Calidoscopi d'Educació Social

L’ictus és encara una malaltia poc coneguda, estigmatitzada i que sovint va lligada a un aïllament social Segons l’Organització Mundial de l’Ictus (SWO) una de cada quatre persones patirà un ictus al llarg de la seva vida. L’ictus és també la primera causa de mort entre les dones i la tercera en els homes, amb més de 12.200.000 de casos al món cada any. L’ictus correspon a una malaltia cerebrovascular, suposa una transformació de la vida de la persona que la pateix i també de la seva família i dels cuidadors/es, és a dir, del seu entorn més proper. Els educadors i educadores socials, orientem la nostra intervenció en la prevenció i la detecció d’aquesta malaltia, en un treball en xarxa amb altres professionals de la salut. Cal fer un treball d’informació i orientació vers la ciutadania, saber com actuar de forma ràpida en el moment en que es detecta. Hi ha grups de treball que col·laboren en projectes de recerca com Harmonics, Racecat i Ictusnet que ofereixen suport i acompanyament a l

La Universidad de Valladolid, junto a la de Barcelona, fue pionera en estos estudios superiores en los años noventa Manifestación en Valladolid de estudiantes y educadores sociales el 1 de abril de 2009 / Agencia Ical Los cinco partidos políticos representados en el Ayuntamiento de Valladolid (PP, PSOE, Valladolid Toma La Palabra, Podemos, Ciudadanos y el concejal no adscrito) apoyaron la moción corporativa para apoyar la regulación de la Educación Social, concebida como una profesión de carácter pedagógico que aplica prácticas de acción social y educativa en contextos variados: adicciones, menores, desarrollo comunitario, diversidad funcional, personas adultas, orientación familiar, dependencia, igualdad de género y violencia, inserción social, mediación, salud mental,.. El alcalde de Valladolid, Óscar Puente, explica el acuerdo institucional sobre la Educación Social En el documento en el que se basan las peticiones al Ministerio y a los colegios profesionales se recuerda que la Un

Laura Sánchez, educadora: “ Es un derecho de la ciudadanía, somos un sector esencial y nuestro fin se centra en luchar por un mundo mejor ” En estos tiempos se ponen de manifiesto las verdaderas necesidades que experimenta la sociedad. Gracias a la aparición de esta epidemia nos hemos dado cuenta de la importancia de algunos sectores que antes dábamos por olvidados o que, sencillamente, veíamos muy lejos de nuestras necesidades. Un ejemplo de esto es la educación social. Durante los meses de confinamiento las personas que componen este colectivo siguieron con su actividad poniendo por delante las necesidades de los que dependen de estos profesionales. Aunque ahora, después de todo lo sufrido en este año, se tome más conciencia de trabajos indispensables como psicólogo, trabajador social o educador social, sigue a haber un gran desconocimiento por parte de una mayoría de la población, que no es consciente de la labor indispensable que desarrollan los educadores y educadoras sociales. Ha

El passat 30 de març la seu del CEESC va acollir la presentació de les conclusions de l'Enquesta als treballadors/ores dels recursos residencials de protecció a la infància i l'adolescència elaborada per la Coordinadora d’Intervenció Social de la CNT Catalunya-Balears. Aquestes dades actualitzen les de l' Informe sobre la situació professional i laboral als diferents centres i recursos del sistema de protecció a la infància i l’adolescència de Catalunya , que va presentar el CEESC el desembre de 2019. L’enquesta, que han respost més de 170 professionals de centres de protecció a la infància i l’adolescència, retrata la precarietat laboral que viu el sector. De les dades es desprèn el perfil actual de les treballadores; contrasta la percepció de precarietat amb dades; i observa les deficiències existents per a poder fer un diagnòstic i poder donar visibilitat a les situacions existents. De les dades recollides podem destacar: Alta temporalitat del sector, que no garanteix la

