Calidoscopi d'Educació Social

Prevenció . S’intenta donar eines als pares i treballar conjuntament amb ells per evitar que perdin la tutela dels seus fills. Protecció . Protecció de l’infant i l’adolescent. Promoció . Es treballa perquè els menors coneguin els seus drets i deures. Participació . Els joves participen en les polítiques públiques que se’ls han d’aplicar. L’acollida temporal és una de les sortides que tenen els menors que estan als CRAE. Els poden acollir persones alienes o el que s’entén com a família extensa (tiets, avis...). Quan algú acull un infant o adolescent rep només un ajut econòmic simbòlic (346 euros de manutenció per família aliena). A Catalunya hi ha 3.808 infants en acollida (dades a 31 de desembre del 2014) i el 60% dels nens els acull la família extensa. La Sònia, per exemple, va decidir fer un acolliment d’urgència o de curta durada després de plantejar-se fer un voluntariat. Explica que havia pensat dedicar unes hores a una ludoteca, a casals o a la Creu Roja, pe

Segons la Direcció General de la Atenció a la Infància (DGAIA), un CRAE és un “ servei d’acollida residencial ,per a la guarda i educació dels seus usuaris i usuàries, on resideixen temporalment amb la mesura d’acolliment simple en institució ” (Departament de Benestar Social i Família-Generalitat de Catalunya, s.f.). És a dir, els CRAEs són centres on viuen els nens i nenes la tutela dels quals ha estat assumida per l’administració degut a que en el seu nucli familiar existia risc per a ells/es o no es cobrien les seves necessitats bàsiques. Un cop acollits, Quines són les condicions de vida d’aquests nens/es?. Les retallades i les diferències en la vida quotidiana als centres: En primer lloc caldria destacar que, encara que haurien de ser-ho, les condicions de vida dels menors tutelats no sempre són les mateixes. En el moment en què l’administració assumeix la tutela, aquell nen/a és derivat a un CRAE determinat, i les notables diferències entre un i altres, i en conseqüènci

http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M01/web/html/WebContent/u3/a1/continguts.html

Després de llegir l’article d’Anaïs Barcelona sobre quan parlar als nens de la malaltia mental d’un dels seus pares, un company de Ammbar ens ha explicat la seva experiència en primera persona, en PriPer, com ens agrada dir. Pensem que cada cas és diferent i els recursos emprats en la seva experiència potser no poden servir a altres persones, no ho sabem perquè va ser alguna cosa aplicat a un cas concret, però l'experiència sí que és vàlida per animar altres persones a prendre la iniciativa sabent que ells coneixen els seus fills millor que ningú. Per descomptat que seria molt bo si es pot comptar amb un assessorament professional. Hem de pensar sempre en com està la persona amb malaltia mental, si està estabilitzada pot ser ella mateixa qui pugui parlar amb els nens … Però en la majoria dels casos passa que mentre els nens són petits és possible que no hagi arribat encara a estabilitzar-se . Llavors sorgeix el paper gens fàcil del familiar que l'ha de fer, perquè

El límit entre trastorn mental i salut mental no és un límit clar ni ben definit, i els criteris per designar una persona com a sana o malalta han variat segons els diferents enfocaments teòrics i al llarg del temps, amb la qual cosa no hi ha un acord general entre especialistes sobre com definir aquests termes. Això és comprensible a causa del fet que encara no han pogut demostrar-se les causes concretes que produeixen cada un dels diferents trastorns mentals. I és que la complexitat del cervell humà implica una síntesi dinàmica entre biologia, genètica, emocions, vivències, relacions, ment, cultura, condicions personals i socials, sense comparació amb cap altre òrgan humà. Però per entendre'ns, podem definir un trastorn mental com una alteració de tipus emocional, cognitiu i/o del comportament, en què queden afectats processos psicològics bàsics com són l'emoció, la motivació, la cognició, la consciència, la conducta, la percepció, la sensació, l'aprenentatge, el

