30 de juny 2020

Madurs i crítics, així han sortit del confinament per Thaïs Gutiérrez

L’adolescència és el moment de la vida en què els joves comencen a definir la seva identitat. Un període intens, estrany, amb alts i baixos emocionals. Alguns dels trets típics dels adolescents és que qüestionen i s’allunyen de les seves figures de referència i el grup d’amics agafa una gran importància, així com la descoberta del sexe, les relacions amoroses i els espais d’intimitat. I el confinament va suposar un gran daltabaix per a tots aquests trets, ja que la gran majoria de joves van haver de tancar-se amb les seves famílies, compartint espais moltes vegades petits i renunciant a tenir intimitat, a veure amics i parelles i a fer les seves activitats preferides.

Com en surten, d’aquesta experiència? Què ha suposat per a ells aquest gran sacrifici, que han fet de manera força exemplar, tenint en compte que els joves i els nens són el grup d’edat amb la possibilitat de contagi per coronavirus més baixa, segons un nou estudi publicat aquesta setmana? 

“El confinament ha sigut un desafiament a totes les seves necessitats, però la gran majoria s’hi han adaptat molt bé”, explica Núria Fuentes, professora catedràtica de la UB i coordinadora del grup de recerca en intervencions socials en la infància i la joventut (GRISIJ). Aquesta experta destaca l’actitud positiva i resilient de molts adolescents davant una situació desconeguda i complicada, però lamenta que “han sigut un dels col·lectius més invisibilitzats”. “Han estat al marge de la presa de les decisions, no se’ls ha escoltat en cap moment ni se’ls ha argumentat el per què d’unes mesures que els afectaven directament”, diu. 

Ho considera “molt injust”, sobretot tenint en compte que “tenim uns joves molt empoderats que han demostrat un alt grau d’implicació social i política amb esdeveniments com els Fridays for Future contra el canvi climàtic”. En aquesta mateixa línia s’expressa Montserrat Martínez, professora dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC i psicòloga clínica infanto-juvenil, que diu que “s’ha parlat molt dels nens petits i de les seves necessitats, però dels adolescents no, han quedat silenciats i els grans han parlat per ells quan en realitat ells ja poden parlar per ells mateixos, perquè tenen la seva visió de les coses, tot sovint crítica”. Ella creu que la crisi sanitària que hem viscut “ha fet desenvolupar encara més aquesta mirada crítica que els joves ja tenien de la societat, que els ha fet qüestionar moltes coses”.

Què han après?

Les dues expertes assenyalen que el confinament i el lent camí cap a la nova normalitat també han sigut uns moments d’aprenentatge molt importants per als joves. “Molts han après que tenen una gran capacitat d’adaptar-se, que són resilients i han fet una introspecció molt positiva que els ha portat a repassar la seva vida, els seus plans i, a vegades, a fer-ne de nous”, diu Fuentes. “No sé si tot plegat els haurà fet madurar més ràpid però està clar que els joves que han fet tot això s’estan situant molt bé en el procés de construcció de la seva personalitat”. 

Per a Martínez, un altre apunt important que han tret de la situació viscuda és que “no ho podem controlar tot, no sempre tot és com ho havíem planejat i ens hem d’adaptar al que passa”. Ella reconeix que aquesta incertesa pot generar “angoixa i patiment als joves, perquè estan en una etapa en què ho volen tot i de manera immediata, però és molt important que aprenguin a viure amb la incertesa”.

Fuentes situa l’eix central de l’aprenentatge dels joves en aquesta crisi al voltant de tres preguntes clau: com soc?, què tinc?, què puc fer? “Molts nois i noies han donat voltes a aquestes qüestions i han descobert que són més forts del que es pensaven, que es poden adaptar a tot tipus de situacions i sobreposar-s’hi. D’altres han vist que tenen competències per tirar endavant projectes, per seguir estudiant a distància i fent feina des de casa, que poden ajudar els altres... És un camí d’aprenentatge que els ha fet guanyar”.

Un estiu desconfinat

Ara aquests joves que han passat gairebé tres mesos tancats a casa estan recuperant la seva normalitat i estan a punt de començar l’estiu. “Hi ha un gran sentiment d’incertesa entre els joves”, diu Martínez. “Per a ells l’estiu és un dels moments més esperats de l’any, molts ja tenien plans fets i els han hagut de desfer i això genera molta frustració. Caldrà veure què passarà, però segur que serà un estiu que requerirà paciència, flexibilitat i saber-se adaptar, i això per a molts nois i noies no serà fàcil”.

El que ja estem veient, en molts casos, és que hi ha una certa eufòria entre els adolescents durant el desconfinament. “És molt possible que ara vulguin recuperar molt ràpid tot el que van perdre”, diu Fuentes, perquè “després de viure de manera tan continguda durant unes setmanes necessiten donar sortida a totes aquestes emocions”. A més, a això s’hi afegeix que “la percepció del risc és molt baixa en aquesta etapa de la vida” i, per tant, caldrà anar amb compte perquè respectin tots els consells de les autoritats sanitàries.

La professora de la UOC afegeix que ara “seria més important que mai pensar què faran aquests joves a l’estiu després de tot el que han viscut”. “El suport i la supervisió que tinguin serà fonamental. Sabem que serà un estiu diferent però hi ha moltes incògnites i hi haurem de viure”. Fuentes també reclama que ara escoltem els adolescents. “Estaria bé que ens agaféssim aquest període com una oportunitat per donar-los veu i escoltar el que necessiten, que és el que no vam fer durant el confinament.

https://interactius.ara.cat/reportatges/ara-diumenge/adolescents-les-veus-oblidades-del-confinament/introduccio

28 de juny 2020

LES COMPETÈNCIES DE L’EDUCADOR@ SOCIAL

Podem estructurar les competències de l’Educador@ Social en tres grans blocs:

A) Una sèrie de coneixements específics i uns conceptes instrumentals que serveixin com a marc de referència a la seva intervenció. Un SABER que s’ubica en la Pedagogia tot i que s’ha de complementar amb aportacions provinents del camp de la Sociologia i la Psicologia. La Formació ha de ser flexible, amplia i plural. Els Continguts bàsics referencials de l’Educador poden resumir-se de la següent forma:

– Teoria Socioeducativa.

– Teoria Curricular.

– Disseny i Avaluació de Programes.

– Coneixement del Medi Socioeducatiu.

– Coneixement del Subjecte d’intervenció.

– Educació Cívica i Ètica.

B) Uns instruments tècnics – que no necessàriament s’emmarquen en la Pedagogia – que orientin la intervenció educativa. Un SABER FER que es pot recollir de la següent manera:

– Tècniques de planificació i gestió.

– Tècniques de treball socioeducatiu individualitzat.

– Tècniques d’orientació social comunitària,

– Tècniques de comunicació interpersonal i de grup.

– Tècniques d’investigació Social.

– Tècniques d’Avaluació i Supervisió Social.

C) Unes aptituds personals; un SABER SER i un SABER ESTAR que esdevé una dimensió essencial en l’Educador Social i que el pot definir corn un simple intermediari pel control social o bé com un agent de canvi. Dins d’aquestes característiques les més importants que podríem enumerar son:

La capacitat per crear situacions de contacte i de relació. La seva potencialitat educativa es basa en la qualitat i vitalitat de les experiències que pugui generar i de la proximitat que pugui establir amb la relació amb l’educand.

L’Empatia, que es defineix com la capacitat de relacionar-se funcionalment amb l’usuari i amb el medi, essent capaç? de situar-se sota el seu punt de vista. Aquesta capacitat empàtica es fonamenta amb la consideració i el respecte per l’educand. Bujalance (323,1988) ressalta a aquest respecte “ com a base de la relació/…/ vol dir acceptar a l’altre en la dificultat, comprendre’I i oferir-li els aspectes positius de la seva vida, de la seva historia, així com oferint-li els seus elements propis perquè descobreixi en ell la seva pròpia capacitat i actitud de respectar”

L’autenticitat que es basa en la sinceritat, en la transparència de les intencions i en el sentit ètic de les actuacions. El fet de treballar amb subjectes amb situació de dificultat requereix que sigui mereixedor de confiança, per possibilitar una relació igualitària ha de defugir del paternalisme o la prepotència presentant-se tal com es; amb els seus aspectes positius i amb las seves debilitats.

La Disponibilitat. Aquesta es materialitza gracies a la voluntat de servei, la sensibilitat i l’entrega. El temps de l’educador ha de ser un “temps laboral” obert a les persones i la comunitat per la qui treballa, aquest s’ha de prioritzar sobre ocupacions que signifiquin un allunyament d’aquesta realitat.