160523_opinio “No sé si algú d’aquí ve de l’àmbit de la comunicació però… un prec: convideu aquesta gent a parlar d’una punyetera vegada -perdoneu l’expressió- en els àmbits de debat i reflexió públiques. Perquè és in-su-por-ta-ble escoltar determinats debats, escoltar determinades simpleses quan tenim dades objectives, serioses, que demostren fets fefaents i que podrien ajudar molt més que determinades tertúlies a afrontar determinades realitats complexes ”. Raül Romeva, que ha fet la seua segona tesi doctoral sobre el sistema penitenciar i, va ser convidat a la jornada sobre la taxa de reincidència penitenciària organitzada pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) del Departament de Justícia. L’exconseller de la Generalitat de Catalunya, exdiputat del Parlament de Cataluya i del Parlament Europeu i protagonista de la Causa Especial 20907/2017 del Tribunal Suprem d’Espanya va participar en aquesta acció de transferència del coneixement que va comptar amb diver

  Fa 16 anys que es va aprovar la Llei 12/2007, de serveis socials. Una Llei que feia que l'accés als serveis socials fos de caràcter universal per a tota la ciutadania. En els darrers temps,  el desplegament normatiu i la dotació econòmica d'aquesta Llei s'han vist afectats  entre d'altres motius per les crisis econòmiques i socials que la nostra societat està patint des del 2008, cosa que  ha afectat directament la qualitat  que s'està podent oferir a la ciutadania des dels serveis socials. Diversos ajuntaments de Catalunya, entre ells, el de  Lliçà d’Amunt , el  Prat de Llobregat  i el de  Martorell , han aprovat mocions per a la millora dels Serveis Socials dels municipis de Catalunya, a instàncies d'una campanya iniciada des del Sector de l’Administració Local de la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO de Catalunya. Aquests tres ens locals ens han fet arribar les seves mocions. Hi ha un desconeixement generalitzat de la feina que es fa als serveis s

Algunes estadístiques dels últims anys reflecteixen que 3r i 4t de primària és l’etapa on hi ha més bullying Titulars com aquest, “C. Gonzàlez, la jove que es va treure la vida a Gijón...” apareixen en els mitjans de comunicació i el debat està més que justificat, ens identifiquen amb unes situacions que massa sovint han estat viscudes per moltes generacions d’estudiants. Segons les darreres dades, dos milions de menors de l’estat espanyol, pateixen assetjament escolar, entre 200.000 i 280.000 a Catalunya. D'aquests dos milions de víctimes, entre cent mil i dos-cents mil sofreixen un assetjament d'alta intensitat. Hem pogut llegir en els mitjans també que cada vegada apareixen més casos de suïcidis i autolesions en adolescents, i els indicadors de salut mental són preocupants. El protocol contra l'assetjament entre iguals que s’aplica actualment és aquest . El bullying és el maltractament físic i/o psicològic deliberat i continuat que reb una persona per part d’un altre o a

Joves migrants en una imatge d'arxiu. ACN S’ha de demanar a la societat que els acull i accepta, que ha de jugar un paper més important i decisiu Els joves immigrants i els fills, filles d’una família immigrada tenen més dificultats en la seva transició a la vida adulta en diversos àmbits com el laboral, pel lloguer d’habitatges entre d’altres. Els menors estrangers no acompanyats són nois i noies menors de 18 anys, migrants, que es troben separats dels seus pares i sense la cura de cap altre adult. Els joves han de poder realitzar el seu itinerari a la vida adulta amb llibertat, amb les mateixes condicions que els altres joves. La major part dels joves que arriben a Catalunya procedeixen de països del Magreb, fonamentalment el Marroc i Algèria. Tot i això, per a alguns el viatge és molt més llarg i arriben sols des d'Europa de l'Est, Àfrica Subsahariana, Síria o Bangla Desh. Aquests menors recorren les mateixes rutes migratòries que els adults. En un viatge que pot durar m