28 de novembre 2020

Joves de 18 a 29 anys, els que més truquen al telèfon de prevenció del suïcidi.

L’Ajuntament de Barcelona impulsa un servei pioner


El voluntari Joaquim Vendrell atén el telèfon de prevenció del suïcidi/CÈLIA ATSET

Joaquim Vendrell diu que la primera vegada que va sonar el telèfon de prevenció del suïcidi, el cor se li va posar a cent. “Vaig contestar i era una dona que s’havia equivocat: preguntava per Gas Natural”. Des del 5 d’agost existeix un telèfon de prevenció del suïcidi, el 900 925 555 (és important memoritzar-lo). 

És el primer d’Espanya que és públic i gratuït i que funciona les 24 hores del dia. Ha estat impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, tot i que el gestiona la Fundació Ajuda i Esperança, que ja s’encarregava del mític Telèfon de l’Esperança.

Vendrell és un dels molts voluntaris que atenen el telèfon. Té 60 anys, abans era director de compres d’una multinacional alemanya, però des que es va jubilar anticipadament després de patir un càncer es dedica a fer voluntariat. I així és com va arribar al telèfon de prevenció del suïcidi. Abans, això sí, ja havia estat voluntari durant tres anys en el telèfon de l’esperança, encara que, segons diu, un telèfon no té res a veure amb l’altre.

El Telèfon de l’Esperança és completament anònim i l’objectiu és acompanyar la persona que truca, que normalment se sent sola”, explica Vendrell. Les trucades solen durar una mitja hora. En canvi, al telèfon de prevenció del suïcidi el primer que sent la persona que truca és un missatge que adverteix que la conversa serà gravada. De fet, l’objectiu de Vendrell és identificar la persona que truca i evitar una cosa tan bèstia com que es tregui la vida. Les trucades poden durar perfectament dues hores.

De vegades, quan despenges, el primer que sents és un plor”, explica. Després, diu, es tracta d’un exercici d’empatia, paciència i de buscar vincles que aferrin aquella persona a la vida. I també de buscar raons que la convencin perquè sigui derivada a la xarxa de salut mental. Perquè, de fet, aquesta és l’altra finalitat del telèfon: actuar com a pont amb el sistema sanitari. Durant totes les trucades, a més, hi ha una segona persona de suport per si cal activar una ambulància o qualsevol altre servei d’emergència.

Nombre de trucades
Malgrat el poc temps que fa que el telèfon està en funcionament i que el número amb prou feines es coneix, sorprèn el gran nombre de trucades rebudes: 384 entre el 5 d’agost i el 30 d’octubre, segons dades facilitades per la regidora de Salut de Barcelona, Gemma Tarafa. I, el més impactant: els que més truquen són els joves entre 18 i 29 anys. La majoria dels usuaris són dones, el 80%. “L’Organització Mundial de la Salut calcula que, per cada suïcidi consumat, es produeixen 20 intents”, adverteix la regidora. És a dir, això seria només la punta de l’iceberg.

En el fons qui truca és perquè busca ajuda per no fer allò que li està passant pel cap”, afirma Vendrell. És a dir, per no suïcidar-se. També diu que algunes persones a les quals ha atès han trucat al telèfon de prevenció del suïcidi perquè la seva visita mèdica als serveis de salut mental havia estat ajornada a causa de la pandèmia. O sigui, recorrien al telèfon com a última esperança.

Necessitat de voluntaris
De fet, el psicòleg i coordinador tècnic del servei de prevenció del suïcidi a la Fundació Ajuda i Esperança, Sergio García Díaz, explica que estan buscant més voluntaris per atendre el telèfon. Ara en tenen poc més de 60 i en necessiten almenys 90. L’objectiu és que cadascun treballi 10 hores al mes, en torns de dia o de nit. Abans, però, han de rebre una formació de mans de psicòlegs i psiquiatres, i també se’ls sol·licita que ja hagin sigut voluntaris al Telèfon de l’Esperança. Segons García Díaz, recorren a voluntaris perquè solen mostrar més motivació, empatia i paciència que una persona contractada. “En la majoria de països occidentals del nostre entorn hi ha telèfons de prevenció del suïcidi que funcionen amb voluntaris”, diu. Nosaltres estaríem a les beceroles.

https://www.ara.cat/societat/Joves-truquen-telefon-prevencio-suicidi-18-29-anys-ajuntament-barcelona-servei-pioner_0_2571942812.html

27 de novembre 2020

Trauma i trastorn per estrès posttraumàtic


Segons l'Organització Mundial de la Salut el trauma pot esdevenir quan una persona ha estat exposada a una situació estressant o de naturalesa excepcionalment amenaçant o catastròfica que pot causar un profund desconfort.

Moltes persones que passen per aquest tipus de situacions traumàtiques es poden trobar amb una dificultat temporal per adaptar-s'hi i afrontar-les, però amb el temps i l'autocura generalment milloren. Quan els símptomes empitjoren i interfereixen amb les seves activitats diàries, és possible que es diagnostiqui trastorn d'estrès posttraumàtic.



Degut a la Covid-19, la població es troba en una situació de pandèmia que provoca temor i ansietat. L'aïllament, la por i les vivències doloroses de malaltia, mort i pèrdua són factors que incrementen l'estrès i poden desenvolupar afectacions traumàtiques profundes.

Els documents i recursos referenciats en aquest dossier aporten informació que ha de permetre identificar i comprendre el trauma, així com aportar eines d'intervenció amb persones que hagin viscut situacions vitals estressants i presentin trastorns emocionals.

Per ampliar i complementar aquest dossier podeu consultar dossiers publicats per DIXIT amb anterioritat:

Atenció al dol (desembre 2018), Gestió de les emocions (octubre 2018), Mindfulness (març 2017), Resiliència infantil (octubre 2014).

Tots els documents referenciats estan disponibles per a consulta i préstec als centres DIXIT.

Elaborat per: DIXIT Vic Centre de Documentació de Serveis Socials.


Monografies

Anaut, Marie. Humor, entre la risa y las lágrimas: traumas y resiliència. Barcelona: Gedisa, 2017. 205 p. (Psicología. Resiliencia)
Assaig que explora el gènere de l’humor i les seves diverses formes d’expressió i tractament al llarg de la història, així com el seu ús terapèutic i com a eina de tolerància i de denúncia. L’autora ho analitza a partir d’experiències personals immerses en el dolor i el trauma, que revelen l’estreta línia que hi pot haver entre l’alegria i la tristor.

Baile Ayensa, José Ignacio; Rabito Alcón, María F. Tratando...: trastorno por estrés postraumático. Madrid: Pirámide, 2020. 138 p. (Recursos terapéuticos)
Llibre adreçat al professional de la salut que hagi de realitzar una intervenció amb un pacient amb trastorn per estrès posttraumàtic. Ofereix informació general així com diverses situacions conflictives que poden aparèixer durant la intervenció amb les corresponents solucions.

Block, Stanley H. Cuaderno de trabajo para el tratamiento corpomental del trastorno de estrés postraumático (TEPT): programa para curar en 10 semanas las secuelas del trauma. Bilbao: Desclée de Brouwer, 2013. 352 p. (Serendipity; 175)
Programa directe i autodidacta de connexió cos-ment que es pot dur a terme durant 10 setmanes. Un mètode que utilitza aquesta connexió per centrar la ment, desenvolupar les habilitats necessàries per recuperar-se d’un trastorn per estrès posttraumàtic i començar a sentir-te connectat, confiat i responsable de la pròpia vida.

Boon, Suzete; Steele, Kathy; Van Der Hart, Onno. Vivir con disociación traumática: entrenamiento de habilidades para pacientes y terapeutas. Buenos Aires: Desclée De Brouwer, 2014. 600 p.
Manual que ofereix formació en habilitats estructurades per a persones que pateixen trastorns dissociatius com a conseqüència d’un trauma.

Carrión, Victor G. Terapia de claves traumáticas: manual de intervención para niños y adolescentes con síntomas postraumáticos. Barcelona: Gedisa, 2018. 222 p. (BCN)
Manual pràctic amb una doble finalitat: guiar el terapeuta sessió a sessió mostrant els encerts i les fortaleses de la intervenció que treballa alhora les claus comportamentals i emocionals de l’infant i adolescent atès, en base a 4 àrees: cognició, conducta, emocions i fisiologia.

Clark, David A.; Aaron T. Beck. Manual práctico para la ansiedad y las preocupaciones: la solución cognitiva conductual. Bilbao: Desclée De Brouwer, 2016. 397 p. (Biblioteca de psicologia. Psicoterapias cognitivas; 209)
Presenta estratègies pràctiques per identificar i comprendre els factors desencadenants de l’ansietat, combatre els pensaments d’angoixa i fer front a situacions temudes. En cada capítol s’esmenten també exemples clínics.

