Calidoscopi d'Educació Social

Centre obert. Eix Els Centres Oberts esdevenen un recurs social i educatiu, adreçat a infants i adolescents, principalment als que tenen una situació de vulnerabilitat Els Centres Oberts formen part del sistema de Serveis Socials d’Atenció Primària (SSAP) i per tant, formen part de l’administració local. Poden ser de gestió directa per part de la pròpia administració o amb la gestió d’iniciatives socials. Segons la normativa establerta per la Generalitat de Catalunya un Centre Obert és un servei d'intervenció socioeducativa dirigit a infants i adolescents de 3 a 18 anys i a les seves famílies. El Centre Obert ha de donar suport, estimular i potenciar l'estructuració i desenvolupament de la personalitat, la socialització, l'adquisició d'aprenentatges bàsics i d'esbarjo dels infants i joves. Tanmateix també ha de compensar les deficiències socioeducatives amb un treball individualitzat, grupal, familiar, en xarxa i comunitari. A voltes els centres oberts organitzen ac

Creix la coparentalitat: parelles no sentimentals unides per l'amistat i la complicitat que sumen esforços per compartir la criança Prolifera l'interès per altres formes de "fer família" com la coparentalitat, que separa la relació de parella del projecte de tenir fills, i que és una resposta individual a un problema social: la crisi de les cures, assegura l'antropòloga Bruna Álvarez, del grup de recerca AFIN , de la UAB. A la Lídia li ha costat trobar algú que quadrés amb ella, i ho ha provat fins a quatre vegades amb l'agència Copaternidad.com . I finalment ha fet matx amb un copare i estan posant moltes ganes i molts recursos per tenir un fill. Ara mateix, estan provant de quedar-se embarassats, però com que ja tenen una edat els està costant molt i és una de les parts més dures del procés, assegura ella. La Lídia s'ha decidit per la coparentalitat. "Perquè si no trobes una persona amb qui formar una parella emocional és molt difícil ser mare i et

A l’actualitat i després d’haver patit les conseqüències d’una crisi sanitària i social s’ha provocat en la societat i més concretament en les persones grans una situació de pèrdua i renúncia Les persones grans han perdut éssers estimats, el treball, els projectes i molts plans de futur i com a conseqüència pateixen un procés de dol anticipat i la necessitat d’aprendre a gestionar aquestes noves pèrdues. El dol és un procés psicològic que patim tots els éssers humans davant la pèrdua, un procés que esdevé habitual en el que caldrà fer front a canvis irreversibles i dolorosos que ens afectaran en el nostre dia a dia. Durant el transcurs de la nostra història hom ha considerat que quan envellim practiquem una lògica de la retirada, que cal anar a poc i apartar-nos de la societat. Sovint s’envolta d’imatges de pèrdua, declivi i decrepitud. I és que hem d’acceptar que l’envelliment és un procés irreversible i inevitable, que forma part de la nostra vida, que esdevé un procés natural. Pels

  Entrevista a Alicia Alonso Merino, autora del libro “Feminismo anticarcelario: el cuerpo como resistencia” (Editorial Zambra-Baladre)  elsaltodiario.com . Diego Ruedas Torres * y Laura Escudero Zabala *   Alicia Alonso Merino es abogada, experta en sistema penitenciario y activista feminista en derechos humanos. Además de su experiencia en las cárceles como investigadora académica, su trayectoria registra años de activismo y acompañamiento socio-jurídico a personas presas en contextos penitenciarios tan diversos como España, Chile o Italia. Durante todo este recorrido ha participado en diversas iniciativas políticas por la defensa jurídica de las personas presas, como Oteando , OVIC , ANTIGONE o No Prison . Con el objetivo de compilar buena parte del conocimiento adquirido sobre el sistema penitenciario y con una intención divulgativa, ha publicado un libro titulado “Feminismo anticarcelario: el cuerpo como resistencia”. En él, cuestiona la cárcel como un dispositivo productor y re

ACN Aporofòbia fa referència al rebuig, l’aversió, la por i els menyspreu vers les persones sense recursos La paraula “ aporofòbia ” és un neologisme, és a dir una paraula de nova incorporació a una llengua i en aquest cas va ser proposada per la filòsofa Adela Cortina el 1995. Aquesta paraula neix a partir del verb grec aporeo, que significa estar mancat de recursos, ser pobre i la forma sufixada -fòbia, aversió. L´aporofòbia esdevé un dels problemes morals vinculats amb les persones i parteix d’un pensament cultural, social i cerebral. Els educadors i educadores socials coincidim amb d’altres professionals que cal fomentar un canvi de valors ètics a favor de la dignitat i la inclusió de totes les persones amb més dificultats socials i econòmiques. La situació de la gent pobra és desafavorida, és un tema molt debatut tant en el debat sociològic com en les discussions sobre migració i xenofòbia, gràcies a la filòsofa Adela Cortina es parla de l’aporafòbia, és ella la que va proposar