Calidoscopi d'Educació Social

Eix La sublimació, moralment inacceptable, es pot transformar en quelcom socialment productiu, tant des d’una vessant artística, com científica o cultural, aconseguint així reduir la tensió que pateix qualsevol persona Cercant la paraula subliminar al diccionari trobem que està formada per la combinació de prefix sub-, que significa “situat per sota”, i l’adjectiu liminar, del llatí limen, significa “llindar”. En realitat comencem a trobar aquest mots en textos del segle XIX, concretament relacionats amb la psicologia fent referència als estímuls que, per la seva debilitat o brevetat, no són percebuts conscientment, que acaben influenciant en la nostra conducta. Per tant, ens atrevim a afirmar, després d’una extensa recerca que ens referim a la percepció situada per sota del nivell de la consciència on l’estímul que la provoca és massa instantani o massa feble per recordar-lo i ser recordat, sobretot ser pres en consciència. En la psicoanàlisi, des dels seus inicis fins a la l‘actualit

Avui us parlem de les distorsions cognitives. Què són? Esquemes erronis d’interpretació dels fets i la informació, és a dir, formes equivocades d’interpretar tot allò que passa al nostre voltant. Les distorsions cognitives tenen conseqüències negatives per al nostre estat emocional. És important saber detectar-les i analitzar-les per a poder mantenir una actitud més realista i sobretot, positiva. Us expliquem quines són les distorsions cognitives més comunes: - Generalització excessiva: prendre un cas aïllat com quelcom comú. - Abstracció selectiva: treure conclusions amb tan sols una part del tota de la informació. - Polarització: portar els nostres pensaments a l’extrem; o tot o res. - Desqualificació d’allò positiu: treure valor a tot allò positiu que fem bé. - Llegir pensaments: creiem que tenim la capacitat de llegir el pensament de les altres persones o conèixer les seves intencions. - Endevinar el futur: fer prediccions sense cap tipus de fonament. - Magnificació i minimització:

Primera entrega: la personalització Les distorsions cognitives són hàbits de pensament que fem servir contínuament per interpretar la realitat, encara que en realitat (tot i la redundància) el que fan es posar-nos en problemes perquè fan una interpretació esbiaixada i irreal. Per exemple, quan li diem a un amic de quedar i no pot, pots prendre-ho simplement com una decisió per manca de temps, o pots prendre-ho com un rebuig i donar-li així un nou flagell a la teva autoestima. Les distorsions afecten moltes persones que no són conscients que tenen malestar a causa d’aquest tipus d’hàbits. Aquesta és la finalitat d’aquest article i els que estan per venir: cridar a veus que les distorsions cognitives existeixen i que són culpables de molt del nostre malestar. Així que si et veus reflectit en aquestes línies o coneixes a algú que tingui aquest tipus de dificultats: ajuda’t i ajuda’l. I si creus que sol no pots, deixa’m acompanyar-te en aquest procés de canvi cap al teu futur desitjat. Co

Passem la major part del nostre temps pensant. Les imatges i idees se succeeixen amb molta rapidesa, i amb una freqüència gairebé sorprenent. Alguns d’aquests pensaments poden ser gairebé imperceptibles, o dit d’una altra manera, automàtics i inconscients. D’altres, en canvi, són especialment excel·lents i significatius, poden tenir una major durada, i generen un impacte emocional molt més gran. En aquest últim cas ens acostem al concepte de distorsió cognitiva. Les distorsions cognitives, tal com van ser definides per Beck (1963) en la seva teoria sobre la depressió , consisteixen en errors a l’hora de processar la informació, al interpretar les diferents situacions. Això provoca que apareguin sentiments negatius en relació a aquestes situacions i a nosaltres mateixos, i facilita que es mantinguin les creences negatives sobre nosaltres, el món i el futur. Tots hem pogut experimentar alguna vegada alguna distorsió, tot i que són principalment comunes en problemàtiques com l’ansietat,

