Prevenció del mal ús juvenil de les pantalles per Toni Reig i Casassas.

Durant els darrers anys la gent jove ha experimentat un increment sostingut de l’ús de pantalles. Aquest ús no és, en si mateix, negatiu, però també s’observa, paral·lelament, que hi ha joves, adolescents i preadolescents que n’abusen o, fins i tot, en fan un mal ús. Així, trobem casos de joves que dediquen moltes hores als jocs d’ordinador, a les consoles, als xats d’Internet o a les xarxes socials. En aquest sentit, els professionals de la salut han arribat a parlar de casos extrems d’addicció a les pantalles. 

Aquest no és, però, un fenomen nou: els anys noranta ja hi havia una preocupació per l’ús intensiu de que feien molts joves de videoconsoles i jocs d’ordinador. I, anteriorment, era el consum abusiu de televisió, el que generava preocupació. La gran diferència respecte a aquell moment és que, aleshores, tot aquest consum quedava molt circumscrit a l’àmbit de la llar familiar. Això limitava el temps disponible per dedicar a les pantalles i, a més, permetia que els pares tinguessin la possibilitat d’exercir un cert control sobre el consum dels seus fills. Avui, en canvi, els telèfons mòbils i altres dispositius anàlegs possibiliten un ús permanent de les pantalles i dificulten enormement aquesta capacitat de control dels progenitors. Un altre fenomen que no és nou, però que també s’ha vist accentuat amb la irrupció de les noves tecnologies, és l’assetjament (conegut com a bullying), que ha trobat en les xarxes socials una nova manera sovint més subtil d’expressar-se, ja que passa molt més desapercebuda als pares i professors. 

D’altra banda, un fenomen directament atribuïble a la irrupció de les TIC, i que va en augment, és la progressiva dilució i confusió entre allò que pertany a l’esfera privada de les persones –els espais d’intimitat– i allò que pertany a la seva esfera pública. Així, molts joves i adolescents que han crescut i han après a socialitzar-se en plena era digital, cauen sovint en una sobreexposició a les pantalles en els seus espais de privacitat. Aquesta situació implica un punt d’alarma, sobretot en relació amb els riscos que amaga la xarxa i –una vegada més– amb la manca de control que els pares tenen sobre l’ús de les xarxes socials i de les noves tecnologies per part dels fills. El cas més extrem d’aquesta nova realitat és el fenomen anomenat sexting – concepte encunyat a partir de la contracció de les paraules angleses sex i texting–, que fa referència al fet de compartir continguts de caràcter sexual mitjançant les xarxes socials, el telèfon mòbil o altres dispositius electrònics. El fet de publicar o compartir aquests continguts implica perdre’n el control, amb tots els riscos que això comporta. 

Davant d’aquesta mena de situacions, les respostes són, encara avui, poc clares, o, en tot cas, no s’han sabut explicar prou bé i encara no són prou ben conegudes. Detectem, doncs, la necessitat de fer una reflexió crítica de tots aquests temes. I és per aquest motiu que hem volgut dedicar aquest 48è butlletí de l’E-Joventut a l’ús de pantalles que fan els joves i adolescents. Al butlletí, doncs, hi trobareu eines per a la reflexió i recursos per fomentar l’esperit crític de la nostra gent jove davant l’ús de les tecnologies que tenen al seu abast. 

A la Direcció General de Joventut pensem que cal treballar, sobretot, la prevenció. I que això significa informar la gent jove dels riscos que corren i mirar de potenciar el seu esperit crític com a usuaris. Perquè són, sobretot, els mateixos usuaris els qui han d’aprendre a racionalitzar l’ús que fan d’aquestes tecnologies i els qui han de fixar-ne els límits. En aquest sentit, el control per la banda dels progenitors només s’hauria de considerar com una solució parcial. Una solució que pot tenir un sentit i una utilitat en el cas dels preadolescents, però que pot arribar a ser contraproduent en edats més avançades. Per això ens sembla imprescindible treballar des d’un enfocament complementari. Un enfocament que fomenti l’autonomia, el sentit crític i la presa de decisions dels mateixos usuaris. Un enfocament, en definitiva, centrat en l’apoderament i en la confiança envers els joves. 

Així mateix, també creiem que és important crear una consciència crítica entre les persones que treballeu habitualment amb la gent jove –els professionals del món educatiu i del sector del lleure, els tècnics de joventut, etc.–, ja que sou qui esteu en més bona posició per impulsar accions en aquesta direcció: accions educatives, preventives i d’apoderament. D’aquí ve, doncs, aquest butlletí de l’E-Joventut, on trobareu recursos per prevenir i combatre el mal ús de pantalles per la gent jove i estratègies de treball adreçades a tots els agents implicats en les polítiques educatives i de joventut. 

Confiem que us resulti útil!

http://ejoventut.gencat.cat/web/.content/e-joventut/sobre_e-joventut/butlleti/documents/2015/48_toni_reig_pantalles.pdf

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.