30 de març 2015

Romania acull la sisena trobada internacional del projecte Free-it

Un equip del CIRE presenta a la reunió el model de formació en oficis de Catalunya i intercanvia bones pràctiques amb la resta de participants del programa Grundtvig, finançat pel Fons Social Europeu


Sota el títol "Com crear vincles amb els grups d'interès locals per donar suport a l'educació penitenciària, l'ocupació a presó i l'inclusió social després de la condemna", 23 persones de 10 països europeus van concentrar-se a la ciutat romanesa de Ploiesti per debatre sobre bones pràctiques en matèria de reinserció.

Durant la trobada es va realitzar una visita a la presó de Ploiesti per conèixer de prop el model romanès. Dins d’aquest centre, de 5.000 m2 d’instal·lacions i amb una població penitenciària de 500 interns masculins, l’enfocament de rehabilitació que es prioritza és el de l’escolarització, així com diferents programes de tractament psicològic. 

A més, es va dur a terme una visita a una empresa externa que col·labora amb el sistema penitenciari, oferint ocupació als interns en feines de manipulació i envasat d’aliments. La trobada es va complementar amb activitats d’interacció entre els professionals que participen al projecte Free-it i diversos interns romanesos en temes referents a Drets Humans.

Finalment, els organitzadors de la trobada per part de Romania van convocar una conferència per donar a conèixer el projecte Free-it, on van assistir representants del Departament de Justícia de Ploiesti, així com diverses institucions locals i ONG’s.

Aquesta jornada s’emmarca en el projecte Free-it, del qual el CIRE és part integrant. Free-it s’engloba dins del programa sectorial d’aprenentatge permanent Grundtvig, que té per objecte l’intercanvi de bones pràctiques en l’àmbit de la formació. El CIRE és un dels 10 partners que participen en aquest programa, liderat per Itàlia, amb la finalitat de desenvolupar pautes útils que es puguin implementar en la tasca diària dels formadors dels centres penitenciaris i educatius d’Europa.

Aquesta ha estat la sisena trobada organitzada en el marc del projecte Free-it, que està finançat pel Fons Social Europeu, dins les seves polítiques de cooperació internacional. 

http://justicia.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/noti_romania_freeit

Pensar, mirar, exponerse


Autor: José García Molina (coord.), editorial: Nau Llibres
Etimològicament, la infància són aquells que no parlen (in-fans). No obstant això, els infants parlen i ens parlen.
Segons l'autor, aquest llibre no oblida parlar ni a la infància ni al lector. A través de textos, del cine i de les pràctiques educatives, han tractat de retrobar aquesta capacitat d'afectar i ser afectat. Deixar ser a la infància -inclús quan es parla d'adolescents i joves- acceptant habitar els llindars als quals el pensament i l'escriptura acostumen a portar-nos. Per arribar a escriure de la infància, l'adolescència i la joventut varen pensar, mirar i exposar-se sense respostes prèvies. I això és el que vol compartir amb els lectors.

29 de març 2015

Te quiero (casi siempre)


Autora: Anna Llenas, editorial: Planeta
L'autora es fa amb nosaltres la pregunta de per què una mateixa característica d'una persona fa que, a vegades, ens agradi i altres ens molesti. I ho fa a partir dels personatges de Lolo i Rita, uns personatges molt diferents entre si que ens obliguen a assumir que acceptar la diversitat no sempre és fàcil, i a més, ningú ha dit que és el que havia de ser.

Un llibre per a nens i grans que ens convida a la comprensió d'allò que ens fa diferents i ens mostra l'efecte màgic dels pols oposats. 

28 de març 2015

El diccionari del diable

Autor: Ambrose Bierce, editorial: Angle Editorial

Cínic, àcid, irreverent, càustic, brillant, inflamador, hilarant, revelador, inimitable, corrosiu... Ambrose Bierce va escriure "El diccionari del diable" al llarg d'uns quaranta anys. De la A a la Z, amb definicions directes i precises, Bierce va dinamitant els fonaments de la societat (el govern, l'església, l'exèrcit, les convencions...) i de les persones (la família, la religió, l'amor, la raó...).

Res ni ningú no se'n salva: la mirada penetrant de Bierce és implacable amb tots els defectes i totes les febleses humanes, i, fins i tot, amb el que sovint consideraríem lògic, establert, raonable o tradicional.

En aquesta antologia, pensada per als lectors actuals, la intel·ligència analítica i l'humor negre d'Ambrose Bierce brillen en cada paraula definida per il·luminar el costat fosc de la humanitat. 

27 de març 2015

Coeducar a l'escola infantil. Sexualitat, amistat i sentiments

Autor: Xabier Iturbe, editorial:Graó

Aquest llibre aprofundeix en les característiques definitòries de la sexualitat infantil, les seves conductes més peculiars, els seus desitjos i sentiments naixents, i els seus pensaments més originals. A més a més, es concreten aquests pensaments, sentiments i comportaments sexuals en una proposta pràctica que inclou competències, objectius, continguts i activitats que cada ensenyant pot aplicar a la seva aula.

A la part final es dedica un espai a la participació i la formació de familiars com a agents fonamentals en la posada en marxa del projecte de coeducació sexual entre nenes i nens. 

26 de març 2015

SERVICIOS SOCIALES, LOS DUEÑOS DE LA SITUACIÓN por Consuelo Garcia

La penalización de la pobreza está en manos de los servicios sociales. Su “multa”moral al respecto, pasa por separar a madres de sus hijos, separar incluso parejas, y cuestionar en el acto su pasado, presente y futuro inmediato. España, crisis. Sobre semejante desastre se sientan miles de personas en Bienestar social tras pedir la vez, y a partir de ese instante comienza el strep-tease vital. Cuestionarán lo que has sido, quién eres y la que te espera. Ante todo tendrás pena, para morir de miedo no mucho más tarde. Ellos, los funcionarios, psicólogos, psiquiatras, educadores, asistentes...forman un equipo conciliador que perturba en exceso. Están para ayudar, eso se entiende. Sin embargo, cuando no es suficiente un desahucio, estar parado o depender del banco de alimentos ; un embarazo puede convertirse en la peor de las condenas. La alarma social de los niños robados durante el franquismo, continúa vigente en busca de la verdad. No se contempla ese otro lado, el actual, legal y consentido, donde los hijos son arrebatados en el mismo hospital que se ha dado a luz. Jóvenes, de mediana edad, adolescentes, no importa. Salen con los puntos de sutura todavía tiernos, sin hijo y con la mirada perdida. Los motivos, tan diversos como cuestionables, podrían resumirse en uno : Pobreza.