Comerciantes del Centro de la ciudad de Córdoba aseguran que adolescentes inhalan gas butano o benceno. Se trata de una práctica difundida en Buenos Aires y en otras partes del mundo. Llegaron hasta la ventanilla del quiosco, solicitaron un par de encendedores y volvieron a la vereda. Allí mismo, los rompieron dentro de una mochila y rápido inhalaron. Por un largo momento quedaron como atontados, como si estuvieran en otra parte. Se trata de una nueva tendencia detectada en los últimos tiempos en la ciudad de Córdoba. Adolescentes y más grandes que inhalan gas butano o benceno con el objetivo de experimentar alucinaciones rápidas y pasajeras. Una peligrosa metodología que se suma a una vasta serie de diferentes consumos en busca de “ sensaciones novedosas ” (ver Intoxicados... ). “ Nos conmocionamos al ver a dos jóvenes sentados en la puerta de la lotería inhalando el gas de su mochila. Es terrorífico pensar que sus padres los mandan al Patio Olmos a divertirse, a tene

Els infants catalans puntuen la seva qualitat de vida amb més d'un 9 sobre 10. Així es desprèn d'un informe elaborat per l'Equip de Recerca en Infància, Adolescència, Drets dels Infants i la seva Qualitat de Vida (ERIDIqv) de la Universitat de Girona (UdG) pel projecte Children's Worlds , de la Fundació Jacobs, que ha inclòs una mostra representativa de la població infantil de Catalunya.  L'estudi ha enquestat més de cinquanta mil nens i nenes d'entre 8 i 12 anys de 15 països, amb preguntes que giraven entorn de vuit grans eixos: la llar i les persones amb qui viuen; els diners i les possessions; les amistats; l'àrea on es viu; l'escola; l'ús del temps lliure; la vida actual i el futur, i la valoració general del benestar.  http://www.isciweb.org/_Uploads/dbsAttachedFiles/Spain_NationalReport_Final.pdf

El TOC és una síndrome psiquiàtrica pertanyent al grup dels trastorns d’ansietat caracteritzada per: Obsessions : són idees, pensaments, imatges o impulsos recurrents i persistents que són egodistònics, és a dir, que no són experimentats com produïts voluntàriament, sinó més aviat com pensaments que envaeixen la consciència i que són viscuts com repugnants o sense sentit. El malalt realitza intents per a ignorar-los o suprimir-los, de vegades sense aconseguir-lo. Per exemple: pensaments freqüents de violència i por a ferir a persones properes. Compulsions : són conductes repetitives i aparentment finalistes, que es realitzen segons determinades regles de forma estereotipada. La conducta no és una fi en si mateixa, sinó que està dissenyada per a produir o evitar algun esdeveniment o situació futura. No obstant això, o bé l'activitat no es troba connectada de forma realista amb el que es pretén impedir o provocar, o bé pot ser clarament excessiva. L'acte es realitza am

Obsessió El trastorn obsessiu, es defineix com, DSM-IV*, “ pensaments, impulsos o imatges recurrents i persistents que s'experimenten en algun moment del trastorn com intrusos i inadequats, i causen ansietat o malestar significatius ” La persona viu aquests productes mentals com, DSM-III, “ egodistònics, és a dir que no són experimentats com produïts voluntàriament, sinó mes bé com pensaments que envaeixen la consciència i que són viscuts com repugnants o sense sentit” Les obsessions engloben una fenomenologia i tipologia on podem incloure la claustrofòbia, la fòbia social, la hipocondria, la gelosia i el TOC, trastorn obsessiu compulsiu. Aquest últim seria una manifestació de l'obsessió amb comportaments compulsius. Podem parlar del trastorn obsessiu, quan així es manifesta sol, i sense compulsió. Tots ells són símptomes de trastorns d'ansietat. Però participen d'una estructura evolutiva comuna, la dificultat de la regulació heteronómica o normativa regulades pel

L'EXTENSIÓ DEL PROBLEMA Aproximadament un 2% de la població pateix un Trastorn Obsessiu Compulsiu en algun moment de les seves vides. És més comú del que prèviament es pensava i ha rebut molta atenció per part dels mitjans de comunicació. Aquests reportatges televisius no són sempre fiables, ja que apliquen els termes obsessió i compulsió a diverses problemàtiques psicològiques com per exemple el joc o la ingesta compulsiva que són, en efecte, molt diferents del Trastorn Obsessiu Compulsiu. Es creu que alguns famosos han patit aquest problema com Charles Darwin i Florence Nightingale. QUÈ ÉS EL TRASTORN OBSESSIU COMPULSIU? Les obsessions són idees, pensaments, imatges o impulsos absurds i molestos. Es presenten repetidament tot i l'esforç per part de la persona d'ignorar-los o oblidar-se'n d'ells. El Trastorn Obsessiu Compulsiu es refereix a la combinació d'aquestes obsessions juntament amb emocions desagradables com la por o la culpa que porten

