31 de gener 2015

L'esforç, aquest bruixot maligne per Mònica Planas


Sí, ens ho diuen i repeteixen: “Sense esforç és impossible arribar a cursar uns estudis” o “...guanyar-se la vida” i similars (posin vostès mateixos la seva frase favorita, la meva és “...entendre el món”). És una de les paraules fetitx que els pares i alguns professors fem servir, amb tota la bona intenció i, per suposat, sense pensar ni gota en què diem.

Si reflexionéssim una mica abans de parlar probablement ho formularíem diferent. Cert: sense esforç jo no estaria avui dissabte a la tarda escrivint aquestes ratlles sobre educació. M'ha representat un “esforç” gran deixar la tele on feien una sèrie que m'agrada (res de documentals en dissabte, com més tele-escombraries millor, ja que el règim no em permet pizza) i també ha sigut un “esforç” posar-me a escriure al l'ordinador sense connectar-me al twitter o al facebook, o mirar simplement el correu o les notícies de l'Eix Diari.

Ja tenim el “què”, que repetim constantment als nostres alumnes, esforç, esforç, esforç. Oi que ja s'han avorrit? Com ells. Però, perquè no s'avorreixin, els vull explicar el “perquè” de l'esforç, el “com” de l'esforç, el “quan” i el “quant de temps” de l'esforç.

El “perquè” és dubtòs, com la vida... Aquesta setmana he rebut a la meva escola acabada d'estrenar la visita d'una de les meves antigues alumnes, molt brillant i que estimo molt. Dues carreres i cap feina. I desesperació, en una alumna que és or.

“Com” aconseguim esforçar-nos? Jo m'esforço amb plaer. Cadascú té el seu mètode, el meu és el plaer. Que he d'escriure al blog? Cap problema, em faig una camamilla i gaudeixo de poder expressar-me, ja que faig el que m'agrada. Fer el que a un li agrada també requereix esforç i sobretot una considerable dosi de paciència per no engegar els puritans de pacotilla que assimilen esforç a passar-ho malament, com més malament, millor, i que no suporten que tu t'ho passis bé fent el que fas. Suposo que hi ha herències molt arrelades en alguns cristians d'estar per casa (probablement, en totes les religions existeixen aquesta mena d'especímens, la tonteria és humana) que necessiten extinció ja. Que Déu m'escolti.

El “quan” també s'ha de considerar: jo tenia planificat que avui escriuria després de recollir tota la roba, planxar, cuinar, rentar els plats, mirar la tele -que és dissabte- i fer totes aquelles coses bastant habituals en una persona de la classe mitjana com jo. Oblidem molt sovint que una bona planificació és important a l'hora de fer qualsevol tasca. I “quant de temps” ens haurem d'esforçar? Quin és l'objectiu? La resposta: tota la vida.

Així doncs, quan li diem a l'infant que s'ha d'esforçar, li presentarem allò que ha de fer com a atractiu, valuós, imprescindible... Li direm com pot intentar passar-s'ho bé realitzant-ho i planificarem amb antelació la seva jornada per encabir-hi la feina concreta. I així, tan sols així, sabrà que l'esforç no és un bruixot maligne i estimarà i conviurà amb el piano, les mates, la llengua... tota la vida. I, d'això, simplement, és del que es tracta...

http://www.eixdiari.cat/opinio/doc/52742/lesforc-aquest-bruixot-maligne.html

30 de gener 2015

Retallades a la Cartera de Serveis Socials

El Departament de Benestar Social i Família ha tirat endavant amb les retallades als centres d'atenció a dones que han patit violència masclista sense acceptar l'al·legació que vam presentar conjuntament amb el Col·legi de Psicologia de Catalunya i el de Treball Social.

El passat 24 de desembre es va publicar l'ORDRE BSF/372/2014, de 15 de desembre, per la qual s'actualitzen els criteris funcionals dels serveis d'acolliment i recuperació i dels serveis d'intervenció especialitzada d'atenció a dones en situació de violència masclista i els seus fills i filles (SIE i SARV) que estableix la Cartera de Serveis Socials.


El CEESC estem en desacord amb aquesta modificació en la Cartera de Serveis Socials, que comporta la reducció del nombre de professionals en aquests serveis públics.

Tot i l'entrada en vigor d'aquestes retallades, la Generalitat deixa oberta la possibilitat a les entitats que s'encarreguen de gestionar aquests serveis, perquè puguin seguir amb el mateix personal amb el que comptaven abans de l'entrada en vigor de l'Ordre.

En alguns casos, això serà una bona notícia per les persones usuàries dels serveis, que continuaran gaudint dels perfils que marcava anteriorment la Cartera de Serveis Socials, i també pels professionals que han fet el pas de denunciar la situació per defensar la feina que han estat duent a terme.

Però, per una altra banda l'administració dóna la responsabilitat en les pròpies entitats, mentre deixa de pagar els serveis que nosaltres considerem els adequats. La responsabilitat recau en els gestors, que han de fer front a les retallades que fa l'administració i donar la cara amb les persones usuàries i també amb les treballadores.

Des de que vam saber les intencions de la Generalitat, a principis de l’any passat, des del CEESC hem estat treballant contra aquesta retallada conjuntament amb el COPC i el TSCAT.

Al mes de març vam informar a través d’un posicionament del que suposava aquest canvi en el model d'intervenció i de les conseqüències que d'aquest “canvi” se’n derivaven. (pdf)

Posteriorment, el 18 de juny, l'Eduardo Cano, membre de la Junta de Govern del CEESC, va comparèixer davant la Comissió d'Igualtat de les Persones del Parlament de Catalunya, on va defensar el model d'aquests serveis, incidint en que la modificació d'aquests serveis repercutia en l'atenció directa a les dones i els seus fills, que han sigut víctimes de violència domèstica, i sobre la desigualtat d'oportunitats de dones i homes, i més si són vulnerables. (Veure notícia).

Tot i els nostres esforços, el Departament de Benestar Social i Família ja va reestructurar el model d'atenció en els SIE i SARV reduint el nombre de professionals a des del passat 1 de juliol. I ara ja s'ha fet efectiva la modificació en la Cartera de Serveis Socials.

El CEESC estem en total desacord amb les retallades i informem del que suposa aquest canvi en el model d'intervenció, com ja deiem en el nostre posicionament del març del 2014:
  • Afectació en la qualitat i la quantitat d'atenció a les dones i els seus fills i filles.
  • Afectació en l'atenció a la demanda de formació, prevenció i sensibilització comunitària en temes de violència. La funció preventiva i el treball en xarxa en queden ressentits
  • Desaparició prevista de l'especialització terapèutica (infantil/dones) i la disgregació de funcionalitats fent trontollar el significat d'atenció integral i interdisciplinària.
  • Privatització del programa d'inserció laboral. Segons se’ns ha informat, aquesta atenció passarà a ser gestionada per la Fundació “la Caixa”.
  • Sobrecàrrega en la feina quotidiana dels professionals causada per la supressió d'algunes de les figures professionals.

http://www.ceesc.cat/content/view/1971/63/

Quina educació volem?

Autora: Pilar Benejam Arguimbau, editorial: Associació de Mestres Rosa Sensat 
Benejam exposa i argumenta, en aquest llibre, el seu pensament i la pràctica acumulada. Com diu ella mateixa, l'ha escrit «quan ja tinc una edat avançada», des del coneixement, la serenitat i la benvolença que donen l'experiència, la reflexió i la memòria. 

En un moment com el present, potser és necessari que persones com Pilar Benejam parlin de la dignitat de la professió de mestre, de la seva complexitat, de les seves exigències, de la satisfacció de treballar amb infants i joves i de la responsabilitat social que representa. Sense cap mena de dubte, aquest llibre és un llegat d'un referent de la pedagogia catalana contemporània.

El Parlamento Europeo aprueba eurogrupo sobre derechos de la infancia


El 11 de diciembre se aprobó en el seno del Parlamento Europeo y dentro de su actual legislatura (2014-2019), la creación de un intergrupo sobre los derechos de la infancia. Los intergrupos son estructuras informales que funcionan en el seno del Parlamento Europeo para fomentar los intercambios entre los eurodiputados y la sociedad civil sobre temas particulares.

Este nuevo intergrupo tiene como objetivo promover los derechos de la infancia y garantizar que se tome en cuenta el interés superior del menor en todas las políticas y actividades de dentro y fuera de la Unión Europea. Asimismo, con esta decisión se pretende dar más visibilidad a los derechos de la infancia y, desde este contexto, desempeñar un papel clave en la incorporación de los derechos de la infancia a través de la labor del Parlamento.

