Calidoscopi d'Educació Social

El projecte Coopera té voluntat d'expandir-se arreu de Catalunya Pagesos i entitats socials del Penedès formen persones en risc d'exclusió social per garantir el relleu agrari. ACN Diversos pagesos i entitats socials del Penedès s'han proposat resoldre "l'envelliment i empobriment " de l'agricultura gràcies a la formació de persones en risc d'exclusió social. Amb aquest objectiu va néixer fa dos anys la prova pilot de Coopera, un projecte que enguany s'ha consolidat a diversos conreus de vinya, préssec i olivera. La iniciativa neix de les cooperatives Covides, Entrem i Actua, amb la intenció que joves i adults sense feina acabin aprenent un ofici nou. " Els obrim la porta a un procés d'empoderament perquè després s'incorporin al mercat ordinari, alhora que garantim que la pagesia no es quedi sense relleu ", subratllen. Tot i sorgir al Penedès, la intenció és expandir-se per gestionar camps de tot Catalunya. Després de treballar pe

Donar veu als invisibles. Us hem preparat un recull de documentals que retraten la vida, els sentiments i les opinions de les persones sense llar. EL UMBRAL (2018). Llargmetratge documental que ha produït la Càtedra UNESCO de la URV. Ens mostra la vida de 5 persones que viuen al carrer a causa de diverses circumstàncies. Aquestes persones reflexionen sobre la seva situació i ens expressen les seves opinions i sentiments envers el món que els gira l’esquena. Ens explica com de fàcil resulta caure en la manca d’habitatge i l’exclusió social. És a dir, què fàcil és travessar el llindar. El fet de no tenir un habitatge no només comporta la negació d’un dret, sinó que també és una situació dramàtica que afecta severament les persones com a tals. FORA DE TOT: ELS SENSELLAR (2018) . Documental del 30 minuts (TV3). Explica que, d’ençà que hi ha registres, Barcelona mai havia tingut tants sensesostre. S’han ampliat les places als centres i pisos d’acollida, però resulten del tot insuficient. E

En un context pandèmic, l’acció social obre de nou el debat sobre la seva funció: com acompanyar per emancipar, com ajudar a viure? Una dona demana diners asseguda a les escales d'una via pública | Ante Gudelj (Unsplash) Cal donar peixos, sí, però si la persona vol pescar, l’hem d’ensenyar a fer-ho. L’aforisme es repeteix d’una manera o altra entre les persones que treballen a l’acció social. De vegades, qui el recorda cita al psicòleg Josep Maria Rueda; de vegades, a Pere Casaldàliga o a Hélder Câmara. En un context pandèmic, la cita alimenta un debat que torna a obrir-se, potser als despatxos, potser a casa, però cada cop més amb les pantalles com a espectadores omnipresents: com acompanyem per emancipar? Com ajudem a viure? I l’amenaça de nou que, davant de la urgència, l’acció social només doni peixos, però no ensenyi a pescar: estem tornant, durant la pandèmia, al vell assistencialisme? “ Com tots els ‘isme’, l’assistencialisme té un tarannà una mica despectiu ”, s’arrenca a e

Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC). El CEESC agrupa el col·lectiu d’educadores i educadors socials que exerceixen la professió a Catalunya. Una de les seves finalitats és la de vetllar per les condicions de qualitat en què es dóna la seva pràctica professional, amb l’objectiu d’aconseguir una millora en la qualitat de vida de les persones i dels col·lectius que atenen. Ara que ja s'estan donant les directives pel curs escolar 2020-21, comprovem, un any més, que no inclouen les educadores i els educadors socials com a professionals que poden sumar dins els equips docents de l'escola. I just ara, després d'aquest curs atípic que acabem, davant la crisi que patim i patirem i tenint les mocions aprovades pel Parlament el passat 18 de juny que avalen la introducció d'aquesta figura . El Govern, a través del Departament d'Educació, amb el Conseller Josep Bargalló al capdavant, ignoren i menyspreen sis anys de reivindicació des del CEESC i 4.000

La història d’en Ridouane comença a la tanca d’Algesires. El 2018, amb disset anys, deixa Tànger. Viatja amagat sota un camió per trobar una vida millor. Viu i treballa a Juneda. Però recorda per què va marxar i quin futur vol. Porta el futur als ulls. Es va aferrar a la vida per trobar esperança a l’altra banda de l’estret, conscient que la seva decisió comportava un risc molt alt. Tan alt com la seva pròpia vida. I, malgrat tot, ho va intentar. (Fotografies de Jordi Borràs Abelló) La supervivència dia i nit als carrers de Tànger. Un viatge amagat a sota d’un camió. Jugar-se el futur a vida o mort enganyant la família. Aquests són els inicis del projecte migratori de Ridouane Azouaoui quan tenia setze anys i volia conèixer món més enllà del seu poble a les muntanyes del Marroc. És un dels 3.697 menors sols que van arribar a Catalunya el 2018. “ Va ser un dia 7 del ramadà i era el tercer cop que trepitjava Algesires ”, explica. Els dos anteriors l’havien atrapat i retornat. Era el 13 d