de Jordi Vilaseca Brugueras per l' editorial: Plataforma Editorial Un projecte educatiu des de la mirada sistèmica. L'educació és una de les grans preocupacions de la societat actual i els resultats de les proves internacionals surten a les portades dels mitjans de comunicació. Però la realitat és molt més rica que la imatge que es projecta a la televisió, i hi ha experiències escolars i sistemes pedagògics que tenen com a objectiu oferir una formació global de la persona amb la transmissió de coneixements, valors i actituds mitjançant activitats arrelades a l'entorn social i familiar de l'alumne. El centre educatiu ha de ser una escola de vida oberta al món, inclusiva per a tothom i amb una pedagogia que intenti extreure el bo i millor de cada persona. En aquest llibre, Jordi Vilaseca ens explica la teoria i la pràctica d'un model educatiu diferent que, sense abandonar la normativa vigent, desenvolupa tota una sèrie d'activitats aplicables a qualsevol es

http://dixit.gencat.cat/web/.content/home/04recursos/02publicacions/02publicacions_de_bsf/04_familia_infancia_adolescencia/butlleti_infancia_articles_2015/links/profunditat-87.pdf

Amb el canvi, aquesta marca, que vol prestigiar el treball penitenciari, compta amb un espai més gran i més ben equipat El 29 de maig el director general de Serveis Penitenciaris, Pere Soler, va inaugurar els nous espais on es fan els productes de la marca, acompanyat de la directora del CIRE, Elisabeth Abad, així com de la direcció del Centre Penitenciari Quatre Camins. Durant la visita inaugural, la directora del CIRE va destacar la qualitat i el valor afegit dels productes Made in CIRE, que tenen un vessant social: " donem qualitat humana i social per donar una segona oportunitat a les persones privades de llibertat". Fruit d’un estudi de reconversió, el taller del Made in CIRE s’ha traslladat des del Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona cap al Centre Penitenciari Quatre Camins, amb l’objectiu de donar un nou impuls als productes d’aquesta marca. Amb el canvi, el Made in CIRE compta amb un espai més gran, de 230m2 de superfície, i equipat amb tota la

La obsesión es un padecimiento típicamente humano y que se caracteriza porque la mente s e centra en algo o en alguien, quienes terminan por dominarla y dominar todos los pensamientos que pasan por ella. Cuando hay algo o alguien que obsesiona nuestra mente no se piensa en otra cosa o es realmente muy difícil que se lo haga ya que esa obsesión domina y maneja todo lo que pasa por nuestra cabeza, incluso, si se piensa en algo diferente, tarde o temprano, la mente lo vinculará al objeto de obsesión. Obviamente, la obsesión no es para nada algo bueno ni positivo para la vida de nadie, porque claro, el tema o la persona que nos obsesiona se llevarán toda nuestra atención y esto nos paralizará en la acción y en el desarrollo normal de nuestra vida . Jamás una obsesión traerá consigo algo bueno para quien la padece sino muy por el contrario, lo condicionará, lo limitará, entre otras consecuencias negativas. En tanto, la psicología, por ser la disciplina que por excelencia se ocup

José Luis Villena Higueras, Elvira Molina Fernández a l'editorial: Graò Una reflexió coral que comparteix una idea clau: concebre la ciutat com a centre, text i context d'educació i vida, és a dir, aprendre sobre la ciutat i a la ciutat, un espai social habitualment desdibuixat per urgències i quotidianitats. El llibre planteja que no es consulta la infància sobre aquest aspecte i ens proposa atrevir-nos a mirar l'espai comú des de altra perspectiva, des de baix, " amb ulls de nen ", com diu Tonucci. Això ens permetrà construir un context urbà inclusiu, modern, sostenible i amable. Reivindica el present de la infància i mira des de l'educació.