La denuncia falsa es un delito que comete aquella persona que imputa falsamente y a mala fe una serie de conductas punibles a una persona concreta. Las consecuencias de una denuncia falsa son graves y se regulan en el Código Penal. ¿Qué es una denuncia falsa? Una acusación falsa o denuncia falsa es una actuación realizada ante una autoridad policial o judicial en la que se imputa a una persona un delito a sabiendas de su falsedad. Está regulado en el artículo 456 del Código Penal, en el Título XX (Delitos contra la Administración de Justicia), Capítulo V (de la acusación y denuncia falsas y de la simulación de delitos). 1. Los que, con conocimiento de su falsedad o temerario desprecio hacia la verdad, imputaren a alguna persona hechos que, de ser ciertos, constituirían infracción penal, si esta imputación se hiciera ante funcionario judicial o administrativo que tenga el deber de proceder a su averiguación, serán sancionados: 1.º Con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa

genocidi m. [PO] [DR] [AN] Exterminació d’un poble, d’un grup ètnic, etc. [Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans] Des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya expressem l’alarma davant de la passivitat de les nostres institucions cap al genocidi que l’estat d’Israel està perpetrant contra la població civil de Palestina. Des de la solidaritat internacional, veiem amb profund dolor el bombardeig d’equipaments bàsics per a la vida de la població palestina i la vulneració del dret internacional, a més de la brutal repressió cap a les persones que es manifesten en contra dels atacs. Aquesta situació va en contra dels valors de defensa de la diversitat i la inclusió que educadores i educadors socials defensem en el nostre exercici professional. Demanem, com ja han fet abans altres organitzacions i col·lectius, un posicionament ferm de les nostres institucions contra aquest sistema de segregació, separació i degradació humana instaurat per l’esta

El abandono de nuestros padres, de nuestra pareja, en la infancia o incluso de la sociedad, produce una herida que no se ve, pero que uno siente con daño cada día. Porque es un vínculo roto por donde antes se nutrían nuestras emociones y nuestra seguridad. Pero, hay un aspecto que debemos tener en cuenta: el abandono no solo se produce por una ausencia física. El abandono más común es aquel donde deja de existir una autenticidad emocional, ahí donde aparece el desinterés, la apatía y la frialdad. La idea de este vacío no tiene edad, es algo que todo niño va a percibir y que, por supuesto, llega a devastar a cualquier adulto. Para ello puedes contar con nuestro centro de psicólogos especialistas en terapia infantil en Madrid. Suele decirse que para entender lo que supone ser abandonado, “uno tiene que ser abandonado”. No obstante, eso algo que nadie merece, porque con cada ausencia perdemos una parte de nosotros mismos, y ninguna persona debería padecer este sufrimiento. Las implicaci

La pèrdua d’un ésser estimat, encara que no és sempre una cosa inesperada sí que resulta ser, en la majoria dels casos, una cosa dolorosa.  La paraula dol significa l’afrontament que una persona ha de fer davant la pèrdua d’un ésser estimat. D’aquesta manera, la pèrdua d’un familiar o amic ens descol·loca perquè és una situació que requereix una adaptació a les noves circumstàncies i passar per un procés emocional molt dur. En el cas que el dol sigui per la mort d’un fill, aquest fet canvia els paràmetres de la situació. Habitualment, les persones viuen centrades en el seu dia a dia, en les seves rutines, deixant en l’oblit que tot ésser viu neix i mor. En el passat la mort es concebia com a part de la vida. Així, no s’etiquetava com un succés traumàtic o de difícil gestió emocional. Els pares tenien diversos fills i si algun moria per algun motiu ho assumien amb major facilitat que en l’actualitat. Avui dia nostra pròpia mort ens sembla inconcebible, imagineu-vos la d’un fill… és sim

