Calidoscopi d'Educació Social

Del verbo jugar, el diccionario recoge diferentes definiciones: hacer algo con el fin de entretenerse, divertirse o desarrollar capacidades, pero también someterse a reglas, y no siempre para divertirse, también con el único fin de ganar dinero. Jugar es perder y ganar o ganar y perder, habilidades, tiempo, dinero o capacidad de controlarnos. Si el juego se transforma en una afición extrema de la que se pasa a depender, hablamos de adicción. Cuando todo ello se junta en un videojuego en manos de niñas, niños y adolescentes, ¿Cómo proceder? Sobre ello hablamos con el psicólogo Roger Ballescà, coordinador del comité de Infància i Adolescència del Col·legi de Psicologia de Catalunya. Videojuegos, algo que prácticamente todos los menores utilizan . Tres estadios diferencian los grados de atención de menores a los videojuegos. El uso como tal, el uso abusivo y la adicción. De lo primero, hay muchísimos. De lo segundo, bastante, y ahora durante el confinamiento todavía más. Y nos preocupa. L

Nuestros libros y leyes dicen que los servicios sociales son (o quieren ser) universales, pero ni las personas que trabajamos en ellos ni las que tienen responsabilidades políticas ni la ciudadanía en general sabemos identificar de forma clara y compartida alguna necesidad, problema o aspiración de todas las personas que corresponda abordar a los servicios sociales (sean públicos o de otros agentes). En esas condiciones es muy difícil aunar voluntades para el desarrollo, la mejora o la extensión de esta rama de actividades que, sin embargo, sentimos como necesaria, esencial, imprescindible. La pandemia y la emergencia que vivimos está sirviendo, posiblemente, para que nos hagamos más conscientes de nuestras necesidades, de lo que echamos de menos cuando se produce una alteración generalizada del funcionamiento social. Así, por ejemplo, tememos que se vea afectada nuestra salud y aprendemos sobre ella y sobre cómo prevenir su deterioro, individual y colectivamente. De igual modo, es

Diversos ex MENES (menors estrangers no acompanyats) porten diverses setmanes vivint en la mendicitat, en ser expulsats per la Comunitat de Madrid dels seus serveis de protecció en complir la majoria d'edat. Molts viuen a la vegada torn veritables inferns en els seus centres. La situació és dramàtica i es repeteix dia rere dia. Al parc de la Casa de Campo que envolta el centre d’acolliment de menors, on abans vivien i del qual van ser tirats en complir 18 anys, malviuen diversos adolescents immigrants. La seva situació legal no pot ser pitjor. Han perdut la “protecció” i la tutela del govern regional, en complir la majoria d’edat, però tampoc poden treballar ni estudiar, al no tenir la residència legal al país. Fins i tot hi ha diverses denúncies que malgrat poder demostrar mitjançant la seva documentació la seva condició de menor, són expulsats mitjançant resultats de proves mèdiques que diuen el contrari. Això els obliga a viure al carrer i a buscar-se la vida com poden. Actualme

“El lenguaje es la primera arma usada en un conflicto”. La frase pertenece a una inteligente, sensible y brillante película: «La llegada», basada en un relato de ciencia ficción de Ted Chiang: «La historia de tu vida». El film plantea la posibilidad de una guerra entre mundos. Suena a un tema “manido”, pero en esta ocasión es ciencia ficción de calidad, que nos invita, casi nos obliga, a reflexionar sobre un asunto crucial: “El egoísmo y el miedo no salvaran al mundo. Comprender el lenguaje de las emociones y a través de él al otro… si lo hará”. Quiero hablaros de empatía, de su verdadero significado y de su íntima relación con las emociones y los conflictos o la falta de comunicación entre las personas ¿Qué es la empatía? ¿Es un don, una habilidad, un ideal inalcanzable…? Leía en un reciente estudio que la empatía ha disminuido considerablemente en los últimos 30 años. Una investigación de la Universidad de Michigan concluía que los niveles de empatía de estudiantes universita

