Calidoscopi d'Educació Social

ACN / Laura Busquets El Nadal no és per a moltes persones com el pinten en els anuncis de TV, aquests dies hem de prioritzar la felicitat i l’amor, tot i que això no s’hagi cultivat la resta de l’any El record d’aquelles nits de Nadal, un any més, recordant que no hi ets. Em creia fer-ho tan bé, em creia tan diferent. I ara no hi ets i sense tu fa tant fred. El record d’aquell llit, el record d’un petó, el record d’aquelles nits de Nadal. On tot era especial, on el temps m’era igual, cada instant era un regal de Nadal. Cada instant era un regal. I ara tot sol recordant que no hi ets, i aquelles nits que mai més tornaran. He perdut tant de temps intentant-te trobar, però ja no hi ets, i sense tu fa tant fred. El record d’aquell llit, el record d’un petó, el record d’aquelles nits de Nadal. On tot era especial, on el temps m’era igual, cada instant era un regal de Nadal. Cada instant era un regal de Nadal. Com han canviat les coses, com ha canviat el món. No perdo l’esperança d’un dia co

Suïcidis, aïllament i sobremedicació: la meitat de les persones ingressades en centres penitenciaris a Catalunya rep, com a mínim, un psicofàrmac Presó de Quatre Camins, a la Roca del Vallès / ACN “ L’internament penitenciari és un factor de risc per a la salut mental” . Aquesta és una de les conclusions principals de l’informe La salut mental en el sistema penitenciari català , elaborat per Justícia i Pau, que s’ha presentat avui en roda de premsa al Col·legi de Periodistes. L’estudi, segons els seus autors, recull dades de tots els centres penitenciaris catalans i assenyala possibles alternatives per millorar les condicions dels interns en aquest aspecte. Els suïcidis i les autolesions, l’abús del règim d’aïllament i la sobremedicació dels interns són alguns dels aspectes rellevants que apunta l’informe. Més de la meitat dels presos tenen problemes de salut mental Segons l’informe, la prevalença d’aquests problemes entre els interns de les presons de Catalunya és set vegades superior

L'educador social Daniel Ortega, davant de la facultat d'Educació a la UAB  Es educador social en un centre residencial amb més de quaranta menors, una situació que descriu com a complicada i conflictiva. Això, però, no l'esporugueix, sinó que l'esperona. Per això, en part, tampoc ha abandonat la facultat: treballa des del 2011 en la seva tesi doctoral sobre les respostes educatives i penals al fenomen de la violència entre pares i fills. És crític amb el sistema de protecció a la infància.  No se n'amaga. " Els CRAE tal com són avui haurien de deixar d'existir ", assegura categòric. I, malgrat tot, és optimista. " Cal reduir les places, que n'hi hagi deu com a molt, però no vint ni quaranta ", afirma sense perdre mai el somriure i reclama a l'administració més recursos i ajut terapèutic per als infants. La conselleria ha admès que durant el 2016 hi va haver 130 agressions de menors a educadors, 13 de les quals van causa baixa laboral

Setmana dels Avets. Eix Al 2019 va ser la primera vegada que les persones amb discapacitat intel·lectual van votar a Moià per les eleccions municipals La comunitat d’Els Avets, que atén persones amb discapacitat intel·lectual, va organitzar un debat electoral amb els candidats del poble. Per votar, les persones amb discapacitat, poden ajudar-se d’una altra persona que els acompanyi quan vagin a votar o d’algun mitjà material per traslladar els sobres electorals als membres de la mesa. En el cas que algun membre de la mesa, o algun dels interventors o interventores o apoderats o apoderades adscrits a la mesa, consideri que el vot no s’ha exercit de forma conscient, lliure i voluntària, ho pot fer constar a l’acta de sessió, però no s’impedirà el vot. En l’acta, el votant s’haurà d’identificar només amb el DNI o document identificatiu que aporti. Les persones que per culpa d’una discapacitat visual no puguin exercir el seu vot en la mesa de manera convencional, és a dir, no puguin escol

