Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2023

Avui parlem sobre “delulu”...

Imatge
Segons alguns mitjans de comunicació és en les darreres dècades que ha augmentat l'interès per aquest tema, s’evidencia així un interès en aclarir i definir tot allò que es pot relacionar amb els factors d’estrès psicosocial Algunes persones parlen de “delulu” i ho relacionen directament amb una filosofia establerta entre els joves. Cert és que hi ha dades que situen en un 25% els nostres joves que prenen psicofàrmacs. La filosofia delulu ve de l'anglès delusional ('il·lusori'), definint-se com aquell que pretén evadir-se mentalment de la realitat prenent un rol imaginari, un pensament amb el que els joves poden ser el que volen ser i gaudir d’una vida que els interessa més i actuant en ella en plenitud. Aquesta creença té la seva base en una alteració de la percepció, en una interpretació errònia i personal de la realitat externa, que pot ser fins i tot incompatible amb la intel·ligència i el nivell cultural de la persona, la qual és persistent i no es pot corregir amb

Bon Nadal!

Imatge
 

VIDES MARCADES PER LA POBRESA I LA PRESÓ

Imatge
La comissió de delictes condicionats per l’entorn socioeconòmic o la impossibilitat de fer front al pagament de penes de multa aboca moltes persones als centres penitenciaris i a un escenari d’indefensió abans, durant i després de complir la condemna |  Una muda de roba, utensilis d’higiene personal i la documentació. Això és tot el que duu dins una motxilla Marouan Daif des que viu al carrer. El pes més feixuc que arrossega és el pas per la presó. Ha ingressat als centres del complex de Brians (Sant Esteve Sesrovires, el Baix Llobregat) en tres ocasions: vint dies, un mes i dues setmanes –respectivament– per no haver pagat multes derivades de delictes lleus els darrers quatre anys. D’alguna d’aquestes condemnes no se’n va assabentar fins que la policia va aturar-lo per dir-li que estava en crida i cerca. D’altres, quan els terminis per pagar o substituir l’ingrés per treballs en benefici de la comunitat ja havien expirat. Aviat podria tornar a estar entre reixes si no fa front al pag

El potencial transformador de la fotografia per treballar l’abús sexual infantil als instituts per Mar Domènech

Imatge
Des del 2017, l’Àrea d’Educació de Photographic Social Vision desenvolupa el projecte participatiu de creació fotogràfica Material sensible amb la Fundació Vicki Bernadet. Persones víctimes d’abús sexual infantil que ja han fet el seu procés amb terapeutes de l’organització realitzen aquest taller que els permet reconstruir el seu relat personal a través de la fotografia. Ara Material sensible també arriba als instituts. Nois i noies a partir de catorze anys tenen l’oportunitat de participar en càpsules educatives de fotografia per aprendre el seu potencial creatiu i analitzar-les visualment, i a la vegada, per sensibilitzar-se, reflexionar i debatre sobre l’abús sexual infantil. Un de cada cinc nens i nenes pateix algun abús sexual abans dels 17 anys i el 90% no ho explica a ningú fins a arribar a l’edat adulta. Aquesta dada esfereïdora és la que constantment ens recorda que tot i que estem avançant sobre la detecció de casos d’abús sexual infantil, encara queda molt de camí per recór

Avui parlem del test de Proust...

Imatge
Test de Proust. Eix El Qüestionari Proust és un test intemporal que és capaç de mostrar les veritats més amagades de les persones.  La capacitat cognitiva és aquella que tenim les persones que ens permet rebre la informació, processar-la, interpretar-la i dotar-la d’un significat. Quan fem les tasques habituals només utilitzem una part de la nostra capacitat i normalment en podem realitzar més d’una al mateix temps. El cas del Qüestionari Proust va començar essent un joc de saló a finals del segle XIX a França i Anglaterra, que pretenia trobar resposta a una sèrie de preguntes, sempre eren les mateixes. Proust li va aportar el nom en haver-lo fet dues vegades, alguns entrevistadors moderns l’utilitzen de forma habitual. Una de les formes més habituals de presentar una persona als mitjans escrits són els qüestionaris. Esdevenen com una mena d'entrevista de personalitat formada per una llista de preguntes de resposta breu. Aquests qüestionaris es fan a través d’un tipus de test i la

Avui parlem de la immobilitat tònica...

Imatge
La immobilitat tònica és una resposta cerebral involuntària davant la por. Esdevé una estratègia bàsica de defensa que fa disminuir la nostra capacitat de raonament actuant solament per reflexes i hàbits Paralitza, no permet lluitar ni demanar ajuda. Afecta principalment a la memòria i, com a conseqüència, qui la pateix explica el que ha passat d’una manera desordenada i confusa. La immobilitat tònica ens fa reaccionar davant del perill, amb una gran por, una restricció física i ens incapacita per escapar-nos. També es caracteritza per una gran immobilitat física i verbal, tremolors, rigidesa muscular, baixada de la temperatura corporal (sensacions de fred) i insensibilitat a l'estimulació intensa o dolorosa. "En xoc", "sense que pogués reaccionar", "amb por a la reacció de l'acusat"... Són frases que es repeteixen en molts escrits d'acusació per delictes de violència sexual. La majoria de les víctimes d'agressions sexuals queden paralitzad

Avui parlem dels Centres Oberts...

Imatge
Centre obert. Eix Els Centres Oberts esdevenen un recurs social i educatiu, adreçat a infants i adolescents, principalment als que tenen una situació de vulnerabilitat Els Centres Oberts formen part del sistema de Serveis Socials d’Atenció Primària (SSAP) i per tant, formen part de l’administració local. Poden ser de gestió directa per part de la pròpia administració o amb la gestió d’iniciatives socials. Segons la normativa establerta per la Generalitat de Catalunya un Centre Obert és un servei d'intervenció socioeducativa dirigit a infants i adolescents de 3 a 18 anys i a les seves famílies. El Centre Obert ha de donar suport, estimular i potenciar l'estructuració i desenvolupament de la personalitat, la socialització, l'adquisició d'aprenentatges bàsics i d'esbarjo dels infants i joves. Tanmateix també ha de compensar les deficiències socioeducatives amb un treball individualitzat, grupal, familiar, en xarxa i comunitari. A voltes els centres oberts organitzen ac

Criar un fill sense ser parella, una modalitat a l'alça

Imatge
Creix la coparentalitat: parelles no sentimentals unides per l'amistat i la complicitat que sumen esforços per compartir la criança Prolifera l'interès per altres formes de "fer família" com la coparentalitat, que separa la relació de parella del projecte de tenir fills, i que és una resposta individual a un problema social: la crisi de les cures, assegura l'antropòloga Bruna Álvarez, del grup de recerca AFIN , de la UAB. A la Lídia li ha costat trobar algú que quadrés amb ella, i ho ha provat fins a quatre vegades amb l'agència Copaternidad.com . I finalment ha fet matx amb un copare i estan posant moltes ganes i molts recursos per tenir un fill. Ara mateix, estan provant de quedar-se embarassats, però com que ja tenen una edat els està costant molt i és una de les parts més dures del procés, assegura ella. La Lídia s'ha decidit per la coparentalitat. "Perquè si no trobes una persona amb qui formar una parella emocional és molt difícil ser mare i et