Un tarannà cooperatiu. L’educador ha de treballar amb grups pel que respecta als usuaris i en el sí d’un Equip pel que respecta als professionals. Aquesta capacitat per treballar en equip s’ha de complementar amb l’obertura i la flexibilitat.

La paciència. sense la qual pot intentar precipitar resultats sense respectar la situació particular d’uns educands amb situacions problematitzades. L’educador ha de ser capaç de realitzar-se professionalment assumint les limitacions que li imposa la realitat en la que està immers.

L’exigència personal li serà necessària per no rutinitzar la seva tasca i ampliar l’horitzó d’aprenentatge.

La Polivalència. Ja que el seu exercici eminentment comunitari implica una multiplicitat de funciona i de rols. L’educador ha de ser capaç d’adaptar-se tant a les tasques, com al pas del temps, com en els diferents espais d’actuació.

La Creativitat, sense la que difícilment podrà trobar solucions als problemes que se li plantegin i en situacions en las que malauradament s’haurà de moure en una incipient manca de recursos.

La Racionalitat. La mateixa es necessària perquè pugui elaborar totes les experiències i orientar-les cap uns objectius. “L’experiència per l’experiència” no té sentit en l’educador que ha de ser capaç d’analitzar la seva praxis i transformar els moments de relació en la vida comunitària.

L’Estabilitat psicològica. L’Educador ha de ser capaç de conviure amb situacions problemàtiques, de contradicció i de conflicte sense que les mateixes alterin el seu equilibri personal.

27 de juny 2020

“Ser blanca me hace más difícil entender por lo que pasan mis hijas”

Cuando Maruxa, blanca, pasea con sus hijas, negras, muchos desconocidos asumen que las niñas son adoptadas. Este es sólo uno de los prejuicios a los que se enfrenta cada día esta madre que ha redescubierto a través de su familia interracial que el racismo aún pervive en nuestra sociedad. Que en el cole se burlen de su melena afro o su piel oscura, o la dificultad para encontrar cuentos con princesas sin pelo liso son algunos de los escollos hacia su gran objetivo: que sus hijas se acepten a sí mismas tal y como son.

Maruxa Martínez (Barcelona, 1976) trabajó una temporada en Londres y allí conoció a su pareja, Yomi, un británico de origen nigeriano. Pronto se mudaron a Barcelona, donde se establecieron. “Me gustó en cuanto lo conocí, y no me planteé que la raza sería un problema – confiesa Maruxa-. Mi madre me decía que si algún día teníamos hijos, su vida sería más difícil… pero pensé que ya nos encontraríamos los problemas cuando llegasen”. Para la familia de él, en cambio, que se casara con una chica de otra raza no era sorprendente: Yomi creció con una familia de acogida blanca y tiene hermanos blancos y negros. “Es una familia tutti colore: mis hijas tienen primos blancos, negros y racialmente mixtos”, explica Maruxa.Maruxa, barcelonesa, y su marido Yomi, británico de origen nigeriano

Maruxa y Yomi han tenido dos hijas, de piel oscura y una llamativa melena afro. “Cuando eran bebés la gente me decía: ‘¡qué bien, qué pequeñas te las han entregado!’, asumiendo que eran adoptivas. Y los que sabían que eran biológicas me decían: ‘Qué guapa la nena… ¡pues no te ha salido muy negra!’, lamenta Maruxa.

Con 6 y 8 años, las niñas ya han sufrido episodios de microracismo. «¡Eres fea con ese pelo!», les han dicho en la escuela

Las niñas, que sólo tienen 6 y 8 años, ya han sufrido episodios de microracismo. “Sus amigas les han hecho comentarios del tipo «eres fea con ese pelo’, o ‘porque tu piel es oscura’. Parecen comentarios sutiles, ‘cosas de niños’, pero tienen un efecto importantísimo en su autoconfianza -dice Maruxa-. En su misma escuela, otra niña de origen africano tuvo una experiencia similar cuando sus amigas sólo la dejaban jugar si ‘hacía de criada’.

Las hijas de Maruxa, de 6 y 8 años, ya han sufrido episodios de microracismo en la escuela

Incluso las personas que dicen que las niñas son muy guapas y que tienen un pelo precioso, acompañan estos comentarios positivos con miradas y toqueteos continuos a su pelo cuando lo llevan natural -explica Maruxa-. Esto es muy molesto para ellas y hace que les dé vergüenza llevar el pelo afro. ¿Por qué tienen que tocarles el pelo?”.

«Mi marido es el encargado de cuidarles el pelo. Para él es importante que se sientan negras, porque es como la sociedad las percibe»

Y es que el cabello es un importante símbolo de identidad para las personas negras. “Mi marido es el encargado de cuidárselo: quiere que aprecien su cabello afro, tal y como es. Para él es muy importante que las niñas conozcan sus orígenes y que se sientan negras, porque es como la sociedad las percibe. Las niñas querrían tener el pelo liso como sus compañeras del cole: cuando hacen dibujos y se representan a sí mismas con melenas lacias, nos entristece porque sabemos que lo hacen porque se ven distintas y quieren sentirse aceptadas”. Por eso, la pareja busca continuamente cuentos, películas y juguetes donde aparezcan niñas negras, referentes para que las niñas puedan sentirse aceptadas tal y como son.El marido de Maruxa cuida el pelo afro de las niñas, un importante símbolo de identidad para las personas negras

La mayor preocupación de los padres es sin duda que las niñas sean discriminadas por sus propios amigos y, sobre todo, que no se acepten a sí mismas. “Ahora están integradas en Barcelona, donde vivimos, pero sé que a medida que crezcan será más difícil. Mi estrategia es normalizarlas: ‘¡sois iguales que las demás niñas!’ En cambio, la estrategia de mi marido es empoderarlas recordándoles que son diferentes del resto, pero que diferentes no significa inferiores ni superiores; que la diferencia es algo a celebrar. Ambos compartimos el mismo objetivo, que sean felices, pero partimos de estrategias distintas porque, inevitablemente, por lo que hemos vivido cada uno, nuestros puntos de vista a menudo difieren”, reconoce Maruxa.

«Tengo un marido y dos hijas negras, pero a veces yo misma me descubro siendo racista»

Es fuerte que diga esto yo, que tengo un marido y dos hijas negras, pero debo confesar que a veces ¡yo misma me descubro siendo racista! Todos decimos que no lo somos, pero ¿cuántas veces vemos a una persona negra y asumimos prejuicios, por ejemplo pensar que no tiene trabajo? Es casi inconsciente; siendo blancos y viviendo en una sociedad tan homogénea casi hay que hacer un esfuerzo activo para no tener este tipo de recelo o desconfianza, y la mayoría de personas blancas sencillamente no lo hacen, quizás porque ni siquiera se dan cuenta de tener estos prejuicios. Es lo que se llama el ‘privilegio blanco’ – apunta Maruxa -. Son los pequeños ‘privilegios’ que damos por supuesto para todos, por ejemplo que nadie asuma que eres un ladrón tan sólo mirándote, pero que en realidad es un privilegio que sólo poseemos los blancos”.

A las personas negras no se les presuponen estas mismas ‘bondades inherentes’. “Eso me hace pensar que, cuando sean mayores, la sociedad también verá a mis hijas con estos prejuicios”, lamenta Maruxa. Su marido, profesional altamente cualificado, también ha vivido este tipo de miradas. “No ha sufrido racismo explícito (insultos o agresiones) pero sí detalles que a mí me pueden incluso pasar desapercibidos, como ir a un concierto y que sea el único al que le piden la entrada porque piensan que se está colando”, lamenta. De nuevo, un sutil ejemplo del “privilegio blanco”.El marido y las niñas de Maruxa son negros, pero a veces se sorprende a sí misma con pensamientos discriminatorios

Este microracismo o racismo no explícito, sutil, está tremendamente arraigado en nuestro país, según Maruxa, que añade que uno no lo ve hasta que no lo vive en su propia piel, o bien en la de sus hijos y seres queridos. “Las únicas personas blancas que conozco realmente concienciadas de esta problemática son las que tienen parejas o hijos negros”, dice.

«Mi marido no ha sufrido racismo explícito pero sí detalles como ir a un concierto y que sea el único a quien pidan la entrada»

El marido de Maruxa sueña con vivir una temporada en Reino Unido para que las niñas estén cerca de su familia paterna, y también porque piensa que las personas negras están más integradas en su país. “En Barcelona cada vez hay más personas negras, pero aún es difícil encontrarlas ejerciendo puestos de trabajo cualificados, como médico, o profesor”, reconoce Maruxa.


