Calidoscopi d'Educació Social

Avui parlaré dels Centres Oberts com a serveis preventius fora de l'horari d'escolarització obligatòria. Aquests donen serveis als infants i adolescents de 0 a 16 anys fent un treball coeducatiu i social amb les seves famílies. Els Centres Oberts donen suport, estimulen i potencien la personalitat, la socialització, l'adquisició d'aprenentatges bàsics i d'esbarjo dels/les infants al mateix temps que compensen les deficiències socioeducatives. La necessitat d’aquest servei sorgeix per les llargues jornades laborals dels progenitors al mercat de treball, fet que provoca importats disfuncions entre els “horaris familiars” i els “horaris dels infants”   i les seves conseqüències. Ens trobem doncs davant d’una difícil gestió entre el temps de la família i el temps de l'escola. L’organització del temps, doncs, esdevé una nova forma d’exclusió social i una font de desigualtats socials que afecta de forma molt marcada a determinats col·lectius. L’objectiu dels C

Mireu quina idea més simpàtica que hem trobat, postals de vacances fetes pels nens. Es tracta bàsicament que els nens dibuixin la seva postal de vacances enlloc de comprar-ne una del lloc que han visitat. L’avantatge d’aquestes postals rau en el fet que el nen pot dibuixar i explicar el que realment li ha agradat del viatge, un lloc concret, una activitat amb l’afegit que s’hi pot dibuixar ell o la resta de família. Postals de vacances fetes pels nens, un record del viatge familiar Recordeu que aquesta activitat, com totes, estan pensades perquè el nen s’ho passi bé, no poden ser mai obligades ja que en aquest cas es farien de mala gana, malament i perdrien gran part del sentit. Cal buscar un moment de relax durant els dies de vacances per omplir les postals i no fer-les totes de cop ni fer-ne massa. Material per fer una postal de vacances amb els nens (pdf descarregable i gratuït de la postal)  descarregar i imprimir el pdf del disseny de la postal, però sempre el podeu fer vosaltre

Data : 16 i 17 de setembre de 2021. Lloc : format pendent de confirmació. La dependència és una contingència natural i inherent a ser humans, pel fet de ser vulnerables a molts factors i pel fet de viure en societat i en sistemes complexos. En tots el cicles de la nostra vida som o podem ser vulnerables i interdependents. La dependència és també multifactorial i multicausal i, en aquest sentit, ens ocupa de manera transversal a tots els àmbits d’intervenció, a totes les disciplines professionals, i als diversos Serveis Socials que configurem aquest Congrés. La intervenció social dels serveis socials bàsics i especialitzats, en última instància, té com a finalitat l’autonomia funcional i vital de les persones: l’anhel de viure i decidir sense dependències. Aquesta intervenció haurà de ser necessàriament multidireccional: tan important és treballar amb les capacitats i competències familiars, com amb aquells factors socials i de sistema que poden ser barreres o facilitadors d’una desitja

Les darreres setmanes hem viscut -entre altres drames humans massa quotidians- dos fets destructors que, més enllà del ressò mediàtic, han interpel·lat els professionals implicats en les respostes socioeducatives. Un ha estat la mort de dues nenes a mans del seu pare per fer mal la seva mare. L'altre, el suïcidi d'una adolescent i la suposada relació amb l'assetjament escolar. Les reaccions a tots dos fets em va produir una renovada inquietud. En el primer cas, la cantarella ha estat l'expressió " violència vicaria " (com si es tractés d'una nova troballa per calmar el desconcert de l'absència de les respostes adequades). En el segon, la invocació del " bullying " com a etiqueta causal i la discussió sobre els protocols escolars, aplicats o no. El fet de tenir anys no em proporciona cap experiència que reclami ser escoltada. Però, sí que em produeix la desesperació de conèixer els dolors i d'haver compartit, fa anys, la preocupació per le

