Calidoscopi d'Educació Social

Quan els nostres fills eren petits i arribàvem a aquestes dates, tenien un gran interès en la bústia de casa. El motiu? Que de tant en tant hi havia catàlegs amb pàgines i pàgines a tot color i purpurina, plenes de tota mena de ninos, nines, artefactes i andròmines (de llibres només n’hi havia en el de l’Abacus). Amb el preu i sovint fins i tot amb un requadret en blanc sota cada joguina i aquella frase tan terrible de “Ho demano!” La meva dona i jo vam provar estratègies diverses (censura, desaparició, allunyament, lectura compartida…) i la que va quedar més va ser, segurament, la del desprestigi : un dia érem tots quatre a l’ascensor pujant a casa i, tot fullejant nosaltres el catàleg -per si hi havia alguna bestiesa especialment perillosa-, la meva dona va concloure: “Això és tòxic!” L’any següent, el nostre fill ens va sorprendre assenyalant un catàleg i dient: “Mireu, un tòxic!” D’ençà d’aquell dia, els catàlegs de regals -per a ells i per a nosaltres- són i seran sempre els “t

PER UN ANY PLE D'ENERGIES i LLIBERTATS 

Els adolescents són persones abans que adolescents i convé mirar-los i tractar-los com a persones. Fa tres anys vaig escriure una columna aquí mateix titulada: “Abans de res, persones”. Ho recalco sovint perquè moltes vegades en parlem com si els faltés un bull i actuem com si la nostra missió fos convertir-los en persones, quan resulta que ja ho són. Ens hi referim com si fossin bitxos raros, i el cert és que ens hi assemblem molt més del que ens pensem. I és curiós, però sempre que parlo o escric sobre adolescents m’adono que la majoria de coses que els passen ens passen també a les persones adultes. I la majoria de recomanacions per entendre’ns, comprendre’ns i relacionar-nos millor serveixen també per a les relacions adultes. Les diferències principals entre joves i adults són fruit de trobar-nos en etapes psicoevolutives diferents, se centren bàsicament en el diferent funcionament i maduresa del cervell i tenen més a veure amb qüestions de forma que de fons. Diferim en deter

Dos libros para trabajar la inteligencia emocional con nuestros hijos A Gemma Lienas siempre le ha interesado la inteligencia emocional. Y los niños, no sabemos si por inclinación natural o haciendo de la necesidad virtud, ya que durante muchos años ha tenido a media docena de nietos correteando por su casa al menos un día a la semana, y eso, quieras que no, desarrolla las técnicas de observación (y en as personas sensibles y empáticas como ella, es previsible que también de comprensión) del mundo infantil. El caso es que hace ya más de una década ese doble interés le llevó a crear un personaje, el hada Menta, que aparecía con su fresco aroma para ayudar a los pequeños de la casa (solo la veían los menores de 8 años) a lidiar con situaciones cotidianas que les generaban malestar emocional. El libro de Gemma Lienas, ilustrado por Sigrid Martínez (editado por B de Blok y en catalán por Navona). 18 euros Ahora muchas de esas historias, y otras nuevas, se publican en un sol

Són populars i han transcendit la societat que els va crear perquè connecten amb les necessitats de creixement de les persones. Jocs de tota la vida a reivindicar Què tenen en comú el joc de bales amb el fet i amagar o amb la gallineta cega? “Són jocs que han transcendit la societat que els ha creat”, diu Imma Marín, fundadora de Marinva ( www.marinva.es ) i presidenta d’International Play Association a l’Estat. Marín afegeix que els jocs populars “connecten d’una manera natural i primitiva amb les necessitats de creixement i desenvolupament de l’ésser humà”. Així de senzill i de complex alhora. D’aquesta manera, la baldufa, el io-io, les xarranques o seguir el rei, entre d’altres, són jocs que compleixen aquestes característiques, però a més “es troben fins i tot a diferents cultures i es mantenen al llarg del temps”, diu Marín. Un altre exemple de jocs transversals al món són els de falda. “ Los cinco lobitos o bé gateta moixoia o gateta paparoia són a totes les cultures des de