Si no tienes dinero ni trabajo, si no cuentas con una vivienda fija, si tu familia no está dispuesta a dar la cara por tí, si –además- no estás casada ni tienes pareja de hecho; el informe de desamparo se expide con una facilidad alarmante. Sobre él ya ni siquiera estás tú, puesto que te colocan por debajo a la primera de cambio.

A partir de ese informe, la desamparada debe cumplir un protocolo que empieza por el “plan de intervención”, tras haber sido separada de su hijo, que se encuentra en manos de una familia provisional de acogida durante los primeros seis meses de vida, para pasar a un proceso de adopción no consentida a partir del séptimo. Todo legal. La madre biológica se somete a una serie de exámenes psicológicos y psiquiátricos, con su provocado –oficialmente- desequilibro a cuestas, en los que le puede ser asignada la etiqueta más vaga de cualquier transtorno. Firma y sello. Indiscutible. Ella, esa mujer desasistida tanto en lo económico como en lo emocional, tendrá que demostrar en medio año que “puede” ser madre. Con suerte, visitará a su hijo recién nacido en el “punto de encuentro” de los Servicios Sociales, previa cita y en presencia de algún educador o asistente. A la propia madre se le prohíbe terminantemente hacer fotos de su hijo y son -tan controladas como cuestionadas- incluso las palabras que dirige a su bebé, así como su aspecto físico, la longitud de su pelo, el color, sus tatuajes si los tuviere, sus aficiones, amistades, relaciones personales o íntimas, modos y formas. En sí y en suma, todo su ser.

Cuando finalmente se le deniega la guardia y custodia iniciando proceso de adopción, todos sus gritos, intentos de suicidio, tiros, agresiones, protesta o desesperación al respecto, serán resumidos en una sola palabra: Loca.

Para ello, los Servicios ya tienen preparados informes anteriores al respecto que les darán la razón ante cualquier sospecha. Todo legal. Todo cubierto. De los viejos barros, estos lodos. Que nadie se llame a engaño. 

http://consuelogdelcid.blogia.com/2015/022201-servicios-sociales-los-duenos-de-la-situacion.php

ADAMUJER (Asociación de Defensa y Asesoramiento de la Mujer y su Familia) TV Video 1, 2, 3

https://www.youtube.com/watch?v=0Xxcb9yLd8g

https://www.youtube.com/watch?v=sdzG0n4hwKE

https://www.youtube.com/watch?v=tdP-mSt7d3Q

Efectes de la institucionalització en el desenvolupament d’infants menors de tres anys, ahir i ara

Daniel Cañero, psicòleg i psicoanalista 

Tècnic del Centre d'Acollida i Urgències Infantils Josep Pallach de Barcelona 

L'objectiu d'aquest article és oferir algunes observacions sobre els efectes actuals de la institucionalització d'infants menors de tres anys en centres d'acollida, per comparar-los amb les primeres observacions que es van fer els anys cinquanta del segle passat. 

Cal destacar que en la futura Llei orgànica de protecció a la infància espanyola es donarà reconeixement legal al fet de no ingressar cap infant de menys de tres anys en centres residencials, i més endavant s'està estudiant la possibilitat de suprimir l'acolliment de menors de sis anys.

25 de març 2015

Recursos per a treballar el dol infantil per Natàlia Teixidor


Aquest bloc ens parla de la importancia d’educar per a la mort.

Hi ha diferents contes per a treballar el dol, podem parlar de la mort de les mascotes, de la mort d’èssers estimats…. a continuació una recopilació de contes per a explicar les diferents situacions.

Consells a tenir en compte a l’hora de parlar del dol infantil.


I us deixo enllaçat un capitol del vol de la papallona. El capítol didàctica de la mort, en el que ens parla de com explicar la mort d’èssers estimats.

Bibliografia per a treballar la mort amb els petits.

Fitxes d’activitats, pagina 5 en la que ens parla de la tristesa, el dol i com treballar-ho.



I dos audios de com treballar el dol.

Conte per a treballar el dol, així és la vida

fitxes per a treballar la mort amb nens amb autisme, pictogrames.

http://blocs.xtec.cat/elracodeltei/2014/02/14/recursos-per-a-treballar-el-dol-infantil/

Joves del centre de justícia Can Llupià presenten a la UAB els resultats d’un laboratori de pintura creativa

Es tracta d’un projecte artístic dut a terme per més de 50 joves sotmesos a mesures de privació de llibertat al llarg del curs passat -dinamitzat per un professor i estudiants voluntaris de la UAB-, que es presenta demà dimecres

L’exposició, titulada “Jo també sóc del barri”, es presenta avui amb una taula rodona en què es debatrà cóm un laboratori de pintura creativa pot permetre donar a conèixer la realitat dels joves d’un centre de justícia.



La Sala de Teatre de la UAB acull aquest matí, de 12.00 h a 13.30 h., l’acte per presentar i conèixer l’exposició d’obres d’art elaborades per més de 50 joves del Centre Educatiu Can Llupià. L’exposició, a la Sala d’Exposicions de l’edifici l’Àgora (Edifici R), es pot visitar des del 9 de març. Les obres d’art han estat elaborades al llarg del curs passat per més de 50 joves sotmesos a mesures privatives de llibertat a Can Llupià. Sota el nom “Jo també sóc del barri”, l’exposició ha estat possible gràcies a la participació d’Alter Krapp , el voluntariat de Justícia de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) i els joves i les joves. La mostra es podrà visitar fins el 30 d’abril.

Aquest no ha estat un taller tradicional on s’ensenya a pintar, sinó que els joves s’han anat expressant a través de la pintura i l’art”, explica el professor Alter Krapp. “La majoria d’aquests joves tenen dificultats per explicar les seves emocions, i el procés creatiu els serveix per tal d’expressar el que porten a dins”, afegeix el professor.

L’acte de presentació comptarà amb la taula rodona ”Com un laboratori de pintura creativa permet donar a conèixer la realitat dels joves d’un centre de justícia”, en què hi participaran:
  • Joaquim Clavaguera, director general d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil de la Generalitat de Catalunya
  • Sara Martínez, coordinadora del programa de Justícia de la FAS
  • Roser Fernández, coordinadora docent del CE Can Llupià
  • Andrea Noferini/Alter Krapp, artista i professor de la UAB.
La taula anirà seguida d’una visita guiada per l’exposició i un espai informal d’intercanvi d’opinions i impressions.

Voluntariat UAB a Justícia

Uns 100 estudiants de la UAB fan voluntariat al programa de Justícia de la Fundació Autònoma Solidària. 