A diferencia de la mayoría de familias adoptivas, en una maternidad interracial como la de Maruxa el padre es negro y por tanto conoce en primera persona la realidad a la que se van a enfrentar sus hijas.

  “Yo nunca he pasado ni pasaré por los problemas con los que ellas se van a encontrar por ser de una minoría étnica, y así es difícil ponerme en su piel. ¿Cómo podré ayudarles a resolver obstáculos que yo nunca he vivido? -se pregunta-. Para mí, es un reto y un aprendizaje continuo”.

26 de juny 2020

Dossier de recomanacions i recursos per abordar les necessitats de nens i nenes durant l'estat d'alarma


El CEESC, juntament amb representants del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT), del Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC), del Departament de Salut de l'Ajuntament de Barcelona i de l'Equip d'Assessorament Tècnic Civil en l'Àmbit de Família (EATAF) del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya presentem el dossier "Recomanacions i recursos per afrontar la crisi del COVID-19: nenes, nens i adolescents en confinament".

Aquest dossier, juntament amb la guia FAQS: Respostes a Preguntes Freqüents que es poden fer els nens i nenes durant l'estat d'alarma per COVID-19, que es va fer pública fa unes setmanes, són fruit d'una estratègia compartida interprofessional que s'ha estat duent a terme els darrers mesos.

Aquest nou dossier vol oferir de forma general recursos i recomanacions, eines, bibliografia i webgrafia que siguin d'interès per a les famílies per abordar les necessitats de nenes, nens i adolescents. Aquestes necessitats estan classificades en diferents àrees o àmbits: rutines diàries, activitats físiques i joc, vincles afectius, educació, gestió emocional i altres (espai obert).

El recurs es pot consultar al portal web de DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies en aquest enllaç.


25 de juny 2020

«Als infants els hem de preguntar i escoltar» per Jordi Navarro

Clara Puigventós, psicòloga, psicopedagoga i formadora del programa de Direcció d'Escoles Bressol Municipals de la Diputació de Barcelona des dels seus inicis, fa 14 edicions, pensa que caldrà preparar molt bé l’acollida emocional dels infants i les seves famílies en el retorn als centres al setembre, i els caldrà escoltar i fer-los participar molt més per tal que se sentin part del projecte educatiu.

El passat 6 de febrer, 30 directores van iniciar de manera presencial a la Diputació de Barcelona la 14a edició del Programa de Formació de Direcció d’escoles bressol municipals. La pandèmia i el confinament va aturar-ho en sec fins que el passat 12 de maig es va poder reprendre amb format virtual.

Després de gairebé tres mesos amb les escoles bressol tancades, com creus que s’haurà de programar la seva reobertura?

Crec que s’hauria de cercar una xarxa d’escoles, de ciutat, de comarca, en la que juntes exploressin els pilars en els que hauran de basar la reobertura, no només ara al juny sinó sobretot de cara al setembre. Que es facin costat.

Caldria crear una xarxa de professionals que treballin amb aquest objectiu, i amb diferents grups de treball. Un que treballés propostes per poder fer un cert tancament de curs, que ajudés als infants a elaborar un relat que els permetés explicar el seu dol, els seus sentiments, que els permetés escriure la seva història amb un punt d’inici i retorn a l’escola. Un altre que treballés l’atenció psicològica dels infants, a partir de la detecció prèvia feta de les situacions viscudes. Les mestres haurien de tenir acompanyament d’equips de diferents professionals, psicòlegs, psicopedagogs, que els ajudessin a elaborar una bateria de recursos per poder treballar les diferents necessitats dels infants.

I a tot això caldria sumar-hi la vessant més pràctica, l’organitzativa, definir horaris, espais, materials, acollida de famílies, entrevistes, com s’explica en aquest vídeo que hem treballat en el curs de direcció d’escoles bressol. 

En aquest retorn a l’escola, com s’hauran d’adequar els espais i els materials perquè siguin elements potenciadors de l’acollida, el benestar i l’aprenentatge dels infants?

Primer caldrà saber quines propostes hem de treballar, quins objectius ens proposem, i a partir d’aquí adequar l’espai a les propostes que hi volem realitzar. Mai fer-ho a l’inrevés, perquè podem perdre el factor positiu de pensar en global i alinear els elements.

Haurem de veure si podem disposar de nous espais per poder fer agrupacions més petites. Si no tenim més aules, haurem de fer divisions amb mobiliari als passadissos, a l’entrada, fins i tot habilitar l’espai exterior amb moltes més propostes de les que teníem abans. En funció de les propostes d’atenció emocional, de cura i d’elaboració de les emocions viscudes, i de la construcció del relat de vida dels infants, haurem d’utilitzar materials que siguin adequats i orientats a cada proposta.

Quins espais i materials proposes?
D’entrada podem habilitar un espai de representació i joc simbòlic, amb titelles de dit, de ma, amb ninos, amb contes, amb fotografies que es puguin enganxar a la paret… amb tots els recursos que tinguem a l’abast per convidar els infants a representar el que han viscut sempre que ho necessitin. 

També caldrà tenir un espai de recolliment individual per aquells infants que necessitin un temps de solitud, un temps de desconnexió, amb elements que els permetin l’efecte crisàlida que els ajuda a sentir-se protegits.

També caldrà un espai que fomenti les relacions entre iguals, relacions que alguns buscaran ja des del primer dia perquè és una de les grans pèrdues que han tingut, però en canvi potser d’altres ho defugiran perquè hauran patit molt aquest trencament i, per ells, no haurà estat un distanciament sinó una fi. La relació haurà mor.

Per això, alguns tindran por d’acostar-se als altres, de tornar a vincular-se per por a que els tornin a abandonar. Davant d’aquesta situació caldrà espais tous de coixins, amb propostes que fomentin el joc col·lectiu, en parelles. I música, músiques diferents. La música és un bàlsam pels sentiments, un canal d’expressió meravellós que hem d’aprofitar. Buscar les cançons que acompanyin les propostes els donarà una riquesa molt gran.

Després de tant temps en confinament, sense tenir relació amb l’escola i els companys i companyes, de ben segur que els infants necessitaran una atenció emocional molt més propera. Com es podrà fer aquesta acollida individualitzada amb les mesures de distanciament necessàries? 

Jo penso que ens estem enganyant si pensem que a l’escola bressol, amb infants des del 4 mesos fins als 3 anys, es podrà garantir el distanciament físic. És del tot impossible. L’altra qüestió és si es voldrà educar i acollir des del distanciament físic, perquè jo crec que és impossible vincular acollida i atenció emocional amb distanciament físic.

Per tant, si s’obren les escoles bressol hi haurà petons i abraçades, hi haurà mestres que canviaran bolquers, que peixeran als nens o que els donaran biberons en braços, hi haurà mestres que correran a agafar un infant que s’ha fet mal i el consolaran.

Si tot això no es pot fer no s’haurien d’obrir les escoles. Cal resoldre molts dubtes previs sobre com ens podrem relacionar abans de poder planificar l’acollida emocional. Perquè sí, és evident que caldrà preparar molt bé l’acollida emocional dels infants i les seves famílies. Em sembla un element cabdal, i per això no podem deixar a les mestres soles, s’hauran de planificar suports externs per donar-los-hi eines.

La situació que hem viscut ha posat a moltes famílies davant de l’evidència de la importància de l’escola bressol

I en aquest retorn a l’escola bressol a partir del setembre, com serà la relació amb les famílies?

Jo crec que la situació que hem viscut ha posat a moltes famílies davant de l’evidència de la importància de l’escola bressol, que potser donaven massa per descomptat el paper tant fonamental que juga a les nostres vides. De tot el que aporta als infants petits, que no és només atendre’ls mentre els pares treballen.

Per altra banda, les mestres han fet una labor magnífica acompanyant les famílies, amb trucades, propostes, resolent neguits. Per això crec que el setembre hi haurà un vincle més profund entre l’escola i les famílies, almenys aquest proper any, i serà feina dels mestres continuar enriquint aquesta relació en els propers anys.

Un element important que hem detectat també és el de les grans diferències que hi ha entre les famílies, que durant el confinament s’han fet més grans i evidents. Famílies que han “crescut” que s’han enfortit en aquest procés, i per tant infants que han estat millor durant el confinament del que ho estaven abans, amb uns pares presents i connectats a ells. Però també hi ha hagut famílies en la que s’han destapat situacions de conflicte familiars, parelles que han esclatat, problemàtiques mentals que han sorgit i infants que n’han patit les conseqüències.

