Entrades

El test de Rorschach

Imatge
Test de Rorschach. Eix Aquesta prova ens dona molta informació sobre com treballa la ment de la persona i el seu grau de rebuig i d’afrontament dels problemes Cal saber que el test de Rorschach és una tècnica i mètode projectiu de psico-diagnòstic creat per Hermann Rorschach 1884-1922. Es coneix també com el “test de les taques”. És una de les eines més importants per a l'estudi de la imaginació visual, pel procés d'associació, pels interessos i per les diferències individuals. Al segle XIX van sorgir els primers treballs amb taques de tinta, per Kerner, Binet, Whipple, Bartlett i Parsons, de manera no sistemàtica. No és fins a principis del segle XX quan es comencen a sistematitzar les investigacions. Hermann Rorschach (1884-1922), psiquiatre suís amb influència psicoanalítica, va iniciar les seves investigacions a l'àrea de les al·lucinacions reflectides, en concret sobre la percepció. Aquesta és una prova psicodiagnòstica de personalitat de les anomenades “projectives”, ...

Els mecanismes d’evasió disfuncionals per Joan Rodríguez i Serra

Imatge
Eix Per parlar dels mecanismes d’evasió disfuncionals abans hem de situar-nos en el fet que davant d’un bloqueig emocional, aquests tenen l’origen en una varietat de raons relacionades amb les experiències complexes i les situacions estressants L'evasió emocional és evitar pensaments, sentiments relacionats amb un esdeveniment traumàtic. És interna i possiblement qui l’experimenta no sap què està evitant ni quines són les raons per fer-ho. L'evasió emocional és un mecanisme psicològic emprat per desconnectar-nos d’emocions que percebem com a traumàtiques, amenaçants o que s’escapen al nostre control. La persona fuig de tot allò que la farà sentir malament, cercant una distracció, reprimint i fins i tot evitant allò que passi en el seu interior. Parlem doncs de les conductes evasives, que són un seguit de comportaments i actituds que ajuden a evitar enfrontar-nos a situacions, emocions i responsabilitats. Parlarem d’algunes d’elles com per exemple, l’evitació dels conflictes, on...

La dissonància cognitiva i la teoria de la comparació social (1a part)

Imatge
Eix La dissonància cognitiva apareix cada vegada que la recompensa, davant d’una situació, la que sigui, arribi a ser insuficient Avui us porto un concepte que sovint escoltem en boca dels professionals de la psicologia, la dissonància cognitiva. Aquest terme fa referència a la tensió o la disharmonia interna del sistema d'idees, creences, emocions i actituds (cognicions) que percep una persona en mantenir al mateix temps dos pensaments que estan en conflicte, o per un comportament que entra en conflicte amb les seves creences. La disharmonia és l’absència d'harmonia, desordre, la manca de concordança en elements diversos. Però com ens veuen els altres? L'autoconcepte engloba el conjunt d'elements que constitueixen en psicologia la idea que tenim de nosaltres mateixos, el que pensem de nosaltres en el referent a la nostra imatge, intel·ligència i capacitats en les relacions socials. Com millor és el nostre autoconcepte, millor és la nostra autoestima. És a dir, la disha...

La teoria de la comparació social (2a part)

Imatge
Eix El psicòleg, segons aquesta teoria, defensa que la comparació sorgeix com una tendència natural que ens ajuda a poder establir el nostre lloc en el món i fins i tot la nostra identitat. En resum, el fet de comparar-nos esdevé una cosa molt natural, automatitzada, i massa sovint ho fem amb qui tenim alguna cosa en comú. Aquest fet ens ofereix una gran motivació per millorar i alimentar la nostra pròpia imatge positiva, la qual cosa ens fa forts i ens beneficia. Però, per contra, això pot afectar el nostre estat d’ànim i atacar directament en sentit negatiu la nostra autoestima, donat que mai ens veiem tan bé com a les altres persones. En la teoria de la identitat social, desenvolupada per Henri Tajfel i John Turner, podem llegir com les persones es defineixen a través dels grups als quals pertanyen. Els educadors i educadores socials sabem que aquesta és una teoria que guarda molta relació amb aquelles persones diagnosticades amb una malaltia crònica, donat que la seva identitat pot...

El test de Rorschach per Joan Rodríguez Serra

Imatge
Aquesta prova ens dona molta informació sobre com treballa la ment de la persona i el seu grau de rebuig i d’afrontament dels problemes Cal saber que el test de Rorschach és una tècnica i mètode projectiu de psico-diagnòstic creat per Hermann Rorschach 1884-1922. Es coneix també com el “test de les taques”. És una de les eines més importants per a l'estudi de la imaginació visual, pel procés d'associació, pels interessos i per les diferències individuals. Al segle XIX van sorgir els primers treballs amb taques de tinta, per Kerner, Binet, Whipple, Bartlett i Parsons, de manera no sistemàtica. No és fins a principis del segle XX quan es comencen a sistematitzar les investigacions. Hermann Rorschach (1884-1922), psiquiatre suís amb influència psicoanalítica, va iniciar les seves investigacions a l'àrea de les al·lucinacions reflectides, en concret sobre la percepció. Aquesta és una prova psicodiagnòstica de personalitat de les anomenades “projectives”, que no estan basades en...

Amb el Nadal... per Joan Rodríguez Serra

Imatge
Eix En uns temps de mentides, demagògies i fake news cal parar-nos a pensar un moment i retornar el valor de les coses importants, no deixar-nos entabanar “ En un pessebre diferent, no hi hauria àngels, ni pastors i tampoc reis. En el seu lloc podríem posar-hi aquestes figures... Un aturat, no té un lloc de treball. Potser aquesta nit algú li proporcionarà recursos per a la seva família. Un sense sostre, que se sent sol i exclòs. Potser avui algú s’aproparà i compartiran una sopa calenta. Un famolenc, el que el seu estómac està buit. Potser aquesta nit menjarà una mica. Un emigrant, que no té llar, ni tampoc té pàtria. Potser aquesta nit algú l’acollirà. Un pres, que se sent al marge de la societat. Potser aquesta nit li arribarà una ràfega de llibertat. Un malalt ingressat en un hospital. Potser aquesta nit algú li farà companyia. Tots estan aquí entorn del Nen que acaba de néixer i que ve perquè cadascú pugui sortir de la seva nit i renéixer a la vida ”. Fa uns quants anys algú va es...

'Six-seven'

Imatge
Maverick Trevillian. Eix Aquesta expressió va sorgir als Estats Units i està recollida en el Dictionary.com, ha estat reconeguda com la paraula del 2025, pertanyent a l’argot infanto-juvenil La paraula argot, d’un gal·licisme, significa varietat lingüística específica utilitzada per un grup de persones que comparteixen unes característiques comunes per la seva categoria social, professió, procedència, aficions, etc. Els infants nascuts a partir del 2011, anomenats generació Alpha, l’usen habitualment. Ho fan repetint "six-seven, six-seven", en qualsevol conversa i en un context indeterminat, la majoria de vegades acompanyant l'expressió d'un moviment corporal. Podem observar-los normalment quan s'avorreixen o per cridar l'atenció d'algú, amb els braços arrapats al cos i flexionats pel colze perquè l'avantbraç quedi col·locat en forma de L, els mouen amunt i avall intercanviant l'altura amb sincronia inversa i amb els palmells de les mans cap amunt....