Calidoscopi d'Educació Social

No més incerta de tan vehement la sorpresa amb què aculls la llum que esclata rera el mirall opac i els cortinatges angoixants i feixucs d'aquest llarg temps de prova. És així com la vida expressa el seu misteri i en referma la bellesa. L'entreteixit del temps no mostra cap fissura,  flueix sempre, ineluctable. Tot és perfecte i just dins el seu àmbit. Miquel Martí i Pol

 A través de “ The best Article Every Day ” leí ayer sobre las mentiras piadosas y no tan piadosas de nuestras madres cuando éramos críos. La verdad es que me he reído mucho con el artículo, tanto que me ha dado vergüenza y me he tenido que ir al baño de la oficina a calmarme.  Aquí tenéis el artículo en la página original y para el que no sepa ingles voy a hacer un pequeño resumen.  1. Deja de crujirte los dedos o te dará artritis.  En el nos explican como en un estudio de 300 personas con el habito de crujirse los nudillos no se ha encontrado prueba alguna de la relación entre la artritis y el crujirse los nudillos. También nos cuenta que el sonido cuando te crujes los nudillos viene de un escape de nitrógeno, gas que es producido en tus dedos. Yo no lo sabia… ¿y tu? ;-)  2. Si te afeitas te crecerá mas pelo y mas duro.   Esta va de psicología inversa J nos dice que las madres quieren tener a su “bebe” y que este no crezca así que usan la psicología inversa. Venga, ¿

La cinta 'La Caza' mostra la història d'un home que intenta continuar amb la seva vida després d'un divorci. Després de trobar una nova parella i intentar reconstruir la relació amb el seu fill adolescent, sembla que el protagonista torna a ser feliç. Però una mentida d'una nena obligarà Lucas a lluitar per salvar la seva vida i la seva dignitat. http://www.cugat.cat/noticies/Cultura/93067

Un dia vaig veure clar que la meva vocació era la pedagogia, i que em sentia pedagoga des de fa molt de temps, fins que a hores d’ara, puc dir que exerceixo com a tal. Fins al moment, he estat a les aules amb infants de 0-3 anys, una experiència totalment enriquidora. Actualment, treballo amb el Col·legi de pedagogs de Catalunya a la investigació de “L’estudi del perfil professional del pedagog al Sud d’Europa”, promogut per la FEPP (Federació Europea de Professionals de la Pedagogia). A més a més, la meva passió és escriure, i per això col·laboro amb EIXdiari en el bloc “ Reculls de pedagogia ”. També escric en altres espais que abasten diferents àmbits de la pedagogia.  Com a docent, he compartit aprenentatges amb els infants de 4 mesos a 3 anys. Després de nou anys treballant amb infants, durant i després de l’educació formal pertinent, resulta que em quedava el més important dels aprenentatges: aprendre dels nens i nenes. Els infants, tan diferents i espontanis, no c

Uns esperen l'arribada de la Befana, altres al Pai Natal i, en altres latituds, esperen impacients la visita de la Babouschka. Encara que els separen els quilòmetres, milions de nens i famílies comparteixen la mateixa il·lusió de celebrar el Nadal. Com es viuen les festes en altres països? Països nòrdics A Suècia, els festejos nadalencs s'avancen uns dies. Les nenes són les grans protagonistes: el 13 de desembre se celebra la Nit de Santa Llúcia, en què pobles, escoles i famílies escullen a una d'elles, que vesteixen amb una túnica blanca i una corona de candeles. Les noies, en honor a Santa Llúcia, participen en una processó festiva en què es canten nadales populars. A Finlàndia, també celebren la nit de Nadal en família i intercanvien regals, amb la diferència que el dia 25 passen una jornada de pau i tranquil•litat i el 26 celebren les festes amb els amics. Els països escandinaus són la llar del Pare Noel i, per això, se’l pot visitar tot l'a