Hi ha hagut famílies que ja estaven en una situació de molta fragilitat, econòmica però també psicològica, que s’han trencat, infants que han patit gana, infants que han estat maltractats psicològicament i físicament.

I com podrem ajudar-les i acompanyar-les?

Cal tenir detectades les diferents situacions que poden haver viscut els infants que ara retornen a l’escola, i cal buscar altres recursos a part de l’escola per abordar-los i atendre’ls, i això no es pot deixar només en mans de les mestres. Calen dispositius municipals i de país que permetin donar una resposta global a aquestes situacions més greus.

Aquest ventall de situacions tant diverses i extremes entre elles, ens obligarà més que mai a pensar en relacions i propostes molt flexibles i adaptables. A escoltar molt a les famílies, a preguntar què volen, a que ens enriquim mútuament, a fer equip amb elles pel bé dels infants.

I com podrem incorporar la participació de les famílies en la gestió de les escoles bressol del post-confinament?

Primer, cal que les direccions i els equips de mestres continuem despullant-nos dels prejudicis en relació a la imatge que tenim de les famílies. Hem de posar sobre la taula quines són les coses que realment pensem sobre les famílies, i hem de treballar per canviar-les. Després, hem d’explicar a les famílies quins són els seus drets i deures, i quins són els canals de participació que hi ha a l’escola. I en tercer lloc, hem d’escoltar-les i ser capaces de portar a la pràctica les seves opinions i propostes.

Pel que fa a la gestió del post-confinament, jo penso que si que hem d’incorporar les famílies, si més no, amb iguals limitacions que haurien de tenir per accedir a qualsevol altre servei públic si hi hagués una necessitat mèdica que ho requerís. Cal, més que mai, que les famílies se sentin part del projecte. Aquesta crisis ha generat una crisis educativa que encara no s’ha analitzat prou, que segurament ha afectat menys a les bressol, però que té una de les seves conseqüències més importants en el distanciament entre escola i famílies. Hi ha hagut molt malestar entre les famílies per com s’ha atès aquesta pandèmia a nivell educatiu.

Sempre has defensat que és possible donar veu als infants a l’escola bressol. Com ho podrem continuar fent a partir de setembre amb les mesures per prevenir el contagi del virus?

Es possible. Als infants els hem de preguntar i escoltar. Han de tenir dret a opinar. Quan treballem en la gestió d’una escola bressol hem d’aprofundir en els mecanismes que facin participar els infants en el dia a dia de l’escola. Com també ho hem de fer amb les famílies.

Ara mateix em sembla una cosa fonamental saber què en pensen, què volen, què necessiten. Caldrà fer dinàmiques per poder parlar i escoltar els infants. Però sobretot recollir els seus interessos i opinions i tenir-los en compte a l’hora de planificar l’escola. Els infants, també els més petits, tenen idees i si les sabem escoltar, també en moments crítics, els estem fen ciutadans amb drets.

Parlar d’autonomia i respecte per l’infant mentre juga, però no tenir-lo en compte quan establim la nova organització escolar és fer trampes, fer-nos trampes a nosaltres mateixes

Parlar d’autonomia i respecte per l’infant mentre juga, però no tenir-lo en compte quan establim la nova organització escolar és fer trampes, fer-nos trampes a nosaltres mateixes. Els infants podran entrar a l’escola amb una mestre que els esperarà termòmetre en ma i líquid hidroalcohòlic a l’altre, o per la porta de l’Alicia del país de les meravelles….

Caldrà curar ferides, caldrà parlar-ne, caldrà reconciliar-se i apropar-se per poder educar els infants amb qualitat. Per tant cal una proposta de reobertura al setembre, que incorpori les famílies, tant en la seva planificació prèvia, com en la seva execució. Que no les tingui en compte només com a espectadores o receptores, no fem a les famílies el que tant ens queixem que fan els responsables polítics amb nosaltres. Sentim-nos comunitat, fent comunitat.

En la formació del programa de direcció d’escoles bressol municipals s’advoca perquè les escoles bressol disposin d’un pla de comunicació. Després del que hem viscut per la COVID-19, i del que es viurà les properes setmanes i mesos en la gestió de les escoles, creus que les direccions i les i els mestres podran continuar elaborant plans de comunicació?

Per descomptat. El pla de comunicació és l’eina fonamental per poder planificar què, com, i quan comunicar, i en aquestes setmanes de confinament ens ha servit per donar l’enfoc, i ens ha permés no deixar-nos res al tinter, tenir una visió estratègica de les comunicacions que fèiem. També ens ha permés gestionar internament el rol que desenvolupàvem cadascuna de nosaltres.

En un segon moment, el pla de comunicació ens ha de servir per analitzar tot el que hem extret de les comunicacions, per permetre’ns planificar un pla de retorn basant-nos amb tot el que les famílies ens han explicat.

Crec que és fonamental que si hi ha escoles que encara no l’han dissenyat ho facin, perquè les avantatges de fer-ho són immenses. Comunicar el que has pensat prèviament, pensar el missatge, decidir el canal més adequat, sentir-te propietari de les teves paraules i de les seves conseqüències, ens fa sentir molt més segures. Els riscos d’improvisar en les comunicacions, de deixar-nos coses, i persones a qui comunicar és gran, i les conseqüències molt negatives, doncs els principals conflictes que tenim a les escoles són originats per problemes en la comunicació.

http://diarieducacio.cat/blogs/educaciolocal/2020/06/11/als-infants-els-hem-de-preguntar-i-escoltar/?fbclid=IwAR2HGjvT_2nZ5nK_1jJJuipKIzNK8uFntbTGhY3pLRFVocfSSyePEUzxymk

24 de juny 2020

Festes de Sant Joan

Amb el solstici d’estiu arriba la nit de Sant Joan, una festa d’orígens pagans que se celebra de diverses maneres arreu dels Països Catalans, però sempre amb el foc com a protagonista. Torxes, troncs, falles, l’Eth Haro aranès o fogueres de mobles vells per festejar la que també es coneix com a Nit de les Bruixes. Aquestes són les nostres propostes. Per cert, si t’agrada cuinar, et convidem a consultar la recepta de la coca de Sant Joan i aquesta galeria d'imatges del dolç que corona la nit més curta de l'any.
22 i 23 de juny / CATALUNYA DEL NORD
El viatge de la llum del Canigó
La Flama del Canigó és una manifestació cultural i identitària que aquest 2015 arriba als 50 anys. Com mana la tradició, un grup de joves agafarà el dia 22 la flama, que des de 1955 crema al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà, per portar-la al Canigó. L’endemà, a trenc d’alba i després d’haver passat la nit vetllant el foc, diverses persones descendiran del cim i, per relleus, portaran la flama a uns 400 municipis dels Països Catalans, una flama que servirà per encendre les fogueres de Sant Joan.
Més informació: Turisme de Perpinyà | Tel. 00 33 693 06 11

23 de juny / PALLARS SOBIRÀ

Falles de Sant Joan d'Isil
La festa més emblemàtica del Pallars Sobirà, la de les Falles, està dedicada al culte al foc i es reconeix com a festa d’interès nacional. A la revetlla de Sant Joan, al bell mig de la plaça d'Isil, hi ha plantada la falla gran, l'encesa de la qual és el senyal que esperen els fallaires per iniciar el descens des del Faro, on van plantar les falles dies abans. Després de la baixada amb els troncs encesos durant gairebé una hora, els fallaires arriben a la porta de la vila, on les fadrines els esperen amb vi, coca i una ramet de flors. Des d'allà, i amb la melodia de la Marxa dels Fallaires de fons, recorren el poble aclamats per la gent fins arribar a la plaça Major, on llancen totes les falles creant una gran foguera al voltant de la qual ballen danses tradicionals fins a la sortida dels primers rajos de sol.
Més informació: Web de les Falles d'Isil

23 de juny / VALL D'ARAN

Festa d'eth Haro i d'eth Taro
Durant la revetlla de Sant Joan, les poblacions araneses de Les i Arties mantenen viu un costum mil·lenari que està relacionat amb els ritus de purificació propis del solstici d’estiu, la Crema del Taro i de l’Haro. Es tracta d’un costum vinculat a antigues pràctiques i tradicions ancestrals celtes, molt arrelat a ambdues poblacions, que s’ha convertit en tot un símbol per a la identitat aranesa.

La festa consisteix en l’encesa d’un avet de grans dimensions que pot fer més de 8 metres d’alçada, el ‘taro’ o ‘haro’, que prèviament ha estat col·locat en una plaça cèntrica del municipi. Totes les activitats programades per a la revetlla tenen lloc al voltant d’aquest avet que crema al bell mig de la plaça.