El Programa de Justícia de la FAS contribueix a la integració social i la reinserció de les persones privades de llibertat mitjançant l’articulació d’activitats de voluntariat que promouen la participació activa dels joves universitaris i possibiliten un acostament progressiu de les persones internes a la societat. Aquest programa duu a terme activitats de tipus acadèmic (reforç escolar o en estudis universitaris i en idiomes) i de caràcter social (escacs, batuka, salsa, club de lectura, informàtica i relaxació, entre d’altres).

Aquest projecte, que es duu a terme en coordinació amb el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, es divideix en dos subprogrames: el Programa per a la Integració dels Presos (PIP) i Programa dels centres educatius de justícia juvenil. El PIP es duu a terme al Centre Penitenciari de Brians I, al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona, a Quatre Camins. Els centres educatius on la FAS fa activitat són L’Alzina, Els Til·lers i Can Llupià, Oriol Badia i Floch i Torres. Actualment, a Can Llupià hi ha 7 estudiants fent un voluntariat.

El voluntariat contribueix a incrementar el grau de coneixement que té la societat de la situació penitenciària i el compromís i responsabilitat de la societat vers aquesta realitat. A la vegada, la presència de joves voluntaris trenca amb l’aïllament físic i social en què es troben les persones internes en un centre penitenciari. El valor del voluntariat, d’una persona que vol compartir una part del seu temps lliure i de forma gratuïta amb una persona interna, va més enllà dels beneficis de la mateixa activitat: contribueix a millorar la seva autoestima i a creure’s que pot tirar endavant, perquè altres hi creuen i hi estan apostant.

El professor i artista Aler Krapp

Alter Krapp, artista i professor de la UAB -doctor en Ciències Socials-, va participar al 2010 en un projecte web per atreure als artistes de l’Hospital Psiquiátrico Borda de Buenos Aires. Nascut a Florència (Itàlia), és investigador, artista plàstic i performer. Des del 2003 viu a Barcelona, on combina la seva activitat d’estudi de les polítiques públiques amb la pintura. La seva formació com a artista plàstic és autodidacta i la seva activitat creativa es centra en la creació plàstica i els principis de l’art comunitatri. Ha participat en exposicions individuals i col·lectives a Itàlia, Barcelona, i Buenos Aires. Des del 2006 és artista resident de Base Elements Urban Art Gallery.  

http://cerdanyolainforma.com/?p=5146

Com perceben el seu pes els nois adolescents?


Gairebé un terç dels nois adolescents és inexacte a l'hora de percebre el seu pes, la qual cosa pot influir en els seus patrons alimentaris i, conseqüentment, en la seva salut, segons un estudi liderat per la UAB realitzat amb 600 nois de Barcelona i rodalies. Fins a un 25% va intentar baixar o controlar el seu pes en l'últim any.

El treball, realitzat en col·laboració amb el centre de Salut Mental de la Corporació Sanitària Parc Taulí, ha analitzat l'efecte del pes percebut sobre les conductes dels nois per baixar o controlar el seu pes. Els investigadors van registrar in situ la talla i el pes corporal de 597 nois d'entre 13 i 16 anys, majoritàriament de classe mitjana i d’origen espanyol -l'estudi va incloure també participants d'origen llatinoamericà, nord-africà, europeu i subsaharià-. A més, se'ls va preguntar com percebien el seu pes –pes baix, normal, sobrepès lleuger, molt sobrepès-, si van realitzar dieta durant l'últim any i quines conductes van realitzar per controlar o baixar de pes. Un 65% tenia un pes normal - d'acord amb els barems de l'Índex de Massa Corporal-, un 19% sobrepès, un 7% obesitat i un 8% pes baix.

L'estudi va trobar que fins a un 28% dels nois va ser inexacte en l'apreciació del seu pes corporal. Entre els joves amb pes baix, un 43% el va sobrestimar, mentre que un 86% dels que tenien molt sobreprès –obesitat- el va subestimar. També el va infravalorar el 40% dels que tenien sobrepès, que es va apreciar amb un pes normal. La majoria de joves amb pes normal -un 85%- el va encertar i un 5% va referir una percepció de sobrepès.

Hem vist que si un noi adolescent de pes normal es percep amb sobrepès, la possibilitat que realitzi dieta és tan alta com la d'un noi que realment el té. I quelcom similar succeeix amb les conductes no saludables de control de pes, com saltar-se els menjars o menjar molt poc. En aquest cas, la probabilitat de realitzar aquestes conductes és tan alta en aquells amb sobrepès com en aquells que es perceben com a tals”, explica Carlos Almenara, professor de Psicologia a la Universitat Masaryk (República Txeca) i autor principal de l'estudi, que forma part de la seva tesi doctoral en la UAB. “Són troballes particularment importants quan considerem l'alt percentatge d'adolescents que trobem intentant baixar o controlar el seu pes, ja que un 25% va informar haver realitzat dieta almenys una vegada en l'últim any o alguna conducta de control de pes no saludable”.

Els investigadors consideren que molts adolescents poden estar realitzant conductes per baixar o controlar el seu pes, però sense suport professional, el què pot promoure patrons alimentaris no saludables. A més, una dieta sense control professional o conductes extremes poden comportar una menor ingesta de nutrients essencials per a aquest període del desenvolupament.

Factors socioculturals

Quant als factors que poden influir en una percepció errònia del pes, els experts suggereixen qüestions socioculturals. “Creiem que els nois de baix pes que es perceben com de pes normal o sobrepès és perquè podrien haver incorporat en gran manera l'ideal de bellesa masculí, un cos prim però tonificat. En el cas dels nois amb sobrepès que es veuen amb pes normal, poden percebre que els missatges assenyalen l’obesitat com quelcom socialment no desitjable. Per aquest motiu, no accepten que tenen sobrepès, encara que al mateix temps el fet que molts estiguin fent dieta reflectiria que s'estan esforçant per pertànyer al que ells perceben com la norma del grup”, comenta David Sánchez-Carracedo, investigador del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la UAB que ha coordinat el treball.

De manera alternativa, el treball considera que atès el nombre creixent d'adolescents amb sobrepès o obesitat a Espanya –un 27% en la mostra estudiada-, un probablement petit nombre d'aquests nois pot percebre que la norma del grup és el sobrepès, per la qual cosa valora el seu propi pes corporal com a normal, i no fa cap dieta.

L'estudi destaca la importància de promoure hàbits alimentaris saludables entre els adolescents, sense emfatitzar la pèrdua de pes com a objectiu primordial.