Quantitat o qualitat? Hi ha una imatge que es repeteix cada Nadal: nens i nenes que obren un regal, el miren, diuen que els agrada molt i al cap de pocs segons l'arraconen per obrir el següent regal. I així fins que s'acaba la pila incomptable de regals que tenen pendents per obrir. L'emoció i la fal·lera per anar trencat papers de colors i obrint caixes gegants els emborratxa...i al final el que ha passat és que la majoria no els aprecien, acaben jugant amb la capsa d'una joguina o fan boles de paper amb els papers d'embolicar. De tota la pila, només una o dues joguines seran les afortunades que rebran atenció. Què fem amb tantes joguines? Hi ha una solució que adopten molts pares, (perquè el que és evident és que no es poden controlar el número de joguines que regalen els familiars), i és reservar algunes joguines i regalar-les o bé pel seu aniversari, el seu sant, o per un dia especial. Si reservem alguna de les joguines que obren durant el Nadal, qu

Cada any, durant aquestes dates tan assenyalades, els nens escriuen cartes llarguíssimes al Pare Noel i als Reis Mags. Els experts avisen que un excés de joguines devalua el regal, és poc educatiu i genera avorriment. Així doncs, amb quants regals és recomanable obsequiar als més petits? Per als pares, escollir els regals de Nadal per als fills pot convertir-se en un veritable mal de cap. Arriba el moment de plantejar-se quin tipus de joguines són les més apropiades i, sobretot, la quantitat més convenient que haurien de rebre els més petits. Els experts aconsellen no excedir-se i fixen en tres regals la xifra aproximada recomanada. No per rebre més regals, el nen serà més feliç; de fet, l'excés anul•la la fantasia i la il•lusió. Quant a la xifra recomanada, no es tracta d’agafar-la al peu de la lletra, però sí que és orientativa i pot servir de guia per a pares i familiars. Evitar un excés de joguines afavorirà que els petits les valorin realment i entenguin que no

Educar a los hijos nunca fue fácil, y en una sociedad sin certezas aún lo es menos . Si no sabemos qué necesitarán en el futuro, la clave es criarlos, como dicen los expertos, como juncos: dotarles de una base psicológica fuerte y actitudes flexibles que les permitan adaptarse. La situación actual ofrece pocas seguridades y certidumbres, desde el punto de vista individual y colectivo. Conceptos como formación, carrera profesional, empleo estable, vivienda en propiedad, domicilio habitual, pareja o familia están en transformación, y muchas de las ideas y creencias que durante años han servido de referencia o han regido la sociedad están en crisis. En estas circunstancias, la tarea de educar se complica porque padres y madres han de afrontar problemas para los que no pueden usar los métodos que sus padres utilizaron con ellos. “ Cada generación lo tiene más difícil que la anterior para educar porque hace cien generaciones –por decir una cifra–, todo lo que tenía que aprender un niño

El rei Herodes va fer passar a mata-degolla els nens primogènits de Betlem, per veure si així matava Jesús. D’això en va quedar el costum de les innocentades, algunes d’elles cruels i desproporcionades. Els estudiants posaven agulles de punta als seients dels mestres i certs ferrers agafaven cèntims, els escalfaven fins que estiguessin ben roents i els llançaven al carrer perquè els cobdiciosos que els recollissin es cremessin. De tot això no n’ha quedat res. Potser, la reminiscència dels ninots de paper –llufes, en deien– que es col·locaven a l’esquena d’algun vianant per fer-ne mofa. També als diaris ha quedat de manera intermitent el costum de fer innocentades, de publicar notícies falses per sorprendre els lectors. Sobre això, recordo que, fa anys, quan la festivitat dels innocents va caure en dilluns i encara apareixia la Hoja del lunes,el seu director, Rafael Delclós, va publicar en primera pàgina una fotografia trucada on es veia el monument a Colom amb la columna trencada.

