Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2020

Las palabras y acciones desde la educación social marcan la diferencia

Imatge
Vídeo sobre “ Las palabras y acciones desde la educación social marcan la diferencia ”   La violencia de género en el contexto educativo aumenta. Las campañas de sensibilización y de información nos muestran únicamente la punta del iceberg. Porque, aunque se trata de argumentar las causas y definir los protocolos a seguir, las cifras de violencia aumentan cada año. Las educadoras y educadores sociales estamos capacitados para hacer más tangible esa igualdad de género que se proclama, porque no sólo podemos trazar estrategias sino intervenir cuando sea necesario. Es vital dominar conocimientos específicos. También estar en el lugar adecuado para desarrollar esa faceta humana que nos permite llegar a las personas vulneradas. La educación social es el punto de partida. Y es precisamente lo que hemos logrado las educadoras y educadores sociales, intervenir en momentos puntales, acompañar, asesorar, asistir. Las palabras y acciones desde la educación social marcan la diferencia.

Aprendre a viure amb (sense) por. Laura Pinyol

“El curs no s’assemblarà a cap altre. I, davant d’això, el favor més gran que ens podem fer, i podem fer als nostres infants, és saber conviure amb la incertesa, per aprendre a viure sense por D’aquí a poc més de quinze dies comença el curs esco­lar. Per a milers d’alum­nes, la tor­nada a les esco­les es pro­duirà mig any després que es tan­ques­sin, al març, amb l’inici de la pandèmia. Aquests mesos de con­fi­na­ment, deses­ca­lada i represa, hau­rien d’haver ser­vit per fer-nos ado­nar del sen­tit social que té l’escola. L’escola no és una cor­retja de trans­missió de conei­xe­ments i con­tin­guts que es puguin subs­ti­tuir per eines de tre­ball a distància, per via de la con­nexió, les vide­o­con­ferències, el segui­ment de matèries en línia i el lliu­ra­ment de tre­balls a través del class­room. L’escola no pot ser només això. El con­fi­na­ment ha accen­tuat les diferències entre les pos­si­bi­li­tats de cadas­cuna de les famílies d’acom­pa­nyar i dedi­car temps a l’esco­la­rit­zac

Inici de curs escolar: massa preguntes sense resposta per Verónica Landa

Imatge
Ja des de l'inici de l'Estat d'alarma el debat sobre l'educació estava servit. Ara, set mesos després, es preveu un inici de curs diferent i amb moltes incògnites, que aixeca polseguera de la comunitat educativa, tant del personal docent i no docent com de les famílies. Que és això dels grups estables? Mascaretes sí o mascaretes no? Distància social a les aules? Com? Baixaran la ràtio? Però, com ho faran si no augmenten personal docent i aules? La comunitat educativa es queixa, i amb molta raó, que no hi ha un protocol clar, més enllà del que va sortir fa unes setmanes i que estava enfocat a la detecció i contenció de casos sospitosos i positius. Com recull el manifest de l’Agrupació de Docents i Personal de Suport Educatiu en Risc: "Les mesures planificades pel Departament d’Educació són més reactives que previsores, ja que no recullen quines accions es duran a terme per evitar contagis entre persones asimptomàtiques. De la mateixa manera, les declaracions respon

Documentación y experiencias sobre Educación Social en Centros Educativos

Imatge
En el portal www.eduso.net ( La Puerta a la Educación Social ) estamos construyendo un Centro de Recursos donde es posible encontrar documentación ordenada y catalogada por Categorías , Ámbitos , Etiquetas, Territorios … Hay te acercamos documentación y experiencias sobre un tema de especial actualidad: Educación Social en centros educativos .  Puedes encontrarlo en la ruta y apartados siguientes: Ámbitos Escolar Educación Social en centros educativos Documentación Experiencias Formaciones https://www.eduso.net/documentacion-y-experiencias-sobre-educacion-social-en-centros-educativos/?fbclid=IwAR2JuE1lWzyJbdxZTeobw45m6JTZPQATs2MHB_Ytdx_mZtp0jmXf0vodQGI

Sense ocupació estable ni futur clar: com la inseguretat laboral afecta a la salut de persones joves per Lis Gaibar