En els últims anys s’han consolidat a les cartelleres catalanes pel·lícules d’un alt valor artístic i pedagògic Podem portar les criatures a veure Frozen 2. De fet, sembla gairebé indefugible. Però hi ha més opcions. En els últims anys s’ha consolidat a la cartellera una alternativa a les grans produccions de Disney i companyia, formada per pel·lícules d’un alt valor artístic i pedagògic. Amb una sensibilitat diferent, un ritme més pausat i una mirada diversa, aquestes pel·lícules estan enriquint l’oferta cinematogràfica dirigida a la canalla. Al darrere d’aquest fenomen hi ha la feina de distribuïdores catalanes com Rita & Luca Films i Pack Màgic. La primera ha portat a les nostres sales films com Ernest & Celestine, El nen i el món o Zog, dracs i heroïnes, i la segona films com El regal de la Molly Monstre, Gordon i Paddy o El bosc de Haquivaqui. Són pel·lícules que sovint cuiden qüestions com els rols de gènere, representen tipus de família diversos i exploren temes rela

Els que han estudiat aquí ho tenen clar: són millor que el Prozac. Es multipliquen els cursos i tallers d'improvisació, teatre de text, monòlegs. Per a persones com tu i com jo. Ara està de moda pujar a un escenari Ni el pàdel ni la zumba ni el running. Ara el que està de moda és el teatre. ¿La teva feina és més repetitiva que la de Chaplin a ‘Tiempos modernos’? Apunta’t a teatre. ¿Vols ser el centre d’atenció aquest Nadal? Apunta’t a teatre. ¿Vols aprendre a relacionar-te i parlar en públic? No ens hem tornat bojos, no. El teatre és la resposta. En els últims anys han sorgit a Barcelona un bon grapat d’escoles dedicades, principalment, a ensenyar improvisació, teatre de text i monòlegs a persones com tu i com jo. Gent que no pretén dedicar-se professionalment al món de la interpretació, incapaç d’aprendre’s un text de memòria i que, possiblement, mai ha pujat a un escenari. ¿L’objectiu? Divertir-se, aprendre. ¿No t’ho creus? Passa, passa. No te’n penediràs. 1. Porta 4, s i b

Entrevista a Joan Santanach, escriptor, professor d’història de la literatura i pare de l’Eudald, l’Alma, la Iseu i el Guerau, d’11, 10, 8 i 2 anys. Especialista en Llull i Verdaguer, publica ‘Els vius’ (Meteora), sobre una jove mare viuda que viu la postguerra A casa érem tres germans i tots hem tingut uns quants fills. Tenir germans em sembla molt divertit i extraordinàriament formatiu. De tota manera, nosaltres som una família reconstituïda. Ni la meva parella ni jo ens havíem pensat mai que tindríem una família tan extensa. L’arribada del petit va actuar com a punt d’unió, de ciment per cohesionar la família. És poc habitual trobar famílies amb quatre fills. Si ho posessin més fàcil, més gent s’animaria a tenir-ne més. És un escàndol que una escola bressol pública costi gairebé quatre-cents euros mensuals. És normal que, fins i tot els que han nascut en famílies extenses i n’han gaudit, no tinguin més remei que aturar-se amb un o dos fills. O que optin per no tenir-ne

BON NADAL PER A TOTS i TOTES 

La entidad Aprodeme, que representa a 800 afectados, presenta tres denuncias para que se reforme el modelo Las familias denuncian " retiradas arbitrarias " sin mediar un juez y sin saber las causas por las que las separan de sus hijos La Asociación para la Defensa del Menor (Aprodeme), que representa a más de 800 familias a las que la Administración ha retirado a sus hijos, presentará este martes en Barcelona una denuncia colectiva para exigir la reforma total del sistema de protección de menores en España. La iniciativa se tramitará simultáneamente en tres instituciones y organismos: la Fiscalía del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el Síndic de Greuges y en la sede del Parlamento Europeo en Barcelona. La denuncia, que también se presentará en Madrid, documenta casos de cientos de niños "separados de sus familias de forma abusiva y brutal, una decisión que toman funcionarios sin que en ella intervenga ningún juez", señala Francisco Cárdenas, p

La Audiencia de Barcelona confirma una sentencia contra la retirada de dos menores Nieves, de 15 años recién cumplidos, y su hermano Adrián, de 12 años, duermen desde septiembre del 2015 fuera de casa. Ahora su regreso podría ser inminente. La razón de este presagio se debe a que la Audiencia de Barcelona ha confirmado el varapalo judicial a la Generalitat por la retirada de estos niños del hogar de Barcelona donde vivían desde hacía siete años con su madre Beatriz Ortigosa, que en el momento de los hechos estaba en fase de preadopción de los menores a los que había acogido. La Audiencia ha desestimado el recurso presentado por la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies contra la contundente sentencia del 6 de marzo de este año del Juzgado de Primera Instancia nº 15 de Barcelona. El recurso ha retenido al pequeño Adrián ocho meses más de la cuenta en un centro de menores de la Generalitat y ha alargado la fuga de Nieves del recinto donde, se supone, estaba bajo el co