El Parlamento Europeo pide además a las instituciones de la UE, los Estados miembros, las autoridades locales, los interlocutores sociales y la sociedad civil a aunar fuerzas y cooperar a todos los niveles para mejorar la situación de los niños y niñas de la UE y del resto del mundo.

La creación de este intergrupo es el resultado de los esfuerzos de promoción de Eurochild y otras 14 redes dedicadas a la protección, promoción y defensa de los derechos de los niños y niñas que, además, han contribuido en la elaboración del Manifiesto de Derechos del Niño, un documento dedicado al establecimiento de un mecanismo permanente con la responsabilidad explícita de proteger y promover los derechos de los niños y niñas en todos los sectores de la política en dentro y fuera del Parlamento.

El Parlamento celebra y apoya el Manifiesto de Derechos del Niño y alienta a más de sus miembros, así como parlamentarios nacionales, a firmar el Manifiesto y convertirse en ‘campeones derechos de la infancia.

Por su parte, los eurodiputados: Antonio López-Istúriz, Anna Maria Corazza-Bildt, Julie Ward, Gabriele Zimmer y Jean Lambert, debatieron sobre el camino a seguir para la incorporación de los derechos del niño en el Parlamento Europeo. Ellos mostraron su compromiso de establecer un intergrupo sobre los derechos del niño y el bienestar, ya que hay todavía ningún mecanismo u órgano directamente responsable de los derechos del niño en el Parlamento Europeo.

http://plataformadeinfancia.org/el-parlamento-europeo-aprueba-eurogrupo-sobre-derechos-de-la-infancia/

¿Cómo viven los niños el duelo y cómo les podemos guiar en este proceso?

29 de gener 2015

Un tercio de los jóvenes considera "aceptable" prohibir a su pareja que trabaje

No creen que el control sea una forma de violencia de género

El 33% de los jóvenes españoles entre 15 y 29 años considera "inevitable" o "aceptable" controlar los horarios de su pareja, impedir que vea a su familia o sus amistades, no permitir que estudie o trabaje o decirle lo que puede y no puede hacer.

Es lo que revela el estudio 'La percepción de la violencia de género en la adolescencia y la juventud', elaborado por el Centro de Investigaciones Sociológicas para la Secretaría de Estado de Servicios Sociales e Igualdad a partir de 2.500 entrevistas a personas entre 15 y 29 años, presentado este martes.

La socióloga coordinadora del estudio, Verónica De Miguel, ha explicado que, si bien el 96% de las mujeres y el 92% de los hombres en estas edades consideran "totalmente inaceptable" la violencia de género, "cuando se indaga se observa que no todas las formas de violencia suscitan el mismo rechazo ni todas las manifestaciones son vistas como violencia, como el control".

Si para el 97% es "totalmente inaceptable" la violencia física y sexual y para el 93% lo es también la verbal, sólo el 66% considera de este modo la que se ejerce mediante el control. Además, los jóvenes toleran más estas conductas que los adultos, que en un 70% lo ven injustificable.

No obstante, las campañas de sensibilización influyen. Según ha explicado De Miguel, "entre quienes recuerdan alguna campaña de violencia de género, el 71% ve totalmente inaceptable la violencia de control, porcentaje que desciende al 64% entre quienes no recuerdan ninguna campaña, lo que hace pensar que el mensaje llega".

El estudio arroja otros datos, como que un tercio de los jóvenes conoce a alguna víctima de violencia de género que, en el 21% de los casos, es menor de edad.

El 42% de las chicas dice que se trata de una amiga y el 26%, de una vecina. A medida que aumenta la edad, crece el número de personas que tienen víctimas en su entorno cercano: el 23% de los encuestados y el 33% de la población entre 25 y 29, conforme los datos del estudio.

Ante esta situación, el 58% de los jóvenes (65% entre las chicas) llamaría a la policía, mientras un 23% se enfrentaría al agresor (32% entre los varones) y un 14% llamaría la atención de otras personas

http://www.cuatro.com/noticias/sociedad/La_percepcion_de_la_violencia_de_genero_en_la_adolescencia_y_la_juventud-violencia_machista-violencia_de_genero_0_1930950249.html

5 razones para dejar de gritar a tus hijos y 10 claves para conseguirlo


La mayoría de los padres piensan que deberían dejar de gritar a sus hijos pero luego, sin darse ni cuenta, se sorprenden a sí mismos recurriendo una y otra vez al grito. Parece que nuestros hijos no obedecen hasta que, hartos de repetir la misma orden, se la gritamos. Es verdad que el grito llama su atención en un primer momento, pero a la larga dejará de tener efecto y entonces ¿qué haremos? 

¿Gritar más fuerte, gritar más rato, vivir a gritos?

¿Es posible educar sin gritar?

Evidentemente sí. De hecho debería ser nuestra elección. Nuestros hijos han aprendido a no obedecer hasta que nos ven realmente enfadados y este es un mal hábito que han adquirido. Por lo tanto, es un hábito que debemos hacer desaparecer y generar uno más saludable. Gritar entrena a nuestros hijos a no escuchar hasta que se les levanta la voz. Cuanto más lo usamos, más los entrenamos y más nos costará que obedezcan sin necesidad de gritar.

Dejar de gritar no es fácil porque supone tener un gran autocontrol sobre nuestras emociones sobre todo de la ira y la rabia que nos genera ver la desobediencia diaria en nuestros hijos. Es un entrenamiento que lleva tiempo. Primero sabremos frenarnos al minuto de estar chillando, pero poco a poco, seremos capaces de frenar antes de empezar agritar, es cuestión de proponérselo, es cuestión de añadirlo a la lista de objetivos del 2015.

Y para que vosotros hagáis como yo y pongáis este deseo en vuestra lista, os voy a dar 5 razones para dejar de gritar a vuestros hijos que os convencerán:

Gritar convierte a los niños en sordos

Cualquier explicación o aprendizaje que queramos darles con el grito será inútil, porque los oídos de nuestros hijos se cierran automáticamente después de oírlo. Después de una interacción negativa nadie está dispuesto a escuchar con verdadera atención y con ganas de aprender y mejorar, eso solo se consigue con interacciones positivas. Si queremos hacer mejores a nuestros hijos, no lo conseguiremos a gritos.

Gritar no ayuda a gestionar las emociones

Nosotros somos un ejemplo de comportamiento de nuestros hijos. Cuando perdemos el control y gritamos, lo que les enseñamos es a gestionar la ira y la rabia con agresividad. Conseguiremos unos adolescentes llenos de rabia que gritan y pierden el control delante de la explosión de emociones que se tiene en esa etapa evolutiva. Si nosotros ayudamos a nuestros hijos a gestionarlo de otra manera, con autocontrol, con calma, hablando abiertamente de las emociones en casa, ellos aprenderán a dar respuestas más adecuadas a la ira y a la rabia. Si oyes gritos aprendes a gritar.

Gritar asusta a nuestros hijos

Ellos sienten miedo al principio y después rabia e impotencia. ¿Es miedo lo que queremos que sientan nuestros hijos? Seguro que no, nuestra intención cuando gritamos es que obedezcan, que aprendan, que hagan lo correcto, que nos respeten, etc… pero no queremos provocarles miedo. Por lo tanto, con nuestra actitud no conseguimos el efecto que queremos: el respeto se gana respetando, la obediencia se gana con paciencia, los aprendizajes requieren un tiempo y un esfuerzo y que hagan lo correcto dependerá en gran medida de nuestro propio comportamiento.

Gritar los aleja

Cada vez que les gritamos, ponemos una piedra de un muro que nos separa. Perdemos autoridad positiva, perdemos respeto, perdemos comunicación, ganamos distancia, ganamos frialdad en las relaciones, ganamos más gritos y ganamos malestar emocional.

A más gritos, menos autoestima

Educar a gritos tiene un efecto nefasto sobre la autoestima de nuestros hijos. Lejos de sentir que estamos orgullosos de sus logros y sus esfuerzos, lo que sienten es que nunca están a la altura, hagan lo que hagan, siempreaparecen los gritos y borran cualquier sentimiento de haber hecho algo bien.


Pero ¿Cómo conseguimos dejar de gritar?