Jamison, Leslie. El anzuelo del diablo: sobre la empatía y el dolor de los otros. Barcelona: Anagrama, 2015. 349 p. (Argumentos; 483)
L’autora parteix de les seves vivències personals per abordar el dolor propi i l’aliè com una forma d’indagar en el comportament humà i en un mateix. També fa un recorregut per la representació del dolor femení a les arts i la literatura, prenent com a exemples la figura de Frida Kalho, la sèrie Girls de la cadena HBO i la pel·lícula Carrie de Stephen King.

Leeds, Andrew M. Guía de protocolos estándar de EMDR para terapeutas, supervisores y consultores. Bilbao: Desclée de Brower, 2011. 664 p. (Biblioteca de psicologia; 178)
El llibre proposa una guia clara i detallada per a la utilització dels protocols convencionals de EMDR per al tractament del trastorn d'estrès posttraumàtic, fòbies i atacs de pànic. També s'inclouen pautes per a la formulació de casos, la planificació del tractament i per preparar els pacients per al reprocessament amb EMDR. A més, la guia conté mostres de contractes per a supervisió i formularis per documentar els resums dels casos i els resultats dels tractaments.

Perna, G. Reengancharse a la vida: comprende y supera la ansiedad. Barcelona: Plataforma, 2013. 226 p. (Plataforma actual)
Manual que permet comprendre els orígens del trastorn per ansietat i aporta eines per gestionar-lo i curar-lo. A partir de diversos exemples il·lustratius, condueix al lector per un recorregut documentat i eficaç que mostra com escapar d’un dels trastorns més extesos de la nostra època.

Stossel, Scott. Ansiedad: miedo, esperanza y la búsqueda de la paz interior. Barcelona: Seix Barral, 2014. 525 p. (Los tres mundos)
La vida de Scott Stossel ha estat des de la infància una lluita constant contra l'ansietat. Llibre on l’autor Scott Stosselens explica la seva pròpia experiència de lluita constant des de la infantesa contra l’ansietat. A través d’anècdotes tan commovedores com divertides, ofereix un complet retrat d'aquest trastorn i permet al lector resoldre els enigmes al voltant de l’ansietat.

Van der Kolk, Bessel A. 2a ed. El cuerpo lleva la cuenta: cerebro, mente y cuerpo en la superación del trauma. Sitges: Eleftheria, 2017. 501 p.
Aquest llibre ofereix una nova visió de les causes i conseqüències del trauma, que combina observació clínica, neurociència, anàlisi històrica i investigació. L’autor presenta les visions més actuals i innovadores de l’estrès posttraumàtic, incidint en tractar l’arrel i el rastre del trauma, i aportant consciència al cos, al pensament i a les emocions.

Williams, Mary Beth; Soili Poijula, Soili. Manual de tratamiento del trastorno de estrés postraumático: técnicas sencillas y eficaces para superar los síntomas del rastorno de estrés postraumático. Bilbao: Desclée de Brouwer, 2015. 466 p. (Biblioteca de psicología; 200)
Manual que proporciona eines per a gestionar els símptomes més angoixants del trauma. Ajuda a determinar el tipus de trauma experimentat, a identificar-ne els símptomes i prendre’n consciència. També inclou maneres d'abordar els components fisiològics del trastorn, la qual cosa ajudarà a enfortir la resiliència emocional tan necessària per a recuperar les seves vides després d'un esdeveniment traumàtic.

Articles

Agulló Gasull, Rosa; Alcampel, Mariona; Vila, Berta. "El Test de la persona bajo la lluvia y las situaciones traumáticas en niños y adolescentes". A: Revista de psicopatología y salud mental del niño y del adolescente, núm. 23 (abr. 2014), p. 77-83

Carreira Capeáns, Cecilia; Facal, David. "Ansiedad en las personas mayores de 50 años: datos de un estudio representativo de la población mayor en España". A: Revista española de geriatría y gerontología, vol. 52, núm. 4 (jul./ago. 2017), p. 197-200

Cisneros, Giovanna Elizabeth; Ausín, Berta. "Prevalencia de los trastornos de ansiedad en las personas mayores de 65 años: una revisión sistemática". A: Revista española de geriatría y gerontología, vol. 54, núm. 1 (2019), p.34-48

Ciurana, Anna. "El tutor de resiliència al Sistema de Protecció a la Infància". A: Butlletí d’Inf@ncia, núm. 108 (set./oct. 2018), 8 p.

"Feasibility of virtual reality environments for adolescent social anxiety disorder". A: Research on social work practice, vol. 26, núm. 7 (nov. 2016), p. 825-835

Forés i Miravalles, Anna. "La resiliència: una aposta per canviar de models d'intervenció". A: Butlletí d'Inf@ncia, núm. 57, (mai. 2012), p. 1-5

"Interventions to reduce distress in adult victims of rape and sexual violence: a systematic review". A: Research on social work practice, vol. 23, no. 3 (may 2013), p. 257-265

Lo, Herman H. M.; Man Ng, Siu; Chan, L. W. Cecilia. "Evaluating compassion–mindfulness therapy for recurrent anxiety and depression: a randomized control trial". A: Research on social work practice, vol. 25, núm. 6 (2015), p. 715-725

López-Armenta, Fernando; Guerrero Guerra, Diana; Gómez Cotero, Amalia. "Terapia de juego breve como tratamiento de la ansiedad generalizada". A: Revista de psicopatología y salud mental del niño y del adolescente, núm. 29 (2017), p. 37-46

Madsen, Machelle D.; Abell, Neil. "Trauma resilience scale: validation of protective factors associated with adaptation following violence". A: Research on social work practice, vol. 20, núm. 2 (2010), p. 223-233

"Mindfulness-based interventions for youth with anxiety: a systematic review and meta-analysis". A: Research on social work practice,vol. 29, núm. 2 (2019), p. 195 -205

"What does empathy sound like in social work communication?: a mixed‐methods study of empathy in child protection social work practice". A: Child & family social work, vol 24, issue 1 (feb. 2019), p.139-147

DIXIT TV

Autet, Àurea. Conferència "Impacte emocional de la COVID-19 i el confinament en la salut mental d'infants i adolescents": 9 de juny de 2020. Barcelona: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials, 2020. 1 fitxer de videostreaming (ca 82 min)

La Doctora Autet, cap de Salut Mental de la Fundació Althaia i vicepresidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantil i Juvenil aquesta conferència en línia on es van revisar els factors de vulnerabilitat i resiliència que poden impactar en el desenvolupament de les reaccions adaptatives d'infants i joves davant la crisi sanitària del coronavirus.

Casas, Miquel. Conferència "Factors de vulnerabilitat i resiliència individual en l'impacte emocional de la COVID-19 en la població adulta": 16 de juny de 2020. Barcelona: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials, 2020. 1 fitxer de videostreaming (ca 67 min)

El ponent, catedràtic de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i responsable del Grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del Vall d'Hebron Institut de Recerca, revisa dins del marc teòric dels coneixements actuals, els factors de resiliència i vulnerabilitat individual que poden protegir les persones o precipitar reaccions psicopatològiques davant la crisi generada per la COVID-19.

Salvador, Mario. Conferència "El trauma en infants vulnerables: una explicació des de la neurociència": 3 de novembre de 2020. Barcelona: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials, 2020. 1 fitxer de videostreaming (ca 81 min)

Segona edició d’aquesta conferència de Mario Salvador, psicòleg especialista en psicologia clínica, on explica com la negligència parental, els maltractaments, la violència o la manipulació emocional poden ser l'origen de traumes infantils en ambients vulnerables. Aquestes experiències acostumen a generar quadres d'estrès posttraumàtic complex que afecten la maduració neuro-psicològica d'infants i adolescents. També analitza les implicacions que està ocasionant la pandèmia de la COVID-19 en els menors. A la mateixa pàgina trobareu també disponible la primera edició, realitzada el 2017.

Blog DIXIT


Tesis doctorals

Andreu Mateu, Maria Sabrina. Un protocolo de tratamiento psicológico para los Trastornos Adaptativos apoyado por un sistema de Realidad Virtual: análisis de su eficacia a través de un estudio controlado. Tesi doctoral, Universitat Jaume I (2011)

Arza Valdés, Ariadna. Measurement of acute psychological stress. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona (2017)

Ferreira García, Estrella. Acontecimientos vitales y su impacto sobre los síntomas y los trastornos emocionales en adolescentes. Tesi doctoral, Unviersitat Autònoma de Barcelona (2013)

Mantas Jiménez, Susana. Sentido de coherencia, resiliencia y salud mental positiva en los profesionales del Sistema de Emergencias Médicas. Tesi doctoral, Universitat de Girona (2017)

Garzón-Rey, Jorge Mario. Enfoque psicosomático de la medición de estrés. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona (2017)

Glink Lezana, Alexandra. Eficacia de un entrenamiento en neurofeedback de la onda cerebral alfa en el tratamiento del estrés, la ansiedad, la depresión y los síntomas psicosomáticos. Tesi doctoral, Universitat de Girona (2018)

Pujadas Sánchez, María Dolores. Diseño de un programa de evaluación e intervención de variables emocionales, conductuales y personales para personal de emergencias. Tesi doctoral, Universitat de les Illes Balears (2016)

Saccinto, Elisa. Reacciones psicológicas en situaciones de desastre y emergencia: estudio de la vivencia del suceso traumàtico. Tesi doctoral, Universitat Ramon Llull (2014)

Tinoco González, Daniella. Fear conditioning to socially relevant stimuli in osicla anxiety. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona (2013)

Entitats

Càtedra que té com a missió la generació del coneixement en la promoció, la prevenció i l’atenció basats en la evidència científica i en les millors pràctiques internacionals, en l’àmbit de la salut mental, per tal de facilitar la seva implementació a la comunitat.

