Calidoscopi d'Educació Social

Famílies Dincat demana a la Generalitat que desencalli l'accés als serveis bàsics d'atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual  La federació d'associacions de Discapacitat Intel·lectual de Catalunya ( Dincat) ha criticat el model de residència per a discapacitats que inaugurada pel president de la Generalitat, Artur Mas, a Collserola perquè " no promou la inclusió en la comunitat ". Mas, acompanyat per la vicepresidenta i consellera de Benestar Social,Neus Munté, ha inaugurat aquesta tarda a Collserola la residència Mas Sauró, que compta amb 48 places residencials per a persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns de conducta. La federació Dincat, que agrupa més de 300 entitats socials i representa els drets de més de 30.000 persones amb discapacitat intel·lectual, ha alertat que aquest equipament " incompleix el dret de les persones amb discapacitat a ser inclosos en la comunitat i a accedir als recursos i equipaments del seu

El president de la Generalitat, Artur Mas, acompanyat de la vicepresidenta del Govern i consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, inaugurarà demà, dimarts 21 de juliol, a les 19 hores, la residència Mas Sauró de Barcelona destinada a persones amb discapacitat intel·lectual amb suport extens i trastorns de conducta. La residència, ubicada al barri de Mas Sauró, a Collserola, oferirà 48 places residencials, distribuïdes en tres mòduls de 16 persones. Cada mòdul està format per dos submòduls de 8 llits cadascun, amb menjador i sala d’estar, sala de cuidadors i servei de bugaderia, entre d’altres espais. L’equipament amb una superfície total de 3.248,29 metres quadrats, ha representat una inversió de 6,67 milions d’euros, que ha aportat la Generalitat. La gestió del centre ha estat delegada, per concurs públic, a la Fundació Vella Terra, creada l’any 2002 per promocionar l’autonomia de les persones amb dependència i amb discapacitat i donar suport en les situacions de risc

Quines són les particularitats dels usos que fan d’Internet i de la telefonia mòbil els adolescents escolaritzats de secundària? I alhora, quines són les problemàtiques associades a aquests usos? Sis escoles que demostren que l'ús dels mòbils a l'aula és possible Les 9 orientacions del Consell Escolar per incorporar els mòbils a l'aula Si us plau, encén el mòbil quan entris a l'aula, per Evaristo González El present text presenta les conclusions extretes de l’estudi realitzat a Granollers durant el curs escolar 2013-2014. I que està pendent de publicar-se en breu. Es tracta d’una recerca que té com a finalitat analitzar els usos adolescents de l’entorn digital, sobretot pel que fa a la seva vessant relacional. S’emmarca en l’activitat preventiva, educativa i d’atenció que es desenvolupa a l’Ajuntament de Granollers ( SobrePantalles ), des de la tasca conjunta plantejada des dels serveis d’Educació i de Salut Pública. Ens hem plantejat conèixer quines són l

Catalunya té infants més feliços a les zones rurals, perquè passen més hores jugant al carrer, en contacte amb la natura i els amics, mentre que els més infeliços del món són els de Sud-àfrica i Corea del Sud. Ho indica un estudi de la Fundació Jacobs    Descobrir un interès que apassioni fa feliç la canalla. Ho assegura Antonio Díaz, conegut com el Mago Pop (28, a punt dels 29 anys), que actua al Coliseum de Barcelona fins demà, 26 de juliol, on se’l podrà tornar a veure la primera quinzena de setembre. Per a ell tot va començar quan tenia quatre anys, quan va veure un espectacle de màgia que el va deixar fascinat. Uns mesos després, els Reis li portaven un llibre de màgia que va passar a devorar una vegada i una altra, i des de llavors va tenir clar que com millor s’ho passava era preparant trucs de màgia. “ La música també em fa estar molt bé, i de fet sovint és escoltant-ne que se m’acudeixen els trucs per a l’espectacle ”, explica. Una formació d’art dramàtic a l’Ins