Adquirir un compromiso

Será como un pacto de familia donde nos comprometemos a dejar de gritar y a hablar con respeto. Diremos a nuestros hijos que estamos aprendiendo a hacerlo y que nos tendrán que ayudar, que es probable que cometamos errores pero que si tienen paciencia cada vez lo haremos mejor.

Nuestro trabajo como padres es controlar nuestras emociones

Con el manejo de nuestras emociones les enseñamos a controlar las suyas. Si somos un buen ejemplo, ellos serán mejores. Por lo tanto, debemos empezar a trabajar con nuestras emociones, lo que sentimos, lo que transmitimos y como lo controlamos. Es un entrenamiento que requiere tiempo y esfuerzo.

Recordar que los niños deben actuar como niños

Son cientos las veces que he oído decir a los padres en consulta:

Es que tengo que repetirle mil veces que se vista. Cada mañana es la misma historia. Está claro que le gusta verme enfadado/a

¿Cuántos años tiene su hijo/a?

Cinco años. Yo creo que ya sabe lo que debe hacer pero solo piensa en jugar.

Ante esto, yo siempre digo lo mismo: lo que realmente me preocuparía es que usted se sentara en esa silla y me dijera que su hijo/a de cinco años se viste solo/a cada mañana sin necesidad de que usted le recuerde lo que debe hacer. Porque entonces seguro que habría algún problema. Los niños deben jugar, es lo que les toca a esa edad y nosotros somos los encargados de recordarles cada día sus obligaciones. Es nuestro trabajo de padres. Si nuestro jefe nos dijera que cada día tenemos que recordar al conserje que debe encender la luz, lo haríamos a diario, sin pensar si el conserje lo debería hacer por si solo o no. Pues con nuestros hijos es lo mismo, cada día debemos recordarles las mismas cosas hasta que adquieran el hábito y entonces tendremos que recordarles las siguientes. Es un trabajo que nunca acaba.


Dejar de reunir leña

Cuando tienes un mal día, cualquier chispa encenderá el fuego. Date un momento, haz algo que te haga sentir mejor y deja de reunir leña para el fuego. En algún momento tienes que parar.

Ofrecer empatía cuando tu hijo expresa cualquier emoción

Cualquier emoción, buena o mala, debe ser escuchada. Para mostrar empatía debemos hacer entender a nuestro hijo que entendemos cómo se siente. Así aprenderán a aceptar sus propios sentimientos que es el primer paso para aprender a manejarlos. Una vez que los niños pueden manejar sus emociones, podrán manejar también su comportamiento.

Trata con respeto a tu hijo

Cuando los niños son tratados con respeto sienten más ganas de portarse bien y de tratar con respeto a los demás. Simplemente debes entender que tu hijo merece tu respeto más que cualquier otra persona.

Cuando te enojas, STOP

Para, cierra la boca. No hagas nada ni tomes decisiones. Respira hondo. Si ya estás gritando para en medio de la frase. No sigas hasta que no estés tranquilo. Hablar, castigar o actuar cuando uno está enojado aumenta notablemente la probabilidad de tomar malas decisiones, de gritar en vez de hablar, de usar castigos exagerados y poco educativos y actuar de manera desproporcionada. Le invitamos a leer nuestro post las 10 claves para usar bien el castigo.

Respira y date cuenta de tus sentimientos

Cuando te enfades con tu hijo/a y sientas ira y rabia, aléjate de la situación si es posible y respira. Lávate la cara y piensa en lo que hay debajo de esa ira que suele ser miedo, tristeza y decepción. Date un espacio para sentirlo y llora si así lo sientes, después verás como la ira desaparece.

Encuentra tu propia sabiduría

Analiza la situación de manera objetiva. Ahora que ya no sientes ira, será más fácil. Piensa en qué quieres conseguir y cuál es la mejor manera de hacerlo. Quieres que tu hijo te obedezca, ten paciencia y repite la norma las veces que haga falta, incluso ayúdale físicamente a hacerlo, cógele de la mano y guía sus pasos. Quieres que tu hijo te respete, enséñales con el ejemplo. Quieres educar bien a tu hijo, hazlo desde el reconocimiento y desde el afecto no desde los gritos y los castigos. Fija tus objetivos y fija también tus pasos. Los aprendizajes requieren tiempo y paciencia, tu hijo no lo puedo aprender todo a la primera, más bien es al contrario, no aprenderá nada a la primera.

Adopta medidas positivas, busca un lugar tranquilo

todos hemos vivido esos momentos de tensión en casa, momentos que generan un gran malestar emocional y que cada movimiento no hace más que aumentar la tensión. Unos gritan, otros lloran, nadie hace lo que debe hacer y parece que nada puede parar esa ira. ¿Qué podemos hacer?
  • Pide a tu hijo un time-out: tiempo fuera. Uno en cada sitio hasta que se desvanezca la ira.
  • Pídele disculpas.
  • Ayuda a tu hijo a gestionar la rabia que siente, que se sienta comprendido, explícale que tú también te sientes así a veces.
  • Busca un lugar tranquilo donde esconderos, debajo de una gran sábana para dejar pasar de largo la ira y la rabia.
  • Lee un cuento tras otro, hasta que se desvanezca la rabia.
A veces, basta con dar un paso para ayudar a nuestro hijo a que se sienta mejor para que la ira desaparezca.

Ayudando a nuestros hijos a gestionar bien sus emociones, aprenderemos mucho de las nuestras y seguro que esto nos hará a todos mucho mejores.

http://www.psicologosantacoloma.es/razones-para-dejar-de-gritar-a-tus-hijos/

28 de gener 2015

EDUCACIÓN SOCIAL – ADOPTANDO UN NUEVO SISTEMA DE VALORES

En este momento una persona está leyendo un artículo en Facebook -que se ha vuelto “viral”- sobre la importancia de la conexión entre las personas para la resolución de problemas en la comunidad. Atenta y motivada por el interés que le despierta la información, hace un comentario y lo comparte entre sus contactos, recomendando la publicación. Lo que está haciendo esta persona es lo que algunos psicólogos atribuyen a la Teoría Social Cognitiva: “De forma única, la teoría sobre el aprendizaje social explica cómo los comportamientos son aprendidos en el contexto del determinismo recíproco o de la interacción entre los comportamientos observados, los factores cognitivos y los medios externos. Estas interacciones afectan la auto-eficacia alentando o desalentando el desempeño de un comportamiento particular. Esta teoría sirve como base para muchas otras sobre la promoción de la salud y la educación, basadas en la evidencia”. Esto significa que el lector del artículo ha sido motivado por su entorno y el éxito de la publicación para difundirlo, con una actitud de confianza que lo alienta a compartir una información valiosa induciendo a una interconexión e interrelación entre su ambiente virtual, que luego trasladará al entorno real.


Aunque esta persona ignore cuál será la respuesta de la gente que lea el artículo -lo que resultará de acuerdo a la conducta de la otra persona, su medio ambiente y sus cualidades internas-, al momento de compartirlo pudo considerar el papel de la persuasión social y el contagio de su actitud cooperativa al creer que se pueden lograr progresos en la comunidad a través de aplicar el principio de conexión que hacía referencia el artículo. Según el principio de auto-eficacia, la confianza, el placer y el bienestar que tiene el lector sobre la difusión del artículo, hace que ésta sea exitosa independientemente del desenlace. Esto lo confirma el hallazgo de una investigación que comprobó que las personas pueden regular su nivel de activación fisiológica (liberación hormonal) a través de su creencia en la auto-eficacia (Bandura y Huston, 1961).

Actualmente, en una entrevista realizada al octogenario psicólogo Albert Bandura, el mismo menciona que los proyectos relacionados con la auto-eficacia se están llevando a cabo al menos en sesenta países: “Varias organizaciones no lucrativas están produciendo series dramáticas para la televisión y la radio dirigidas a influir en el comportamiento del público, al igual que las telenovelas que cuentan con personajes comprometidos que enfrentan luchas que podrían ser familiares para los televidentes”. Bandura hace referencia a la extraordinaria capacidad humana de usar las imágenes y los símbolos, y sobre la base de sus capacidades simbólicas, las personas pueden comprender su medio ambiente, crear planes de acción para resolver problemas, adquirir nuevos conocimientos mediante el pensamiento reflexivo y comunicarse con los demás a pesar de la distancia, el tiempo y el espacio.