El COPC és la principal associació professional de la psicologia a Catalunya. L‘any 2016 es crea la Secció de Psicologia d’Emergències, fruit d’una inquietud creixent a la societat i en l’àmbit professional de la salut mental. Tres grups de treball investiguen sobre aquest tipus d’intervenció especialitzada en situacions crítiques.

L’Institut Nacional de Salut Mental (NIMH) és l’agència federal líder d’investigació sobre trastorns mentals dels Estats Units. NIMH és un dels 27 instituts i centres que integren els Instituts Nacionals de Salut (NIH), l’agència de recerca biomèdica més gran del món. NIH forma part del Departament de Salut i Serveis Humans dels EUA (HHS). Disposa d’una secció en castellà que tracta sobre el trastorn per estrès posttraumàtic.

Societat científica pertanyent a l'Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de Madrid creada l'any 2002, per a promoure l'estudi, la formació i la investigació del Trastorn per Estrès postraumàtic.

Associació no lucrativa de professionals de les ciències del comportament que promou la investigació, l’estudi i la difusió de la ciència del comportament humà en els vessants teòric, empíric i aplicat i, especialment, dins el camp de la teràpia del comportament, com també en altres disciplines auxiliars.

https://dixit.gencat.cat/ca/detalls/Article/20201116_trauma_trastorn_estres_posttraumatic

26 de novembre 2020

El III Congrés de l'Acció Social – Inclusió.cat abordarà l'acció comunitària dels serveis socials com a eina de prevenció i promoció en el context de la pandèmia

L'1 de març s'obriran les inscripcions per al congrés, que se celebrarà el 8 i el 9 de juliol de 2021 amb un format híbrid presencial i telemàtic.


El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, i el rector de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), Josep Eladi Baños, han presentat la tercera edició del Congrés de l'Acció Social – Inclusió.cat, que portarà per títol Serveis socials i acció comunitària: promoció i prevenció. Organitzat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i la UVic-UCC a través de la Càtedra de Serveis Socials, el congrés se celebrarà a Vic els dies 8 i 9 de juliol de 2021.

En l'acte virtual de presentació, el conseller ha destacat que la tercera edició arriba en un escenari absolutament diferent del que s'hauria imaginat a principis d'any, amb una pandèmia que ha causat una situació molt complexa al país, a tota Europa i al món, que caldrà tenir en compte a l'hora de reflexionar en com ha de ser el sistema de serveis socials. "Aquesta crisi ens ha mostrat que la salut no és neutra, que va vinculada a la situació social, i això fa que la pandèmia, així com els confinaments i les mesures preventives tinguin una afectació entorn de la desigualtat social, la inclusió social, la igualtat d'oportunitats i l'equitat", i que les persones en situació d'irregularitat laboral o administrativa rebin les conseqüències de forma més forta.

"Necessitarem seguir aprenent, donar resposta ràpida pal·liativa sense perdre l'horitzó global" i seguir reflexionant sobre les metes futures del sistema de serveis socials que ja es van marcar en l'anterior congrés del 2019, amb un equilibri entre aquestes dues necessitats, ha afirmat El Homrani. "Hem debatut en moltes ocasions la integració social i sanitària: aquesta pandèmia la porta incorporada, és una palanca", i ha afegit que "no hi ha acció social sense intervenció comunitària".

Per la seva banda, el rector de la UVic-UCC ha destacat que el congrés suposa "un punt de trobada de referència del sistema català de serveis socials", amb un intercanvi de coneixement basat en l'evidència científica i entre professionals, entitats, investigadors i estudiants. "Una cita de vital importància perquè els nostres serveis socials segueixin avançant i millorant-se".

La directora general de Serveis Socials, Meritxell Benedí, ha assenyalat durant l'acte de presentació que "l'acció comunitària pot contribuir a cosir el país i la societat i treballar des de l'àmbit preventiu tot l'impacte que ha tingut el confinament", davant el cansament que generen les mesures adoptades per contenir la pandèmia. Ha observat que el congrés abordarà les respostes dels serveis socials en l'escenari pandèmic i postpandèmic, amb més èmfasi que mai en l'acció comunitària. "El sistema genera molt de coneixement que encara cal traslladar a la pràctica de la intervenció social i al conjunt de la ciutadania, per la qual cosa, un eix molt destacat serà la importància de l'evidència de l'impacte social en l'acció comunitària".

Format híbrid adaptat a la situació

El termini d'inscripcions del congrés s'obrirà l'1 de març, i a causa de la covid-19 es preveu que el congrés se celebri en un format híbrid, amb opció de seguir-lo de forma presencial o telemàtica, i amb l'aforament i les mesures de prevenció que indiqui el Procicat en el moment de la seva celebració.

Entre les novetats de l'edició del 2021 destaca la presència de tallers per poder treballar amb més intensitat diferents temes, i la convocatòria d'un premi per la realització d'un projecte de recerca, perquè pugui presentar les conclusions amb motiu del proper congrés, amb l'objectiu de fomentar la investigació en aquest àmbit, ha explicat Benedí, que ha concretat que s'estan elaborant les bases.

Han clos l'acte virtual de presentació el secretari d'Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies, i el vicerector de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC, i Jordi Collet. Iglesies ha remarcat el compromís de tots els actors del congrés, una aliança per "conjurar-nos tots plegats en els processos d'innovació per desenvolupar tot el capital en l'àmbit cientificotècnic". "La pèrdua de la interacció social per la pandèmia no ens ha de vèncer", i el distanciament físic no ha de comportar distanciament en l'àmbit social i comunitari, ha reivindicat.

La coordinadora estratègica del Centre d'Estudis Sanitaris i Socials de la UVic-UCC, Marina Geli, ha exposat les conclusions de la segona edició del congrés, quan es va reflexionar sobre la necessitat de solidificar un model de concertació publica: "El concert social va més enllà d'un contracte", ha d'incorporar la sensació de pertinença. També ha indicat que les cures són suportades majoritàriament en l'esfera privada, i "els serveis públics tenen encara molt recorregut per garantir un servei de cura universal", mentre que l'accés als serveis s'hauria de simplificar. "Hem d'estar oberts a aprendre a desaprendre. Els canvis de necessitats requereixen canvis ràpids".

La "ultraindividualització"

També ha participat en l'acte el director del Servei d'Acció Comunitària de l'Ajuntament de Barcelona, Òscar Rebollo, que ha ofert la ponència "L'Acció Comunitària davant dels reptes presents i futurs dels Serveis Socials". Ha explicat que el neoliberalisme comporta una "ultraindividualització" plantejada amb components de personalització positius. "Però darrere aquesta cara amable hi ha una més amarga i més crua: l'individualisme de la responsabilitat i la resposta. El pobre és el responsable de la seva pobresa, l'aturat és el responsable del seu atur. Sembla que es desdibuixés el fet social, s'ultrarresponsabilitzés el fet individual", ha reflexionat Rebollo. Davant d'això, ha ressaltat que els reptes socials requereixen una resposta col·lectiva, que és "l'atenció comunitària", des dels vincles, la solidaritat i l'organització, el que exigeix incorporar una mirada diferent.

El Congrés de l'Acció Social – Inclusió.cat és un esdeveniment adreçat a tots els agents del Sistema Català de Serveis Socials que, sumant-se a altres congressos del sector, vol incentivar la creació de coneixement basat en l'evidència, per enfortir les disciplines acadèmiques i professionals en l'àmbit dels serveis socials. Col·laboren en el congrés col·legis professionals, universitats, professionals dels serveis socials, centres de recerca i investigació, responsables d'àrees de recerca i estudi de serveis socials de les diferents universitats de l'àmbit català, així com dels ens locals, el Tercer sector social i les entitats proveïdores de serveis a les persones.

https://dixit.gencat.cat/ca/detalls/Noticies/inclusiocat_2021_abordara_accio_comunitaria_serveis_socials.html

25 de novembre 2020

MANIFEST 25N 2020. Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones


El CEESC ens hem adherit al Manifest consensuat per la Generalitat de Catalunya, les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, l’Ajuntament de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i la Delegación del Gobierno a Catalunya, per a commemorar i visibilitzar aquesta data i tot el que representa.

