GRAFITIS QUE CRIDEN A LA LLIBERTAT A L’INTERIOR DE LA PRESÓ DE MENORS DE NISIDA, A NAPOLS per Antonio Alcantara

Un grup de sis joves amb el suport d’un equip d’artistes i educadors realitza un graffiti que crida a la llibertat a l’interior de la presó de menors de Nisida. Article publicat a la Directa.

El projecte ha estat realitzat per sis joves internes en una de les parets del centre i ha comptat amb el suport del grafiter canari Tono Cruz i de les artistes Giuseppina Ottierii Federika Gina membres de l’associació napolitana Il Fazzoletto di perle. El seu objectiu treballar habilitats socials a través de l’art i facilitar un mitjà d’expressió i de creació de significats a les seves participants.

El centre de Nisida, situat a Nàpols, Itàlia, utilitza l’art i la formació com a eines educatives i d’inclusió social. Parteixen de la base que cada persona és filla de les oportunitats que se li va donar i per tant la inclusió s’ha de treballar com un dret. L’associació local “Il Fazzolto di perli”, creada al 2009, realitza altres projectes socioeducatius al centre.

Per a l’artista i educador Tono la realització del mural ha estat una experiència molt enriquidora. “Treballar amb els pibes de la presó va ser tot un privilegi. Després de dos mesos i mig intercalant teoria i pràctica, treballant habilitats socials a través del comportament animal realitzàrem un mural amb molts significats, sobretot per als seus creadors, fet per i per a ells mateixos. “

Tono: “Des del principi van ser les joves els que van prendre les decisions de tot … i nosaltres simplement vam ser una eina facilitadora”. L’artista i educador Tono té llarga experiència en projectes artístics i comunitaris. El 2004, a Barcelona, ​​va participar a Dinamo: Nou Barris a Color. A on van realitzar intervencions artístiques, en coordinació amb els veïns, en carrers i equipaments dels barris de la Trinitat Nova i Roquetes. Alhora forma part del col·lectiu CNFSN +. Un grup que des del 2006 ha vist en el grafit el punt d’unió entre les belles arts i la pedagogia. Per a l’artista, l’experiència a la presó de menors ha estat un projecte molt interessant. Pel respecte i per tot el treball transversal què es va fer, però sobretot, explica “perquè des del principi van ser les joves els que van prendre les decisions de tot … i nosaltres simplement vam ser una eina facilitadora”.

Procés creatiu col·lectiu

El mural és el resultat d’un procés de creixement personal i adquisició d’habilitats tècniques guiat per un equip educatiu i artístic. Una acció de llarga durada i molt intensa. L’artista i educador Tono explica que el primer pas va ser “generar confiança i vincle entre totes per a poder decidir plegades què fer, com en un foli en blanc”.

I van decantar-se pel mural. Per fer-ho van treballar deferents comportaments animals trencant estereotips. Per exemple el lleó, que el veien no com animal violent sinó com un gran cuidador dels seus. Ottieri i Gina de l’associació Il fazzoletto di perli expliquen que “van escollir i van treballar els animals a partir de la seva percepció i representació del món, per la comunicació, la cura dels pares, els rituals de festeig i l’organització del grup social “.

El procés de creació continuà fent-se fotos que simulaven el comportament escollit i que després pintarien. De nou entre tots, decidiren simbolitzar la llibertat amb un nen gegant que obria una gàbia. I de forma natural va sortir la frase “Libero dintro” (lliures dins) que encapçalaria el graffiti.

Per difondre-ho faran postals i un vídeo per enviar a familiars i amics i alhora donar a conèixer l’experiència.La girafa la va treballar Rahim i Antonio, el tigre va ser elaborat per Francis, l’àguila per Antonio, el gos va ser Marcello i el lleó ho va fer Gennaro. Amb el mural finalitzat es van adonar que ningú el podria veure en directe. Per difondre-ho faran postals i un vídeo per enviar a familiars i amics i alhora donar a conèixer l’experiència.

“No vull estar en regim obert, prefereixo tornar aquí i acabar el mural”

Per als educadors el taller va ser tant complicat com fàcil. Els joves tenien greus problemes alhora que judicis pendents i “no sempre estaven al 100%” explica Tono. A més, continua dient “ens trobàvem que els policies penitenciaris provaven de trencar la dinàmica de treball. Però vam poder imposar-nos i donar la volta a la situació amb la paraula. Cosa que ens va ajudar a guanyar la confiança dels joves”.

I fàcil perquè els joves ho vivien i estaven compromesos amb el projecte. L’equip artístic i educatiu explica una situació ben curiosa que ho demostra. Un dels nois, el penúltim dia, tenia judici i no podia participar. El judici podia sentenciar que anés a règim obert o la llibertat. I el noi li va dir a l’Alcaide “si no em deixen lliure, jo no vull estar en regim obert, prefereixo tornar aquí i acabar el mural”. Tota una declaració d’intencions.

https://educaciotransformadora.wordpress.com/2015/10/27/grafitis-que-criden-a-la-llibertat-a-linterior-de-la-preso-de-menors-de-nisida-a-napols/