Cuando una persona comprende los símbolos y es auto-eficaz comienza a dar estructura y significado a su vida: “La auto-eficacia se ha convertido en un objeto clave en los circuitos educativos en gran parte del mundo y está siendo aplicado en el sector de la salud, deportes, gestión empresarial y problemas sociales crónicos como el SIDA en países desarrollados. También es una característica del movimiento de la psicología positiva que se enfoca en el desarrollo de fortalezas de carácter, en lugar del alivio de las patologías”. 

Entonces, el lector que difundió el artículo en su red social y luego en su entorno inmediato ¿puede adoptar un nuevo sistema de valores…? Si aprendió a formar la actitud correcta hacia todo lo que lo rodea, si ha logrado estar en sintonía con la naturaleza, si tiene en cuenta su actitud y la intención de sus acciones, entonces está preparado para integrarse a la gran red de interacciones y conexiones que es el mundo. La auto-eficacia de esta persona, en relación a la sociedad, le permitió verse como alguien capaz de cambiar su mundo y beneficiar a los demás alentándolos a conectarse entre sí.

Referencias: 












http://humanidadintegrada.org/sitio/2014/08/educacion-social-adoptando-un-nuevo-sistema-de-valores/

26 de gener 2015

Els centres DIXIT organitzen una conferència per explicar els canvis que implica la nova llei catalana contra l'homofòbia

El mes d'octubre passat, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Es tracta d'una llei pionera al món, atès que estableix sancions per discriminació i homofòbia amb l'objectiu de protegir els drets dels col·lectius LGBTI (lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals) en tots els àmbits com l’educatiu, el laboral o el familiar.

Aquesta llei –exclusiva per al col·lectiu– posa a Catalunya al capdavant de la defensa dels drets LGBTI i introdueix aspectes importants tant a nivell social com legislatiu. L'objectiu és evitar casos de discriminació i d’homofòbia per raons d'orientació sexual com, per exemple, la no acceptació del fill d'una parella gai a una escola al·legant que no queden places lliures –quan sí que n'hi ha– o no voler llogar un pis a persones LGBTI.

Als centres DIXIT de Barcelona i Girona la conferència "Presentació de la Llei LGBTI: la igualtat de tracte i l’eradicació de l’homofòbia és un repte legal i social a Catalunya" anirà a càrrec de Francesc Xavier Jaurena, advocat i investigador universitari que ha participat activament en la redacció de la Llei. Pel que fa als centres de Vic i Lleida el ponent serà Emilio José Ruiz Pérez, president del Casal Lambda.

Què suposa la Llei LGBTI per garantir els drets i per la lluitar contra l’homofòbia? Quins tipus de discriminacions contempla? Qui en són els destinataris? Com es denuncien els casos d'homofòbia? Els conferenciants respondran a aquestes preguntes i, a més, parlaran del principi de coeducació, del règim sancionador, d'altres sistemes de resposta a la discriminació o de les actuacions interdepartamentals de la Llei.

Aquestes presentacions –adreçades a treballadors socials, educadors socials, professors i, en general, a tota la ciutadania– estaran presentades per Lluïsa Jiménez, responsable de l’Àrea per a la igualtat de tracte i no discriminació de persones LGTB del Departament de Benestar Social i Família.

Data i lloc:
  • 29 de gener de 2015, a les 17 h., a DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials (Passeig del Taulat, 266-270. Planta 1a. Barcelona)
  • 4 de febrer de 2015, a les 17 h., a DIXIT Vic Centre de Documentació de Serveis Socials (C/ Miquel Martí i Pol, 1. Vic)
  • 5 de febrer de 2015, a les 17 h., a DIXIT Girona Centre de Documentació de Serveis Socials Marià Casadevall (C/ Bernat Boades, 68. Girona)
  • 20 de febrer de 2015, a les 12 h., a DIXIT Lleida (Avinguda del Segre, 5. Lleida)
Inscripció:

Per assistir a la conferència de Barcelona, cal inscripció prèvia emplenant el següent formulari.
Per assistir a la conferència de Vic, cal inscripció prèvia emplenant el següent formulari.
Per assistir a la conferència de Girona, cal inscripció prèvia emplenant el següent formulari.
Per assistir a la conferència de Lleida, cal inscripció prèvia emplenant el següent formulari.


Organitza: DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials i l’Àrea per a la igualtat de tracte i no-discriminació de persones LGTB del Departament de Benestar Social i Família

http://dixit.gencat.cat/ca/detalls/Noticies/centres_dixit_organitzen_conferencia_explicar_canvis_llei_homofobia

Educadores Sociales, vocación de 24 horas


A la justicia la acusan de ser amante de ricos y por eso puede permitirse muchos lujos, incluso cambiar de cocina. La justicia social, también. Todos conocemos o tenemos familias poco tradicionales, algunas pueden llamarse desestructuradas o llevar al cuello la llave de una casa vacía, pero definitivamente, cada caso es cada casa. Y para ayudar no hay horarios ni festivos.

Desde 2009, Pau Ramon, Isabel Cladera y Joan Mercé están al frente de la atención de los Servicios Sociales y la Familia en el Ayuntamiento de Marratxí. Los tres son mosqueteros de INTRESS, concesionaria del servicio y empresa sin ánimo de lucro que funciona desde 1999. La figura del ‘educador social’, lo que aún algunos seguimos llamando ‘educador de calle’, está para apoyar y solventar, en la medida de lo posible, todo tipo de dificultades referentes a niños, jóvenes y sus familias de manera individual, grupal y comunitaria.

Para llegar al corazón de la manzana hay que saber pelarla primero. Por eso se empieza a trabajar con los niños a edades cada vez más tempranas. Es en el trabajo de atención individual donde se actúa en todos los ámbitos: educativos, parentales, de acompañamiento y de mediación con la familia o entre ellas. Después de evaluar cada caso, si es menester, se deriva al área o departamento correspondiente.

Atendemos a la persona atendiendo sus necesidades. Puede que entren por la puerta solicitando nuestra ayuda o que nos deriven su problemática desde policía, de un centro de salud o de otras áreas o entidades, incluso ciertos casos requieren la intervención en el domicilio, por eso es importante prevenir y preocuparse de que la situación o la actitud no empeoren. Cada pequeño cambio para nosotros es mucho”, cuentan los mosqueteros.


Ellos vienen del mundo del Esplai y las escuelas de verano, a Isabel le gustaba el Magisterio y a Joan la Geografía, pero diferentes experiencias los han llevado a una vocación de 24 horas al día. “Este trabajo no tiene edad, tienes que ser muy flexible con el horario y estar preparado para un montón de faenas diferentes, saber hacer de todo y hablar con las personas en las situaciones complicadas. Hay días muy duros y otros que no lo son tanto, pero los sentimientos de satisfacción también son muy intensos”

Trabajo Grupal

Marratxí está dividido en tres zonas de actuación y cada zona tiene su propio equipo: una educadora social, un trabajador social y una trabajadora familiar, además de una psicóloga que se ocupa de las tres zonas.

A través de dos programas similares, ALTER (de alternativa) y PISE (Programa de Intervención Socio Educativa), 15 adolescentes de entre 14 y 16 años encuentran una vía de enfoque para su futuro. “Son chicos y chicas que tienen problemas en el instituto porque mayormente no les gusta estudiar, pero no tienen edad para incorporarse al mercado laboral. Son edades de escolarización obligatoria, pero gracias a estos programas y con la ayuda de diferentes empresas de Marratxí, conseguimos una escolarización compartida”, cuentan los educadores.

Así los jóvenes tienen tres días por semana prácticas en la empresa, un día acuden normalmente al instituto y el quinto día trabajan las habilidades sociales con el equipo socioeducativo. Es una manera de mantener un seguimiento completo. “Realmente el objetivo es que los chicos vuelvan al sistema educativo, bien al instituto o a estudiar una formación profesional, que es lo que hace el 70%. Por supuesto se les hace una adaptación curricular para que puedan hacer esto, ya que están en edad de escolarización obligatoria”, comentan Pau, Isabel y Joan.

Soporte educativo y deportivo


Lo llaman ‘Es Figueral’ porque se hace ahí, ya que hay fácil acceso con tren y bus, pero podría llamarse cualquier otra cosa. Dos tardes por semana niños y niñas de 6 a 14 años aprenden hábitos y técnicas de estudio y también deportivas y de ocio. Fútbol y manualidades para los pequeños y futbol o música, baile y percusión para los más mayores, a través del deporte se trabajan las habilidades sociales. En este curso también han colaborado los Serveis Socials del Ayuntamiento de Palma y el Liceu con sus dinamizadores para crear una liga de Futbito.