  Us veiem arribar cada dia de països en guerra, de països on es pateix fam, de països on la barbàrie d’uns quants ha vençut el seny i qualsevol sensibilitat humana. Arribeu per mar o després de recórrer per terra llargues distàncies. I us espera una Europa que prega “ Vestiu a qui va nu, doneu menjar a qui té gana ” mentre enriqueix cada dia més els rics i ignora, també cada dia més, els que pateixen. Sou els infants de famílies que han vist en el Vell Continent la seva salvació. Però Europa no es despentina, com no es despentina la senyora Lagarde, com no es despentinen els qui en urgents rodes de premsa fan focs d’encenalls per amagar que no canviarà res i que l’únic que faran és evitar que els vostres ulls ens vegin. Ja ho anunciava el sociòleg de la liquiditat: hem tret les fronteres per aprendre a aixecar murs! Vosaltres, infants que fugiu amb les vostres famílies de la misèria i de la guerra, sou les icones d’aquests dies. Sou germans de les nenes segrestades per b

http://www.raco.cat/index.php/educaciosocial/article/viewFile/165627/241215

" Com una pedra no em trepitjareu en una illa no vull que em torneu pq les pedres no saben plorar i les illes no saben estimar "

Prevenció. S’intenta donar eines als pares i treballar conjuntament amb ells per evitar que perdin la tutela dels seus fills. Protecció . Protecció de l’infant i l’adolescent. Promoció. Es treballa perquè els menors coneguin els seus drets i deures. Participació. Els joves participen en les polítiques públiques que se’ls han d’aplicar. L’acollida temporal és una de les sortides que tenen els menors que estan als CRAE. Els poden acollir persones alienes o el que s’entén com a família extensa (tiets, avis...). Quan algú acull un infant o adolescent rep només un ajut econòmic simbòlic (346 euros de manutenció per família aliena). A Catalunya hi ha 3.808 infants en acollida (dades a 31 de desembre del 2014) i el 60% dels nens els acull la família extensa. La Sònia, per exemple, va decidir fer un acolliment d’urgència o de curta durada després de plantejar-se fer un voluntariat. Explica que havia pensat dedicar unes hores a una ludoteca, a casals o a la Creu Ro

DOCUMENTACIÓ  Pantallats_cat Publicació amb tires il·lustrades que presenta situacions i consells sobre l'ús dels dispositius amb pantalles.  Material didàctic: estem pantallats  Material de suport a l'obra de teatre "Estàs pantallat", per treballar a les aules i amb les famílies.  Presentació de la jornada sobre socioaddiccions Powerpoint sobre les socioaddiccions i les addiccions no farmacològiques presentat en la jornada de 2009.  Manuals del Projecte CLI (Comissió de Llibertats i Informàtica)-Prometeo 2008/09 Publicació dirigida a adolescents i joves sobre l'ús i els riscos de l'ús d'Internet i pantalles.  Guia adolescents i sexting  Publicació de l'Instituto Nacional de Tecnologías de la Comunicación que tracta sobre la prevenció d'aquest tipus de conductes que suposen un risc en l'ús dels dispositius amb pantalles.  BASES DE DADES Recull de webs sobre pantalles És un recull de pàgines web que tract

La Saida Fuster, de 23 anys, va acabar el grau de psicologia a la Universitat de Sant Sebastià al juny.  El mateix mes va començar a buscar feina al País Basc. Va fer servir tota mena de canals: portals online, enviaments de currículums, donar-los en persona, fer córrer la veu entre familiars i coneguts... No va tenir èxit. “ Tothom em demana experiència però, paradoxalment, ningú no em dóna l’opció de tenir-ne ”, lamenta. Després de veure com li tancaven una porta darrere l’altra va optar per traslladar-se a Barcelona per fer un màster sobre psicologia criminal a la Universitat de Barcelona i continuar buscant feina per pagar, com a mínim, la part del menjar i el lloguer del pis que comparteix amb cinc joves més. Al setembre en va trobar. És auxiliar de neteja en menjadors escolars. Té un contracte de mitja jornada -comença a les 12 hores i acaba a les 16.30 hores-, pel qual cobra entre 350 i 400 euros al mes. L’empresa per a la qual treballa, que gestiona diversos menjad

Un grup de sis joves amb el suport d’un equip d’artistes i educadors realitza un graffiti que crida a la llibertat a l’interior de la presó de menors de Nisida. Article publicat a la Directa. El projecte ha estat realitzat per sis joves internes en una de les parets del centre i ha comptat amb el suport del grafiter canari Tono Cruz i de les artistes Giuseppina Ottieri i Federika Gina membres de l’associació napolitana Il Fazzoletto di perle . El seu objectiu treballar habilitats socials a través de l’art i facilitar un mitjà d’expressió i de creació de significats a les seves participants. El centre de Nisida , situat a Nàpols, Itàlia, utilitza l’art i la formació com a eines educatives i d’inclusió social. Parteixen de la base que cada persona és filla de les oportunitats que se li va donar i per tant la inclusió s’ha de treballar com un dret . L’associació local “ Il Fazzolto di perli ”, creada al 2009, realitza altres projectes socioeducatius al centre. Per a l’