El manifest d’enguany diu que “el temps s’ha esgotat per als agressors masclistes” i que “el rebuig social contra les violències masclistes és cada cop més fort”. Es reconeix que “mai abans hi havia hagut una implicació tan extensa i conscient respecte les violències masclistes. I és que, els darrers mesos han estat absolutament durs per a les dones i criatures que viuen en situacions de violència com, segurament, ho seran els mesos que vindran, mentre duri la pandèmia”. I es dirigeix als homes “que esteu en contra d’aquestes violències i sabeu que un dels vostres amics, familiars, coneguts les exerceixen: és hora que us en feu responsables i hi intervingueu”. El document acaba adreçant-se als agressors, “als agressors, un recordatori: no hi haurà espai per a la impunitat”.

El mateix dia 25 de novembre es convoca tota la ciutadania a les 12.00 h del migdia a fer un minut de silenci en els espais que la situació de pandèmia permeti.

MANIFEST 25N 2020. Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones

Enguany, fa 60 anys que varen ser assassinades les germanes Mirabal, tres activistes polítiques i membres actives de la resistència. En honor a elles es va establir aquesta data com a Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. Des de llavors, no han cessat els esforços de moviments socials, feministes i de tots els àmbits per a eradicar les violències masclistes. També és cert que ja fa uns anys que diverses iniciatives populars anuncien que el temps s’ha esgotat per als agressors masclistes, el #NoEstàsSola, el #Metoo i el #YoSiTeCreo. El repte és enorme: es tracta de canviar la societat i destruir el poder patriarcal.

És evident que, encara ara, els temps segueixen canviant i que el rebuig social contra les violències masclistes és cada cop més fort. No hi ha dubte que la defensa dels drets humans més fonamentals està guanyant, a poc a poc, aquesta partida. Per això, ens cal no perdre l’horitzó que encara està per arribar mentre tenim en compte el camí que ja hem caminat. Cal enfortir l’estratègia i el compromís comú per eradicar totes les formes de violència masclista. Les que es produeixen en l’àmbit de la parella i exparella o en l’àmbit familiar, i que durant molts anys s’han considerat un problema privat, però també aquelles que es produeixen en l’àmbit laboral o social i comunitari, i que han estat tradicionalment menys visibilitzades, com ara l’assetjament sexual o per raó de sexe, els matrimonis forçats o el tràfic de nenes i dones amb finalitat d’explotació sexual o altres.

Sovint, se’ns pregunta “què puc fer jo per a canviar tot allò que no m’agrada?” i, afortunadament, les persones que s’ho pregunten han pres partit per a eradicar les violències masclistes. Segurament, mai abans hi havia hagut una implicació tan extensa i conscient respecte la violència masclista. I és que, els darrers mesos han estat absolutament durs per a les dones i criatures que viuen en situacions de violència com, segurament, ho seran els mesos que vindran, mentre duri la pandèmia.

Els agressors adapten la violència obrint esquerdes noves per a seguir avançant, adaptant-se a les circumstàncies. El confinament ens ha demostrat que, qui volia exercir el control sobre dones i nenes ho ha tingut més fàcil que mai. De fet, als agressors els ha calgut emprar molta menys força que l’habitual per a continuar mantenint els seus desitjos i privilegis. L’aïllament i l’increment de la violència psicològica ha estat freqüent en contextos en que s’ha reduït la xarxa social i l’activitat habitual de les dones per les restriccions de moviments, la reducció de la interacció social o l’augment del teletreball. S’han produït situacions d’assetjament sexual a canvi de recursos econòmics o allotjament quan les dones han tingut pèrdua d’ingressos i per tant dificultats econòmiques per a seguir endavant. S’han produït agressions sexuals en entorns d’oci informals en els que no hi ha persones professionals formades en matèria de violències sexuals. També en el món virtual, l’increment de les violències en línia està afectant a moltes dones i nenes fins al punt de posar en risc la seva pròpia vida. Les ciberviolències, com ara el control o l’assetjament a través d’aplicacions i xarxes socials o el sexpreading, han pres rellevància en la situació de confinament i han permès als agressors controlar i assetjar les seves víctimes, dones, joves i nenes, sense necessitat de conviure amb elles.

Però, quan la violència s’adapta a les noves situacions, també ho fan les formes de resistir de les seves víctimes. Molts cops tendim a pensar, equivocadament, que les víctimes són éssers passius i resignats en la seva situació i desconeixem que, constantment, estan elaborant i readaptant les maneres en les quals es mantenen en vida. La pandèmia ens ha canviat la vida i, durant un temps, també ens ha tret la vida pública i moltes d’aquelles coses que ens mantenien a les persones felices i segures. Hem comprovat que, per a moltes, ser a casa no és sinònim de pau sinó de por i violència.

Potser, aquest és l’any en el qual hem après més que mai que allò que ens havien ensenyat no era cert i, contràriament al que crèiem, el lloc més segur per a les dones i les nenes pot ser el carrer, les places, els llocs on fem vida, mentre que la llar, la proximitat, allò que ens havien ensenyat com a refugi, pot ser l’espai més perillós per a nosaltres.

Les cases podrien haver actuat com a búnquer on l’objectiu dels agressors era tenir el control sobre la víctima, tenir poder sobre ella, si no hagués estat per les múltiples campanyes socials i institucionals que s’han posat en marxa per posar fre a les violències.

Quan hem tornat a ocupar els carrers i els nostres llocs, els masclistes han vist que perdien aquest poder. És per això, que els majors episodis de violències han estat, precisament, quan s’ha produït el desconfinament.

El nombre de trucades i atencions s’han vist incrementats en xifres tristament històriques. Des del conjunt d’administracions manifestem el nostre ferm compromís en seguir treballant per desplegar polítiques públiques per posar fi a totes les violències masclistes i per garantir l’atenció, la recuperació i la reparació de les supervivents.

Per això no ens sabem estar de fer un reconeixement a totes aquelles persones que han superat allò de: “són coses de parella” i han despenjat el telèfon, i a totes les associacions, entitats i grups feministes del país que han posat sobre la taula l’emergència de trobar solucions en aquests moments tan difícils. Necessitem, més que mai, un compromís unitari de la societat i les administracions per a garantir la vida digna de les dones i les nenes.

Vivint amb normalitat, els companys i companyes de feina, les amistats, les persones amb qui compartim activitats diverses… esdevenen vigilants informals del benestar. Compartim preocupacions, sensacions, observem els canvis i, per això, cuidem. Quan tot això s’ha vist impedit, ha estat més important que mai que tothom fes un pas endavant per a denunciar les violències masclistes en tots els seus àmbits i formes.

Ens dirigim a totes aquelles dones que han resistit a la violència i han buscat el moment idoni per a explicar-ho a terceres persones; també a les que no podien i el seu veïnat ha alertat sobre la situació que patien, a les que han pogut escapar. Ens dirigim, sobretot, a les que, en una època tan incerta com la present, encara romanen a les cases on hi ha el seu victimari.

Finalment, ens dirigim als homes que esteu en contra d’aquestes violències i sabeu que un dels vostres amics, familiars, coneguts les exerceixen: és hora que us en feu responsables i hi intervingueu. Per últim: als agressors, un recordatori: no hi haurà espai per a la impunitat.

Les violències masclistes només es poden eliminar des de l’arrel, sigues tu també còmplice en la construcció d’aquest món millor.

https://www.ceesc.cat/2014-11-03-13-05-23/noticias-blog/1106-25n-2020

El 25 de novembre va ser declarat Dia internacional contra la violència de gènere durant el primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia) l'any 1981.

En aquesta trobada, les dones van denunciar la violència de gènere en l'àmbit domèstic i la violació i l'assetjament sexual en l'àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques. 

Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes i activistes polítiques Minerva, Patria i Maria Teresa Mirabal, van ser assassinades per la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats el 25 de novembre de 1960. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d'un barranc. Adela (Dedé) Mirabal va ser l’única germana que va sobreviure i va morir el 2014 a Bèlgica als 88 anys. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència. El 1999, l'ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.

Cada any, amb motiu d'aquest dia senyalat, la Generalitat de Catalunya, les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, l’Ajuntament de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i la Delegación del Gobierno a Catalunya, consensuem un manifest per a commemorar i visibilitzar aquesta data i tot el que representa.

En el manifest d’enguany diem que “el temps s’ha esgotat per als agressors masclistes” i que “el rebuig social contra les violències masclistes és cada cop més fort”. Es reconeix que “mai abans hi havia hagut una implicació tan extensa i conscient respecte les violències masclistes. I és que, els darrers mesos han estat absolutament durs per a les dones i criatures que viuen en situacions de violència com, segurament, ho seran els mesos que vindran, mentre duri la pandèmia”. I ens dirigim als homes “que esteu en contra d’aquestes violències i sabeu que un dels vostres amics, familiars, coneguts les exerceixen: és hora que us en feu responsables i hi intervingueu”. El document acaba adreçant-se als agressors, “als agressors, un recordatori: no hi haurà espai per a la impunitat”.