Els professionals han de considerar a més que la percepció equívoca del pes en alguns nois amb sobrepès pot ser un obstacle durant el tractament. En els nois amb pes baix que creuen que tenen sobrepès, aquesta percepció errònia podria ser indicatiu de sofrir un trastorn alimentari o un major risc de desenvolupar-lo”, conclou Carlos Almenara.

Pocs estudis amb nois

La majoria d'estudis sobre percepció de pes han estat realitzats entre noies adolescents. Els pocs estudis que han inclòs nois han analitzat el conjunt, sense considerar les diferències existents entre nois amb pes baix i nois amb sobrepès, i les diferències entre sexes –els nois tendeixen a infravalorar el seu pes i les noies a sobrestimar-lo- o no han fet ús de mesures exactes de talla i de pes.

“En el nostre estudi, que com qualsevol altre no està exempt de limitacions, hem utilitzat mesuraments exactes de talla i de pes de cada adolescent i criteris internacionals per classificar cada individu dins d'una categoria d'estatus de pes corporal”, aclareix Carlos Almenara.

Article de referència: Self-perceived weight status, dieting and unhealthy weight-control behaviors among Spanish male adolescents. Almenara, CA; Fauquet, J; Lopez-Guimera, G; Massana, M; Sanchez-Carracedo, D. Nutrición Hospitalaria. Vol. 30. Issue: 2. Pag. 301-305. DOI: 10.3305/nh.2014.30.2.7596

http://www.uab.cat/web/sala-de-premsa/detall-de-noticia/com-perceben-el-seu-pes-els-nois-adolescents-1345667174054.html?noticiaid=1345678349176

24 de març 2015

Reflexions sobre l'educació en l'alternança i la seva pertinència

Dr. Pere Puig-Calvó 
Professor de la Universitat Internacional de Catalunya 
Secretari General de l'Associació Internacional de Moviments Familiars de Formació Rural 

Escolto i oblido 
Veig i recordo 
Duc a terme (faig) i comprenc 
(Proverbi xinès) 

L'educació en alternança és un sistema on es tenen en compte tots els actors i els elements que intervenen en la formació de la persona (família, escola, treball, projectes...), és a dir, una continuïtat de la formació amb una discontinuïtat d'espais, de temps i d'actors. S'aprèn tant al treball com a l'escola, s'aprèn amb la família i amb els companys, s'aprèn amb la pràctica i amb la teoria, s'aprèn fent i reflexionant, per tant, s'aprèn en qualsevol lloc i circumstància. 

L'alternança són ritmes, moments pràctics i moments teòrics, tots són enriquidors. Es parteix de la realitat: vida, treball, entorn, projectes... per arribar a l'abstracció, la teorització. 

23 de març 2015

FORMACIÓ SUBVENCIONADA.- Mòdul del Certificat de Professionalitat

Us trametem la informació del mòdul del Certificat de Professionalitat ATENCIÓ SOCIO-SANITÀRIA A PERSONES DEPENDENTS EN INSTITUCIONS: MF1019_2: Recolzament psicosocial, atenció relacional i comunicativa en institucions que impartirem pròximament a les nostres aules del carrer Progrés de l’Hospitalet de Llobregat: 

CURS: CERTIFICAT DE PROFESSIONALITAT ATENCIÓ SOCIO-SANITÀRIA DE PERSONES DEPENDENTS EN INSTITUCIONS

Mòdul MF1019_2: Recolzament psicosocial, atenció relacional i comunicativa en institucions

UF0129: Animació social de persones dependents en instituciones (30 hores)

UF0130: Manteniment i millora de les activitats diàries de persones dependents en institucions (50 hores)

UF0131: Tècniques de comunicació amb persones dependents en institucions (50 hores)

HORES PRESENCIALS: 130 H.

DATA INICI: 11/05/2015

DATA FINAL: 19/06/2015

HORARI: 09:30 a 14:00

LLOC IMPARTICIÓ: C/ Progrés, 3-5 (L’Hospitalet de Llobregat)

REQUISITS PER ALS I LES ALUMNES
  • Títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria
  • Certificat de professionalitat del mateix nivell .
  • Certificat de professionaltiat de nivell 1 de la mateixa família i àrea professional que es vol accedir.
  • Prova d’accés a la Universitat per a més grans de 25 o 45 anys
  • Superar les proves d’avaluació de les competències claus del nivell 2
INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: Tel: 93.447.22.88

Com puc ajudar: cròniques d'un voluntari social


Llibre que tracta una experiència íntima i personal en què Mau comparteix el seu procés de creixement i transformació. Arran d'un succés inesperat es planteja què pot fer ell per contribuir a millorar una societat que el desconcentra. Relata amb un to reflexiu i crític els més de vint-i-cinc anys de servei fent de voluntari a la Fundació Amics de la Gent Gran.

Blancafort, Maurici. Com puc ajudar: cròniques d'un voluntari social. Barcelona: Pan de Letras, 2014. 271 p.

Exemplar consultable als centres DIXIT

Convocatòria ordinària de subvencions per a entitats


El Departament de Benestar Social i Família ha publicat al seu web una nova secció sobre la convocatòria ordinària de subvencions per a entitats 2015 que pretén ser una eina de suport per totes aquelles persones i entitats interessades, així com el lloc de referència sobre el nou procediment. Aquest espai, que s'actualitzarà de forma regular, té els següents apartats: Catàleg de subvencions; Procediment de tramitació; Seguiment de l'expedient; Suport a les entitats; Agenda; Normativa relacionada. 

21 de març 2015

Guía de consulta de los criterios diagnósticos del DSM-5

Guia de referència ràpida del manual DSM-5 que aporta novetats sobre la codificació, classificació i diagnòstic dels trastorns mentals, que tenen una àmplia varietat d'efectes en múltiples especialitats.

Guía de consulta de los criterios diagnósticos del DSM-5. Madrid: Médica Panamericana, DL 2013. 438 p.

Exemplar consultable als centres DIXIT

20 de març 2015

Guia de recursos d'educació sexual i afectiva

Guia que ofereix una selecció de recursos de contingut pedagògic i de tipologia variada, disponibles a la xarxa i susceptibles de ser utilitzats en intervencions educatives o activitats organitzades.

Guia de recursos d'educació sexual i afectiva. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2014. 236 p.

