb interès l’Any Nou per començar de nou amb hàbits antics, amb les campanades de mitjanit, quan al 31 de desembre es converteix en l’1 de gener, és costum desitjar als amics i familiars un feliç Any Nou. I és que molts desitgen perdre de vista l’any amb l’esperança que el que arribarà sempre serà millor, i ho ha de ser per força. Si penséssim el contrari difícilment podríem pensar en nous projectes. Ara toca això, emprendre noves accions que sempre deixem per l’1 de gener, deixar de fumar, fer esport, menjar més saludablement o pensar més en els altres. El que és segur és que aquest 2023 comença amb una incertesa compartida, enmig d’

ACN / Laura Busquets El Nadal no és per a moltes persones com el pinten en els anuncis de TV, aquests dies hem de prioritzar la felicitat i l’amor, tot i que això no s’hagi cultivat la resta de l’any El record d’aquelles nits de Nadal, un any més, recordant que no hi ets. Em creia fer-ho tan bé, em creia tan diferent. I ara no hi ets i sense tu fa tant fred. El record d’aquell llit, el record d’un petó, el record d’aquelles nits de Nadal. On tot era especial, on el temps m’era igual, cada instant era un regal de Nadal. Cada instant era un regal. I ara tot sol recordant que no hi ets, i aquelles nits que mai més tornaran. He perdut tant de temps intentant-te trobar, però ja no hi ets, i sense tu fa tant fred. El record d’aquell llit, el record d’un petó, el record d’aquelles nits de Nadal. On tot era especial, on el temps m’era igual, cada instant era un regal de Nadal. Cada instant era un regal de Nadal. Com han canviat les coses, com ha canviat el món. No perdo l’esperança d’un dia co

Suïcidis, aïllament i sobremedicació: la meitat de les persones ingressades en centres penitenciaris a Catalunya rep, com a mínim, un psicofàrmac Presó de Quatre Camins, a la Roca del Vallès / ACN “ L’internament penitenciari és un factor de risc per a la salut mental” . Aquesta és una de les conclusions principals de l’informe La salut mental en el sistema penitenciari català , elaborat per Justícia i Pau, que s’ha presentat avui en roda de premsa al Col·legi de Periodistes. L’estudi, segons els seus autors, recull dades de tots els centres penitenciaris catalans i assenyala possibles alternatives per millorar les condicions dels interns en aquest aspecte. Els suïcidis i les autolesions, l’abús del règim d’aïllament i la sobremedicació dels interns són alguns dels aspectes rellevants que apunta l’informe. Més de la meitat dels presos tenen problemes de salut mental Segons l’informe, la prevalença d’aquests problemes entre els interns de les presons de Catalunya és set vegades superior

L'educador social Daniel Ortega, davant de la facultat d'Educació a la UAB  Es educador social en un centre residencial amb més de quaranta menors, una situació que descriu com a complicada i conflictiva. Això, però, no l'esporugueix, sinó que l'esperona. Per això, en part, tampoc ha abandonat la facultat: treballa des del 2011 en la seva tesi doctoral sobre les respostes educatives i penals al fenomen de la violència entre pares i fills. És crític amb el sistema de protecció a la infància.  No se n'amaga. " Els CRAE tal com són avui haurien de deixar d'existir ", assegura categòric. I, malgrat tot, és optimista. " Cal reduir les places, que n'hi hagi deu com a molt, però no vint ni quaranta ", afirma sense perdre mai el somriure i reclama a l'administració més recursos i ajut terapèutic per als infants. La conselleria ha admès que durant el 2016 hi va haver 130 agressions de menors a educadors, 13 de les quals van causa baixa laboral