Serveis socials. Eix Les competències pròpies dels serveis socials bàsics les assumeixen els Consells Comarcals en aquells municipis de menys de vint mil habitants Els ens locals supramunicipals han de donar suport tècnic, econòmic i jurídic als ens gestors de les àrees bàsiques de serveis socials, oferir serveis d'informació i documentació a les àrees bàsiques de serveis socials i programar els serveis socials en llur àmbit territorial, d'acord amb els criteris de planificació i coordinació. En la promoció i la gestió dels serveis, les prestacions i els recursos d'atenció social especialitzada per a garantir la cobertura de les necessitats socials de la població de llur àmbit territorial, en l'associacionisme i els projectes comunitaris. Les àrees bàsiques de serveis socials esdevenen la unitat primària de l'atenció social per la prestació dels serveis socials bàsics, per una població mínima de vint mil habitants. En el cas dels municipis de menys de vint mil habit

Els serveis socials formen part de l'estat del benestar, igual que la seguretat social, el sistema de salut, el sistema d'educació, les polítiques per a l'ocupació, les polítiques d'habitatge i altres actuacions públiques Els serveis socials han de garantir les necessitats bàsiques dels ciutadans i ciutadanes, prioritzant l’autonomia personal i el desenvolupament de les capacitats personals, que garanteixi la dignitat de les persones. És una llei que regula i ordena el sistema de serveis socials i en garanteix l'accés. El sistema de serveis socials és format per equipaments, projectes, programes i prestacions de titularitat pública i privada. El sistema públic de serveis socials aplega als serveis socials de titularitat pública i als de titularitat privada reconeguts i concertats per l'Administració segons el que estableix aquesta llei. Tots aquests serveis conformen la xarxa d'atenció pública. Els serveis socials han de vetllar pel dret de les persones a vi

El col·legi professional ha traslladat el malestar per la rebaixa de la qualitat d'un dispositiu pioner en l'atenció als infants i adolescents víctimes d'abusos sexuals. Els educadors socials demanen que el govern esmeni l'error d'excloure'ls del Barnahus de Vilanova i la Geltrú. CEESC El Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) reclama que el govern esmeni l'error d'excloure els professionals de l'Educació Social dels nous Barnahus d'atenció als infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals que es farà a Vilanova i la Geltrú i que ha de donar cobertura al conjunt de la vegueria del Penedès. El col·legi professional ha traslladat el malestar per la rebaixa de la qualitat d'un dispositiu pioner i il·lusionant que ha d'esdevenir la referència en l'atenció als infants i adolescents víctimes d'abusos sexuals. El CEESC demana al govern que recapaciti i contempli la figura de l'educador/a social als Barna

Coincidint amb el Dia Internacional de l’Educació Social, professionals es mobilitzen per reclamar millores en les seves condicions laborals i salarials Demanen l’equiparació salarial dels serveis externalitzats amb els públics | Anna Adrià Català L’educació social és una professió poc coneguda i poc reconeguda per la societat. Com a mínim, així ho perceben els professionals: “Tot i que la professió fa trenta anys que té estudis universitaris, encara fa falta explicar-la molt”, assegura el vicepresident del Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya (CEESC), Albert Font-Tarrés. Uns professionals que estan presents a molts àmbits dels serveis públics —des d’escoles fins a residències de gent gran—, però que de forma majoritària treballen a uns serveis socials altament externalitzats i amb unes condicions laborals que des de fa anys que denuncien com a precàries . Per aquest motiu, diverses plataformes d’educadors i educadores socials han decidit sortir al carrer per reclamar

El Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) agrupa el col·lectiu d’educadores i educadors socials que exerceixen la professió a Catalunya. Una de les seves finalitats és la de vetllar per les condicions de qualitat en què es dóna la seva pràctica professional, amb l’objectiu d’aconseguir una millora en la qualitat de vida de les persones i dels col·lectius que atenen. Just aquesta setmana passada s’ha celebrat al Parlament de Catalunya el Debat de Política General. Dimarts, en el seu discurs, el president Aragonès, assegurava la voluntat per fer que l’atenció social deixi de ser el germà petit de l’estat del benestar. “La Catalunya dels 8 milions ha de ser una Catalunya justa. Que ofereixi oportunitats a tothom. Que es doti de les eines i els instruments necessaris per garantir que ningú es queda enrere”, declamava el president de Catalunya. Doncs, des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC), permeteu-nos dir que ens fa l’efecte que fal