Este año hemos contado con la colaboración de los dinamizadores de Marratxí en lo referente al ocio y también voluntarios que nos ofrecen su tiempo para hacer talleres de artesanía, así que el año que viene habrá más actividades. Es Figueral funciona de octubre a mayo, y luego lo celebramos con la entrega de diplomas y una gran paella de fin de curso. Este año nos juntamos 120 entre grandes y pequeños”, dicen.

Un huerto urbano

Ubicado en el Pont d’Inca, este huerto urbano da salida a dos espacios infrautilizados de la escuela vieja y está a cargo de un grupo de jóvenes de entre 17 y 20 años. “Es un medio para un fin, con la excusa del huerto se pueden trabajar diferentes temas, y el grupo está orgulloso de su trabajo y de los resultados. Además se llevan a casa lo que cultivan, por lo que la recompensa también es física”.


‘Puenting’
Terminar la Primaria significa despedirse del colegio de siempre y de muchos de los amigos de clase, significa un cambio brusco de hábitos, las exigencias del instituto son mayores y no son edades muy soportables. Para acompañar en este paso de los preadolescentes, en julio se organizan las jornadas de ‘puenting’ para enseñarles esos cambios de estrategias y habilidades sociales, con su respectiva parte de ocio, seis horas semanales durante todo el mes.

Igualmente, también se controla desde el servicio el absentismo escolar, ya que existe un protocolo que viene derivado de los propios centros, así que se cita a las familias y se intenta buscar una solución y hacer un seguimiento. 




Trabajo Comunitario

A la hora de buscar recursos hay que ir todos a una, por lo que se aprovechan otros servicios existentes en el municipio. “Los dinamizadores y desde los Casales nos ayudan a dar más opciones, hacemos actividades conjuntas y buscamos toda la oferta posible para integrar a los jóvenes en el municipio donde viven. Y tenemos jornadas para los padres de los adolescentes, buscando siempre la prevención, que es la mejor solución”, explican los educadores.

Es importante trabajar en red con centros escolares, policía de menores y otros servicios. Además tenemos reuniones periódicas con los centros escolares tanto de Primaria como de Secundaria”.

http://www.diariodemarratxi.com/educadores-sociales-vocacion-de-24-horas/

24 de gener 2015

El CIRE amplia les opcions de reinserció dels interns al servei d'alimentació del Centre Penitenciari Ponent

L’empresa del Departament de Justícia dedicada a la reinserció dels penats assumeix la cafeteria de funcionaris del centre lleidatà, on ja es fa càrrec de la cuina per a interns de forma pionera des del 2012

Aquesta iniciativa dóna compliment al mandat del Parlament de Catalunya d’internalitzar la gestió de la cuina dels centres, que funciona amb èxit als centres penitenciaris Ponent, de Joves, de Dones, Puig de les Basses i Brians 2

El Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), amb l’assumpció des d’avui del servei de cafeteria per a funcionaris al Centre Penitenciari Ponent, ampliarà les opcions de reinserció que tenen les persones sota mesura judicial d’aquest Centre. El setembre de 2012 i de forma pionera, el CIRE ja va iniciar a Ponent aquest model, que reconverteix el servei d’alimentació dels interns en un taller de reinserció.

A través d’aquesta empresa pública, orientada a formar, ocupar i inserir amb itineraris d'integració sociolaboral les persones privades de llibertat, la cafeteria del Centre penitenciari es converteix en un taller de reinserció que permet als interns formar-se en un sector que genera una forta demanda, com és el de l’hostaleria.

A partir de l’1 de gener, doncs, i per incrementar les seves possibilitats de reinserció, sis interns podran formar-se i treballar com a auxiliars de cuina a la cafeteria destinada al personal del Centre Penitenciari Ponent. Aquests se sumaran als 91 penats que, sota la supervisió dels professionals especialitzats del CIRE, ja elaboren i distribueixen els esmorzars, dinars i sopars diaris per a la resta d’interns del Centre.

Aquest nou model de gestió ja funciona amb èxit als centres penitenciaris Ponent, de Joves, de Dones, Puig de les Basses i Brians 2 i es preveu que s’estengui progressivament a la resta de centres per donar resposta al compliment del mandat parlamentari d’internalitzar la gestió del servei d’alimentació de les presons, tot apostant per la reinserció sociolaboral de les persones privades de llibertat.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=277847&idioma=0&departament=8&canal=

23 de gener 2015

Pamplona destinará 924.000 euros en 2015 a educadores sociales

La atención ha llegado este año a 144 hogares y a 128 personas acogidas

El Ayuntamiento de Pamplona ha aprobado destinar 923.999 eurosdurante el año 2015 a dos programas de atención de Bienestar Social y que se dedican a la intervención familiar en distintos escenarios: por un lado al Servicio de Intervención Familiar en domicilios, que se realiza a través de educadores que acudan hogares donde hay menores sometidos a factores de desprotección y, por otro, al Servicio de atención integral a las mujeres y sus hijos e hijas en situación de dificultad social o con problemática de género, un programa que también está gestionado por educadores que, en este caso, acuden a los pisos de acogida que mantiene activos el Servicio de Atención a Mujeres y Menores (SMAM).

Es la cuarta y última prórroga de un contrato adjudicado en 2010 a Kamira, Sociedad Cooperativa de Iniciativa Social y que tiene como objetivo la promoción y protección de la población infantil y adolescente de Pamplona, ayudando a los progenitores a ser más eficaces en sus interacciones con los menores.

144 DOMICILIOS +128 PERSONAS EN PISOS DEL SMAM

El Servicio de Intervención Familiar (SIF) es un programa que participa haciendo una intervención en el propio domicilio del menor cuando existen factores de desprotección que están impidiendo el desarrollo o bienestar de los niños y adolescentes. Las cifras provisionales de 2014 indican que este año se está acudiendo a 144 domicilios de la ciudad (con independencia del número de menores que haya en cada unidad familiar), un número superior a 2013, año en que se intervino sobre 125 familias.

En relación a las atenciones que se realizan en los pisos del SMAM, el programa se dirige tanto a mujeres, como a sus hijos e hijas, que se encuentran en situación de dificultad social y/o con problemática de género, por lo requieren de acompañamiento e intervención integral de tipo socioeducativo. Este año, con las cifras aún sin cerrar, el programa está atendiendo a 54 mujeres y 74 menores (128 personas), un número algo menos que en 2013 en el que se atendieron a 60 mujeres y 88 menores. En estos momentos el servicio está integrado por 16 apartamentos que mantienen un grado de ocupación de alrededor del 90%.

http://www.diariodenavarra.es/noticias/navarra/pamplona_comarca/pamplona/2014/12/23/pamplona_destinara_924_000_euros_2015_educadores_sociales_188732_1702.html

22 de gener 2015

Indispal pone en marcha el proyecto "Salvando Distancias"

Trata de romper ideas mitificadas sobre la discapacidad


Una educadora social traslada la problemática de las personas con discapacidad a los institutos. | 


"Salvando Distancias" es el nuevo proyecto que acaba de poner en marcha la Plataforma Palmera de Atención Integral a la Discapacidad - Indispal, con la financiación de la Unión Europea, a través del Fondo Social Europeo, y del Servicio Canario de Empleo, mediante los convenios de colaboración con instituciones y entidades sin ánimo de lucro.

Para desarrollar las actividades previstas durante el período 2014 - 2015, se ha contratado a una Educadora Social. Esta profesional será la responsable de alcanzar los objetivos propuestos en "Salvando Distancias" mediante talleres de sensibilización, para dar respuesta a la necesidad de romper ideas mitificadas que tiene la población en general acerca de la discapacidad, en los distintos centros educativos de la isla (CEO, CPEIPS e IES).

Con este proyecto se pretende mostrar las dificultades con las que se tienen que enfrentar diariamente las personas con discapacidad. Se incide en transmitir información de la realidad que vive en relación con el entorno, porque las barreras no son solo arquitectónicas o de la comunicación si no que se reflejan en las relaciones sociales en general.