Es tracta d’un nou local de l’Associació Educativa Integral del Raval, centre obert federat a la Fundació Pere Tarrés. El nou espai permetrà incrementar el nombre d’infants atesos i reduir les llistes d’espera així com comptar amb espais per al treball individualitzat dels menors i les seves famílies i millorar la qualitat i la coordinació dels projectes. Barcelona, 13 de desembre de 2013. Posar a disposició de la població més vulnerable del barri del Raval de Barcelona un projecte socioeducatiu d’atenció integral a menors en situació de risc i les seves famílies, aquest és el objectiu del nou espai que ha començat el seu camí aquesta tarda amb l'acte d'inauguració de les obres, que ha anat a càrrec de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias. “Lèxit de la nostra ciutat està en l'acollida i integració dels infants i joves que viuen en ella” ha assegurat Xavier Trias, que ha afegit que "moltes entitats com l' AEIRaval , que avui celebra deu anys, van néixer

Tenen entre 6 i 18 anys però alguns ja saben què és un desnonament. Altres viuen en cases ocupades per les famílies i fins i tot, hi ha qui té els pares a la presó. Els Centres de Dia de Menors tracten d’ajudar a aquests joves, una tasca complicada quan ells també caminen sobre la corda fluixa de les retallades. La immensa majoria d’aquestos centres signaren amb el Consell tres concerts, de quatre anys cadascun en els darrers 12 anys, que garantien la reserva de diners pels menors en situació de risc o de desprotecció. Un contracte que ha expirat el 30 de novembre d’enguany deixant el finançament futur en una promesa d’ordre d´ajudes que a hores d’ara els deixa “ en l’aire ”, expliquen des de la coordinadora de Centres de Dia de la Comunitat Valenciana. Ara romanen a l’espera d’una ordre d´ajudes i de la seua posterior resolució administrativa què, en principi, suposarà una injecció econòmica d’entre un 13% i un 15% menys que amb el concert i què, al no comptar amb les mateixe

Tots sabem que, actualment, la feina de docent no és senzilla. Un bon professional de l’educació ha de ser competent en múltiples camps; per exemple, ha d’estar al corrent dels canvis en les orientacions educatives, ha de dominar el currículum escolar, ha de conèixer i aplicar diverses metodologies didàctiques per poder ajudar a aprendre tot l’alumnat considerant les seves característiques específiques, ha de dominar les noves tecnologies d’accés a la informació, etc. Els mestres i professors, amb esforç, dedicació, formació i treball conjunt, dominen aquests temes i dia a dia vetllen per oferir al seu alumnat un ensenyament de qualitat. Hi ha, però, un aspecte que pot desmotivar en gran mesura els professionals de la docència i que, fins i tot, pot provocar-los problemes de salut laboral considerables. Aquest aspecte està relacionat amb els problemes de disciplina que es poden donar en els centres educatius. Un clima adequat de convivència i respecte entre tots els membres de la

La prudència i l’autoconfiança es desenvolupen si deixem els infants apropar-se a poc a poc a una nova tasca sense interferir-hi. Emmi Pikler va néixer el 1902 a Hongria, va estudiar pediatria a Viena i va desenvolupar la seva carrera professional a Budapest. La Segona Guerra Mundial havia deixat orfes una gran quantitat de nens que van haver de viure en hospicis en condicions molt dolentes, i el 1946 Pikler va rebre l’encàrrec de dirigir una institució per a orfes i infants abandonats menors de tres anys. Els estudis d’Spitz, coetani de Pikler, posaven de manifest els problemes que es derivaven d’aquestes situacions en què els infants creixien sense referents afectius, sense la possibilitat d’establir vincles relacionals estables. L’anomenada “síndrome d’hospitalisme” era la prova palpable de la gravetat de les condicions d’aquestes institucions públiques. Pikler es va proposar modificar la situació demostrant que aquells infants podien educar-se i créixer en condicions adequades