Hèsta d'eth Haro de Les. A Les, la de l’haro és el punt de partida de les festes patronals. Les celebracions arrenquen a les 22 h del 23 de juny, quan un grup de persones s’apleguen a la plaça de l’Haro per tal de rebre la imatge de Sant Joan, que és duta en processó fins a la plaça. Un cop allà, el capellà beneeix l’haro i, tot seguit, li cala foc. A continuació, entren els encarregats de fer cremar les ‘halhes’, uns bocins d’escorça de cirerer que s’encenen amb el foc de l’haro i que es fan voltar descrivint cercles damunt del cap. Tant la crema de l’haro com de les ‘halhes’ tenen una simbologia relacionada amb la purificació.

Hèsta d'eth Taro d’Arties. Durant la nit del 23 de juny, els vilatans s’apleguen davant del ‘taro’ per cantar i ballar cançons araneses. Just abans de la mitjanit i al crit de “taro húec”, que en aranès significa ‘foc al taro’, els joves encenen el tronc i el fan caure a terra per arrossegar-lo fins a la casa de l’alcalde mentre hi salten per sobre. Quan ja porta una estona cremant, se’l fa caure a terra i mitjançant unes cordes se’l passeja per cada carrer del municipi, tot saltant per damunt de les flames, fins arribar a l’ajuntament. A Arties es té la creença que les cendres escampades durant aquesta festa ajuden a allunyar els ‘erulets’ o mals esperits.
Més informació: Turisme de Les

Del 20 al 25 de juny / MENORCA
Entre cavalls a Ciutadella
Quan arriba el mes de juny, Ciutadella es prepara per celebrar la que és, probablement, la festa més emblemàtica del municipi, la dedicada a Sant Joan. Té els seus orígens al segle XV, quan els membres de l’Obreria de Sant Joan Baptista muntaven dalt dels seus cavalls i vestits de clergues, nobles, artesans i pagesos, en representació dels diferents estaments de la societat, pelegrinaven fins a una ermita propera per honrar el seu patró. Cada un d’ells tenia un paper determinat en el pelegrinatge i la posterior festa, que se celebrava pels carrers del municipi. Amb el pas dels anys, els membres de la confraria han esdevingut els actuals caixers, encarregats de muntar i conduir els cavalls amb mestria perquè, a ritme de cabrioles i equilibrismes, s’obrin pas entre la multitud fervent.

Fogueres de revetlla
La vigília de Sant Joan, el fabioler dóna el tret de sortida tot fent sonar el flabiol. Des d’aquest moment, les cercaviles se succeiran, desfilant primer els genets menys experimentats i, a continuació, els veterans, ambdós grups d’origen pagès. La cercavila es va engrossint i acaba a la plaça del Born, on comença el primer caragol, una cavalcada que es fa donant voltes sobre un mateix punt i que es realitza al ritme dels ‘jaleos’, un tipus de sarsuela que ha acabat donant el nom a aquest moment de la festa. Els protagonistes dels ‘jaleos’ són els corsers i els cavallers, que escenifiquen un ritual de seducció en què els cavalls s’encaren a les portes de les cases de les noies joves, des d’on partiran cap al convent de Santa Clara, on es clou la cavalcada. Mentrestant, a la plaça té lloc una guerra d’avellanes buides. Al vespre, les campanades de l’església donaran el tret de sortida a la nit de Sant Joan, moment en què s’encendran les fogueres i començarà la tradicional revetlla.

Després de Sant Joan
El dia següent, la festa continua a Ciutadella. Des de les 8 h, el fabioler ja s’està preparat per continuar escrupolosament amb els protocols. El caragol de Santa Clara anirà seguit de diferents jocs que se celebren al Pla de Baixamar i a la plaça del Born: els jocs de l’ensortilla i de córrer abraçats i les corregudes de ses voltes. Després dels jocs, se celebra la missa dels caixers, un dels actes centrals de la festa, que té lloc a l’església del municipi. Acabats els jocs i la missa, es fa un nou caragol a Santa Clara i els caixers i cavallers es dirigeixen cap a casa del caixer senyor, on se celebra l’últim acte de la festa, un berenar que acaba amb les paraules rituals: “Fins l’any que ve, si Déu ho vol”.

23 de juny / BARCELONA
La nit més màgica a Barcelona
Les Bacanals de Barcelona: de revetlla a Sants-Montjuïc
La revetlla de Sant Joan coincideix amb la festa major de la Marina del Port, conegudes com Bacanals de Barcelona. Entre el 22 i el 25 de juny, la plaça de la Marina de Sants i els seus voltants es tenyeixen de festa, música, gastronomia, espectacles, correfocs i activitats familiars. Els Diables del Port encendran la foguera de Sant Joan, tot donant pas al sopar i al ball de revetlla amb orquestra. Consulta totes les activitats al programa de la festa. 

Festa d'estiu a la Colònia Castells
El districte de les Corts de Barcelona acull durant la nit de Sant Joan diverses revetlles a tots els seus barris. A l'avinguda de Sant Ramon Nonat, l'Associació de Veïns de Sant Ramon organitza un sopar i un ball. Una mica més avall, entre la Travessera de les Corts i el carrer de Felipe de Paz, l'Associació de Veïns del Camp Nou organitza un sopar popular amb animació musical. A les 21 h es rebrà la Flama del Canigó a la plaça de la Concòrdia, a la cruïlla dels carrers de Gandesa i d'Europa, on se celebrarà la Nit de Foc. 

Fogueres i revetlles a Sant Martí
El districte barceloní de Sant Martí es manté despert tota la nit de Sant Joan. Tres fogueres cremaran a l'antic Manchester català: una a la confluència de la Rambla del Poblenou amb el carrer Taulat; una altra a l'avinguda Meridiana (entre els carrers Corunya i Aragó), i una tercera a la cantonada dels carrers Bilbao i Concili de Trento. A més, a diferents punts del districte se celebraran revetlles, com al Parc del Centre del Poblenou, al Parc de Sant Martí o als Jardins del Clot de la Mel. Consulteu al web de l'Ajuntament de Barcelona el llistat complet de revetlles.

La Flama arriba a Ciutat Vella
La Flama del Canigó arribarà a Barcelona per Ciutat Vella. A les 18 h, una festa que comptarà amb la presència de l'Àliga i dels gegants de la ciutat rebrà la flama a la plaça de Sant Jaume. Una gran tronada pirotècnica tancarà la festa de benvinguda i marcarà el tret de sortida del recorregut que anirà a encendre les diferents fogueres de la ciutat. Qui vulgui continuar la festa al districte, s'haurà de traslladar a la Barceloneta, on hi haurà una foguera i diversos concerts fins ben entrada la matinada.
Més informació:

23 de juny / PALLARS SOBIRÀ
Baixada de torxes d'Alins
Fa gairebé vint anys que es va reprendre la tradició de la baixada de falles d’Alins el dia de la revetlla de Sant Joan. A les 23 h del dia 23, les campanes de l'església repiquen cridant tothom que vulgui baixar una torxa (unes falles petites que es compren a la plaça). La falla major es planta uns dies abans de la festa en un dels extrems de la plaça per ser cremada durant la revetlla. Després d’un bon sopar a la plaça Major, els fallaires inicien el camí fins a l’ermita de Sant Quirc (a uns deu minuts), on s’encenen totes les torxes sota la llum dels focs artificials. A la tornada, un cop arribats al poble, deixen la seva torxa damunt de la falla major perquè s'encengui. Mentre crema, comença el ball típic de festa major acompanyat de coca i vi.
Més informació: Ajuntament d’Alins | Tel. 973 62 44 05

23 de juny / ANDORRA
Cremada de Falles a Andorra la Vella
Les set parròquies que conformen el Principat d'Andorra celebren la revetlla de Sant Joan d'una forma molt especial, amb la cremada de falles. Aquesta tradició, que se celebra al cor d'Andorra la Vella, arrenca el dia anterior a la revetlla, quan els membres del Centre de la Cultura Catalana organitzen una sortida al Canigó per tal d'anar a cercar la flama que encendrà la foguera de Sant Joan i les falles, les veritables protagonistes d'una festa que es remunta als temps de Carlemany i que ha estat inscrita dins del catàleg de Patrimoni Cultural Immaterial del Principat d'Andorra.

23 de juny / HORTA NORD
Lucifer, la Diablessa, la Serp i el Bou
Ja fa més d’una vintena d’anys que la vila valenciana de Massalfassar rep l’estiu amb una multitudinària cercavila de foc que reuneix diables, bèsties i música de dolçaina i tabal. Sant Joan se celebra aquí amb una festa grossa, ben grossa. El foc i els sons tradicionals són els protagonistes d’aquesta celebració organitzada per la Colla de Dimonis de Massalfassar.