El mateix dia 25 de novembre convoquem a tota la ciutadania a fer a les 12.00 h del migdia un minut de silenci en els espais que la situació de pandèmia permeti.

http://dones.gencat.cat/ca/ambits/violencia_masclista/dia-eliminacio-violencia-contra-dones/

22 de novembre 2020

Barcelona tancarà la Fira i allotjarà persones sense sostre en tres hotels per Marta Rodríguez, publicat al diari ARA el 19 de novembre.

Gairebé la meitat dels usuaris atesos en la primera onada no havien dormit mai al carrer fins ara


Sensesostres fent cua per entrar al Pavelló 7 de la Fira de Barcelona, en una imatge d'arxiu / Manolo Garcia

El pavelló de la Fira de Barcelona obert arran de la pandèmia per acollir les persones sense llar es tancarà a mitjans de desembre i els 170 usuaris que encara hi són es traslladaran a tres hotels i residències de la ciutat amb les quals l'Ajuntament ha signat un contracte per allotjar el col·lectiu. En total es crearan 221 places que s'obriran en els pròxims dies i es preveu que estiguin operatives, en principi, fins al mes d'abril de l'any vinent. La tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laura Pérez, ha explicat en una roda de premsa aquest dijous que la iniciativa se sufragarà amb 2 dels 3,5 milions d'euros que la Generalitat ha compromès per a l'atenció de sensesostre, una de les grans reivindicacions del consistori barceloní.

L'Ajuntament ha evitat identificar els hotels i només ha detallat que hi ha un equipament de Gràcia amb 95 places gestionades per la Fundació Salut i Comunitat, 100 places a Sant Martí sota la tutela dels professionals de la Creu Roja i un equipament de 26 places gestionat pel Centre Assís, que es destinarà només a dones i que està situat al districte de Sarrià-Sant Gervasi. A diferència del pavelló firal de la plaça d'Espanya, la nova oferta es caracteritza per donar espais de "privacitat i dignitat" als usuaris, segons Sonia Fuertes, comissionada d'Acció Social, que assenyala que guanyaran també en seguretat davant del risc de contagi.

L'oferta hotelera s'afegeix a les 150 places que ja estan en funcionament per a l'acollida de dones i joves amb problemes de drogodependència en dos equipaments específics, a part de les 400 addicionals reservades en cas que la situació epidemiològica s'agreugi, o per a l'Operació Fred, que s'activa cada hivern, preventivament al desembre o quan la temperatura baixa de 5 graus, i en fase d'alerta quan cau per sota dels 0 graus o les condicions meteorològiques ho aconsellen.

Pérez s'ha felicitat perquè, després d'anys de "posar-se d'esquenes" en l'atenció al sensellarisme, la Generalitat es posi ara "de perfil" amb la dotació dels 3,5 milions d'euros per a programes, i l'ha instat a fer polítiques que "equilibrin" el territori perquè Barcelona deixi de ser el gran pol d'atracció d'un col·lectiu que no troba en ciutats i pobles de Catalunya recursos que els donin servei. De fet, una cinquena part de les més de 1.500 persones que es van atendre d'urgència en la primera onada provenien d'altres municipis. 



El consistori ha fet balanç també de l'atenció al sensellarisme durant la primera onada de la pandèmia i ha constatat que els usuaris són cada cop més joves, una tendència que ja s'havia observat abans de l'esclat del coronavirus però que s'ha reafirmat. Dos de cada deu persones ateses en els equipaments d'urgència habilitats des del març tenen entre 18 i 25 anys i fins a un 70% són menors de 50 anys.

Sense permisos

En la radiografia també s'ha identificat que un terç dels usuaris no disposen de permisos legals de residència i que un 17% més sí que tenen autorització de residència però no de feina. A més, 35 dels atesos esperen la resolució de la sol·licitud d'asil. A sis sí que se'ls havia reconegut l'estatus de refugiat, però aquesta protecció oficial tampoc no els ha evitat acabar a la intempèrie. L'estadística trenca una imatge estereotipada dels sensesostre i evidencia l'impacte del covid entre els col·lectius que estaven ja al límit de la pobresa, perquè gairebé la meitat –el 45%– no havien dormit fins ara al carrer, sinó que eren persones sense llar que havien estat compartint pis o habitació o en companyia de familiars, i fins al 63% mai havien recorregut a serveis socials municipals o d'entitats humanitàries. Per nacionalitats, el 29% són espanyols i un 58% provenen de tercers països.

Fuertes ha explicat que, en un recompte fet a l'octubre, els equips de carrer del Servei d'Inserció Social en Medi Obert (SISMO) van detectar 982 persones dormint als carrers de la ciutat, una xifra que ha assegurat que és la més baixa des del 2017. Atribueix aquesta reducció a la gestió municipal, malgrat que el coronavirus ha fet augmentar la vulnerabilitat i ha precipitat al carrer gent que amb feines precàries fins ara podia anar tirant en habitatges també precaris.

https://www.ara.cat/societat/Barcelona-comenca-recinte-sensesostres-Fira-coronavirus-covid-19_0_2540146031.html

Barcelona comença a buidar l'espai per a persones sense sostre de la Fira per Maria Ortega, publicat el 6 d'octubre.

Mantindrà obert un dels dos pavellons i alguns usuaris denuncien que no tenen alternativa

Sensellar fent cua sota la pluja al davant del primer pavelló habilitat a Montjuïc el dia de l'obertura / MANOLO GARCIA

"Demà a la nit no sé on aniré, hauré de dormir al carrer". És el missatge d'alerta d'un dels homes que viu, des de l'inici de la crisi sanitària, en un dels dos pavellons que l'Ajuntament de Barcelona va condicionar al recinte de la Fira, a Montjuïc, per a persones vulnerables. Alguns d'ells asseguren ara que se'ls ha comunicat que n'han de marxar perquè el dispositiu es redimensiona, i que no tenen cap lloc alternatiu on allotjar-se. Des del consistori expliquen que el que es fa és reconfigurar l'espai que va néixer com a equipament d'emergència i amb la idea d'anar reconduint els usuaris cap al circuit habitual d'atenció a persones vulnerables. Ara es tanca un dels dos pavellons, on hi ha allotjades una quarantena de persones. Quedarà en l'òrbita municipal per si és necessari recuperar-lo durant l'Operació Fred o per si la situació sanitària empitjora. Es manté en marxa l'altre pavelló, que actualment acull 166 usuaris. 

"El que hem decidit és no tancar la Fira", defensa en conversa amb l'ARA la tinent d'alcalde de Drets Socials, Laura Pérez, que diu que avaluen de manera periòdica la conveniència de mantenir aquest macroespai en marxa perquè, apunta, no respon al model d'atenció que els agradaria oferir i que es fa difícil de sostenir econòmicament –cada plaça té un cost mensual de 1.400 euros per a les arques municipals–. Entenen que la situació encara no permet prescindir-ne, però sí redimensionar-lo. I, per això, ara es busca derivar algun dels usuaris cap als centres de primera acollida, que fins ara no acceptaven noves entrades, o acompanyar-los perquè puguin trobar els seus propis recursos.

"Farem mans i mànigues perquè ningú no es quedi desatès, es fa un seguiment de tots els casos", defensa Pérez, que apunta que el de la Fira és l'únic equipament d'emergència del país que encara funciona i que per això està atenent moltes persones de fora de la ciutat. Demana implicació al Govern a l'hora de traçar una estratègia conjunta per atendre els més vulnerables. Una de les novetats que es preveu de la mà del tancament d'un dels dos pavellons és poder prescindir de l'ajuda de l'exèrcit espanyol, que és qui va facilitar el muntatge de l'espai i encara s'ocupa de certa part de la logística. 

Preocupació entre els usuaris

Alguna de les persones que fan servir aquests pavellons denuncien que se'ls ha comunicat que si no es compleixen requisits com tenir més de 60 anys o alguna patologia prèvia han d'abandonar el recinte. I, de fet, ja tenen fixada una hora per a la seva sortida abans de dijous, que és quan es vol que un dels dos pavellons quedi buit. "No sé on aniré, ni si em tornaran la roba que vaig entregar quan vaig arribar", explica un dels homes que viu al pavelló que ara es buida.



L'equipament per a persones sense sostre es va posar en marxa a finals de març per garantir que tothom podia confinar-se en bones condicions. La voluntat era, segons reiteren des del consistori, anar recuperant de manera progressiva els circuits habituals d'atenció a persones sense recursos. I, de fet, la previsió era restablir la normalitat al juliol, però davant dels rebrots que hi començava a haver es va optar per mantenir oberts els pavellons. En la roda de premsa de balanç del recinte de la Fira, a principis de setembre, el govern de Colau va assegurar que els espais de la Fira continuarien oberts i que no hi havia cap data prevista per al tancament. Aquests pavellons allotjaven, llavors, entre 250 i 300 persones i es va anunciar que qualsevol canvi es decidiria atenent a la situació sanitària i a les necessitats dels usuaris. 