Exemplar consultable als centres DIXIT i en línia

19 de març 2015

Directori de recursos per a l'abordatge de la violència masclista a Catalunya


Directori impulsat per l'Institut Català de les Dones que permet consultar les dades dels recursos existents per a l'abordatge de la violència masclista a Catalunya. L'accés a aquestes dades es pot realitzar utilitzant les opcions de cerca de recursos o bé mitjançant l'índex de serveis. El directori també inclou informació sobre protocols, ajuts i enllaços d'interès relatius a l'abordatge de la violència masclista.

18 de març 2015

La cooperació al desenvolupament, terme a terme


El TERMCAT publica en línia el Diccionari de cooperació al desenvolupament,que recull un centenar de termes rellevants de l’àmbit, com ara accés humanitari, cooperació Sud-Sud, desplaçat intern, educació per al desenvolupament orefugiat. Cada terme inclou les denominacions en català, una definició, els equivalents en castellà, francès i anglès i, si escau, notes complementàries.

Per a l’elaboració de l’obra, el TERMCAT ha rebut l’assessorament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i de la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament, i també ha tingut el suport del Govern d’Andorra.

La publicació del diccionari és especialment oportuna atès que el Parlament Europeu ha establert l’any 2015 com l’Any Europeu pel Desenvolupament. I és així perquè aquest any és la data límit fixada per a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. La campanya de sensibilització que s’ha impulsat es fa sota el lema “El nostre món, la nostra dignitat, el nostre futur”.

Es pot accedir al diccionari des de l'apartat de Diccionaris en Línia del web del TERMCAT, que recull més de vuitanta repertoris terminològics d'àmbits especialitzats.

http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/683/

17 de març 2015

Com aprofitar les jornades de portes obertes a les escoles


Aquests dies moltes famílies estan immerses en el procés de triar escola per als fills. Per fer una bona tria, cal conèixer les diferents alternatives a l’abast. Una de les millors formes és assistir a la Jornada de Portes Obertes de les diferents escoles candidates. Mitjançant aquesta activitat els centres pretenen donar a conèixer, de forma cada cop més experiencial i creativa, quin és el seu projecte educatiu, com és el seu professorat, el seu funcionament, … en altres paraules què i com aprèn el seu alumnat. Però com podem aprofitar l’assistència a la Jornada de Portes Obertes per al nostre procés de tria d’escola? 

Des de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya donen 10 consells per aconseguir-ho:

Què esperem de l’escola? Cal fer un llistat de les qüestions essencials que esperem per a l’educació del nostre fill/a, de les expectatives que dipositem en l’escola. Aquestes qüestions partiran de l’estructura de valors de la família, de la pròpia experiència escolar, etc i tindrà en compte aspectes com la formació multilingüe, continuïtat en l’oferta educativa, fomenten la creativitat dels infants, treballen per projectes, quins són els valors del centre, etc. Acompanyant aquest llistat, cal identificar quines escoles anirem a veure i en quines dates realitzen les Jornades de Portes Obertes.

Puc fer una visita virtual? És recomanable visitar prèviament la web de l’escola, visualitzar vídeos o imatges que ens expliquin les diferents activitats i projectes que dur a terme l’escola, visitar els blogs d’etapa, etc. Es tracta d’un primer pas per conèixer com és el centre i si encaixa en les nostres expectatives.

Quines respostes vull obtenir? L’última acció a fer abans d’assistir a les Jornades de Portes Obertes éspreparar un llistat de les qüestions que volem saber de totes i cadascuna de les escoles que visitem. Això ens resultarà molt útil per poder comparar, en el moment de triar, si s’adeqüen al què volem, què ens ofereixen de diferent, quins són els elements clau del seu projecte educatiu, etc.

Què pensen les famílies que ja formen part del centre? Ens pot resultar molt útil conèixer el parer de les famílies que recentment han passat pel mateix procés de triar, saber si estan contents amb el centre, com ha estat el procés d’adaptació dels infants, etc. No totes les escoles ofereixen aquesta possibilitat, incorporant la participació de les famílies actuals en la Jornada de Portes Obertes, però si teniu l’oportunitat, aprofiteu-la!

Com seran els companys de l’escola? Aquesta activitat també ens permet conèixer l’alumnat del centre, fixar-nos si estan contents, si s’ho passen bé, quina relació tenen amb els mestres. Fins i tot algunes escoles aposten perquè els alumnes més grans ensenyin el centre o bé perquè antics alumnes expliquin la seva experiència escolar. Una altre opció per aquesta qüestió és anar a l’hora d’entrada o sortida dels alumnes. Podreu veure com són i com es senten.

Com és l’equip de l’escola? Parlar amb el professorat és clau, ja que seran les persones que estiguin dia a dia amb els infants. Si ens parlen amb il·lusió, compromís i coneixement de la seva feina, quin és el grau d’estabilitat del claustre, quina és la mitjana d’edat, etc.

Què aprendrà? Cal saber quins són els objectius pedagògics de l’escola. Com es promou l’expressió oral? l’aprenentatge de l’anglès o d’altres idiomes? La lectoescriptura? La ciència i les matemàtiques? Quina importància té l’expressió artística, expressiva i musical? La psicomotricitat? …
Com aprendrà? Els primers anys escolars els infants aprendran a pensar, a deduir, a aprendre. Per això hem de saber quina metodologia pedagògica utilitzen a l’escola. Si fan treball cooperatiu, per projectes, si disposen de material propi, si integren la tecnologia en les diferents àrees, si incorporen centres d’interés, etc.

Les parets també parlen? Les instal·lacions no són un criteri de tria de centre, però sí és importantsaber si l’escola en té cura, si disposen d’aula d’informàtica, com és el menjador, etc. Així mateix, és important veure si hi ha exposicions dels treballs que fan els alumnes, no només perquè implica una dedicació especial del professorat en la seva preparació i reconeixement de la feina de l’alumnat, sinó perquè també reflecteix què aprenen i com treballen.

L’escola m’entendrà? Per últim, hem d’estar segurs que nosaltres també estarem bé a l’escola. Podré parlar amb l’escola sempre que ho necessiti? quins són els espais de participació de les famílies? disposen de servei d’acollida si ho necessito? …

http://criatures.ara.cat/blog/2015/03/09/com-aprofitar-les-jornades-de-portes-obertes-a-les-escoles/

16 de març 2015

La envidia y el síndrome de Solomon

  • Formamos parte de una sociedad que tiende a condenar el talento y el éxito ajenos
  • La envidia paraliza el progreso por el miedo que genera no encajar con la opinión de la mayoría
  • Uno de los mayores temores del ser humano es diferenciarse del resto y no ser aceptado
En 1951, el reconocido psicólogo estadounidense Solomon Asch fue a un instituto para realizar una prueba de visión. Al menos eso es lo que les dijo a los 123 jóvenes voluntarios que participaron –sin saberlo– en un experimento sobre la conducta humana en un entorno social. El experimento era muy simple. En una clase de un colegio se juntó a un grupo de siete alumnos, los cuales estaban compinchados con Asch. Mientras, un octavo estudiante entraba en la sala creyendo que el resto de chavales participaban en la misma prueba de visión que él.