Del 22 de juny al 2 de juliol / BAIX MAESTRAT
Fires i Festes de Sant Joan i Sant Pere
L'arribada de l'estiu marca el calendari festiu de Vinaròs. Coincidint amb les celebracions de Sant Joan i Sant Pere, el municipi celebra les seves festes patronals, una festivitat que es remunta a l'any 1686, quan el rei Carles II va concedir un privilegi a la vila perquè celebrés aquestes festes locals, que han arribat fins als nostres dies.

Al llarg de tota la setmana es combinen els actes religiosos i laics, conformant un programa pensat per a tots els gustos i públics. Àpats populars, espectacles de bous i pirotècnics, concerts de música clàssica, la cercavila de gegants i gegantons o el castell de focs que es llança l'últim dia des de la platja són exemples d'un programa d'actes ple d'activitats culturals, gastronòmiques, esportives i infantils.

Del 20 al 24 de juny / ALACANTÍ
Alacant fa el foc més picant
A Alacant, la ciutat és art i foc per Sant Joan. Al municipi, s'hi planten unes 200 falles, uns gegants fets de cartró i fusta que, com les Falles de Sant Josep, també tenen un component satíric. Es cremen el dia 24 amb petards de mascletada, però abans es fan desfilades, ofrenes de flors i cercaviles. Després de la crema, la festa acaba a la platja del Postiguet amb castells de focs.
Més informació: Programa de les fogueres de Sant Joan d'Alacant | Tel. 96 514 34 52

23 de juny / ANOIA
Revetlla de Sant Joan d'Igualada
La revetlla de Sant Joan d'Igualada és una de les més destacades del país. La festa s'enceta amb l'arribada de la Flama del Canigó a la plaça de l'Ajuntament, que porta el foc encès i amb el qual s’encendran les fogueres de la ciutat i de la resta de la comarca. Després que els Moixiganguers (la colla castellera d'Igualada) retin homenatge a la Flama tot aixecant un espadat, es llegeix el manifest i es reparteix el foc. Un bon sopar popular servirà per agafar forces, ja que tot seguit els diables del municipi faran córrer i saltar a tot el públic amb un correfoc que començarà a les 23 h per la plaça de Sant Miquel i continuarà pels carrers de la vora. La festa acabarà amb un seguit de concerts de revetlla fins ben entrada la matinada.

23 i 24 de juny | TARRAGONÈS
Tarragona encén fogueres
La capital tarragonina festeja l’arribada de l’estiu amb música, coques dolces de fruita confitada, moscatell i cava. Com a ciutat amant de la pirotència, els petards no hi falten. Un gran espectacle de tronades i focs inaugura la nit més llarga de l'any, que s’omple també de fogueres i de festa fins ben entrada la matinada.
Més informació: Patronat de Turisme de Tarragona | Tel. 977 250 795

3 de juny / SAFOR
Foc i aigua a Gandia
La capital de la comarca de la Safor celebra la revetlla de Sant Joan a la vora del mar, on s’instal·len les diverses fogueres la nit més curta de l’any, també coneguda com la Nit del Ros al País Valencià. Els gandians són convidats per l’Ajuntament a afegir llenya a la foguera consistorial, situada a la platja Nord, o a preparar els seus propis focs. Al llarg de la nit, els assistents salten fogueres i onades i es banyen en les aigües d’aquest tros de Mediterrani.
Més informació: Ajuntament de Gandia | Tel. 96 295 94 00

23 de juny 2020

Nous reptes per als tècnics de Serveis Socials com a primer nivell d’Atenció Social Primària

La nova realitat social produïda per l’impacte declarat per l’estat d’alarma COVID-19 ens ha comportat un canvi radical en el dia a dia de les nostres tasques quotidianes per tal d’afavorir, facilitar i dinamitzar el nostre treball de l’atenció directa i essencial des dels serveis socials bàsics, així com havent d'incorporar-hi les noves mesures socials que s’estan decretant.

Aquesta metodologia es basa pràcticament en processos de treball àgils i factibles per tal d’abordar les diferents problemàtiques -sanitària social i econòmica- en accions que facin un acompanyament en el professional, per una banda, i, per l’altra, agilitzar el treball amb la ciutadania en el col·lectiu amb el qual que diàriament treballem, per tant, la necessitat de poder afrontar aquesta nova situació en aquest estat d’alarma.

Sense temps ni marge de maniobra ens hem hagut d’adaptar a aquesta nova situació emergent, per poder encaminar el nostre treball amb els mitjans més propers per continuar donat els nostres recursos i serveis garantits tal com ens empara la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials de Catalunya.

Aquest repte ens ha dut a plantejar noves situacions tan personals com professionals, augmentant una realitat social en què el nostre objectiu principal és poder donar resposta al gran augment de demanda del ciutadà en el context econòmic, social i sanitari en una situació de crisi no prevista.

El principal objectiu és donar continuïtat a la nostra feina i garantir l'atenció i la protecció de totes les persones vulnerables que precisem de suport: infància, famílies, gent gran i a tota la ciutadania en general.

Serveis Socials Bàsics estem treballant incansablement amb la dificultat afegida de no poder accedir als nostres llocs de treball habituals, això ens ha suposat un gran repte a superar i ens ha fet augmentar la implicació de tot l’equip, reformular algunes funcions dels nostres professionals, implementar noves tecnologies i noves metodologies d’intervenció per poder fer front a la COVID-19 de manera unida i coordinada.

En aquesta pandèmia que estem patint, els Serveis Socials som, junt amb l'àmbit sanitari, els cossos de seguretat, i altres sectors, els encarregats, en primera línea de cuidar, organitzar i atendre les necessitats assistencials de tota la població confinada del Masnou i, més especialment, de les persones més vulnerables.

Ens ha sorprès la capacitat d'organització, adaptació i iniciativa a què podem arribar els professionals en una situació d'alt risc per a la població com la que estem vivint; i com, entre tots i totes, davant de les adversitats, som capaços de sumar esforços.

De tots és sabut que els equips de Serveis Socials treballem amb situacions problemàtiques i que la complexitat de la nostra feina fa que ja estiguem acostumats a manegar estratègies d'intervenció, però mai abans com en aquests moments. En l'últim mes hem pogut experimentar canvis i adaptacions inverosímils, que fa una setmana abans eren inimaginables.

El confinament ha descobert les necessitats i problemàtiques amb les quals ens trobem els professionals de Serveis Socials quan no hi havia pandèmia, ni estat d'alarma.

Així que la nostra missió és poder cobrir les necessitats més bàsiques i l’acompanyament psicosocial en aquest moment d’incertesa com l’actual. Cada situació que atenem amb les seves particularitats i necessitats rep el nostre suport per tal de resoldre la seva inquietud.

Ens hem adaptat a aquesta nova realitat i ens organitzem de forma presencial i amb la fórmula de teletreball, atenent les diverses necessitats tan telefònicament com de forma telemàtica, fent de les eines tecnològiques una eina essencial, amb el suport del nostre equip administratiu.

Des del Centre Obert Maricel s’estan realitzant les sessions simultànies amb els infants i adolescents, tot cercant diferents canals de comunicació al presencial: email, telèfon, whatsapps i, fins i tot, en alguns casos, utilitzant el recurs de determinades aplicacions informàtiques.

Noves decisions i noves intervencions com una estreta coordinació amb altres serveis municipals i empreses externes que ens afavoreixen a continuar treballant amb el suport per afrontar aquest repte. Hem potenciat el treball en xarxa perquè, per una banda, puguem donar resposta a tota la nostra tasca diària i a les necessitats detectades aconseguint desenvolupar de la millor manera possible el recurs necessari a la demanda.

Per poder portar a terme tot això, s'ha reforçat els serveis de Teleassistència i el d'Atenció Domiciliària (SAD), complementat amb el suport del grup de voluntaris que gestiona el Departament de Participació Ciutadana.

S'han distribuït lots d'aliments a través del centre de distribució d'aliments SITJA a totes aquelles persones i famílies amb dificultats econòmiques.

S'han garantit les beques de menjador escolar a través de targetes moneder, per als menors escolaritzats en edat obligatòria, amb el suport de Protecció Civil.

Continuem coordinant i treballant diàriament amb l’equip del Centre de Recursos de Dona, per tal de protegir al màxim el col·lectiu de dones en situacions de risc.

Aquesta situació de crisi ens enfortirà amb els altres serveis municipals que han engegat una nova mirada en aquest sentit “social” amb aquest treball transversal, i enfortirà el treball en un caire més comunitari i amb reptes per plantejar.