Un juez de Barcelona tacha de " negligente " a Afers Socials por el desamparo de dos niños y obliga a devolverlos a su familia. La niña está fugada del centro y al pequeño no lo devuelven a su casa porque la Administración alega que puede recurrir la sentencia. Un juzgado de Barcelona ha ordenado al Instituto Catalán de Acogimiento y Adopción (ICAA) que devuelva “ de inmediato ” a su familia a los hermanos T. y P. que fueron retirados el 8 de septiembre del 2015 y desde entonces llevan 18 meses ingresados en un centro de menores. T., una niña que ahora tiene 14 años, ha pasado más tiempo fugada que en el centro. “ Algunas escapadas han durado seis meses ”, afirma O. B., madre de los pequeños. Y añade que la niña lleva meses sin aparecer por el recinto y vive en una localidad del área metropolitana de Barcelona. La Administración, para sacar a estos menores del hogar familiar, se basó en diferentes informes, que alegaban que los pequeños se encontraban “ en una gra

La DGAIA, después de dos sentencias en contra, devuelve a dos menores a su madre de acogida Afers Socials retiró a los hermanos del hogar familiar en el 2015 y los ingresó en un centro de protección Esta es una historia que comenzó como un cuento de miedo el 8 de septiembre del 2015, cuando la Generalitat retiró a dos menores del hogar familiar, y ha acabado este viernes teniendo un final feliz cuando Beatriz Ortigosa, Bea, ha recuperado a sus dos pequeños: Nieves, de 15 años, y Adrián, de 12. La dirección general de Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) ha convocado este viernes a esta mamá de acogida en fase de preadopción para comunicarle que tras 26 meses de penalidades, los menores vuelven con ella. Han hecho falta dos sentencias, una demoledora del pasado 6 de marzo del juzgado de Primera Instancia número 15 de Barcelona y otra, de similar argumento, de principios de noviembre, para que la Conselleria d'Afers Socials haya dado su brazo a torcer y todo hay

Cantant, compositora de fados i mare de la Greta, de 13 anys. El dissabte 23 de novembre presenta ‘ Tot el dia cantussejo coses sense ni adonar-me’n. M’ho fa veure la família. Hi ha un mecanisme inconscient pel qual una paraula o una frase em fa pensar en una cançó, i ja hi som. ¿I cantaves fados a la teva filla, quan era petita? Doncs no. El fado no pot cantar-se a mitges, no pot taral·lejar-se. És un gènere molt potent, molt visceral, i no serveix gaire per entretenir criatures. Pensava que els fados sempre eren tristos... És cert que n’hi ha molts que són nostàlgics, tristos, tràgics, que parlen de desamor, de gelosia, de llunyania, de saudad e. Però també n’hi ha que parlen de coses quotidianes, de tafaneries de personatges de Lisboa... ¿I no has compost cap fado dedicat a la teva filla? Abans de ser mare vaig escriure la lletra dedicada a una hipotètica futura filla. Es diu Desejo. Com fa? Només una estrofa... “Nuvems são berços / de mãos quen

Zakaria y Hamza, de siete y seis años, viven en Amán. Son refugiados sirios. La de su familia ha sido una vida de ida y vuelta entre los dos países por culpa de la guerra y la pobreza. Para sus padres solo cuenta una cosa: que disfruten de la infancia que ellos no tuvieron. Conéctate EL DÍA COMIENZA con la ciudad de Amán a oscuras, cuando la llamada al rezo reverbera como el viento por las colinas. El padre entra en la habitación de los hijos, enciende la luz y les toca una pierna, y les dice buenos días, y los bultos se mueven bajo las mantas. Los dos hermanos se desperezan, se ponen en pie y hacen la cama. Saltan al suelo y pisan con sus pies desnudos sobre la moqueta de color rosa con dibujos de Angry Birds. En el baño, ante la luz verdosa del fluorescente, abren el grifo y comienzan las abluciones. Zakaria, que es el mayor y tiene siete años, lava sus manos, luego la boca, la nariz, los brazos, la cara, el pelo, las orejas. Después frota con agua el pie derecho y a contin