Desde que nacemos, necesitamos el calor de nuestras madres. Son ella juntos a los padres, los encargados de hacer que crezcamos sin riesgos físicos, e inculcándonos una serie de valores que serán necesarios para nuestro desarrollo emocional. La madre, sin duda ejerce un papel fundamental en la crianza y educación de los niños. Es claramente un referente para todo. Pero existe una clase de madres que aprovechan esa situación de poder para controlar y manipular a sus propios hijos, y de ese modo conseguir de ellos todo lo que quieren y anhelan. Son las denominadas, madres controladoras. Con todo esto, me gustaría aclarar de que existen de igual modo padres controladores y manipuladores, capaces de herir emocionalmente a sus hijos con la misma intensidad y gravedad. Pero en este artículo nos centraremos en las relaciones tóxicas que se pueden producir entre madres controladoras y sus hijos, ya que biológicamente el papel de la madre es fundamental para el buen o mal desarrollo emocional

Educar, transmetre valors als nostres fills i filles, és un de les nostres grans responsabilitats com a pares i mares. En això, segurament tots estarem d'acord. I també estarem d'acord en què aquesta és una de les tasques més difícils que ens toca fer i un repte que ens posa a prova cada dia. S'eduquen, els valors' Quins valors hem d'educar' Com ho hem de fer' En parlem una mica' Si preguntem als pares i les mares quina és la tasca que consideren més important respecte de l'educació dels seus fills i filles, molts ens diran, d'una manera o altra, que és la de transmetre valors. La nostra gran preocupació és, sovint, com aconseguir que el nostre fill sigui responsable, sigui respectuós, s'esforci, es comuniqui correctament i, a més, tingui una conducta solidària amb els altres. Ens preocupa que sàpiga dialogar, que faci cas quan toca, que escolti l'opinió dels altres i sàpiga aportar la seva; que no arregli els problemes barallant-se, que

Aquesta xerrada abordarà el desequilibri entre els drets socials i els drets culturals, civils i polítics en la percepció i en les respostes socials i institucionals al llarg de la pandèmia. Arran del confinament domiciliari decretat fa gairebé un any per combatre la COVID-19, molts experts van alertar que els drets de la infància i l'adolescència estaven sent vulnerats. La crisi sociosanitària ha fet més evidents les dificultats, desigualtats i bretxes que pateixen col·lectius vulnerables com els infants i els adolescents. DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials prepara per al 30 de març una xerrada en línia per reflexionar sobre aquestes qüestions i sobre si els infants i adolescents són realment subjectes de drets i no només objectes de protecció. La conferència, que porta per títol " Els drets dels infants en temps de COVID-19 ", anirà a càrrec d'Araceli Lázaro. La ponent, educadora social i pedagoga, ha treballat en diferents espais i rols dins l'àmbi

Amalgama7 ha llevado a cabo un estudio que determina que: Los jóvenes son más agresivos, comen peor, fuman más, ayudan menos en las tareas de casa y tienen peores respuestas hacia sus padres un año después del inicio de la pandemia. A pesar de los malos resultados obtenidos en el estudio, los profesionales del ámbito infanto-juvenil aseguran que, con las herramientas adecuadas, la mayoría de estos adolescentes y jóvenes pueden revertir estos comportamientos. Resultados obtenidos: Los jóvenes andaluces de 14 años son los que tras el confinamiento han incrementado más la tendencia al aislamiento, con un 79% frente al 55% de los madrileños. El aislamiento voluntario del adolescente implica la tendencia a recluirse en su propia habitación, a expresar dificultades para salir a comer o cenar con el resto de la familia, a disminuir la comunicación con los padres o a preferir sus amigos cibernéticos a los reales. El 54% de las chicas y un 58 % de los chicos NO colaboran en las tareas domést

Cada vez más personas están reinventándose, buscando la forma de convertir su pasión en su profesión. Eso sí, para encontrar nuestra vocación, hemos de escuchar primero a nuestra voz interior. Nos guste o no, formamos parte de una sociedad edificada sobre un sistema monetario que nos obliga a competir entre nosotros para ganar dinero. Es el precio que pagamos para saciar nuestras necesidades básicas y otras que nos vamos creando. Y hasta que no cambien las reglas del juego, el trabajo va a seguir protagonizando nuestra rutina diaria. Muchos historiadores coinciden en que se trata de una nueva forma de esclavitud, mucho más refinada que la de épocas anteriores. Según el portal de ofertas de empleo Monster, el 15% de la población activa española dedica más de 50 horas semanales a su profesión, sin contar las horas extra, el tiempo destinado a comer o los desplazamientos in itinere. La mitad de los asalariados, por otra parte, pasa en su entorno laboral más de 40 horas; el 25%, entre 25 y