La mayoría de los adolescentes llegan a España con 16 y 17 años. Muchos viven en pisos tutelados y tienen pocos meses para adquirir la formación que les permita trabajar y no verse abocados a la exclusión. Menores extranjeros no acompañados en uno de los pisos tutelados de la Generalitat Valenciana.  Mònica Torres Sentados en una mesa rectangular en el salón de un piso, cinco adolescentes comentan los libros que están leyendo. No dominan el español al 100%, pero algunos de ellos saben francés y eso les ayuda. Abdel, de 17 años, es el único que lee en formato digital, se siente cómodo con el portátil. Va por la página 37 de Padre rico, padre pobre, que trata de qué les enseñan los ricos a sus hijos acerca del dinero. Lo vio en un vídeo de TikTok y le interesó. Cuando Abdel llegó a España desde Argelia, creía que podría matricularse directamente en la Universidad para cursar una ingeniería. Como otros jóvenes de su edad , llegó en patera y no midió su idealización del destino al que se d

Ara que s'aproxima la Revetlla de Sant Joan, les autoritats han recordat els perills de la pirotècnia Les autoritats han recordat les precaucions a l'hora d'utilitzar pirotècnia  Encara que aquest estiu serà molt diferent a altres viscuts, ja hi ha gent que s'està avançant a la Revetlla de Sant Joan, la qual tindrà lloc la setmana que ve. Moltes platges de tot l'estat no han volgut arriscar-se i han prohibit la seva celebració durant una de les nits més especials de l'any, però això no està impedint que moltes persones estiguin preparant-se per celebrar una Revetlla diferent, però amb les mateixes tradicions. Els petards, l'element més destacable d'aquestes festes, són sempre un tema de polèmica per la seva perillositat i la contaminació acústica que provoca, tant en adults com en animals de companyia. Ara, les autoritats han informat que la pirotècnia és incompatible amb l'ús de mascaretes, guants i gels hidroalcohòlics. Els elements d'higiene p

“ Com que ha sentit tantes desgràcies, aquesta societat té pell morta ”. El mal o la maldat és la manca de bondat que ha de tenir una persona, segons la seva naturalesa o destí, la pregunta que hem de fer és si tenim dret a buscar la felicitat en un món injust i violent? La resposta és fàcil, és possible, mirant el dolor dels altres. Ens aporta res distanciar-nos d’aquest dolor i restar impasius? Hem de fer costat al dolor dels altres? La realitat és que vivim en una societat que dona l’esquena al dolor. Cada vegada més, defugim del compromís amb qui pateix en tots els àmbits i en tots els nivells, sigui el sofriment personal o col·lectiu, no som capaços de sentir res que no ens afecti directament. Paraules com l’egoisme ( atendre únicament a l'interès propi, fins i tot podent causar mal als altres) i l’egotisme ( com la voluntat, un sentit més moral, de sacrificar l'interès d'altres al propi, de parlar de nosaltres mateixos o d'afirmar la pròpia personalitat. ) est

Des de fa uns anys cap aquí he pogut observar que “ No hi ha prou recursos ” és una expressió que pot actuar com a comodí a qualsevol espai, conversa, àmbit... que tingui a veure amb la gestió d’alguna cosa. He pogut observar com es fa servir de forma indistinta en qualsevol sentit jeràrquic, ja sigui de dalt cap a baix, de baix cap a dalt o de forma horitzontal. És una expressió que no porta massa enlloc, però que permet sortir-ne de molts. Davant d’una reivindicació, un “ No hi ha prou recursos ” a temps pot estalviar força mal de caps. Davant qualsevol mena d’inoperància, lamentar la falta de recursos és la millor forma de centrifugar responsabilitats i tenir més o menys content a tothom (els qui decideixen, els qui treballen i els destinataris finals de la feina en qüestió). Crec que el que aquí expresso podria ser aplicable a molts àmbits i molts sectors (no només el social), però ara em centraré en l’àmbit de la protecció a la infància i l’adolescència, donat que és el lloc on de