Publiquem un article aparegut avui a la web de notícies " El Salto " avui mateix sobre la situació del jovent en el mercat laboral. L'autora Lis Gaibar explica l'enorme precarietat que pateixen els joves. Una recerca realitzada en el nord d’Itàlia exposa la relació entre inseguretat laboral i salut mental en les persones d’entre 18 a 40 anys. Les últimes dades recullen un descens de la desocupació també entre menors de 25, però la inseguretat laboral continua prevalent: contractes temporals, escassa sensació de control sobre el futur i incapacitat per a planificar-se la vida és el pa de cada dia d’una generació que no percep que la seva situació vagi a millorar. Moltes de les informacions publicades en mitjans que es refereixen a joves en les últimes setmanes fan al·lusió als rebrots. Les dades oficials no concorden, en canvi, amb el constructe d’una espècie de massa despreocupada i aliena a l’evolució de la pandèmia: la taxa d’atur juvenil s’havia disparat en el sego

Black Lives Matter: Menys policia i més educació social? per Marc Ferrer

Imatge
El moviment Black Lives Matter (BLM) ha posat sobre la taula el paper racista i opressor de la policia, en aquests dos últims mesos, no només als EUA sinó que també a la resta de món. Disminuir el pressupost de la policia i augmentar les partides pressupostàries dels agents educatius, estan entre les seves demandes. Foto: REUTERS / Andrew Kelly Una de les demandes expressades en el marc del moviment BLM després dels aixecaments inicials a Minneapolis, per exemple, el Consell de la Ciutat de Minneapolis ha estat dissoldre la policia, mentre que altres ciutats, com Los Angeles, es van afanyar a aprovar una legislació per reduir els pressupostos de la policia. En contraposició, el moviment proposa augmentar les partides pressupostàries de treballadores socials, i la presència de més educadores socials, com reflecteix l’activista de BLM Sarsour que va expressar en Democracy Now!: "Més de 50.000 persones van sortir als carrers amb nosaltres, i tenim una sèrie de demandes. Deixin que el

La falsa denunciante de un abuso de menores se enfrenta ahora a 4 años de prisión

La pesadilla frente al sospechoso, José V, de 43 años vecino de Murcia, comenzó cuando se decretó su ingreso en prisión provisional en abril de 2016 acusado de supuestos tocamientos, masturbación y penetraciones a dos menores de 5 y 9 años , familiares entre sí. La Juez ordenó su encierro, diciendo « hay indicios suficientes para a priori imputarle » esos dos delitos de abuso o agresión sexual. Explicó que el médico forense que examinó a las dos menores « considera que el relato de estas es coherente » y recalca que existen « datos colaterales » que vienen a reforzar la denuncia. A ello se sumaba otra denuncia por abusos sexuales a otra niña de 10 años que ninguna relación tenía con las primeras y, también, que José V ya se enfrentó años antes al peso de la justicia y salió indemne. La Audiencia Provincial de Murcia lo absolvió en junio de 2004 de la violación grupal de una menor en Abanilla por la que fue acusado y por la que pasó más de un año en prisión provisional. Salió absuelto y

He sufrido en mis carnes el paso por la cárcel siendo inocente.

Imatge
Miguel Muñoz: ’EN JUNIO FUE CONDENADO A 19 AÑOS POR DOS DELITOS DE ABUSOS SEXUALES A MENORES, Y EL SUPREMO HA TUMBADO ESTA SENTENCIA Y HA QUEDADO ABSUELTO. Tras pasar 10 meses en prisión, hoy hace 34 días que está en libertad, pero Muñoz informa que “ el calvario continúa ” porque ahora su exmujer no le deja ni ver a sus hijos ni hablar con ellos por teléfono y que tendrá que denunciarla. Miguel Muñoz ha sufrido en sus carnes “ el paso por la cárcel siendo inocente ”, según relata a Confilegal. El pasado 9 de mayo hizo un mes en libertad, tras 10 meses en prisión. Había sido sentenciado a 19 años de cárcel.  Miguel Muñoz Herranz (Barakaldo (Vizcaya), 1970) estaba casado, con dos hijos, y trabajaba como comercial de electrodomésticos. Vivía en Barakaldo. Cuenta que en 2012 quedó en paro y “ a partir de entonces empezó a tambalearse todo ”. “ Buscaba trabajo, pero no conseguía y tras un año sin empleo mi matrimonio se rompió. A raíz de ahí, he vivido una pesadilla. Primero mi mujer prese

Gràcies

Imatge
  Pels vostres articles, cartes, comentaris i aportacions!