https://www.facebook.com/miguel.medinatorres.5/videos/2798412766879004/?t=2

És important el tema de les pors. Si al setembre no han desaparegut, si van apareixent nous rebrots, el curs vinent podem trobar-nos amb un augment de l’absentisme de l’alumnat... i de baixes del professorat. Aula buida d’un mòdul prefabricat | VS Estem al mes de juliol. Un mes de mitges vacances per als docents. Habitualment era el temps de les tasques de tancament de curs, de preparació del proper, de formació personal o col·lectiva. Enguany tot és un xic diferent. Estarem fent aquestes tasques però estarem preocupats per com serà el nou curs, a més a més de la necessària preparació que estiguem duent a terme. Aquest mes també estan funcionant els casals d’estiu, les colònies i altres activitats de lleure que apleguen a criatures i adolescents que estaven a les aules. Bé, enguany han estat els darrers tres mesos a casa, més o menys connectats amb els seus centres escolars. Sembla que els casals han obert majoritàriament. Ha estat un xic diferent a les tímides obertu

Inici de la docència: 9 d'octubre de 2020. Lloc: Semipresencial. Campus Mundet de la Universitat de Barcelona. L’etapa que s’inicia amb la gestació fins als 3 primers anys és una de les més transcendentals del cicle vital. Alhora, el naixement, el post-part i els primers mesos de vida conformen un període crític, tant per als infants com per als progenitors, ja que amb el primer fill o filla ens convertim en mares i pares, i la família es transforma profundament. La complexitat que comporta la criança és universal. Totes les persones, quan transitem per aquesta etapa de la vida, som vulnerables i necessitem suport material, emocional, orientacions educatives i reconeixement social i polític. Les necessitats dels infants i progenitors durant aquest període són úniques i específiques. Per això, també úniques i específiques haurien de ser les respostes polítiques adreçades a la petita infància i les famílies. Existeix un consens generalitzat en dest

Data: Dimecres, 8, 15 i 22 de juliol, de 16 a 19 hores. Lloc: A distància. Plataforma Eteams. TALLER D'ARTISTA, a càrrec de Sandra March Taller d'artista emmarcat en la programació del Projecte Javelina, adreçat especialment a treballadors i treballadores del món sanitari i social. La proposta del taller és manifestar, a partir del cosit i el brodat, el nostre malestar, expressar de manera creativa les nostres queixes puntada a puntada, denunciar a partir del sargit, amb l’objectiu de construir una publicació conjunta tèxtil elaborada amb els pedaços de teles brodats dels participants. A càrrec de: Sandra March. L’objectiu de l’obra de Sandra March és fer universals les històries quotidianes, i convertir els petits gestos i les accions més comunes en protesta i denúncia social. Treballa a partir de projectes artístics multidisciplinaris, que es concreten en instal·lacions, accions i publicacions, amb el cos, la biografia i el gènere com a fils conductors

« Me gustaría que en septiembre las escuelas no se preocuparan por saber si sus alumnos se acuerdan de las clases que han recibido por pantalla o de lo último que aprendieron antes de la cuarentena, sino de todo lo que han aprendido estos meses en casa, que han sido muchas cosas ». Hablamos de la pandemia y sus consecuencias con Francesco Tonucci. “ Tengo 80 años y es la primera vez que he vivido una experiencia así, imagínate lo que ha sido para los niños ”, comenta Francesco Tonucci, pedagogo italiano, alter ego del dibujante Frato, y una de las voces mundialmente más respetadas en materia de infancia. La cuarentena le ha dejado recluido en casa durante tres meses y le ha aclarado la agenda, pero ha estado tan activo como siempre en su lucha por que los adultos escuchemos más a los niños, sin filtros ni prejuicios. Y que las ciudades se desarrollen pensando en ellos y no en los coches o las prisas. Hace unos días Tonucci participó en un webinar sobre la importancia de la partici