Un dels portals de referència de molts joves catalans en matèria d'entreteniment i informació ha endegat una versió televisiva. El programa, que té format de comèdia de situació (sitcom), tracta els mateixos temes que es poden trobar al Web: actualitat, entrevistes, música i consells, i s'adreça al públic de 13 a 20 anys. Dins del programa destaca l'espai anomenat El consultori, amb respostes a preguntes sobre sexualitat, anorèxia, menjar saludable o problemes d'autoestima.

http://ejoventut.gencat.cat/web/.content/e-joventut/sobre_e-joventut/butlleti/documents/2015/48_Adolescents_2.0_Aj_Granollers_corregit.pdf

Durant els darrers anys la gent jove ha experimentat un increment sostingut de l’ús de pantalles. Aquest ús no és, en si mateix, negatiu, però també s’observa, paral·lelament, que hi ha joves, adolescents i preadolescents que n’abusen o, fins i tot, en fan un mal ús. Així, trobem casos de joves que dediquen moltes hores als jocs d’ordinador, a les consoles, als xats d’Internet o a les xarxes socials. En aquest sentit, els professionals de la salut han arribat a parlar de casos extrems d’addicció a les pantalles.  Aquest no és, però, un fenomen nou: els anys noranta ja hi havia una preocupació per l’ús intensiu de que feien molts joves de videoconsoles i jocs d’ordinador. I, anteriorment, era el consum abusiu de televisió, el que generava preocupació. La gran diferència respecte a aquell moment és que, aleshores, tot aquest consum quedava molt circumscrit a l’àmbit de la llar familiar. Això limitava el temps disponible per dedicar a les pantalles i, a més, permetia que els pares ti

El projecte Ciència animada és una biblioteca de recursos audiovisuals de caràcter científic, organitzada en capítols en els quals s'expliquen, de manera visual i amena, conceptes científics per a nenes i nens.  Cada capítol defineix un concepte clau seleccionat prèviament per un grup d'experts de la Universitat de Barcelona que col·laboren en el projecte. Aquests experts ofereixen assessorament científic per validar tot el procés i garantir la comunicació correcta del tema escollit. El projecte està impulsat per la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) l'Àrea de Comunicació de la Universitat de Barcelona, amb el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri d'Economia i Competitivitat.

L'Institut Català de les Dones presenta noves eines de prevenció i sensibilització en el marc del programa "Estimar no fa mal. Viu l'amor lliure de violència". Es tracta del vídeo DesactivaelControl , elaborat pel Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, que apodera les adolescents per ajudar-les a identificar i superar situacions de relacions abusives en les relacions de parella basades en el control, així com materials adreçats a professionals que treballen amb nois i noies per donar-los suport en les actuacions de prevenció de la violència masclista.

La pregunta al voltant del sistema penitenciari hauria de ser 'i després, què ?'. Però quan parlem de delicte i presó, sovint la víscera ens cega. Cada cop que estem sota l'impacte d'un delicte mediàtic, els discursos majoritaris a casa, al carrer o als mitjans ens aboquen a una mateixa recepta política: l'enduriment progressiu d'un Codi Penal que fa temps que no facilita la rehabilitació ni la reinserció de les persones que han delinquit. La víscera col·lectiva guanya la raó , i això ens impedeix adonar-nos que continuem apostant per un cavall que no pot guanyar cap carrera.  Volem sentir-nos segurs, però pressionem perquè s'adoptin mesures que no contribuiran a la nostra seguretat futura. Endurir les penes surt car, és insostenible –econòmicament i socialment— i no ens fa més segurs. És econòmicament car perquè el cost de tenir una persona empresonada és altíssim: segons diferents fonts, entre 65 i 80 €/dia, entre 24.000 i 28.000 €/any. Una s

A lo largo de una conversación una persona va proporcionando claves o indicios verbales de la mentira que nos indican si lo que dice es cierto o no. Nos vamos a centrar en cinco grandes bloques en los que estudiaremos cuales son esos indicios verbales de la mentira. (I) Lentitud en el lenguaje. Es un indicio verbal de la mentira el habla lenta con pausas entre palabras más largas de lo normal. Dado que las afirmaciones y respuestas se formulan de manera que puedan convencer, cada afirmación y cada respuesta debe ser consistente con todo lo que ha dicho hasta ese momento. Este proceso de hacer encajar toma varios segundos, por lo que se crea un silencio entre la pregunta y la respuesta. Carl Jung , creó un método para medir la latencia de respuesta que tarda una persona en responder ante la información clave en una conversación. El mentiroso piensa mucho lo que dice y calcula sus palabras, controlando la información que da, con el objetivo de no ser descubierto. Esa