Barcelona mantindrà oberts els pavellons habilitats per a sensesostre a la FiraFonts municipals apunten que, a la pràctica, Barcelona està assumint gairebé la totalitat de l'atenció de les persones sense llar del país, i que el pressupost municipal que s'hi destina passarà aquest any de 36 a 45,5 milions d’euros. Recorden, en aquest sentit, que ja al maig l'Ajuntament va enviar una carta a la Generalitat demanant que es desplegui una estratègia de país. "Com que no vam tenir resposta del Govern, vam demanar l'ajuda de l'exèrcit", defensa la tinent d'alcalde de Drets Socials, que apunta que la Generalitat sí que s'ha encarregat dels equipaments d'emergència de la resta de municipis però que ha desatès la capital, on s'ha concentrat molta gent de fora.

Perfil divers 

A la Fira s'hi ha trobat un perfil molt divers d'usuaris, des de gent que venia de fora i no tenia cap xarxa a la ciutat fins a persones que, d'un dia per l'altre, es van quedar sense feina i que no tenien cap experiència en el circuit municipal d'atenció social: el 74,4% no havien estat mai vinculats a un centre de serveis socials o a altres serveis d'atenció municipal, i el 40% no vivia al carrer abans de la pandèmia. 

La idea del consistori és anar convertint els equipaments d'emergència sorgits durant la crisi del covid que han tingut una bona acollida, com l'espai específic per a dones o el de persones amb addiccions, en espais permanents. Per això, la setmana que ve està previst inaugurar les noves instal·lacions de l'equipament per a dones. Segons els recomptes municipals, abans del confinament hi havia 1.100 persones dormint als carrers de Barcelona, mentre que a l'agost se'n comptabilitzaven un centenar menys.

https://www.ara.cat/societat/Barcelona-comenca-recinte-sensesostres-Fira-coronavirus-covid-19_0_2540146031.html

Barcelona mantindrà oberts els pavellons habilitats per a sensesostre a la Fira, del diari ARA del 9 de setembre.

Aquests espais acullen ara unes 300 persones i no tenen data de tancament

L'espai habilitat al recinte de la Fira / CRISTINA CALDERER

L'Ajuntament de Barcelona no tancarà els dos pavellons del recinte de la Fira que, en plena emergència sanitària, va decidir destinar a persones vulnerables perquè poguessin fer el confinament en bones condicions. Tot i que la ciutat havia marcat inicialment el mes de setembre com a data límit per tancar aquests espais, la comissionada d'Acció Social, Sonia Fuertes, ha detallat avui que ara per ara es mantindran oberts i sense cap previsió de tancament. Els pavellons allotgen actualment entre 250 i 300 persones i els canvis es decidiran, segons Fuertes, segons com evolucioni la pandèmia i la situació social de les persones que s'hi allotgen.



De fet, al juliol, quan hi va haver rebrots importants a Barcelona, ja es va decidir fer marxa enrere en el canvi d'horari d'aquests equipaments i que tornessin a obrir les 24 hores i no només a la nit. "Ens adaptem al que ens porta la pandèmia", ha remarcat la comissionada.

El 40% de les persones que s'hi han allotjat no vivien al carrer abans de la crisi del covid-19, sinó que estaven en una situació de precarietat habitacional i la pandèmia els va acabar de trasbalsar la vida. És el que es desprèn de les 589 entrevistes que ha fet l'Ajuntament, que també evidencien que el 74,4% no havien estat vinculats a un centre de serveis socials o a altres serveis d’atenció municipal abans i que el 78% no tenien cap ingrés quan van entrar als pavellons.



Des del decret de l'estat d’alarma fins a l'agost, els sis dispositius d'allotjament d'emergència de la ciutat –entre els quals hi ha els pavellons de la Fira– han servit per atendre 1.324 persones. Després de l'experiència, la ciutat vol consolidar espais com el dispositiu específic per a dones, el d’atenció a persones amb addiccions i el de joves. 

Entre els mesos de març i agost s'han detectat 31 casos positius de covid-19 entre les persones que s'hi estaven. Quant als professionals dels dispositius, s'han fet 247 PCR que han permès diagnosticar vuit positius.

L'accés als equipaments d'emergència era lliure en tot moment, condicionat al compliment d'una sèrie de normes per garantir la convivència. El 65% de les sortides han estat voluntàries, ja sigui per tornar a situacions de carrer, a situació de mal allotjament, per recuperar la relació amb l'entorn proper o per tornar a habitacions de lloguer. El 25% de les baixes han estat expulsions per incompliment de les normes de convivència, un 6% per derivacions a altres centres del dispositiu i un 1,8% per ingrés a centre sanitari o un dels equipaments d'aïllament.

https://www.ara.cat/societat/Barcelona-mantindra-pavellons-habilitats-Fira_0_2523947695.html

21 de novembre 2020

El 26 de novembre apunta’t a enquestar les persones que viuen al carrer a Barcelona


El vespre del 26 de novembre recorrerem els carrers de Barcelona per enquestar les persones que dormen al ras. Volem saber quantes persones viuen al carrer i conèixer millor la seva situació. Els preguntarem com estan vivint la pandèmia de la covid-19, què necessiten, sobre la seva trajectòria vital i si estan rebent atenció social, entre d’altres. Necessitem persones voluntàries que visquin a Barcelona i el vespre del 26 de novembre hi participin des del seu propi barri, us hi apunteu?

Com hi podeu participar?

Durant l’enquesta al carrer la col·laboració del voluntariat és essencial. Per arribar a tots els carrers de la ciutat necessitem centenars de persones voluntàries que recorrin el seu propi barri en equips d’entre dues i tres persones. No cal tenir experiència prèvia, només:
  • Ser major de 18 anys.
  • Formar un equip de dues o tres persones* que us veieu habitualment i visqueu a prop (al mateix barri de Barcelona o molt propers).
  • Tenir disponibilitat el vespre-nit del 26 de novembre, a partir de les 20h i durant 2 o 3 hores. Tenir capacitat física per fer un recorregut a peu d’aquesta durada.
  • Respectar les mesures de protecció davant la covid-19.
Inscriure-us a través d’aquest formulari!

* Si no tinc un equip, hi puc participar? Sí, pots inscriure’t a l’enquesta individualment i intentarem incorporar-te en algun equip. En aquests moments encara no et podem garantir la participació, dependrà de l’evolució de la situació sanitària.

Què farem durant l’enquesta al carrer?

A partir de les vuit del vespre recorrerem els carrers de Barcelona per enquestar les persones que viuen al carrer. Seguirem un qüestionari per conèixer com estan vivint la pandèmia de la covid-19, què necessiten i altres qüestions com si estan rebent atenció social, la seva trajectòria vital i de sensellarisme o la seva situació administrativa i jurídica, entre d’altres. A més d’entrevistar aquelles persones que ho vulguin, també comptarem totes les persones que veiem per tal d’actualitzar les dades del recompte del passat mes de maig, on vam comptabilitzar 1.239 persones dormint al ras. Quan haguem acabat, tornarem a casa.

Hi haurà formació prèvia?

Sí, us enviarem material formatiu per correu electrònic i per participar-hi caldrà haver-se’l mirat. Estareu en contacte amb el coordinador o coordinadora del vostre barri per tal de resoldre tots les dubtes que tingueu. A diferència d’accions anteriors i tenint en compte el context sanitari, no realitzarem cap trobada o formació presencial amb tot el voluntariat.

Què cal portar?

Caldrà que porteu:

  • Roba i calçat còmode. Si teniu la samarreta #ningúdormintalcarrer, porteu-la!
  • Llanterna (o mòbil amb llanterna) per si us trobeu alguna zona fosca.
  • Dispositius mòbils amb connexió a internet i la bateria carregada per tal de registrar les respostes a l’enquesta i la ubicació de les persones que veieu al ras. Us recomanem dur instal·lada l’app Arrels Localitzador.
  • Motxilla petita amb alguna ampolla d’aigua i paper i bolígraf per si voleu prendre notes en paper.
Serà una acció adaptada a la situació de la covid-19?

Sí, es tracta d’una acció que té en compte les mesures de la covid-19 i que s’adaptarà a la situació del moment. Totes les persones inscrites rebreu informació sobre com actuar durant l’enquesta i quines mesures haureu de complir.

I després d’aquesta enquesta, què?

La informació que obtinguem durant l’enquesta és bàsica perquè parteix de les pròpies persones que viuen al carrer a Barcelona i ens permet conèixer com estan vivint la pandèmia de la covid-19 i aprofundir sobre la problemàtica del sensellarisme a la ciutat. Tenir un coneixement més profund i actualitzat és imprescindible per fer propostes per millorar els recursos i les polítiques que ja existeixen a Barcelona. A nivell intern, a Arrels també ens permet millorar l’atenció a les persones que acompanyem i adaptar-nos a les necessitats i situació actual.