Además trabajarán en proyectos como el Servicio Público Insular de Apoyo y Respiro Familiar, la colaboración e intercambio de información entre los Servicios Sociales municipales y la Plataforma Indispal y en la Ejecución del Plan Estratégico de Indispal

http://elapuron.com/noticias/sociedad/14253/indispal-pone-en-marcha-el-proyecto-salvando-distancias/

19 de gener 2015

Els investigadors troben una relació estreta entre el fracàs escolar i el trastorn específic del llenguatge (TEL)


El Grup de Recerca en Cognició i Llenguatge, amb investigadors de la UOC i la UB, estudia per primer cop aquest fenomen a Espanya gràcies a una tècnica innovadora.

El Grup de Recerca en Cognició i Llenguatge (GRECIL), format per investigadors de la UOC i la UB, ha detectat una important relació entre els nens que pateixen el trastorn específic de llenguatge (TEL) i el fracàs escolar. Aquesta conclusió s'extreu de les dades obtingudes un cop finalitzada la segona fase d'una àmplia recerca que integra diferents estudis sobre el TEL que, entre altres aspectes, ha conclòs que el 75% dels nens amb aquest trastorn presenten un baix rendiment acadèmic -han repetit curs, reben una educació especial o tenen el currículum adaptat o pla individualitzat- i el 95% reben algun tipus d'atenció relacionada amb la llengua.

Tot i que l'objectiu de la recerca no era analitzar la relació amb el fracàs escolar, les dades sobre el rendiment acadèmic han permès als investigadors obtenir unainformació desconeguda a Espanya, ja que no hi ha cap estudi similar. Actualment, el fracàs escolar a l'Estat espanyol es situa en un 14% en l'ensenyament primari. En aquest sentit, la recerca apunta que les dificultats i els trastorns de l'aprenentatge són una de les causes principals d'aquest fracàs.

En el conjunt de la recerca han participat 452 nens, 64 dels quals amb TEL. La resta no tenien aquest trastorn, per a poder així observar també l'adquisició típica del llenguatge. Les edats dels participants -catalans i valencians- oscil·len entre els 4 i els 12 anys, tot i que la majoria tenen entre 6 i 8 anys. La primera fase de la recerca va començar el 2009 i és previst tenir els resultats definitius al final del 2015.

Un trastorn poc conegut

El TEL -anteriorment conegut com disfàsia- és un trastorn invisible ja que les persones que el pateixen no tenen cap dèficit cognitiu, neurològic o sensorial però, en canvi, els repercuteix en el rendiment escolar d'una manera important. Es tracta d'un trastorn primari en l'adquisició del llenguatge oral que inclou alteracions en un o diversos components del llenguatge.

L'equip d'investigadors -dirigit per Llorenç Andreu, director del màster universitari de Dificultats de l'aprenentatge i trastorns del llenguatge de la UOC, i Mònica Sanz Torrent, professora agregada de la Facultat de Psicologia de la UB- ha estat el primer a avaluar de què ens informen els ulls amb relació al llenguatge (què mira un nen quan li expliquen un conte o què mira abans de parlar, etc.). Es tracta, en tots els casos analitzats, de nens amb dificultats en l'adquisició del llenguatge que comencen a parlar molt tard, parlen poc i quan ho fan s'equivoquen sovint.

«Encara hi ha molt pocs estudis que estudiïn el processament del llenguatge en temps real en el TEL, i els que n'hi ha van en sentits similars. Respecte al fracàs escolar les nostres dades confirmen altres estudis internacionals», afirma Sanz Torrent.Segons diferents estudis internacionals, el 7% de la població infantil pateix el TEL.

Aquest mal aprenentatge de l'habilitat lingüística repercuteix en la resta d'aprenentatges formals i té conseqüències molt negatives de caràcter conductual, emocional i social per als nens i per a les famílies. Segons els investigadors, les autoritats educatives i el professorat «no són del tot conscients del trastorn ni del fet que darrere de molts fracassos escolars hi ha dificultats amb l'eina més important del nostre pensament, que és el llenguatge. Un nen amb comprensió i producció parcial moltes vegades passa més desapercebut. A més, el trastorn també passa inadvertit perquè sobresurten més les conductes d'introversió o de inatenció o bé, al revés, mostren conductes disruptives que fa que sovint siguin catalogats com a nens vagues o conflictius», assegura Andreu.

Tècnica innovadora

La tècnica utilitzada en l'estudi és innovadora. Es tracta de l'eye-tracker, un aparell del qual tan sols n'hi ha una dotzena a Catalunya, que registra els moviments oculars i que s'utilitza per a estudiar la percepció visual i la lectura però també per a saber com es comprèn i produeix el llenguatge oral en temps real. Així, permet conèixer com es processa la informació del context visual i la informació lingüística quan parlem o quan estem escoltant, ja que els ulls informen del grau de comprensió dels nens.

Els resultats de l'estudi mostren que els nens amb TEL tenen una velocitat de processament menor, és a dir, que són més lents en el moment de comprendre una paraula i buscar el referent visual (dibuix) d'aquesta paraula. A més, cometen més errors quan busquen un dibuix que es correspon amb una paraula que escolten. D'altra banda, també són més lents a l'hora de nomenar paraules o descriure els dibuixos amb frases i són poc precisos en extraure la informació important d'una escena, cosa que significa que necessiten més temps per a parlar, comprendre i aprendre les paraules.

Per a aquesta recerca, els investigadors del GRECIL han comptat amb la col·laboració de l'Associació Trastorn Específic del Llenguatge de Catalunya (ATELCA) -associació que aglutina les famílies de nens amb TEL de Catalunya-, la Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge Escolar (UTAE) de l'Hospital Pediàtric Sant Joan de Déu, el Centre de Recursos Educatius per a Discapacitats Auditius (CREDA) Narcís Masó de Girona, els Serveis Psicopedagògics Escolars (SPE) de les comarques de Castelló i les escoles Pla de les Vinyes de Santa Coloma de Cervelló i Els Pins de Barcelona.

http://www.uoc.edu/portal/ca/sala-de-premsa/actualitat/noticies/2015/noticia_012/trastorns-llenguatge.html

Dos pisos per ajudar joves tutelats a emancipar-se

Durant l'any 2014 compliren la majoria d'edat 61 joves tutelats per l'IMAS
Firma del conveni entre Catalina Cirer i Biel Company
L'IMAS, i en concret la seva Àrea de Menors, disposarà a partir d'avui de 2 pisos a la part forana de Mallorca per poder acollir-hi joves que han estat tutelats per aquest servei del Consell gràcies a l'acord signat avui entre el conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company, i la consellera de Benestar Social del Consell de Mallorca, Catalina Cirer, com a responsables de l'Institut Balear de l'Habitatge (IBAVI) i l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS), respectivament.

L'Àrea de Menors, Família i Igualtat de l'IMAS treballa en l'emancipació dels joves d'entre 16 i 18 anys que tenen alguna mesura de protecció, tasca que es pot perllongar, en ocasions, fins als 21 anys, i per això sovint és necessari poder-los oferir un habitatge per consolidar el procés. De fet, segons explica l'IMAS, "una de les majors dificultats que aquest col·lectiu de joves extutelats troba una vegada que ha deixat el centre residencial on ha passat els darrers anys és l'accés a habitatges dignes i assequibles als seus ingressos".

Amb la signatura d'aquest conveni, l'IMAS disposarà a partir d'ara, i amb una vigència de cinc anys, de dos habitatges propietat de l'IBAVI per tal de poder cobrir aquestes necessitats. Els immobles, de 86,21 i 81,32 m², tenen cadascun tres habitacions, aparcament i traster.

Durant l'any 2014 compliren la majoria d'edat 61 joves tutelats per l'IMAS, 24 dels quals estaven en acolliment familiar (i la majoria d'ells hi continua) i els altres 34 es trobaven en centres de protecció. Per donar resposta a aquesta situació i poder ajudar que els joves, sobretot els que es troben en recursos assistencials i sense el suport de cap familiar adult, puguin fer la passa a la vida adulta de la manera més normalitzada i menys traumàtica possible, l'IMAS disposa d'una sèrie de recursos. De fet, l'IMAS disposa d'un recurs residencial per a aquest col·lectiu, un pis d'emancipació per a joves que ja han complit la majoria d'edat, al qual ara s'afegeixen els dos pisos cedits per l'IBAVI.