Ens atrevim a dir que ens hem de replantejar noves polítiques públiques i socials per poder fer front a la nova realitat social, econòmica i sanitària que ens ha sorgit inesperadament.

Definitivament, som un servei essencial perquè és la nostra responsabilitat que es respectin els drets i els deures dels ciutadans.

Anna Vilanova, educadora social dels Serveis Socials Bàsics d'El Masnou. Col·legiada 8438. 
Han participat en l'elaboració de l'article els professionals de l'Equip Bàsic de Serveis Socials d'El Masnou.


22 de juny 2020

Necessitat urgent d’un Acord Nacional per a l’Educació en el Lleure i Comunitària i d’un Pla de xoc per garantir les activitats d’estiu 2020 per a tothom


Proposta d’entitats del sector del lleure i l’educació comunitària al Govern de la Generalitat

Una aliança de sindicats, Federacions d’Associacions de Famílies d'Alumnes (AFA) i de renovació pedagògica, entitats i organitzacions del sector del lleure, l’esport i la cultura, patronals, col·legis i associacions professionals vam mantenir reunió divendres 5 de juny a la tarda amb la consellera de la Presidència, Sra. Meritxell Budó, i altres representants de diferents Departaments del Govern.

A la reunió es va traslladar la urgència d’abordar la situació de la campanya d’estiu i del proper curs des de l’imprescindible consens de tota la comunitat educativa. En concret es va reivindicar la posada en marxa d’una Taula per consensuar un Acord Nacional per a l’Educació en el Lleure i Comunitària.

Aquest acord ha de preveure un Pla de xoc per un estiu 2020 on tots els infants, el jovent i els i les adolescents puguin gaudir d’activitats socials, educatives, culturals, esportives, i Plans d’Educació Comunitària, que tingui continuïtat el curs 2020-2021, un curs de disseny extraordinari i que cal endegar des del més ampli consens.

El grup promotor valora positivament la reunió, encara que es va convocar amb massa retard, i exigeix:
L’actuació coordinada dels departaments de la Generalitat implicats (Treball, Afers Socials i Famílies, Educació, Salut…) amb les administracions locals.
Posada en marxa de l’espai de consens, on participin tots els agents promotors de la iniciativa amb la perspectiva de continuïtat en la imprescindible Taula Nacional per a l’Educació en el Lleure i Comunitària.
Agilitat; el curs acaba i hem d’afrontar ja un estiu 2020 on tots infants, adolescents i joves puguin accedir a les activitats socials, culturals, educatives i esportives en clau d’inclusió, d’equitat i d’igualtat d’oportunitats.
Una potent campanya institucional per difondre les activitats, donant suport a les iniciatives i promovent la confiança de les famílies i la participació dels infants, adolescents i joves.
Un finançament amb ajuts públics que faci possible l’accessibilitat per part de tothom, especialment per a les famílies i infants/joves en situació de més vulnerabilitat social.

Els representants de l’Administració van explicar durant la reunió que, en la seva opinió, el Govern ja ha posat en marxa iniciatives per atendre totes les demandes realitzades. Tot i reconeixent l’existència d’aquestes actuacions, el grup promotor considera que cal dotar-les de més recursos econòmics, de més intensitat en l’aplicació de mesures, i de major agilitat a l’hora de fer-les efectives. No podem esperar més. Cal tirar endavant ja.

El grup promotor de la proposta el composen:
  • ACCAC, Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya
  • AcPpJ, Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut
  • ACELLEC, Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura
  • Associació de Mestres Rosa Sensat
  • CCOO de Catalunya
  • CDLCAT, Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya
  • CEESC, Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya
  • FAPAC, Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya
  • FAPAES, Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes d’Ensenyament Secundari de Catalunya
  • FMRP, Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
  • Fundesplai
  • La Confederació Tercer Sector Social de Catalunya
  • PINCAT, Plataforma d’Infància de Catalunya
  • Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
  • UFEC, Unió de Federacions Esportives de Catalunya
  • UGT de Catalunya

20 de juny 2020

La enseñanza basada en el apego, de Louis Cozolino

A propósito del libro La enseñanza basada en el apego, de Louis Cozolino, el autor explica ampliamente los contenidos del mismo. Las propuestas de Cozolino se basan en la dimensión social del vínculo de apego, y consisten en una serie de estrategias que se resume en la idea o metáfora del “aula tribal”: convertir el grupo educativo en una tribu. El artículo desgrana los principales conceptos y recursos contenidos en el libro, que nos invita a descubrir.

Louis Cozolino presenta un libro en el que analiza el modo en el que el cerebro humano evolucionó para aprender a lo largo de la historia de nuestra especie. En el libro se defiende la teoría de que el cerebro, como órgano humano que es, también ha evolucionado hasta convertirse en un órgano social. 

De esta manera quienes se relacionan mejor sobreviven mejor. Los humanos, durante los últimos 100.000 años, hemos vivido en pequeños grupos que mantenían una relación estrecha, conocidos como tribus. Sobrevivieron gracias a las relaciones familiares, a la cooperación y a los rituales comunes.

El objetivo del libro es poner en valor los métodos educativos del aula tribal, a fin de que el maestro pueda aprovechar los instintos sociales primitivos en beneficio de sus alumnos. Entiende la tribu como un grupo de individuos unidos por el tiempo compartido, por la confianza, por el afecto y por un propósito común. Las tribus constituyen el entorno social en el que evolucionaron nuestros cerebros a lo largo de muchas generaciones. En la tribu las necesidades individuales quedan subordinadas a las del grupo, y en la misma imperan el cuidado, la abnegación y otras formas de comportamiento altruista.

Los valores de las sociedades industrializadas, y especialmente en el mundo occidental, se basan en la competición, en el éxito individual, en la obediencia y en el poder sobre los demás. Se organizan grandes grupos sociales basados en la jerarquía social, la desigualdad y el dominio. Los valores tribales del respeto mutuo, la cooperación y el cuidado que dieron forma a nuestros cerebros sociales durante generaciones, se han excluido de la cultura moderna.

Los valores tribales del respeto mutuo, la cooperación y el cuidado que dieron forma a nuestros cerebros sociales durante generaciones, se han excluido de la cultura moderna.

Nos encontramos en un mundo que no encaja bien con nuestra biología ni con nuestros instintos sociales básicos. Hemos despreciado la sabiduría inherente en la cultura y en la experiencia humana moldeada a lo largo de millones de años. Los teóricos de la educación modernos no han sido capaces de ver el valor del apego seguro entre alumno y docente.

A continuación explicamos algunas de las ideas clave que desarrolla el libro: 

Apego
El origen del apego está en el vínculo entre la madre y el hijo. El cuidado prolongado e íntimo es la cuna evolutiva del cerebro social humano. Sobrevivimos gracias a nuestra capacidad de establecer vínculos con nuestros padres y de detectar las necesidades y las interacciones de aquellos que nos rodean.

Apego seguro es la capacidad de verse tranquilizado por los demás y de experimentar seguridad gracias a su proximidad. Este vínculo biológico ha sido moldeado por la evolución y es básico para el aprendizaje.

Trasladado al ámbito escolar, en el libro se plantea la necesidad de tener profesorado dedicado, cariñoso y compasivo que conozca bien a los niños y niñas y procure su bienestar. La capacidad de un alumno o alumna para aprender está profundamente afectada por la calidad de su apego al profesorado y a los compañeros y compañeras.

El profesorado promueve la configuración de los esquemas de apego a través de sus interacciones, dentro y fuera del aula. Las relaciones de apego calman la ansiedad y facilitan el aprendizaje. Hay que dedicar tiempo a construir el aula tribal.

Educación
La construcción del apego en el aula es algo esencial, especialmente para el alumnado con especiales dificultades para aprender a causa de traumas pasados, desafíos socioemocionales y desconexiones culturales. Por ello, cuanto más se parezca el aula a las dinámicas de los sistemas sociales naturales, más se optimizarán la neuroplasticidad y el aprendizaje, así como las relaciones de apego y la estructura social del grupo.

Cuanto más se parezca el aula a las dinámicas de los sistemas sociales naturales, más se optimizarán la neuroplasticidad y el aprendizaje

Profesorado
A los niños y niñas, los comportamientos poco cariñosos les enseñan que el mundo es un lugar peligroso, y les aconsejan evitar la exploración, la asunción de riesgos o confiar en los demás. El profesorado severo, crítico, despectivo, estresado, transmite estos estados mentales al alumnado y bloquean su capacidad de aprender. Los profesores y profesoras que son capaces de crear ambientes sociales, intelectuales y físicos enriquecidos que estimulan la plasticidad neuronal, mejoran el aprendizaje.