Els centres de menors, preocupats per com es garantirà la seguretat en la sortida dels infants per Ariadna Comas.

L’anunci de l‘ inici del desconfinaments dels infants a partir del dia 27 preocupa als treballadors socials, que fan la seva tasca en centres de menors. Fins ara, s’han trobat amb les limitacions d’espai d’aquests equipaments per poder complir amb les mesures preventives i d’aïllament decretades per les administracions. El sindicat UGT explica que les instruccions que han rebut per part de la Direcció d’Atenció a la Infància per abordar la crisi del coronavirus “ no es poden posar a la pràctica perquè la majoria d’instal·lacions no tenen espais per poder aïllar els usuaris ”. “ Els lavabos són compartits, els espais també i les habitacions estan ocupades per quatre o cinc nens ”, diu Pedro González, responsable d’UGT dels centres públic. La principal preocupació, els tests Les proves per detectar la covid-19 no estan arribant als centres de menors. Sense aquestes proves, els professionals no poden saber quins usuaris han estat contagiats. Un requisit “ imprescindible davant de la no

Qui són els sensesostre? per Anna Basanta

Imatge
Sovint escolto que les persones que viuen al carrer ho fan perquè volen, que són delinqüents o que són perilloses. Imagino que en qualsevol sector de la societat pot haver infractors, però ni és exclusiu de les persones sense sostre ni és majoritari en el sector del sensellarisme. No conec ningú que faci aquestes afirmacions sobre la suposada maldat dels sensesostre i que hagi parlat amb ells. Parlar amb ells i elles, passar hores, vol dir saber que, per exemple, el senyor (no posarem nom) va treballar sense contracte en una obra de la construcció i després de caure, quedar ferit greu i passar mesos a l'hospital, no va tenir dret a atur ni a una indemnització. Quan li van donar l'alta, va començar a viure al carrer. Parlar amb ells significa saber que troben a faltar a parelles que un dia van tenir, a fills que estan en una llar amb algun familiar, i vol dir també veure que l'alcohol és el que moltes vegades pren la paraula. Parlar amb ells significa saber que a un altre se

¿Qué es (y qué no es) una denuncia falsa? por Marisa Kohan

Las denuncias falsas tienen que ser probadas y sentenciadas . De lo contrario, rige la presunción de inocencia. Durante las últimas semanas muchos medios de comunicación españoles se han entregado a publicar informaciones en torno a la asociación Infancia Libre en las que se acusa abiertamente a varias madres, y a los profesionales que las atienden, de poner en marcha una especie de entramado de denuncias falsas contra sus exparejas. Noticias sin fuente identificada o identificable alguna que repiten, como un mantra, que existe un supuesto modus operandi común entre todas ellas: acusar a los progenitores falsamente de abusos sexuales contra sus hijos para incumplir el régimen de visitas, con la supuesta connivencia de algunos profesionales. Los citados medios olvidan mencionar que presentar una denuncia falsa es un delito y, que se sepa hasta ahora, ninguna de las mujeres detenidas por la Policía está siendo investigada o procesada por dicho delito. Lo que sí hay es una gran cantida

Per què no podem evitar dir mentides? per Dàlia R. Bonet

Per mentir s'entén l'acte de fer, voluntàriament, una asserció contrària a la veritat. Però en aquesta definició hi caben molts matisos i diferents graus de mentida. Existeix la mentida "pietosa " que deixem anar quan fem tard i diem que estem de camí, però la realitat és que encara no hem sortit de casa. Tècnicament és una mentida, però podria entendre's com a petit engany, perquè en realitat sí que tenim la intenció de sortir de casa. Només estaríem distorsionant el temps real. També existeix la mentida per evitar reprimendes, com la que diem al nostre cap quan arribem tard a la feina. Ens justifiquem dient que hem anat al metge, en comptes de dir-li la veritat, que és que ens hem adormit. Són mentides diferents, però tenen una cosa en comú: el nostre cervell dóna la ordre d'explicar una versió de la realitat que s'ajusta millor als nostres interessos . Ara bé: som realment conscients de la quantitat de vegades que arribem a mentir al llarg del dia? Quin