Parlem dels Centres Oberts...

Avui parlaré dels Centres Oberts com a serveis preventius fora de l'horari d'escolarització obligatòria. Aquests donen serveis als infants i adolescents de 0 a 16 anys fent un treball coeducatiu i social amb les seves famílies.

Els Centres Oberts donen suport, estimulen i potencien la personalitat, la socialització, l'adquisició d'aprenentatges bàsics i d'esbarjo dels/les infants al mateix temps que compensen les deficiències socioeducatives.

La necessitat d’aquest servei sorgeix per les llargues jornades laborals dels progenitors al mercat de treball, fet que provoca importats disfuncions entre els “horaris familiars” i els “horaris dels infants”  i les seves conseqüències.

Ens trobem doncs davant d’una difícil gestió entre el temps de la família i el temps de l'escola. L’organització del temps, doncs, esdevé una nova forma d’exclusió social i una font de desigualtats socials que afecta de forma molt marcada a determinats col·lectius.

L’objectiu dels Centres Oberts és proporcionar una atenció a tos els menors en situació de risc i  afavorir el desenvolupament personal, la integració social i l’adquisició d’aprenentatges d’aquests. Cal tenir en consideració també la prevenció i el deteriorament de les situacions de risc, caldrà doncs compensar les mancances socioeducatives.

Entre les seves funcions, els Centres Oberts han de prestar serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents proporcionant-los acolliment i convivència. És molt important l’atenció individual i grupal, la derivació i integració en els recursos normalitzats que existeixen per la societat. És evident doncs que ha d’haver una coordinació amb els serveis bàsics d’atenció social per treballar amb les famílies on l’ordenament jurídic vigent marca altres funcions.

El  paper dels Centres Oberts a favor de la cohesió social dels territoris és molt important, la Cohesió Social descriu els nexes o lligams que uneixen a les persones en la societat, concretament en els contextos de diversitat cultural.

El paper dels Centres Oberts d’arreu de Catalunya afecta directament al teixit social, que ha de ser més cohesionat, on tots/es hem de viure des dels nostres trets d’identitat i pertinença propis per anar construint la nostra Comunitat.

Pel que fa a l’atenció a la diversitat que duen a terme els Centre Oberts, el seu treball està orientat a fer-ho de forma grupal o individual. Els grans reptes dels Centres Oberts passen pel foment de la participació activa de les famílies que inclou una col·laboració molt estreta amb l’administració pública per treballar en xarxa a partir de les necessitats del territori.

Els educadors/es com a professionals s’han de formar específicament en àmbits de treball amb les famílies, han de potenciar una programació on s’inclogui un perspectiva sistèmica, per millorar la qualitat en la intervenció del Centre Obert en relació aquest tema. I com no, han de treballar vers una parentalitat positiva.

Pel que fa a objectius més específics, podem incloure el fet de garantir la detecció de situacions de risc i desemparament així com el seguiment de l’atenció als infants i adolescents en situació de risc o tutela tot implementant mesures de prevenció derivades de la crisi sanitària actual.

Cal una ferma promoció de la seguretat i prevenció general en els Serveis, tant des dels i les professionals com dels infants i adolescents, i les seves famílies.

L’objectiu és treballar en l’atenció dels infants i adolescents en els diversos nivells de situació de risc i amb les seves famílies per tal d’abordar d’una manera efectiva les necessitats socioeducatives dels propis infants i les de les seves famílies.

Hem d’anar cap a treballar la prevenció i la disminució de les situacions de desprotecció infantil, amb un augment dels serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents. Cal acompanyar des de la proximitat amb l’objectiu de minimitzar les situacions de desemparament i l’adopció de mesures de protecció, quan cal separar a l’infant o l’adolescent de la seva família.

Una acció molt important és proveir de recursos i serveis a la família, des del medi, com unitat bàsica de convivència i el desenvolupament dels seus membres. Els professionals han de primar l’atenció, remissió i prevenció de les situacions de risc dels infants des de la proximitat i la promoció del seu benestar.

S’ha de fer un seguiment dels criteris de prevenció i recomanacions d’organització pels Serveis d’Intervenció Socioeducativa i Centres Oberts gestionats per les Àrees Bàsiques de Serveis Socials i altres entitats gestores.

Hem d’exigir una participació i corresponsabilitat dels ens locals i les entitats gestores dels serveis en la presa de decisions mentre duri la situació de pandèmia actual i la seves conseqüències.

Sabem que els serveis d’intervenció socioeducativa segons la seva tipologia tenen objectes i funcions diferenciades que consten al model del servei d’intervenció socioeducativa, on els Centres Oberts queden inclosos en aquests objectius i funcions. Els/les professionals han de desenvolupar un treball en xarxa per la inclusió i participació d’infants, adolescents i joves amb discapacitat o amb problemes de salut mental als Centres Oberts.

Hem de construir un model en xarxa d’acció inclusiva innovador, un protocol d’actuació que integri els procediments d’acollida i seguiment, d’identificació de necessitats, d’itineraris personals d’èxit i recursos formatius entre els diferents col·lectius i agents implicats. Un model col·laboratiu, interdisciplinari i transferible.

Els Centres Oberts durant el curs ofereixen activitats fora de l’horari escolar però és als mesos d’estiu, quan amplien el seu horari per garantir la cobertura de les necessitats bàsiques dels infants de famílies amb problemes socioeconòmics. Els usuaris d’aquest servei són valorats i escollits pels serveis socials municipals seguint criteris de situacions de risc d’exclusió social i pobresa econòmica, amb extremes dificultats per atendre les seves necessitats bàsiques com l’alimentació.

El notable increment de la pobresa infantil posa en perill els processos d'inclusió dels Centres Oberts. Als Centres Oberts els nens i nenes de famílies pobres o que pateixen problemes estructurals greus van diàriament per la tarda per fer els deures i altres activitats més lúdiques en espais compartits.

No podem parlar de guetos per a nens i nenes pobres, sinó d'espais compartits en els quals participen els infants del barri,  en zones rurals o urbanes sense cap mena de distinció. El problema sorgeix en el fet que cada vegada hi ha més infants que necessiten d’aquests espais, on el berenar està garantit. Les retallades i la manca de recursos, tant materials com professionals, obliga a molts Centres a haver de reduir el nombre de places reservades per a la resta d’infants.  

Ens adonem doncs que aquestes dificultats posen en perill la base i l’objectiu dels Centres Oberts, la inclusió. A Cubelles va existir un projecte anomenat “Centre Obert els Garrofers”, va ser inclusiu des del seu naixement. Les entitats esportives, culturals i de lleure no van entendre mai que la voluntat de l’Ajuntament era oferir un servei integral als infants de Cubelles, de dilluns a divendres fora de l’horari escolar, gratuït, obert a totes les necessitats i no pas finançar una competència per a elles.

La ineficàcia política, la privatització i els interessos personals van desfer el que va significar un projecte sòlid, 100% públic, amb un intens treball en xarxa, acceptant que els recursos eren limitats, la societat va fer-hi costat. Donacions, aportacions materials van convertir aquest espai del municipi en un equipament privilegiat pels infants de Cubelles. Després del seu tancament pels infants, en una gran majoria, els va ser molt difícil arrelar-se i vincular-se a d’altres projectes i molt més...

Gràcies a Miquel Padreny i la Rosa Mª Capdet, que van ser els promotors d’aquell projecte i a la Montse Lleó com a companya de viatge.

 Joan Rodríguez Serra és educador social. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.