Ja heu realitzat altres enquestes?

Entre els anys 2016 i 2019 Arrels hem organitzat censos per tenir un coneixement complet de la situació de les persones que viuen al carrer a Barcelona. Durant aquests quatre anys més de 1.400 persones han respost les preguntes dels voluntaris i voluntàries d’Arrels. Navegueu per les dades o llegiu l’informe Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d’una ciutat sense llar per conèixer el resultat dels censos.

I als altres municipis?

En global, sabem molt poques coses de les persones que viuen al carrer als pobles i ciutats de Catalunya. Quantes persones són? Qui són? En quina situació es troben? Hi ha eines que ens permetrien respondre aquestes preguntes. Hem creat una pàgina web, a disposició de les administracions, entitats i ciutadania, per promoure recomptes i censos de persones que viuen al ras als diferents municipis. Contacteu-nos i us assessorarem sobre com fer-ho: incidencia@arrelsfundacio.org.

Tenim més preguntes!

Escriviu-nos a cens@arrelsfundacio.org i respondrem els vostres dubtes!

https://www.arrelsfundacio.org/enquesta-carrer-26n/

20 de novembre 2020

Manifest en defensa dels drets dels infants i adolescents de Catalunya CONSELL NACIONAL D’INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA DE CATALUNYA

Aquest 20 de novembre de 2020, en motiu de la celebració del dia dels drets dels infants, els membres del Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya (CNIAC) hem decidit redactar aquest manifest amb la col·laboració dels Consells Territorials on ens centrem en la visió dels infants i adolescents en relació a la COVID-19 i volem reivindicar el nostre dret a estar informats/des de les mesures que els Governs prenen. 

El motiu pel qual presentem aquest manifest és que volem que les persones adultes ens demanin l’opinió sobre les decisions que es prenen al voltant de la COVID-19 i que ens escoltin. Perquè no s’estan tenint en compte les preocupacions d’alguns infants i adolescents. Els infants i adolescents ens volem sentir útils davant la situació que estem vivint. 

1. ADAPTACIÓ DE LES ESCOLES A LA SITUACIÓ En nom dels infants i adolescents de Catalunya valorem que les escoles s’han adaptat de manera notable a la situació i el professorat s'ha adaptat bé i ha sabut portar la situació. Dels infants i adolescents que hem consultat, la majoria valoren que no han après suficient des de casa, tot i que els resultats estan molt igualats. 

2. SEGURETAT DELS INFANTS/ADOLESCENTS La majoria dels infants i adolescents de Catalunya valorem que les mesures de seguretat que han pres els municipis han estat notables. Perquè pensem que tots o la majoria dels establiments han proporcionat gel hidro-alcohòlic i guants als clients. Tot i això hi havia gent que no respectava res.

3. SENTIMENTS SOBRE LA SITUACIÓ Gran part dels infants i adolescents, durant aquest confinament, s’han sentit avorrits i avorrides, també hi han que han estat preocupades i insegures sobre la situació. 

Els infants i adolescents de Catalunya, també pensem que les decisions preses, sobre les mesures, han estat bé, però si tornem a passar per una situació semblant demanem que tingueu més en compte què necessitem els infants i adolescents. També volem dir que van tardar molt a dir que els infants podíem sortir a caminar, quan els gossos van poder des del principi, i que ens haurien d'haver donat més recursos per seguir les classes en línia. 

La majoria d'infants i adolescents de Catalunya, valoren notablement la comunicació de la situació per part dels mitjans de comunicació cap a elles. 

Els infants i adolescents sabem que hi han hagut molts esforços per part de certs mitjans de comunicació de fer-nos entendre la situació i anar-nos mantenint informats i volem que aquests sàpiguen que ho valorem molt. Això sí, per molt que ho intentessin explicar hi ha alguns de nosaltres que no ho hem entès molt bé ja que no estava explicat amb les nostres paraules. 

Creiem que se’ns ha deixat molt de banda i que en qualsevol cosa que ens afectava directament hem estat en segon pla quan se’ns hauria d’haver tingut en compte a nosaltres i a les nostres necessitats. 

No valorem ni bé ni malament les classes online, però al haver molta gent connectada a internet a la vegada ens vam trobar amb molts problemes de connexió i falta de rapidesa pel que fa a les xarxes. A més a més, alguns de nosaltres no hem disposat de suficients recursos per poder seguir les classes com tocava. 

Sens dubte, volem agrair de tot cor l’esforç per part del professorat per mantenir el nostre interès en aprendre i tot i els problemes que es puguin haver trobat fer-los saber que han estat genials. Però molts i moltes pensem que les classes online estaven bé però podrien estar millor. 

4. PERÍODE DE CONFINAMENT Els infants i adolescents pensen que al principi estàvem contents perquè serien dues setmanes a casa i podríem centrar-nos en nosaltres, però quan es va anar allargant ens vam anar enfonsant, encara que així hem pogut tenir temps per estar molt més amb la família. 

A l’hora de sortir es van imposar les fases de de desconfinament les quals no ens van agradar molt, però creiem que, igualment, es podien respectar. 

Davant d’això, el CNIAC no podem restar impassius i per tant, 

DEMANEM: 

1. Més empatia pels alumnes, més recursos i més acompanyament per part del professorat. 

2. Més i millor vigilància per part dels policies, professors/es, botiguers/es, etc. Així com també demanem a tots els infants i adolescents que siguin responsables amb les mesures que hem de seguir. 

3. Que hi hagi més material sanitari i que es proporcioni a qui li fa falta. Així com a instituts, botigues, etc. I la desinfecció dels llocs públics. 

4. Que les persones adultes tingueu més en compte què necessitem els infants i adolescents a través del CNIAC, consells municipals, escoles, instituts, etc. 

5. Que els mitjans de comunicació utilitzin llenguatges que puguem entendre els infants i adolescents. 

Volem agrair el suport dels consells locals que han participat en les opinions utilitzades per a fer el manifest. 

Dit això el CNIAC ens comprometem a seguir treballant per recollir la veu dels infants i adolescents de Catalunya i vetllar perquè se’ns escolti. Barcelona, 26 d’octubre de 2020.

https://www.ceesc.cat/documents/Comunicats/2020_11_20_MANIFEST_20N.pdf

18 de novembre 2020

Noves dates del VIII Congrés Estatal d'Educació Social



El Comitè Organitzador del VIII Congrés d'Educació Social reprèn la seva activitat per poder celebrar el Congrés l'any 2021.

El passat 9 d'octubre es va reunir a Saragossa el Comitè Organitzador per reprendre les tasques organitzatives i adaptar-les al nou escenari, comptant amb la incorporació de noves persones al Comitè i amb el suport i el compromís del CGCEES i el CEESAragón. Es va acordar fixar noves dates per a la realització del Congrés que seran, si les circumstàncies sanitàries ho permeten, el 23, 24 i 25 de setembre de 2021.

També es va decidir, en previsió de possibles limitacions d'aforament, preparar la realització d'un Congrés semi-presencial, i fins i tot virtual, mantenint la preferència en la modalitat presencial a aquelles persones que hi segueixen inscrites.



https://www.ceesc.cat/2014-11-03-13-05-23/noticias-blog/1109-congres-estatal-2021

17 de novembre 2020

Jornada. La justícia restaurativa davant de delictes d’odi i discriminació

El pròxim 20 de novembre, de 10.30 a 12.00 hores, en format virtual, se celebra la jornada en el marc de la Setmana Internacional de la Justícia Restaurativa, organitzada conjuntament per la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil i el CEJFE.

La Justícia Restaurativa proposa una manera de respondre al delicte, centrada a reparar el dany causat a les persones i a les relacions, tot permetent a les parts participar activament en la solució dels problemes resultats de la infracció penal amb l’ajuda d’una tercera persona.

Malgrat les pràctiques restauratives en l’àmbit de la justícia penal s’associen al nostre país a delictes de poca entitat, la recerca i la pràctica en molts altres països demostren la seva validesa i utilitat, encara més, davant de delictes greus i, en general, de delictes que ocasionin perjudicis importants a les víctimes.

En aquest sentit, hem volgut dedicar la Jornada d’enguany a un tema d’especial calat i actualitat: la justícia restaurativa davant de delictes d’odi i discriminació. Aquests delictes, que tan greument afecten les víctimes implicades i la pau social en general, poden tenir una resposta restaurativa que assereni i repari la víctima, i que permeti la reflexió i el treball de l’empatia amb l’infractor, de forma que es previnguin actuacions similars.