PRESENTACIÓN El trabajo y la ocupación son factores muy relevantes para la calidad de vida y la inclusión social para todos y, obviamente, también para las personas con autismo, independientemente del grado de apoyo que necesiten. La aportación de las personas con TEA puede llegar también a la dimensión laboral, donde habilidades como la honestidad, la perseverancia o el compromiso con las labores que realicen, suponen una ventaja. Desgraciadamente se trata de un colectivo con una escasa participación en la comunidad y, específicamente, con un gran índice de desocupación (entre el 76 y el 90 % según Autism Europe). Revertir esta situación, requiere la implantación de metodologías de apoyo que permitan a las personas con TEA vivir la vida adulta con autonomía e independencia, más allá de los modelos puramente asistenciales. Este curso está enfocado a dotar a las personas asistentes de información y herramientas para ofrecer apoyos a personas con TEA desde la etapa de transición a la vid

Els CRAE són Centres Residencials d’Acció Educativa per a la guarda i educació d'infants i adolescents (de 0 a 18 anys) amb una mesura d'acolliment simple en institució. La mesura està registrada a l'informe previ dels equips tècnics competents. El seu objectiu és atendre a les situacions i necessitats, tant educatives com assistencials que requereixen d’especialistes en la guarda i educació com a alternativa a la seva família d'origen. Les funcions dels CRAE són promoure, establir i aplicar mesures tècniques educatives, també d'inserció social, laboral i familiar. Els professionals dels CRAE s’han de coordinar amb els serveis socials bàsics, amb professionals i d'altres sistemes de benestar social, amb les entitats associatives i amb les que actuen en l'àmbit dels serveis especialitzats. Sobretot han de proporcionar als infants i adolescents atesos tota la cobertura inherent a l'exercici de la guarda i l'educació. També tenen altres funcions est

LA DES-PROTECCIÓ DEL SISTEMA La davallada de l’entramat social en relació a les normes, les lleis i l’aplicació de la justícia comporta una caiguda respecte els valors ètics i morals. L’estat de la postmodernitat s’erigeix per un discurs assistencialista, deixant al mercat la regulació de les relacions socials, polítiques i econòmiques, sense incloure la garantia simbòlica, ni la funció de protecció. Les relacions es defineixen com a jocs de poder, enlloc de lleis tenim regles. Aquesta és la part perversa del model neoliberal, qui determina les lleis és qui té més poder. La convalidació de les polítiques neoliberals per a la infància ha suposat una nova forma de desprotecció. Abans la infància era el futur, ara ha passat a ser una escassa partida de futur doncs, la infància no produeix però si genera despeses i, a més, no té dret a vot. Els recursos públics s’orienten a afavorir a les empreses privades, lluny d’orientar-se a afavorir el sector públic representat per la majoria de la s

Aunque todavía no hemos terminado el curso de la pandemia, inevitablemente, la escuela ya piensa en el próximo curso. La necesidad de retomar la renovación educativa, urgente antes de la pandemia, agudizada en la pandemia, es irrenunciable. Escuela Anglesola | Foto: Pol Rius A pesar de que todavía no hemos acabado el curso de la pandemia, inevitablemente, la escuela ya piensa en el próximo. Las maestras y los maestros sueñan -más necesitados que nunca- con el descanso, mientras almacenan ideas, guardan reflexiones, acumulan fuerzas para pensar y debatir, cuando llegue junio, cómo debería ser el próximo curso. No les queda más remedio que pensar porque las planificaciones de la administración educativa ya hablan de los recursos que no tendrán (eran, dicen, sólo para la emergencia) y la administración sanitaria -sin pensar qué es y para que sirve la escuela- ya difunde las medidas de profilaxis que habrá que mantener. Como que, al menos, habrá claustros de fin de curso y tendremos escuel