Haciéndose pasar por oculista, Asch les mostraba tres líneas verticales de diferentes longitudes, dibujadas junto a una cuarta línea. De izquierda a derecha, la primera y la cuarta medían exactamente lo mismo. Entonces Asch les pedía que dijesen en voz alta cuál de entre las tres líneas verticales era igual a la otra dibujada justo al lado. Y lo organizaba de tal manera que el alumno que hacía de cobaya del experimento siempre respondiera en último lugar, habiendo escuchado la opinión del resto de compañeros.

La conformidad es el proceso por medio del cual los miembros de un grupo social cambian sus pensamientos, decisiones y comportamientos para encajar con la opinión de la mayoría” 
(Solomon Asch)

La respuesta era tan obvia y sencilla que apenas había lugar para el error. Sin embargo, los siete estudiantes compinchados con Asch respondían uno a uno la misma respuesta incorrecta. Para disimular un poco, se ponían de acuerdo para que uno o dos dieran otra contestación, también errónea. Este ejercicio se repitió 18 veces por cada uno de los 123 voluntarios que participaron en el experimento. A todos ellos se les hizo comparar las mismas cuatro líneas verticales, puestas en distinto orden.

Cabe señalar que solo un 25% de los participantes mantuvo su criterio todas las veces que les pre­­guntaron; el resto se dejó influir y arrastrar al menos en una ocasión por la visión de los demás. Tanto es así, que los alumnos cobayas respondieron incorrectamente más de un tercio de las veces para no ir en contra de la mayoría. Una vez finalizado el experimento, los 123 alumnos voluntarios reconocieron que “distinguían perfectamente qué línea era la correcta, pero que no lo habían dicho en voz alta por miedo a equivocarse, al ridículo o a ser el elemento discordante del grupo”.

A día de hoy, este estudio sigue fascinando a las nuevas generaciones de investigadores de la conducta humana. La conclusión es unánime: estamos mucho más condicionados de lo que creemos. Para muchos, la presión de la sociedad sigue siendo un obstáculo insalvable. El propio Asch se sorprendió al ver lo mucho que se equivocaba al afirmar que los seres humanos somos libres para decidir nuestro propio camino en la vida.

La luz de Nelson Mandela
José Luis Ágreda
Después de 27 años en la cárcel y ser elegido en 1994 presidente electo de Sudáfrica, Nelson Mandela compartió con el mundo entero uno de sus poemas favoritos, escrito por Marianne Williamson: “Nuestro temor más profundo no es que seamos inadecuados. Nuestro temor más profundo es que somos excesivamente poderosos. Es nuestra luz, y no nuestra oscuridad, la que nos atemoriza. Nos preguntamos: ¿quién soy yo para ser brillante, magnífico, talentoso y fabuloso? En realidad, ¿quién eres para no serlo? Infravalorándote no ayudas al mundo. No hay nada de instructivo en encogerse para que otras personas no se sientan inseguras cerca de ti. Esta grandeza de espíritu no se encuentra solo en algunos de nosotros; está en todos. Y al permitir que brille nuestra propia luz, de forma tácita estamos dando a los demás permiso para hacer lo mismo. Al liberarnos de nuestro propio miedo, automáticamente nuestra presencia libera a otros”.

Más allá de este famoso experimento, en la jerga del desarrollo personal se dice que padecemos el síndrome de Solomon cuando tomamos decisiones o adoptamos comportamientos para evitar sobresalir, destacar o brillar en un grupo social determinado. Y también cuando nos boicoteamos para no salir del camino trillado por el que transita la mayoría. De forma inconsciente, muchos tememos llamar la atención en exceso –e incluso triunfar– por miedo a que nuestras virtudes y nuestros logros ofendan a los demás. Esta es la razón por la que en general sentimos un pánico atroz a hablar en público. No en vano, por unos instantes nos convertimos en el centro de atención. Y al exponernos abiertamente, quedamos a merced de lo que la gente pueda pensar de nosotros, dejándonos en una posición de vulnerabilidad.

El síndrome de Solomon pone de manifiesto el lado oscuro de nuestra condición humana. Por una parte, revela nuestra falta de autoestima y de confianza en nosotros mismos, creyendo que nuestro valor como personas depende de lo mucho o lo poco que la gente nos valore. Y por otra, constata una verdad incómoda: que seguimos formando parte de una sociedad en la que se tiende a condenar el talento y el éxito ajenos. Aunque nadie hable de ello, en un plano más profundo está mal visto que nos vayan bien las cosas. Y más ahora, en plena crisis económica, con la precaria situación que padecen millones de ciudadanos.

Detrás de este tipo de conductas se esconde un virus tan escurridizo como letal, que no solo nos enferma, sino que paraliza el progreso de la sociedad: la envidia. La Real Academia Española define esta emoción como “deseo de algo que no se posee”, lo que provoca “tristeza o desdicha al observar el bien ajeno”. La envidia surge cuando nos comparamos con otra persona y concluimos que tiene algo que nosotros anhelamos. Es decir, que nos lleva a poner el foco en nuestras carencias, las cuales se acentúan en la medida en que pensamos en ellas. Así es como se crea el complejo de inferioridad; de pronto sentimos que somos menos porque otros tienen más.

“Ladran, luego cabalgamos” (dicho popular)

Bajo el embrujo de la envidia somos incapaces de alegrarnos de las alegrías ajenas. De forma casi inevitable, estas actúan como un espejo donde solemos ver reflejadas nuestras propias frustraciones. Sin embargo, reconocer nuestro complejo de inferioridad es tan doloroso, que necesitamos canalizar nuestra insatisfacción juzgando a la persona que ha conseguido eso que envidiamos. Solo hace falta un poco de imaginación para encontrar motivos para criticar a alguien.

El primer paso para superar el complejo de Solomon consiste en comprender la futilidad de perturbarnos por lo que opine la gente de nosotros. Si lo pensamos detenidamente, tememos destacar por miedo a lo que ciertas personas –movidas por la desazón que les genera su complejo de inferioridad– puedan decir de nosotros para compensar sus carencias y sentirse mejor consigo mismas.

