Calidoscopi d'Educació Social

Manifest del Dia Internacional de l'Educació 2021 24 de gener de 2021 Més que mai com a agents educatius, com a part de la comunitat educativa en el sentit més ampli del terme, aprofitem la commemoració del Dia Internacional de l’Educació per fer una crida a considerar fermament el fet educatiu com un element essencial, central, de les nostres vides en societat. Dins dels centres escolars, sí, però també en múltiples altres espais. Totes i tots ens eduquem. La pandèmia de la Covid-19 ens ha marcat el quefer diari des de fa vora un any, com a societat ens ha posat en escac i ha evidenciat mancances que ja intuíem i apuntàvem, la fragilitat de les nostres estructures educatives i la urgència de posar la cura de la vida al centre, de posar-hi la vida en totes les dimensions. I això passa per garantir les oportunitats d’aprenentatge permanent per a tothom. Hem buscat herois en altres sectors. Els podríem trobar també, sense exagerar, dins del propi sector educatiu. Hi ha hagut agents e

Es compleixen ara 20 anys de la llei més important en matèria de justícia juvenil, concretament, és la Llei de responsabilitat penal de menors, que va ser aprovada el gener del 2000. Feia molt de temps que la societat demanava una nova llei, una regulació, més garanties pels menors però, sobretot, que tingués un component, per una banda, sancionadora i, per l’altra, educativa. Veníem d’uns temps on els menors no tenien gairebé ni drets ni garanties. El marc normatiu d’aleshores tenia més un component sancionador que no pas educatiu. La Llei va ser aprovada amb una amplíssima majoria i, tot i que determinats partits en un moment determinat es van abstenir, tothom va considerar que era un gran avenç respecte el sistema de justícia juvenil. Recordo bé els debats, els debats també en el propi Parlament, quan, d’alguna manera, es discutia si més aviat agafaríem el model alemany o el model francès. Mai es copia un sistema exactament perquè la realitat del país és una altra, però en aquest ca

Considerant que l'educació té lloc en tots aquells espais en què les persones interactuen es relacionen i creixen, el medi obert i els espais públics passen a ser un espai d'intervenció en el camp de l'educació social de primer ordre. Si bé, ningú posa en dubte la importància educativa de les llars, dels centres educatius, dels centres juvenils i de les agrupacions juvenils, l'espai públic és el lloc de relació clàssic d'interacció entre iguals. Fins i tot per aquells joves que no es troben cursant estudis, no participen en agrupacions, ni assisteixen a centres juvenils, en l'espai públic generen un espai educatiu de primer ordre. En paraules de Funes " el carrer és un espai educatiu perquè poden trobar-se amb els seus iguals, poden exercir ser ells mateixos. Suposa la possibilitat de crear una varietat i riquesa de relacions, estímuls i recursos i actuacions per ampliar i significar totes aquelles actuacion s". El medi obert permet dissenyar intervenc

Diversos experts reclamen el retorn de les activitats i alerten de l’increment de les desigualtats i del risc que estiguin tancats a casa   Els experts defensen la importància del component educatiu i emocional de les activitats extraescolars | Oriol Bosch (ACN) No fer extraescolars pot tenir conseqüències negatives tan educatives com emocionals i socials. Així ho alerta el sociòleg i cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill, Miquel Àngel Alegre, qui augura que a finals de curs es poden començar a observar efectes negatius si no es reverteix la situació. Aquests poden ser infants i joves tancats en entorns familiars, més ansietat i menys motivació a l'escola. Tant ell com la directora de l'Aliança Educació 360, Fathia Benhammou, coincideixen que els més afectats tornen a ser els d'entorns desfavorits. “ S'està escapçant el dret a l'educació, especialment als més vulnerables ”, diu Benhammou. Per això, reivindiquen que les extraescolars són “espais segurs” i dema

Miles de estudiantes y profesionales de la Educación Social se han formado durante 4 años para trabajar codo con codo con el personal docente y lograr una escuela del sXXI. ¿A que esperan para convocar plazas de Edus@s Escolares en todas las comunidades autónomas? https://www.eduso.net/24-de-enero-dia-de-la-educacion/?fbclid=IwAR2pHxzm_uIddLLkkIH34LuCCnfjcnRZZI2qLMYnAYSlQqTb82ltlt05HYg

Augmenten els contagis a les escoles i les monitores continuem sense EPIs, ni PCR, sota sobrecàrrega laboral i en condicions precàries. La ràbia va esclatar quan les empreses ens obliguen a usar les seves mascaretes, tan precàries com les condicions que ens imposen. Comença el curs escolar en plena tercera ona de pandèmia. Mentre els contagis a les escoles augmenten i es continuen confinant cursos, les monitores de temps del lleure i menjador, estem exposades a més de mitja hora en contacte amb centenars de nens que han de llevar-se les seves mascaretes per a menjar. Des de la pandèmia hem començat a estar organitzades, coordinant-nos amb monitores d’altres col·legis i a moltes ens ha ocorregut el mateix: en diverses escoles les empreses externalitzades que ens subcontracten, ens obliguen a utilitzar la mascareta de l’empresa al·legant que “ són part de l’uniforme ”, encara que res assegura que estiguin homologades i la majoria són de pèssima qualitat. Sota amenaces ens envien comunica

