Calidoscopi d'Educació Social

L’absentisme escolar és un problema educatiu, i també social, perquè evidencia les desigualtats econòmiques, socials i culturals de la nostra societat. Al mateix temps, reflecteix les situacions de desafecció i de conflicte que viuen alguns adolescents en una escola que es troba davant d’un gran nombre de dilemes de difícil resolució. Les administracions educatives comparteixen la preocupació de treballar a favor de l’èxit escolar, tot i minimitzant els efectes de l’absentisme escolar. En un escenari com l’actual, on els resultats acadèmics indiquen que s’ha de continuar treballant per enfortir el sistema educatiu i assegurar la cohesió social i la igualtat d’oportunitats, l’absentisme escolar ha esdevingut una prioritat política i educativa per millorar de forma integral l’escolarització i avançar cap a un model d’escola inclusiva. Pla de millora de l’escolarització i tractament de l’absentisme a la ciutat A la ciutat de Barcelona, el Consorci d’Educació ha elaborat, en col·laboració

ACN / Gemma Tubert Els nostres fills i filles, siguin infants o adolescents, compten els anys per cursos, per a ells i elles està a punt de començar-ne un de nou, les vacances doncs, queden enrere i els/les hem de preparar per aquest nou camí Per això ens caldrà acomiadar l’estiu, podem fer un repàs a tot el que ens ha passat, les aventures que hem viscut, les experiències que hem acumulat i tot el que hem après durant l’estiu amb els nostres fills/es. També ens hem de proposar celebrar la tornada a l’escola, parlar dels nous reptes que començaran aquest curs, amb els amics que es retrobaran, companys nous per descobrir i tot el que podran aprendre. Plegats haurem de preparar tot el necessari per al nou curs, podem aprofitar per netejar i reorganitzar les habitacions i revisar la roba que podem aprofitar, regalar la que ja no farem servir, mentre els nostres fills i filles fan el mateix amb les joguines. Aprofitar per “fer neteja” del material escolar de l’any passat i realitzar un inv

Passatgers caminant per la T1 de l'aeroport del Prat. ACN / Sánchez G. Quadres de fatiga, apatia, dificultat per a concentrar-se, trastorns del son, nerviosisme i tristeses són els símptomes normals davant un canvi de rutina, és síndrome post-vacacional Si consultem un professional entès en la matèria ens dirà que les vacances anuals estan estipulades en un mínim de 30 dies naturals, és a dir, 2,5 dies per mes treballat incloent els diumenges i festius. També ens recordarà que s’han de gaudir des de l’1 de gener fins al 31 de desembre, amb la possibilitat de dividir-les en parts, sempre que una d’elles duri més de dues setmanes. Però hem de tenir present que si s’està a l’atur, inscrit com a demandant d’ocupació i rebent la prestació o el subsidi, no es té el dret com els/les treballadors/es a les vacances pagades. En general, les vacances s’han de gaudir dins de l’any natural, s’han de gaudir abans del 31 de desembre de cada any, el/la treballador/a haurà perdut el dret a gaudir e

Una de les raons per les quals els nens i nenes diuen mentides és per cridar l’atenció, en ocasions delaten un excés d’exigència per part dels pares Les mentides infantils comencen segons els experts als set anys quan la mentida sorgeix amb intencionalitat clara i definida, la de distorsionar i falsejar la realitat per obtenir un benefici. Les mentides infantils apareixen de la imaginació del petit, un reflex de la seva incapacitat de distingir entre realitat i fantasia. Els nens/es menteixen per por del fracàs i al càstig, encara que en ocasions únicament imiten el comportament poc sincer dels seus pares, es tracta de no dir la veritat, les motivacions dels infants no difereixen molt de les dels adults. Les mentides apareixen lligades a trastorns de la conducta, els problemes que tenen els nens i les nenes quan tenen dificultats per complir les normes que la majoria dels nens/es accepten. Observem que al no obeir als seus pares o altres adults, els mentiders ho fan sempre fins i tot

Casal d’estiu per la Gent Gran de Cubelles. Ajt. de Cubelles El casal d’estiu de la gent gran és un servei cívic destinat al col·lectiu amb la finalitat de promoure el seu benestar i la promoció de la seva participació com a membres actius de la nostra societat, s’ha desenvolupat aquest mes de juliol Aquesta activitat per la gent ha ofert pels seus usuaris/es la possibilitat de gaudir de serveis i d'activitats amb l´objectiu de fomentar la convivència, les relacions intergeneracionals i la participació en la comunitat combatent la soledat. Els casals i espais de gent gran són equipaments que promouen l’envelliment actiu de les persones, esdevenen espais de relació, de formació i aprenentatge, amb la participació i la implicació de les persones grans, impulsant iniciatives properes a la ciutadania amb la dinamització de professionals. En el casal d’estiu els/les participants han pogut gaudir de programes d’activitats culturals, de formació, de foment de la salut, de lleure, així co

El dol és un procés natural d'adaptació a una pèrdua, suposa també el trencament d'un vincle. Durant el transcurs de la nostra vida convivim amb moltes pèrdues, algunes són fruit de l’evolució de la infància o l'adolescència i d'altres sobrevingudes Pel que fa als infants hauran de conviure processos de dol per un canvi d'escola, el trencament d'una amistat, situacions com la separació dels pares o la mort d'un familiar, etc. Segurament tots i totes nosaltres en algun moment de la nostra vida hem experimentat la mort d'una persona estimada i cadascú de nosaltres viu aquest procés d'una manera diferent. El més complicat és acceptar la realitat del que ha passat, el més plausible és negar la mort. Al principi és normal que sentim confusió i descontrol amb accentuats alts i baixos. Parlar de les pèrdues també és parlar de vida i d’aprenentatge, des del naixement estem subjectes a viure en companyia de les pèrdues. Sentir dolor és natural i també manifes