Finalment, i a partir d'aquest mes, l'IMAS posarà en marxa unes ajudes econòmiques que consistiran en un programa de beques de fins a 2.000 euros que no es podran cobrar en metàl·lic i que serviran per fer pagaments d'ajudes concretes, com despeses d'habitatge i equipament de la llar, cursos de formació, material escolar, desplaçaments per motiu de feina, tramitació de documentació o tractaments psicològics, entre d'altres. Aquestes ajudes estan destinades a joves extutelats, independentment de si han estat en un recurs residencial de l'IMAS o amb una família d'acollida.

http://www.arabalears.cat/balears/Dos-pisos-ajudar-tutelats-emancipar-se_0_1280872103.html

16 de gener 2015

Catalunya impulsa un programa de teràpia amb gossos per a adolescents tutelats


La Conselleria de Benestar Social i Família i la Fundació Affinity han impulsat un programa de teràpia amb animals de companyiadirigit a adolescents tutelats, menors que han viscut situacions de maltractament, negligència i abandonament per part de les seves famílies.

El programa 'Buddies' consisteix en una teràpia que busca "millorar aspectes emocionals, comunicatius i de convivència" dels joves a través de l'ensinistrament de gossos, ha informat el departament aquest dimecres en un comunicat.

Participaran en el programa joves que viuen en els Centres Residencials d'Acció Educativa (Crae), els qui aprendran a educar gossos amb "un mètode de reforç positiu que posa l'accent en el benestar animal i el del seu educador".

Amb aquesta teràpia, es fomenta una actitud positiva en els nens; es millora la comunicació i la capacitat d'expressar sentiments per part dels menors; s'aprenen lliçons bàsiques amb el gos que podran extrapolar a altres àmbits de la convivència, i es millora l'estat emocional dels menors gràcies al vincle amb els animals.

Han participat la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (Dgaia) de la Generalitat, la direcció i professionals del Cra, els tècnics en Teràpies Assistides per a Animals de Companyia de la Fundació Affinity, la Càtedra de la Fundació Affinity de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i animals ensinistrats per a aquestes intervencions d'un a quatre, segons els objectius a tractar.

http://www.aldia.cat/gent/noticia-catalunya-impulsa-programa-terapia-amb-gossos-per-adolescents-tutelats-20150107140033.html

El listo


http://listocomics.com/comic/78-educacio-social-2/

15 de gener 2015

Escola de segona oportunitat

Combinar la formació amb la feina per recuperar els alumnes que han deixat d’estudiar, model en alça.

Matemàtiques, educació física i dibuix. Aquestes eren les tres úniques assignatures que acostumava a aprovar el Juan Diego. “A 3r d’ESO em van fer fora de l’institut per mala conducta perquè no m’adaptava i tenia problemes amb els professors. Els estudis eren massa teòrics i no m’interessaven”, explica. Només tenia quinze anys. Després d’uns mesos d’impàs, es va acollir a través de la Fundació El Llindar als programes de qualificació professional inicial (PQPI), que s’adrecen als joves més grans de 16 anys que finalitzen l’ESO sense haver obtingut el títol de graduat en educació secundària obligatòria, per estudiar mecànica. “Aquest programa m’ha motivat a tornar a estudiar perquè hi ha molta part pràctica, no tot és teoria com a l’institut: abans pensava que no servia i ara tinc més il·lusió en el futur perquè sóc conscient que si no tens estudis és difícil progressar”.

Ara el Juan està fent el curs d’accés als cicles formatius de grau mitjà per poder estudiar pintura mecànica, l’àmbit que li ha interessat més del programa que va fer l’any passat: “Haig de treure una nota alta per accedir-hi, però ho veig factible. Sé que si m’hi esforço podré dedicar-me a la mecànica. El professorat d’ara es preocupa molt més per mi, em tracten millor que a l’institut, on es limitaven a impartir la matèria”.

Un cas similar és el de Nerea Mariño, que va deixar d’anar a classe a 4t d’ESO: “Els estudis m’anaven molt malament, vaig aguantar fins al primer trimestre, però no me’n sortia. A la meva mare sempre li deia que era burra, que no podia seguir el nivell”. L’assistenta social que l’atenia pels problemes que tenia a casa li va parlar d’El Llindar i va concertar una visita: “La vida m’ha canviat moltíssim, abans estava perduda i ara tinc un horitzó”.

Va començar amb un PQPI de perruqueria i estètica, va seguir un segon curs becada i aquest any té un contracte laboral als matins al centre de formació i assessorament en imatge personal Cebado - El Llindar, i a les tardes fa un grau mitjà de perruqueria perquè vol ser estilista. “Si m’haguessin dit ara fa tres anys que tindria feina i estaria fent un grau mitjà no m’ho hauria pas cregut”.

Generar ocupació

El Llindar neix el mes de desembre del 2004 amb el projecte Aula Taller, concebut per ser un espai alternatiu per acollir i educar aquells adolescents i joves exclosos del sistema educatiu reglat en una comarca, la del Baix Llobregat, molt castigada per l’abandonament escolar. El model educatiu de la fundació aposta per recorreguts més llargs que combinen la formació i la feina. És la denominadaescola de segona oportunitat, que engloba des d’una ESO adaptada fins a itineraris individualitzats -per incorporar-se si ho volen a la FP- amb horaris flexibles, grups reduïts i atenció personalitzada d’un tutor de referència que els orienta en tot el procés.

Amb convenis de col·laboració amb entitats del tercer sector, l’administració pública i empreses locals que atorguen beques perquè puguin seguir amb els estudis, els alumnes poden treballar per posar en pràctica els seus coneixements en la seva estrena al mercat laboral. Això passa per fer un treball específic per adaptar els continguts formatius a les necessitats laborals, especialment de petites i mitjanes empreses.

Però El Llindar ha fet un pas més i ha creat centres de formació, com el de bellesa en col·laboració amb la cadena de perruqueria Cebado, que funciona des del 2010. “Una alumna volia fer perruqueria i a través d’uns amics vaig contactar amb la propietària, Patrícia Cebado, que va estar d’acord de seguida que hi fes pràctiques. El segon any ja hi va anar un grup i el tercer vam decidir crear el centre”, apunta Begonya Gasch, directora d’El Llindar. Una aposta que genera ocupació directa: “Que tinguem el nostre propi saló de bellesa fa que generem llocs de treball de manera directa, com amb la Nerea, tot i que també fem serveis externs a particulars i a residències de gent gran i Cebado també es queda alumnes que té en pràctiques als seus establiments. Tenim una borsa de treball important”.

L’èxit de la iniciativa ha motivat que El Llindar ja prepari per al curs vinent l’obertura d’una escola de restauració a l’Hospitalet de Llobregat en un espai cedit per l’Ajuntament, que oferirà servei de bar i restaurant. I que es plantegi obrir nous centres de formació d’edificació i manteniment d’edificis -servei que ja ofereixen de manera fixa a l’Institut Provençana de l’Hospitalet- i també de mecànica.

La formació prèvia és cabdal per a la professionalització. En aquest sentit, Gasch lamenta que el PQPI, ara rebatejat per la Lomce sota el nom de programa de formació i inserció (PFI), tingui una durada tan curta: “Els nostres alumnes que treballen porten tres anys fent formació, tot i que l’administració només n’ofereix un, un temps que considerem insuficient. Amb 1.000 hores és complicat que trobin feina. Nosaltres ampliem l’itinerari amb beques i formació dual a mida perquè el lloc de formació sigui l’empresa, que és l’escola mateixa”.

Joves i atur

Les dades de fracàs escolar a Catalunya posen en relleu que queda molt camí per recórrer. Un 24% dels alumnes abandonen els estudis el primer any després de l’ESO i un 15% no acaben ni els estudis obligatoris. Jordi Plana, gerent de serveis d’educació de la Diputació de Barcelona, remarca: “Hem baixat del 26% al 24% l’últim curs, però la dimensió de la tragèdia continua sent molt alta i ens mantenim a la cua d’Europa”. Els programes de segona oportunitat són, a parer seu, un bon instrument per reduir el fracàs escolar i facilitar la seva entrada al món laboral, tenint present que els alumnes sense qualificació són els que configuren el 45% de població juvenil d’entre 16 i 24 anys que ara estan a l’atur.

Abans deixaven els estudis i es posaven a treballar a la construcció, però amb la crisi ocupen places i carrers -diu Plana-. Les escoles de segona oportunitat són una bona alternativa per als estudiants que han sigut expulsats del sistema educatiu perquè apaivaguen la seva desafecció cap a la formació”.