¿Y qué hay de la envidia? ¿Cómo se trasciende? Muy simple: dejando de demonizar el éxito ajeno para comenzar a admirar y aprender de las cualidades y las fortalezas que han permitido a otros alcanzar sus sueños. Si bien lo que codiciamos nos destruye, lo que admiramos nos construye. Esencialmente porque aquello que admiramos en los demás empezamos a cultivarlo en nuestro interior. Por ello, la envidia es un maestro que nos revela los dones y talentos innatos que todavía tenemos por desarrollar. En vez de luchar contra lo externo, utilicémosla para construirnos por dentro. Y en el momento en que superemos colectivamente el complejo de Solomon, posibilitaremos que cada uno aporte –de forma individual– lo mejor de sí mismo a la sociedad.

http://elpais.com/elpais/2013/05/17/eps/1368793042_628150.html

15 de març 2015

La necessària trobada d'escola i comunitat. Un repte amb resultats increïbles.


La recerca de la formació integral de la persona i l’optimització d’uns recursos cada vegada més minsos provoca que els projectes educatius s’obrin al medi que els envolta i a nous espais d’intervenció. El dia a dia de moltes persones transita entre una educació formal i reglada i una altra amb un caràcter social i comunitari. La primera és pròpia de la institució escolar i la segona d’entitats socioculturals en molt casos arrelades a un territori concret, a una comunitat. El punt de trobada entre aquests dos espais és l’ àmbit de l’acció educativa comunitària. És la necessària unió de dues realitats que es complementen i que cada vegada tendeixen més ponts entre elles. Ens trobem davant un paradigma educatiu que va més enllà de les escoles o de les entitats. Trenca les parets de les institucions per generar nous espais on la comunitat adquireix el protagonisme de la seva pròpia educació. Des de la participació i per a la transformació social.

El treball comunitari en l’àmbit educatiu no és fàcil, encara que els resultats són espectaculars. El benefici i l’impacte social de l’acció educativa es multipliquen. Permet el creixement de les persones i de la comunitat alhora que optimitza els recursos. El rol de la comunitat és el de protagonista, per tal d’assumir l’anàlisi de la realitat, les accions i els recursos per millorar-la. Exigeix grans dosis de generositat, porositat i de voler compartir amb tots el agents socials que entren en joc. Un repte amb resultats increïbles.



14 de març 2015

Projecte "La família del costat" de SOS Racisme


SOS Racisme ha impulsat la campanya "La família del costat", un projecte que consisteix en organitzar àpats entre famílies d'orígens culturals diversos per tal de combatre estereotips i prejudicis. 

La primera tanda de dinars tindrà lloc el proper 14 de març al districte de l'Eixample i n'hi haurà més a l'abril i al juny, als districtes de Sants - Montjuïc i Sant Martí de Barcelona. 

Hi ha dues maneres per participar-hi:

-Com a família, s'hi pot apuntar tothom que visqui a Barcelona, independentment del districte: 


-Com a dinamitzador/a, s'hi pot apuntar tothom, tot i que té més sentit que visqui a Barcelona, també independentment del districte. 

13 de març 2015

PRESENTACIÓ DEL FÒRUM D'ALTERNATIVES A L'ATUR LA POBRESA I LA DESIGUALTAT

Els tres genets del desastre social, l'atur, la pobresa i la desigualtat, galopen desbocats atiats per les polítiques nefastes d'ajust i austeritat imposades per les institucions de la UE i aplicades per governs servils.

El drama de la desocupació a Catalunya afecta més de 726.100 persones i a Espanya 5.427.700 segons l'última EPA, una gran part de les quals han esgotat prestacions i subsidis. Sense treball ni ingressos la pobresa creix sense parar, per a centenars de milers de famílies es converteix en crònica i severa. Amb l'última reforma laboral i la consegüent pèrdua de drets laborals s'ha produït una massiva destrucció d'ocupació i una forta devaluació salarial que ha empobrit a milions de treballadors/es, on el 60% de la població assalariada cobra menys de 1.000 euros al mes.

Mentrestant la desigualtat es dispara tant a Catalunya com a Espanya, com a conseqüència de la transferència de rendes des de la majoria de la població empobrida a l'elit enriquida resultant de les polítiques injustes aplicades.

Darrere d'aquestes realitats i les seves xifres es troben persones i famílies, i el dolor, l'angoixa i la desesperança de milions de persones.

Per a les organitzacions i entitats que promouen aquest FORUM d’alternatives a l'atur, la pobresa i la desigualtat no són malediccions bíbliques, ni conseqüències inevitables i irreversibles de l'ordre econòmic, sinó el resultat d'un sistema econòmic injust i per tant susceptible de modificar-se, canviar-se, a través de l'aplicació d'altres polítiques i alternatives.

Els objectius del FÒRUM a més d'aprofundir en les dimensions de l'atur, la pobresa i la desigualtat, conèixer les seves causes i els seus responsables, és avançar mitjançant el diàleg i el debat de les organitzacions, moviments i plataformes socials participants en la recerca de les solucions i alternatives al "desordre" econòmic, social i polític existent, així com organitzar el suport a les accions i iniciatives d'acció i mobilització que s'acordin en el marc dels tallers i seminaris, sempre amb el lema de "rescatar les persones" i la finalitat de construir una societat més justa, igualitària, solidària i democràtica.

Convidem doncs a les persones, entitats, organitzacions i moviments sensibles i identificats amb els seus objectius a organitzar i col.laborar amb el FÒRUM, que tindrà lloc a la ciutat de Barcelona els dies 24, 25 i 26 d’abril de 2015.

Grup promotor FÒRUM D'ALTERNATIVES A L’ATUR, LA POBRESA I LA DESIGUALTAT

Publicacions de la Direcció General per a la Immigració

La Direcció General per a la Immigració ha impulsat algunes publicacions que us oferim per a la vostra biblioteca o centre de documentació. Aquí sota us hem inclòs enllaços a la nostra pàgina web per tal que pugueu veure'n els continguts: 






Col·lecció Aprenem Català des de...(per aprendre català) - Oferim exemplars d'àrab, urdú, amazic, espanyol i romanès 

Col·lecció Ciutadania i Immigració (recerca) - Oferim volums editats en format paper 

Pacte Nacional per a la Immigració - Oferim el Pacte i el document de bases en format paper 

Pla de Ciutadania i Immigració 2009-2012 - Oferim exemplars en format paper 



Web d'acollida a Catalunya - Oferim díptics 

Servei 012 immigració - Oferim díptics

12 de març 2015

LLavors del Món

Qui som?