“El món laboral no funciona per pena” . Gerard Costa, professor de màrqueting d’Esade, assegura, rotund, que les empreses estan desaprofitant oportunitats beneficioses quan no contracten personal amb dificultats d’aprenentatge i de desenvolupament , ja que es trobarien amb un servei diligent i eficaç i, encara més, perquè apujarien l’autoestima dels treballadors, que tindrien més bona percepció de l’empresa. En canvi, “ si les empreses en contracten per pena, entrem en el món de la filantropia” , que és vàlid, esclar, però diferent i poc efectiu empresarialment. En general, continua explicant el professor d’Esade, “ el que preval a les empreses és el «Contractem-ne perquè s’ha d’ajudar socialment» ”. Per tant, quan ho fan amb aquesta premissa, “ ja no exigeixen al personal contractat ni eficàcia ni objectius”. De fet, la llei obliga a fer-ho, malgrat que “ hi ha empreses que prefereixen pagar la multa per no arriscar-se a complir-la”. Així doncs, el canvi real va més en

http://natibergada.cat/trucs-per-ensenyar-les-taules-de-multiplicar

Els trastorns no només s'han incrementat sinó que es manifesten cada vegada en edats més primerenques  Probitas col·labora amb el Consorci de Badalona Sud a través de RAI-Cuida’m en la resolució del problema   La crisi econòmica no només està afectant l'accés dels infants més vulnerables a un nivell de vida adequat. També la seva salut mental ha empitjorat en els últims anys.  Així ho recull un estudi publicat el juny de 2014 per la Universitat de Barcelona que va comptar amb una feina de gairebé dos anys i amb mostres de més de 100 mil nens i 35 famílies ateses per de la Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació a la Infància i l’Adolescència (Fedaia) que agrupa a les entitats catalanes que treballen amb infants en situació de desemparament o risc d'exclusió social. L’estudi, titulat ‘ L’afectació de salut mental en la població infantil i adolescent en situació de risc a Catalunya ’, ha estat encapçalat per la investigadora de la UB Violeta Quiroga.  E

La Fundació privada Julià Reig i Afers Socials han signat un conveni que permetrà tirar endavant un estudi sobre els infants en risc d'exclusió social  La ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació, Rosa Ferrer, i la presidenta de la Fundació Julià Reig, Deborah Ribas, / M.T. (ANA)   El Ministeri de Salut, Afers Socials i Ocupació i la Fundació privada Julià Reig han signat, aquest dimarts, un conveni de col·laboració per tirar endavant un estudi sobre els infants en risc d'exclusió social. Es tracta de la continuació de l'estudi fet públic el 2013 sobre adolescents, que va determinar que el 7,8% d'aquest col·lectiu es trobava en situació de risc, i té per objectiu detectar i analitzar els problemes que poden patir els infants de 0 a 10 anys en el seu entorn per evitar que en un futur es trobin en aquesta situació. Les conclusions del treball, que compta amb la implicació de tots els ministeris afectats, es donaran a conèixer l'any vinent. La pres

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2015/05/06/15/18/fd908157-0d5c-48a9-85bc-c0f07a789f2e.pdf

Així ho demostra una enquesta promoguda pel Fòrum IMPULSA 2011 a través de la xarxa social Tuenti entre joves de 14 a 23 anys. Els joves demanen accions del sistema educatiu i de la societat en general que els generin confiança i seguretat en si mateixos. La Fundació Príncep de Girona i Zaryn Dentzel, fundador de Tuenti i membre del consell assessor de l’entitat, han promogut per segon any consecutiu una enquesta sobre la iniciativa emprenedora dels joves espanyols. L’enquesta es va fer el passat mes de maig a través de la xarxa social Tuenti, amb més de deu milions de joves registrats als quals es va preguntar com se’ls pot generar il·lusió perquè es puguin desenvolupar professionalment. Més de 7.500 joves van contestar a l’enquesta i van aportar idees sobre com es pot millorar el sistema educatiu i donar confiança al seu futur. Aquesta enquesta forma part de les activitats paral·leles que es duen a terme en el marc del Fòrum IMPULSA 2011, que se celebrarà el pròxim 22 de j