El miler d’alumnes que participen aquest curs en la vintena llarga de programes finançats per la Diputació representen l’esperança a l’hora d’atenuar aquests percentatges. Més enllà dels cursos d’accés a cicles formatius de grau mitjà, Plana posa com a exemple les escoles d’adults per demostrar que les tendències s’estan revertint: “Si abans estaven plenes d’immigrants, ara els joves són el col·lectiu més present a les aules, perquè han assumit que si no es formen no poden accedir al mercat laboral”. Coincideix amb Gasch que la formació que s’ofereix per als programes d’inserció hauria de ser més llarga: “Són poques hores per a la professionalització. Aconsegueixes que es tornin a enganxar al sistema educatiu perquè després entren a cicles formatius, tot i que tenen moltes carències socials. Però no hi ha mai prou inversió”.

La directora d’El Llindar avala els beneficis de l’escola de segona oportunitat: “No valorem el percentatge d’èxit només amb aprovats o suspesos. El més important és que arriben sense ganes de fer res, desmotivats, i aquí s’adonen que tenen un futur. Només un 1% abandonen la nostra formació, perquè la gent no vol fracassar. El que cal és adaptar la metodologia, repensar el sistema”. Un sistema que impedeix, segons Gasch, una atenció personalitzada: “És un sistema molt poc flexible que no acull les particularitats que hi ha en una aula, els alumnes que necessiten més temps, que van tenir dificultats a primària i perden el tren, que necessiten un acompanyament subjectiu”, apunta.

A banda de lamentar que els programes de formació no tinguin continuïtat, la directora d’El Llindar critica que estiguin “subjectes a la lògica de la subvenció i que s’obri la convocatòria ara al mes de desembre”: “Així només aconsegueixes deixar penjats tots aquests mesos els joves que volen tornar a estudiar. El fracàs s’ha de combatre articulant les bases del sistema d’una altra manera”. Encara que tot vagi més lent del que voldria, Gasch no pot evitar somriure quan pensa en algun dels joves que han aconseguit recuperar malgrat tenir-ho tot en contra. La majoria només necessitaven una segona oportunitat.

http://www.ara.cat/suplements/criatures/Escola-oportunitat-Combinar-recuperar-destudiar_0_1274272577.html

14 de gener 2015

El dia 21 de gener se celebrarà el Dia Europeu de la Mediació.

El Consell d'Europa va ser la primera institució europea que va manifestar la necessitat d'instituir, promoure i reforçar la mediació com un procediment de resolució de conflictes i es va materialitzar en la Recomanació nº R (98) 1, sobre mediació familiar, aprovada pel Comitè de Ministres del Consell d'Europa.

El Departament de Justícia, juntament amb un conjunt d’institucions relacionades amb la promoció de la mediació i la col·laboració de més de 30 institucions, han organitzat la celebració el 21 de gener del Dia Europeu de la Mediació per promoure la mediació entre els ciutadans i donar-ne a conèixer les característiques i avantatges com a procediment per a la resolució de conflictes. 

Així, es duran a terme diverses activitats arreu de Catalunya i la celebració conclourà a Barcelona amb un acte conjunt de les institucions que hi participen.

El Departament de Justícia, a través del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, ha organitzat les activitats següents:

Punts d'informació a la Ciutat de la Justícia
Lloc: Ciutat de la Justícia, edifici C (Gran Via de les Corts Catalanes, 111. Barcelona) i edifici H (Avinguda del Carrilet, 2. L'Hospitalet de Llobregat)

Entitats organitzadores: Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya del Departament de Justícia, Grup Europeu de Magistrats per la Mediació (GEMME), alumnes de màsters i postgraus de mediació de les universitats col·laboradores

Mediacions ràpides a la Ciutat de la Justícia
Horari: 9-14h

Lloc: Edifici C de la Ciutat de la Justícia de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 111. Barcelona)

Entitats organitzadores: Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, GEMME, Fundació IDEC de la Universitat Pompeu Fabra, Fundació IL3, Facultat de Dret i Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, Fundació Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya

Acte de cloenda
Horari: 17.30-20.30h

Lloc: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (c/ Ausiàs Marc, 40. Barcelona)


Totes les activitats del Dia Europeu de la Mediació

Institucions organitzadores del Dia Europeu de la Mediació

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya del Departament de Justícia, Cambra de Comerç de Barcelona, Col·legi d'Advocats de Barcelona, Col·legi de Notaris de Catalunya, Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, Col·legi d'Administradors de Finques, Associació Catalana per al Desenvolupament de la Mediació i l'Arbitratge, Associació de Professionals de la Mediació de Conflictes de Catalunya ACDMA, i GEMME.

http://justicia.gencat.cat/ca/ambits/mediacio/dia_europeu_mediacio/

Dret de l’infant a ser escoltat en el dret de família de la Unió Europea. Especial referència a França

Esther Susin Carrasco, Advocada 
Doctoranda en Dret Internacional Privat 

Des de la promulgació de la Convenció sobre els drets de l'infant de 1989 (CDI), els països signants, pràcticament tota la comunitat internacional, s'enfronten a la necessitat i l'obligació d'una deguda i correcta aplicació dels principis rectors que afecten els drets de l'infant. 

Independentment dels drets nacionals de cadascun dels estats membres de la Unió Europea (UE), aquesta també ha de legislar d'acord amb els principis inspiradors de la Convenció per tal que les seves normes s'adaptin als drets que aquest instrument internacional reconeix als nens i els compleixin. No obstant això, el dret de la Unió Europea delega en cadascun dels estats part la forma en què es porti a terme l'audiència de l'infant, per això és convenient i necessari que coneguem com es controla en els diferents països aquest dret reconegut a la infància.

http://dixit.gencat.cat/web/.content/home/04recursos/02publicacions/02publicacions_de_bsf/04_familia_infancia_adolescencia/butlleti_infancia_articles_2014/links/juridic-82.pdf

13 de gener 2015

Llenguatge i aprenentatge en els infants procedents de l’adopció internacional

Mireia Sala, Psicopedagoga i logopeda. TRIVIUM. FPCEE Blanquerna-Universitat Ramon Llull 
Ignasi Ivern, Dr. en Psicologia i logopeda. FPCEE Blanquerna-Universitat Ramon Llull 

L'adopció comporta una experiència emocional tan impactant que resulta comprensible que la majoria d'investigacions s'hagin centrat en qüestions com la separació, el vincle, la identitat, el grau d'externalització i internalització dels problemes de comportament, etc. Els aspectes afectius han estat tractats de manera recurrent, però cada cop més apareixen interessants investigacions sobre el desenvolupament cognitiu, l'adquisició del llenguatge i els processos d'aprenentatge. En aquest sentit, estudis realitzats en països amb més experiència en adopció indiquen que els nens adoptats internacionalment, com a col·lectiu, tenen nivells de rendiment escolar inferiors i, per tant, constitueixen un grup de risc (Dalen & Saetersdal, 1992; Dalen & Rygvold, 1999). 

Si bé la variabilitat de circumstàncies possibles prèvies a l'adopció ens obliga a ser cautelosos a l'hora de fer generalitzacions, alguns aspectes com a) l'edat d'adopció b) el país de procedència i c) les condicions en les quals han viscut els nens, són crucials per comprendre la seva adaptació i desenvolupament. 

http://dixit.gencat.cat/web/.content/home/04recursos/02publicacions/02publicacions_de_bsf/04_familia_infancia_adolescencia/butlleti_infancia_articles_2014/links/profunditat-82.pdf

12 de gener 2015

Reportatge sobre denúncies en un centre de menors

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/Telenoticies-vespre/Reportatge-sobre-denuncies-en-un-centre-de-menors/video/5426615/

Tu m'aprens. Memòria i oblit d'un aprenent de mestre

Autor: Jaume Cela,Editorial: Graó 

Si tal com s'afirma en la introducció d'aquest llibre "viure és conviure amb la memòria", podríem deduir que la memòria ens ajuda a construir-nos d'una determinada manera. Tu m'aprens no és un llibre de memòries. És un llibre sobre la memòria on l'autor reflexiona a partir d'allò que recorda, a partir d'alguns dels moments que l'han fet ser com és. Així, aquesta memòria es projecta en el present i en el futur, ajuda a donar sentit al dia a dia on el mestre intenta respondre a les necessitats que té la persona a qui acull i acompanya en el procés de descobriment del món. Potser és per això que l'autor creu que una manera de definir què significa educar és la següent: compartir la interpretació que fem del món.

Aprendiendo a volar

Susana Martín / ICAL . Yoana Martín Sánchez, responsable del piso del Proyecto Acompaña en Salamanca junto a Mamadou, uno de los beneficiari...