Llavors del Món és una associació sense ànim de lucre amb l'objectiu de promoure l'intercanvi cultural entre infants, adolescents i joves. La nostra raó de ser és la de brindar oportunitats a infants en risc d'exclusió social, ajudant-los a trencar barreres reivindicant valors com els de la convivència, la sostenibilitats, el compromís responsable amb l'entorn que ens envolta o la igualtat d'oportunitats. 

El nostre instrument és l'educació en el lleure, a través de la qual acompanyem als nens i nenes en la descoberta d'altres països, el desenvolupament d'una consciència ecològica i artística, i la valorització de la joventut. 

Què fem?

Juntament amb les nostres associacions amigues organitzem punts de trobada entre infants de diferents països. El nostre proper objectiu és portar cinc nens i nenes a França, on compartirem una setmana al campament organitzat per La Croisée des Cultures el proper agost de 2015.

11 de març 2015

Centres d'acolliment per a infants i adolescents

Són uns serveis residencials d'estada limitada i transitòria, que tenen per objecte realitzar atenció, observació i el diagnòstic de la situació o risc de desemparament d'infants i adolescents respecte llurs familiars, per tal d'elaborar la corresponent proposta de mesura, quan és impossible o inconvenient realitzar l'estudi en el territori.

L'objectiu es exercir l'atenció immediata i transitòria d'infants i adolescents desemparats, analitzar la seva problemàtica i proposar el tipus de mesures aplicables.

Les funcions són:
  • Fer el diagnòstic en centre i les valoracions especialitzades que no es poden abordar des del territori d'infants i adolescents, tenint en compte els corresponents informes de derivació.
  • Exercir la guarda i educació d'infants i adolescents atesos.
  • Les altres funcions establertes per l'ordenament jurídic.
Informació addicional

Normativa





Entitat responsable

http://benestar.gencat.cat/ca/ambits_tematics/infancia_i_adolescencia/proteccio_a_la_infancia_i_ladolescencia/menors_desemparats/centres_de_proteccio/sac_centres_acolliment_menors/

10 de març 2015

Centres educatius per a menors o joves infractors

La Direcció General de Justícia Juvenil, per mitjà de la Secció de Centres Educatius, s'encarrega de supervisar l'execució dels programes d'internament que es duen a terme als centres educatius de Catalunya. A tots els menors o joves internats se'ls aplica un programa individualitzat que inclou les activitats formatives, laborals, socioculturals, esportives i de tractament de problemàtiques personals, destinades a la seva integració social. Aquestes activitats poden ser generals o específiques: 


Entitat responsable 

http://www14.gencat.cat/sacgencat/AppJava/servei_fitxa.jsp?codi=2303

'Bota x la infància', una campanya contra la pobresa infantil


Per cada "bot" que es comparteixi, les empreses col·laboradores destinaran un euro al col·lectiu en risc d'exclusió social. 

A Catalunya, un de cada quatre infants viu sota el llindar de la pobresa. Davant d'aquestes dades, la Fundació Catalana de l'Esplai (Fundesplai) ha engegat la campanya "Prenem partit per la infància" fent així una crida perquè tothom es comprometi amb els drets i la igualtat d'oportunitats en la infància. #Botaxlainfancia 

09 de març 2015

Internament i centres educatius

L’internament és una mesura privativa de llibertat que obliga el menor o jove a quedar-se en un centre educatiu o terapèutic, o bé en el mateix domicili, durant el temps imposat en la sentència.

Tipus de mesures

- Règim tancat: el menor o jove fa totes les activitats del programa educatiu dins d’un centre educatiu.
- Règim semiobert: el menor o jove fa algunes de les activitats del programa educatiu fora del centre.
- Règim obert: el menor o jove fa totes les activitats del programa educatiu fora del centre.
- Internament terapèutic: el menor o jove rep un tractament específic per a la seva alteració psíquica o dependència a substàncies tòxiques.
- Permanència de cap de setmana (en un centre educatiu o en el domicili): el menor o jove ha d’estar fins a un màxim de 36 hores en un centre o a casa seva, entre la tarda de divendres i la nit de diumenge.

Programes d'intervenció

La Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, per mitjà del Servei de Centres Educatius, s’encarrega d’establir les línies comunes dels programes d’intervenció que es duen a terme als centres educatius de Catalunya, i de fer el seguiment de la seva execució.

Cada menor o jove internat té un programa individualitzat que inclou les activitats educatives i/o de tractament que ha de dur a terme. Els programes d'intervenció poden ser generals, destinats a tota la població internada, o d’actuació especialitzada, només per a aquells menors i joves que tenen determinades problemàtiques.

Programes generals


Programes d’actuació especialitzada


Centres educatius

Centre Educatiu Els Til·lers - Unitat terapèutica


Mossos d'Esquadra, 3
08100 Mollet del Vallès
93 570 52 89
Destinat a l’atenció de menors i joves que han de rebre una intervenció específica per a la seva alteració psíquica o dependència a substàncies tòxiques.

Centre Educatiu L'Alzina


c. Garraf - Masia del Bon Retorn
08184 Palau-solità i Plegamans
93 863 92 52
Destinat a l’execució de mesures d'internament fermes i cautelars en qualsevol tipus de règim.

Centre Educatiu Montilivi - Unitat oberta

Lluís Antoni Santaló i Sors, 1
17003 Girona
972 94 14 80
Destinat a l’execució de mesures d’internament fermes i cautelars en règim semiobert i obert.

Centre Educatiu Folch i Torres

Joan Maragall, 5-7
08403 Granollers
93 849 54 00
Destinat a l’execució de mesures d’internament fermes i cautelars en règim semiobert i obert.

Centre Educatiu El Segre

Partida Rufea, 68
25194 Lleida
973 28 00 41
Destinat a l’execució de mesures d’internament fermes i cautelars en qualsevol tipus de règim.

Centre Educatiu Oriol Badia

Masia Can Cúgols
Mas Moió, 12
08736 Guardiola de Font-rubí
93 897 91 19 
Destinat a l’execució de mesures d’internament fermes i cautelars en règim semiobert i obert.

Centre Educatiu Can Llupià

Germans Desvalls, 58-60 
08035 Barcelona 
93 428 26 21 
Destinat a l’execució de mesures d’internament fermes i cautelars en qualsevol tipus de règim.

http://justicia.gencat.cat/ca/ambits/justicia_juvenil/ambits_d_actuacio/internament

Aprendiendo a volar

Susana Martín / ICAL . Yoana Martín Sánchez, responsable del piso del Proyecto Acompaña en Salamanca junto a Mamadou, uno de los beneficiari...