La Jornada aborda aquest tema a través de la recerca des d’una perspectiva internacional combinada amb l’exposició de casos pràctics de caràcter local que exemplifiquen el molt que pot aportar aquesta perspectiva de la justícia a la

Podeu consultar el programa i formalitzar la vostra inscripció fins el 18 de novembre de 2020 o fins que s’exhaureixin les places disponibles.

http://cejfe.gencat.cat/ca/detalls/noticia/Jornada.-La-justicia-restaurativa-davant-de-delictes-dodi-i-discriminacio

14 de novembre 2020

Nº 31 de RES, Revista de Educación Social



Este número 31 nos aproxima al papel de la Educación Social en las políticas culturales, la animación sociocultural y la gestión cultural. Seis ejes orientan las aportaciones:

  • La cultura ocupa tiempos y espacios con protagonismo desigual desde una relación dialéctica.
  • El derecho a la cultura actúa como principio democrático.
  • Las políticas culturales deben trascender la visión económica y gerencial, el activismo huérfano, la obsesión por las infraestructuras y lo turístico, recuperando su dimensión socioeducativa en tanto factor de desarrollo personal, comunitario y territorial.
  • La animación sociocultural y la gestión cultural, como metodologías de intervención desde una dimensión socioeducativa.
  • Una mirada a la regulación del sector, el actual mercado de trabajo, el perfil profesional del educador y educadora social y su formación.
  • La tradición histórica de territorios diversos, con experiencias concretas y específicas.
En definitiva, profundizan en el estado de la cuestión y en el futuro de este ámbito propio de la Educación Social que, en el ejercicio profesional, tiene intención socioeducativa, contenido cultural y proyección social. Y lo hacen desde un profundo ejercicio de autocrítica sobre nuestra actividad.

__________________

Url de la revista:


Url del número 31:


Url de la versión en pdf:


https://www.eduso.net/editado-no-31-de-res-revista-de-educacion-social/?fbclid=IwAR2ZlO7DiDXcnmZ31nU3DNTzxufM9RXsHyeARjHrGcVLvefexwCM1xfwpLc

13 de novembre 2020

8 películas sobre la salud mental con una buena representación de los trastornos mentales

Infografía con ocho películas centradas en personajes con TC

En esta infografía recogemos una lista de ocho películas, las cuales se centran en personajes con trastornos de conducta.

En muchas ocasiones el cine ha recurrido al cliché en la representación de los trastornos de conducta. Estas ocho películas cuentan con personajes que sufren algún tipo de trastorno de conducta: trastorno bipolar, trastorno de personalidad límite, autismo, TDAH... En estas películas, la representación de los trastornos se hace de manera fiel.


1. El lado bueno de las cosas (Silver Linings Playbook) 2012
Dos personajes luchan por sus relaciones: padecen, respectivamente, trastorno bipolar y otro trastorno no mencionado.

2. Inocencia interrumpida (Girl, interrupted), 1999
Una chica con trastorno de la personalidad límite es ingresada en un hospital psiquiátrico, en el que conoce a personas con problemas similares.

3. Cisne negro (Black Swan), 2010
Una bailarina de ballet obsesionada con la perfección cae en conductas autodestructivas, como la autolesión y la privación de alimentos.

4. Rain Man, 1988
Este clásico nos descubre un personaje con autismo (concretamente con el síndrome del savant) y unos dones sobrehumanos.

5. Una mente maravillosa (A Beautiful Mind), 2001
La esquizofrenia paranoide poco a poco toma el control de la mente del protagonista, un matemático brillante.

6. El Club de los Cinco (The Breakfast Club), 1985
Cinco estudiantes de instituto comparten sus experiencias traumáticas y se dan cuenta de que, pese a las apariencias de normalidad, los problemas de salud mental nos afectan a todos.

7. El Indomable Will Hunting (Good Will Hunting), 1997
Un joven de altas capacidades que proviene de una familia abusiva y que padece depresión conoce a un psicólogo que le ayuda a tomar conciencia de sus conflictos reprimidos.

8. Charlie Bartlett (2008)
Un chico diagnosticado con TDAH que creció sin padre ayuda a los compañeros de su escuela en sus conflictos.

Referencia

https://www.inmens.es/articulo/8-peliculas-sobre-salud-mental-con-buena-representacion

11 de novembre 2020

Trastorno Límite de la Personalidad

El trastorno límite de la personalidad se caracteriza por patrones de inestabilidad en las relaciones, en la autoimagen y en el estado de ánimo, agravados por el miedo al abandono y la dependencia emocional.

¿Qué es el trastorno límite de la personalidad?

Los Trastornos de la Personalidad se definen como patrones permanentes e inflexibles de experiencia interna y de comportamiento que se apartan de las expectativas culturales y del entorno de la persona. Hay diez Trastornos de la Personalidad descritos en el DSM-V recogidos en los grupos A, B y C.

El Trastorno Límite de la Personalidad (TLP) se sitúa en el grupo B, caracterizado por conductas emocionales, erráticas e inestables. Los rasgos más característicos de este trastorno son patrones de inestabilidad en las relaciones, en la autoimagen y en la afectividad, además de una actitud impulsiva.

Cómo se detecta el trastorno límite de la personalidad?

Los criterios de diagnóstico que especifica el DSM-V son: patrón dominante de inestabilidad en las relaciones interpersonales, de la autoimagen y de los afectos e impulsividad intensa, que comienza durante las primeras etapas de la edad adulta y está presente en diferentes contextos. Se manifiesta por 5 (o más) de los siguientes hechos:

Esfuerzos frenéticos para evitar un abandono real o percibido. Muchas personas que sufren TLP lo pasan mal cuando están solas, incluso en lapsos cortos, o cuando están rodeadas de gente. El temor a la soledad las hace especialmente vulnerables al abandono; también, en parte, porque a menudo necesitan una figura estable para calmar sus ansiedades y tener cierto sentimiento de seguridad en el mundo (dependencia emocional).

Relaciones personales inestables, con extremos de idealización y devaluación. Es frecuente que la persona idealice rápidamente a aquellos con los que se siente conectado, pero que esta actitud se revierta rápidamente al otro extremo, con comentarios hostiles o de rechazo; una manifestación indirecta de la dependencia. Pueden decir, por ejemplo, "no quiero verte" cuando en realidad quieren decir "no vayas, te necesito". Esto suele ocurrir cuando se sienten rechazadas o perciben que la otra persona no les presta suficiente atención, y cualquier pequeño detalle puede desencadenar esta sensación de traición y dolor en una persona que sufre TLP.

Alteración de la identidad y autoimagen inestable. Las personas que sufren TLP a menudo tienen problemas para asumir roles constantes y hacer elecciones ocupacionales, y suelen confundir los propios deseos y emociones con los de la persona o personas con las que tienen una relación íntima. Les cuesta ser constantes y a menudo adoptan rasgos de otros para "retener" su amor y se muestran muy variables en sus sentimientos.

Impulsividad en al menos dos áreas potencialmente nocivas para sí mismas. Por ejemplo, malgastar el dinero de forma compulsiva (incluso cuando no se lo pueden permitir), abuso de sustancias (para desconectar y "no pensar"), conducción temeraria o atracones de comida por ansiedad o para regular las emociones.

Comportamientos intensos o amenazas de suicidio recurrente, automutilación. A pesar de que estos comportamientos suelen percibirse como intentos de chantaje emocional, en realidad, en la mayoría de los casos, son la única manera en que la persona que sufre TLP ha aprendido a calmar sus emociones y afrontar situaciones difíciles. Esto ocurre debido a una falta de herramientas emocionales, y el objetivo real es "dejar de sufrir".

Inestabilidad afectiva por una notable reactividad del estado de ánimo. Los cambios de ánimo bruscos son frecuentes y suelen estar relacionados con las relaciones interpersonales. Las personas que sufren TLP suelen ver las cosas de color blanco o negro, y les cuesta integrar una percepción de las cosas y de las personas realista y constante.

Sentimientos crónicos de vacío. Se aburren con facilidad y constantemente buscan alguna actividad para llenar un vacío que definen como "desolador".

Ira inapropiada o intensa o dificultades para controlar la ira. Las respuestas impredecibles y las explosiones emocionales repentinas, a veces intensas y que asustan a las personas a las que están dirigidas. Estas conductas menudo van seguidas de sentimientos de culpa, y alimentan la mala imagen que tienen de sí mismos.

Ideación paranoide transitoria relacionada con el estrés o síntomas disociativos graves. En momentos de estrés, las personas que sufren TLP se pueden volver extremadamente desconfiadas y pensar que los otros les quieren hacer daño. Muchos tienen la sensación de ser constantemente observados y juzgados.

¿Cómo actúo?

Si sospechas que padeces trastorno límite de la personalidad o que alguien de tu entorno puede tener, informarse sobre el trastorno para entender los motivos detrás de estos comportamientos es clave. La comprensión del entorno juega un papel relevante en el tratamiento y la mejora. Sin embargo, una persona con TLP necesita asistencia profesional para poder hacer cambios significativos, lograr relaciones sanas y estables y desarrollar herramientas que le permitan el bienestar emocional.

Referencias


https://www.inmens.es/articulo/trastorno-limite-de-la-personalidad

Aprendiendo a volar

Susana Martín / ICAL . Yoana Martín Sánchez, responsable del piso del Proyecto Acompaña en Salamanca junto a Mamadou, uno de los beneficiari...