Aula segura: permite al alumnado hacer frente al estrés del nuevo aprendizaje y regular su miedo al fracaso con el apoyo de sus docentes y compañeros y compañeras

Es necesario realizar una formación más amplia al profesorado. Los programas de formación actuales los preparan para ser instructores pero no lo hacen para enfrentarse a los problemas sociales o emocionales con los que se encontrarán.

Propuestas educativas
Cuatro aspectos necesarios a la hora de planificar el aprendizaje y desarrollar mejor los cerebros:
  • Establecer relaciones seguras y de confianza
  • Mantener estados de ansiedad y excitación bajos o moderados. Estos optimizan el aprendizaje, pero el mismo se detiene en estados de alta excitación, pues desvía la energía hacia la supervivencia inmediata. El aprendizaje eficaz requiere un estado de interés y curiosidad, con una ansiedad mínima.
  • Pensar y sentir. La atención a los pensamientos y a los sentimientos mejora la regulación emocional y la resolución de problemas. El profesorado proporciona un modelo emocional a su alumnado.
  • Construcción conjunta de narraciones de narraciones (construcción conjunta de historias entre los miembros de la tribu). Las historias compartidas enseñan habilidades, transmiten valores y crean perspectivas y objetivos compartidos.
Otros aspectos y propuestas relevantes que aparecen en el libro:
  • Mantener las escuelas y las aulas con tamaños reducidos, y en su defecto crear tribus más integradas
  • Dedicar tiempo suficiente para establecer vínculos: intercambio de experiencias, centrarse en proyectos comunes
  • Servicio a la comunidad. No proteger a los niños y niñas del mundo real. Lo necesitan sus cerebros para crecer.
  • Centrarse en acontecimientos actuales con historias de interés humano. “El mundo es la mejor fuente de material didáctico”.
  • Participación significativa y emocional por parte de los padres y madres, de los abuelos y abuelas y de otras personas ciudadanas.
  • Practicar el humor en el aula. El humor mejora la conexión social, disminuye el estrés, estimula el desarrollo del cerebro y mejora la integración de las redes neuronales. También aumenta la atención del alumnado, el disfrute y la memoria. Cuando la información va acompañada de humor es más probable que se recuerde. Pero el sarcasmo o el humor despectivo pueden obstaculizar el aprendizaje. Mejor el humor inesperado, sorprendente.
  • Llegar al alumnado al que es imposible enseñar. Existe una conexión intima entre la aceptación social y el aprendizaje
  • El humor mejora la conexión social, disminuye el estrés, estimula el desarrollo del cerebro y mejora la integración de las redes neuronales
En definitiva pienso que este libro va más allá de la presentación de una serie de ideas teóricas y/o actividades prácticas para trabajar en el aula. Presenta una buena fundamentación antropológica de las razones que impulsan a nuestro cerebro a trabajar de modo cooperativo, a aprender cosas nuevas a través de la conexión afectiva entre maestro y alumno, y plantea las grandes líneas de actuación que serían fundamentales para una buena educación que dé un giro a los modelos competitivos actuales. Entiendo que las ideas de este libro deberían ser tenidas en cuenta a la hora de elegir a los mejores profesores y profesoras. Tanto como saber, éstos deben ser capaces de atender a las necesidades individuales de su alumnado, ser atentos, comprensivos, cariñosos, motivadores, creativos, etc. Es decir, se debe tener en cuenta el apego como elemento que estimula la neuroplasticidad del aprendizaje.

Cozolino, L. (2019): La enseñanza basada en el apego Ed. Desclée de Brower. 288 pág. ISBN: 9788433030313

Louis Cozolino es psicólogo estadounidense y profesor de Psicología en la Universidad de Pepperdine. Es graduado en Filosofía por la Universidad Estatal de Nueva York en Stony Brook, en Teología por la Universidad de Harvard y doctor en Psicología Clínica por la Universidad de California en Los Ángeles. Ha realizado investigaciones empíricas sobre la esquizofrenia, el impacto a largo plazo del estrés y el abuso infantil. Ha publicado numerosos artículos y siete libros, trabaja en su consulta en Los Ángeles.

18 de juny 2020

Viure el retorn a l’escola com una festa per Jaume Montsalvatge

Què bonic que hagués estat que l’obertura de les escoles aquest juny s’hagués viscut com una festa, igual com s’ha viscut l’obertura de terrasses i bars. Tenim un repte ineludible: no ens podem permetre un retorn a l’escola al setembre que no sigui viscut com una festa.

Fa dies que tinc la sensació que els mestres, en general, vivim en una realitat paral·lela. El dimecres 20 de maig el conseller d’Educació Josep Bargalló va anunciar en roda de premsa el “Pla d’obertura de centres en fase 2 de desescalada per la finalització del curs 2019-20”. Des de llavors som molts els que ens estem trencant les banyes per intentar fer possible aquest retorn a les escoles, perquè els infants i joves pugin tornar presencialment a les aules.

Cal dir que no ens ho han posat gens fàcil. A molts docents ens poden més les ganes de servei i retrobament amb els nostres alumnes que no pas les pors i les dificultats d’una obertura dels centres amb les mesures que es descriuen en les instruccions del Departament. Molts dels companys i companyes amb els quals parlo aquests dies, igual que a mi mateix, se’ns generen sensacions molt contradictòries: tenim moltes ganes de tornar a l’escola però no a l’escola en la que ens estan abocant a tornar.

Enmig d’aquesta situació llegeixo la carta setmanal que l’Albert Om publica al diari Ara cada dissabte, aquesta setmana dedicada a la cervesa. Descriu perfectament allò que tots i totes, d’una manera o altra, estem observant aquests dies pels carrers i places dels nostres pobles i ciutats. I de sobte he pensat de nou en aquesta realitat paral·lela.

Comença la carta dient: “I després del coronavirus, l’Oktoberfest. Portàvem moltes setmanes preguntant-nos com ens ho faríem per restablir la confiança per tornar a estar junts, uns al costat dels altres. I ara hem vist que era molt senzill: en una terrassa, i amb una cervesa. La fase 1 ha convertit Catalunya en la gran festa de la cervesa, un Oktoberfest al mes de maig”.

Us imagineu aquesta mateixa carta dedicada a l’Escola? Com ens ressonarien les paraules de l’Albert Om? Seria una cosa així: “I després del coronavirus, el retorn a les escoles. Portàvem moltes setmanes preguntant-nos com ens ho faríem per restablir la confiança per tornar a estar tots junts, uns al costat dels altres. I ara hem vist que era molt senzill: en una aula, i amb una mestra. La fase 2 ha convertit Catalunya en la gran festa de l’escola, un 14 de setembre al mes de juny”.

Què bonic que hagués estat que l’obertura de les escoles aquest juny s’hagués viscut com una festa, igual que s’ha viscut l’obertura de terrasses i bars. Queda clar que aquesta no és la prioritat del país, potser perquè no és possible, potser perquè les mesures sanitàries no ho recomanen, però també perquè no hi ha una voluntat clara i decidida. Un tuit del mateix dissabte del politòleg Marc Rius insisteix en aquesta mateixa tesi: “La imatge que donem com a societat quan es parla molt més de la importància d’obrir terrasses que les escoles reflexa el que som. Els nois i noies ho han captat. Una cervesa està per sobre d’un llibre. Si vols veure un amic ves a un bar, l’escola ni està ni se l’espera. És trist”. El juny ja el tenim perdut. Farem el que podrem i de la millor manera possible, que ningú ho dubti. De fet, aquesta setmana ens estem esforçant per poder acollir a l’alumnat a les nostres escoles i perquè aquesta experiència sigui el més gratificant i enriquidora possible.

Però això no és el que tots i totes ens imaginàvem. Ens caldrà fer molta autocrítica, començant pels qui tenen responsabilitats de govern, i sobretot focalitzar els esforços al setembre.

Tenim un repte ineludible, no ens podem permetre un retorn a l’escola al setembre que no sigui viscut com una festa, la festa de la convivència i la festa de l’aprenentatge. A l’escola hi anem a aprendre i a conviure. Hem de fer possible que el 14 de setembre sigui una festa, sense pors i amb esperança, amb il·lusió i sense rancúnies ni retrets. Al centre els infants i joves, les seves necessitats i els seus interessos. No els podem fallar.

Aprendiendo a volar

Susana Martín / ICAL . Yoana Martín Sánchez, responsable del piso del Proyecto Acompaña en Salamanca junto a Mamadou, uno de los beneficiari...