Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2023

Set de cada deu treballadores de centres d’atenció a la infància afirmen haver patit agressions a la feina

Imatge
La CNT fa una desena de denúncies a Inspecció de Treball per la manca de protocols i per l’incompliment del conveni en recursos residencials de la DGAIA El sindicat ha presentat els resultats de l'enquesta a la seu del CEESC a Barcelona | Augusto Magaña Set de cada deu treballadores de recursos residencials de protecció a la infància i l’adolescència asseguren haver patit episodis d’agressions físiques o verbals a la feina l’últim any, segons una enquesta elaborada per la Coordinadora d’Intervenció Social de la CNT Catalunya-Balears. El sindicat denuncia que molts d’aquests centres no disposen d’avaluacions ni protocols de riscos psicosocials i assenyala que un 77% de les persones enquestades afirma que la feina els hi genera estrès, ansietat, depressió i dificultat per agafar el son. Per aquest i altres motius, la CNT ha interposat una desena de denúncies davant la Inspecció de Treball, que en la majoria dels casos els hi ha donat la raó i ha obligat a prendre mesures les entitats

Ensenyant valors…

Imatge
Paraules com justícia, llibertat, responsabilitat, honestedat i respecte, són mots massa sovint emprats per aquells i aquelles que res tenen a veure amb aquests conceptes Els valors ètics són els que conformen el comportament de la gent amb l’objectiu de prendre consciència d’esdevenir respectuosos evitant afectar de manera negativa als que ens envolten. I és que cadascú determina individualment la seva ètica, en el cas de la justícia caldrà donar a cadascú, d’una manera equitativa, el que li correspon per dret. Cal doncs que els i les que han d’impartir justícia ho facin d’una manera imparcial i responsable. A voltes però es donen situacions on sembla que la Justícia ens fa veure certes injustícies, cal recordar que també s'aplica segons el que la societat considera moralment acceptable. Davant d’un dret humà fonamental com és el cas de la llibertat, parlem aleshores de la capacitat que tenim per prendre decisions, d’actuar i d’assumir les nostres responsabilitats. Massa vegades

Nens o monstres? per Teresa Márquez i Sara Muñoz

Imatge
Els darrers casos de violacions de menors a menors revifen el debat sobre com ha de respondre l’infant dels seus actes delictius. Els experts coincideixen a parlar de múltiples causes i a demanar més educació sexual i afectiva per prevenir actituds violentes. L’accés a continguts sexuals per a adults normalitza models equivocats. Vida trencada La violència sexual contra les dones, i en particular contra les menors, s’ha convertit en una de les grans xacres del moment. Només en els darrers mesos, a banda del cas de Badalona, s’han conegut casos a Salou, Esparreguera i Rubí. Els agressors van actuar en grup. A Badalona, a l’octubre es va detectar un possible cas en un túnel del terror, on una nena d’11 anys va ser objecte de tocaments. Sembla que alguns dels implicats són els que posteriorment van participar en la violació del centre comercial.. Hi ha veus que reclamen accions que visibilitzin que els crims, sempre, han de tenir conseqüències Cal un compromís real de les administracions

Noves necessitats, vells projectes...

Imatge
El departament de Drets Socials va presentar aquest dijous un projecte pilot per a l’acollida de menors amb problemes de salut mental, amb la intenció que famílies amb una formació especialitzada es converteixin en acollidores Aquest projecte s’inicia amb setze infants i joves amb edats compreses entre els 7 i els 18 anys. L’objectiu del departament és que hi hagi una intervenció terapèutica “ des de la quotidianitat ”. La condició és que una persona del nucli acollidor haurà de disposar de formació psicològica, pedagògica o sòcio-sanitària i a més acreditar dos anys d’exercici en aquests camps. Paral·lelament el mateix projecte es durà a terme en altres territoris de l’estat espanyol, com Madrid, Navarra i el País Basc. Parlem d’infants que no poden viure amb les seves famílies d’origen i que tampoc poden beneficiar-se d’alguna de les modalitats d’acolliment familiar vigents, pel repte que suposen les seves dificultats de conducta i adaptació. Malgrat que als centres on resideixen reb