El confinament a la llar de tota la població com a mesura extraordinària per fer front a la pandèmia pel coronavirus SARS-CoV-2 pot ser especialment difícil de tolerar en l’adolescència. Factors com ara la impossibilitat de no quedar amb els amics i/o la parella, en una etapa on aquestes relacions són tan essencials, la intensificació de les relacions amb els pares i familiars, o la dificultat de trobar espais per aïllar-se i tenir intimitat, en funció de les característiques de l’habitatge, poden convertir el confinament en un experiència desagradable. Si teniu adolescents a casa, els consells següents us poden ajudar a gestionar millor les relacions familiars durant el confinament: Respecteu el seu espai privat Animeu-los a mantenir el contacte amb els seus amics i parella Ajudeu-los a adquirir unes rutines diàries Consciencieu-los del risc que suposa la transmissió de la infecció Negocieu i establiu límits Ajudeu-los a trobar activitats que els estimulin Cerqueu vies d’escapament, t

Para las expertas, el profesorado y las familias deberían acompañar estos procesos e incidir en que los roles de género, también en la ropa, están pasados de moda y no deberían importar.                                                             Un niño se pinta las uñas. UNSPLASH Juan es un niño tremendamente feliz al que le encanta pintarse las uñas de colores. En el colegio algunos compañeros empiezan a reírse de él y Juan se siente muy mal, así que dejará sus uñas de colores solo para los fines de semana. Su padre, sin embargo, lo tiene claro y decide apoyarle: “ Yo también soy un chico y voy a pintarme las uñas ”. Así que, camino del cole, el padre de Juan irá presumiendo de uñas. Esta es la historia de ¡ Vivan las uñas de colores! del editor y escritor Luis Amavisca editado por Nubeocho. Luis nos cuenta: “ La plasmación de la diversidad es muy importante porque nos hace entender la sociedad plural en la que vivimos. Por otra parte, siempre es bueno trabajar los estereotipos d

Publicació elaborada pel Servei de laboratori de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya.   Versió en català  [PDF, 2,02 MB] Versió en castellà  [PDF, 1,95 MB] Versió en anglès  [PDF, 1,84 MB] http://cejfe.gencat.cat/ca/publicacions/administracio/ambit-forense/drogues-abus-toxicologia-forense/

La DGAIA assegura que està treballant per incorporar-los però la falta de professionals disponibles ho dificulta. Centre de la Misericòrdia de Girona -on anirà el nou centre d'acollida- amb una pancarta en contra del " macrocentre " Treballadors del centre de menors de Girona la Misericòrdia denuncien que no compten amb metge ni infermera, malgrat estar en plena pandèmia. Asseguren que es tracta de dos professionals que haurien de ser-hi de manera permanent, però assenyalen que en el context actual és "encara més necessari" . l representant dels treballadors, César Hergueta, acusa la Direcció General de la Infància i l'Adolescència (DGAIA) de " contestar amb evasives " al Síndic de Greuges quan aquest li demana informació sobre la Misericòrdia. Des de la DGAIA reconeixen que actualment no hi ha metge ni infermera, però assenyalen que estan treballant per incorporar-los, si bé la falta de professionals disponibles ho dificulta. Malestar entre els tr

Mor, senegalés, llegó en patera a Canarias hace un año y vive en las calles de Madrid desde hace dos meses. La borrasca Filomena le ha pillado sin hogar, sobrevive gracias al apoyo de compatriotas mientras continúa esperando una oportunidad: " Hace frío, pero eso es lo de menos " A las 22:45 horas, apenas se ve a nadie en las calles del barrio madrileño de Lavapiés. El hielo acumulado desde hace días y las temperaturas bajo cero mantienen a los vecinos en sus casas, pero Mor no para de caminar en plena noche por el centro de Madrid. Deambula por los estrechos recovecos libres de nieve, sortea los árboles caídos por el temporal y baja con fluidez cuestas resbaladizas a pesar de no llevar el calzado más apropiado para el gélido suelo de la capital. Pasea, solo pasea, sin un rumbo establecido. Busca engañar al frío.  Sus pantalones de tela fina y estampado típico senegalés no se lo ponen fácil. Una capucha y dos gorros de lana, uno sobre otro, cubren su cabeza y orejas, pero sus