El Col·legi d’Educadores Socials llama a romper con la visión negativa que existe de estos equipamientos En Els Pallaresos se instalará un centro residencial de acción educativa. « Los niños y adolescentes que viven en los CRAE (Centres Residencials d’Acció Educativa) son responsabilidad de toda la sociedad, especialmente de las administraciones; son menores que están en el sistema de protección a la infancia porque han pasado por situaciones complicadas » explica Patricia Quilez, tarraconense y vicepresidenta de la Junta de Govern del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya. Quílez hace esta apreciación a propósito del revuelo que ha provocado el anuncio del traslado del CRAE Voramar de Tarragona a Els Pallaresos y que ha causado las protestas de los vecinos y la reticencia del propio ayuntamiento. No son centros de justicia La educadora social cree que hay que «hacer mucha pedagogía para romper la visión negativa de este tipo de centros» y aclara, de entrada, que no se

Hikikomori. Eix L’aïllament social és l’estat on la persona necessita més el contacte amb altres persones però se sent incapaç de fer-ho La síndrome de Hikikomori, es coneix entre professionals com a síndrome de la porta tancada. Aquest trastorn els educadors i educadores socials l’observem en l'aïllament social extrem i voluntari i és que alguns joves tendeixen a recloure's en la seva habitació, evitant així el contacte social i canvien les seves relacions personals per les relacions virtuals. És una patologia que afecta a homes i dones, apareixent en qualsevol edat tot i que s’observa que hi ha més casos en població masculina i entre els adolescents i joves. L’aïllament social és l’estat on la persona necessita més el contacte amb altres persones però se sent incapaç de fer-ho. Aquest fet provoca sentiments de soledat i/o manifestacions d’inseguretat davant de les relacions personals. L’aïllament és una situació que preocupa especialment en el cas d’infants, adolescents i jov

Avui parlarem dels infants que pateixen disfòria de gènere, anomenats transgènere, que no s’identifiquen amb les característiques del sexe amb el que han nascut Ha de quedar clar que ser transgènere no significa patir cap trastorn psiquiàtric, malgrat això aquest fet suposa pels infants, que sovint pateixin assetjament, exclusió i estigmatització, viure en un constant estrès. Malauradament els professionals únicament la identifiquen després de patir un rendiment deficient a l’escola, presentar problemes i mostrar un agreujament per la seva persona en general. Certament podem parlar d’alguns indicadors que ajudaran a identificar la disfòria en un infant, com pot ésser una marcada incongruència entre el gènere que l’infant sent o experimenta i el gènere que té biològicament. L’infant verbalitza sentiments d’estar atrapat dins d’un cos amb el gènere del qual no s’identifica, tenir preferències per roba, joguines i activitats que hom associa al gènere contrari. L’infant també explica que é

Parlar de reinserció malauradament encara s’ha de fer en boca petita La població penada torna a la nostra societat, en la que han canviat moltes coses, el nombre de persones, el seu origen i procedència, la cultura i la religió, la situació legal, la percepció social que se’n té i el tipus de drets de les persones que han passat per la presó. El passat diumenge 20 de novembre un excel·lent reportatge al 30 minuts de TV3 , ens apropà al món de la reinserció a través de diversos testimonis, a empresaris, terapeutes, representants públics i treballadors del tercer sector. I és que parlar de reinserció malauradament encara s’ha de fer en boca petita. La reinserció social d'exreclusos i exrecluses, genera una gran inquietud, ja que la societat no sap com és una persona que hagi estat reclosa un cop ha sortit de la presó. De les persones que hi ha a Catalunya en risc d’exclusió social, un col·lectiu el trobem entre la població sota mesures penals. Aquestes persones es caracteritzen per u

  "No et rendeixis, per favor no cedeixis; encara que el fred cremi, encara que la por et mossegui, encara que el sol s’amagui, i emmudeixi el vent, encara hi ha foc a la teva ànima, encara hi ha vida en els teus somnis".

Serveis socials. Eix Malauradament massa gent pensa que els serveis socials no donen resposta a les necessitats reals de les persones i que estan massa burocratitzats El sistema català de serveis socials està format per un conjunt de recursos, prestacions, activitats, programes, objectes i equipaments destinats a l'atenció social de la població. El Sistema està integrat pels serveis socials de titularitat pública i privada de l'Administració de la Generalitat, de les entitats locals i d'altres administracions. Tots aquests serveis configuren la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública. Hi tenen accés els ciutadans i ciutadanes dels estats membres de la Unió Europea empadronats i aquelles persones es trobin en situació de necessitat personal bàsica, segons la legislació vigent en matèria d'estrangeria. Pels menors d'edat, l'atenció social també està garantida, tal i com ho recullen els convenis internacionals dels drets dels infants. L'administració pú