De acuerdo con el tribunal con sede en Luxemburgo, debe prevalecer la protección del menor, aunque no tenga permiso de residencia. No se puede expulsar a los menores no acompañados si no tienen una familia de acogida adecuada en el país de origen porque debe prevalecer la protección del menor, aunque no tenga permiso de residencia. Así lo ha dictaminado este jueves el Tribunal de Justicia de la UE, con sede en Luxemburgo, que entiende que antes de dictar una decisión de retorno respecto de un menor no acompañado, un Estado miembro debe comprobar que en el Estado de retorno se encuentra disponible una acogida adecuada para el menor. Por tanto, si en la fase de expulsión no puede asegurarse una acogida adecuada, el Estado miembro no podrá ejecutar la decisión de retorno. La decisión conocida este jueves responde a un caso que data de hace cuatro años, de junio de 2017, cuando TQ, menor no acompañado que entonces tenía 15 años y cuatro meses, presentó en los Países Bajos una solicitud de

Dicen que hay amores que matan, y es una buena metáfora para adentrarnos en este tema: el de las madres que ahogan, las que no permiten crecer a sus hijos, hoy principalmente hablaremos de varones, y que de forma manipulativa, no permiten su desarrollo como personas adultas y les someten para que estén siempre a su lado. El mayor problema es que la sobreprotección suele confundirse fácilmente con amor materno. Muchas mujeres son alabadas por su entrega a sus hijos, y es fácil en ese contexto esconder personalidades obsesivas, posesivas o sobreprotectoras. Son madres que anulan a su pareja (muchas veces a la pareja ya le está bien este rol), y se adueñan de sus hijos, haciendo de los mismos, su forma de vida. Este tipo de madre genera en los hijos unos lazos afectivos (cordón umbilical) muy difíciles de cortar, de manera que el desarrollo psicoemocional de los mismos se retrasa porque se produce una fijación del amor y del deseo hacia la madre, provocando un rechazo inconsciente hac

La Taula del Tercer Sector assegura que el sensellarisme és “un repte de país” i demana invertir-hi més recursos.   Una enquesta d'Arrels a les persones sense llar | Laura Fíguls (ACN) La Fundació Arrels alerta de " l'estigmatització " que pateixen les persones sense llar que rebutgen traslladar-se a allotjaments temporals per refugiar-se del fred. Eel director de l'entitat, Ferran Busquets, ha lamentat que després de la mort de dues persones sense llar al carrer es va posar el focus en què una de les persones s'havia negat prèviament a anar a un alberg temporal. " Els albergs no són ni la solució ni el model adient ", ha sentenciat. Per a Busquets cal una solució " definitiva i no temporal " i ha remarcat que ara mateix les accions estan " basades en factors meteorològics ". "No s'han de fer accions d'estiu i d'hivern, sinó que s'ha de fer que no hi hagi gent dormint al carrer", conclou. Busquets ha admè

Arrels Fundació assegura que ambdues persones “ vivien al ras ” i que tenien 32 i 38 anys Una acció d'Arrels Fundació per homenatjar les persones que moren al ras a Barcelona | Julia Catarinéu Dos homes han estat trobat morts als carrers de Barcelona en les darreres hores, almenys un dels quals una persona sense llar que havia rebutjat el refugi del fred que li havia ofert l'Ajuntament, segons fonts del consistori. La segona persona, segons informa ' El País ', seria també un sense sostre, però aquest extrem no el confirma ni l'Ajuntament ni els Mossos d'Esquadra. El cos de la primera persona, la que sí se sap que no tenia llar, ha estat trobat cap a les nou del matí a la zona de la Barceloneta sense indicis de criminalitat, segons informen els Mossos. El cos de la segona persona, també sense signes de violència, ha estat trobat al parc de la Ciutadella. Les causes de les morts hauran de ser determinades per les autòpsies. Arrels Fundació ha explicat a través de

http://rev.aetox.es/wp/wp-content/uploads/2018/06/Revista-de-Toxicologia-35.1-41-48.pdf  

El CNJC reivindica un pla nacional de prevenció del suïcidi amb perspectiva específica per a joves i la inclusió de l’educació emocional com a assignatura obligatòria A Catalunya, la primera causa de mort entre la població de 15 a 34 anys és el suïcidi. El 25% dels adolescents reconeix haver tingut almenys una vegada ideació suïcida i el 7% haver-ho intentat, apunten les dades de l’Institut Nacional d’Estadística i l’IDESCAT. Tot i que cada any es produeixen més de 10.000 intents de suïcidi entre la població catalana de totes les edats, segueix regnant un silenci social al voltant d’aquest tema, que crea dificultats per posar solució al que l’Organització Mundial de la Salut ja ha proclamat com un problema de salut pública. Arran d’una sessió monogràfica que va proposar el Consell Nacional de Joventut de Catalunya a la Comissió de Polítiques de Joventut sobre salut mental i prevenció del suïcidi juvenil, el juliol del 2019 es va aprovar al Parlament una moció per incorporar la perspec