Calidoscopi d'Educació Social

La Navidad es uno de los momentos cruciales del año para la compra de juguetes. Este 2020, cerca del 60% de los padres y madres españoles tienen previsto destinar el mismo presupuesto a la compra de juguetes que en 2019, mientras que un 37% dice que piensa gastarse menos. En concreto, 4 de cada 10 padres y madres españoles se gastarán entre 100 y 200 euros en juguetes este año. Un 22% destinará menos de 100 euros y un 17%, hasta 300 euros. (Información recogida según refleja el informe sobre la compra de juguetes en España de Aldi 2020). Desde hace ya algún tiempo los expertos en psicología juvenil y atención a adolescentes avisan a las familias sobre los riesgos que supone regalar en exceso a los más pequeños de la casa, desprotegiéndolos de herramientas para su propio futuro. Jordi Royo, director clínico de Amalgama7 , entidad dedicada a la atención terapéutica y educativa para adolescentes, jóvenes y sus familias explica que « los niños tienden cada Navidad a pedir un exceso de jug

Un informe de la Síndica de Greuges i la URV desgrana la problemàtica de compartir pis de forma forçosa. El preu dels lloguers fa que aquesta situació ja no afecti només joves o famílies monoparentals Joan Cortadellas La Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà ha presentat aquest dimarts l’informe ‘ L’habitatge compartit a Barcelona ’, elaborat conjuntament amb la Càtedra Unesco d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (URV) amb l’objectiu d’estudiar la realitat de les centenars de nombroses persones –no se sap quantes– que es veuen obligades a rellogar una habitació davant la impossibilitat d’accedir a una vivenda a la capital catalana. Un fenomen que bategen com a ‘ sensellarisme ocult ’, ja que són persones que tenen sostre, però no una llar. « Compartir pis és una pràctica molt estesa a la ciutat i és un tema que s’ha tractat molt poc. És necessari posar el focus en aquesta realitat, posar-li números i trobar solucions », ha exposat Vilà, que destaca la gran fra

Com accedir a una feina a Catalunya?  Segons la Llei 12/2009, de 30 d'octubre, reguladora del dret a l'asil i de la protecció subsidiària, la condició de refugiat és:  " Tota persona que, a causa de fundats temors de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a determinat grup social, de gènere o orientació sexual, es troba fora del país de la seva nacionalitat i no pot o, a causa d'aquests temors, no vol acollir-se a la protecció de tal país, o a l'apàtrida que, mancant de nacionalitat i trobant-se fos del país on abans tingués la seva residència habitual, pels mateixos motius no pot o, a causa d'aquests temors, no vol tornar a ell, i no estigui culpable en alguna de les causes d'exclusió de l'article 8 o de les causes de denegació o revocació de l'article 9 ". Si ets refugiat tens dret a sol·licitar protecció internacional a Espanya.  Aquesta sol·licitud l'has de presentar a: Oficines d'

Accés al mercat laboral per a ciutadans de la Unió Europea Si ets ciutadà de la Unió Europea, d'Estats membres de l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu (Islàndia, Liechtenstein i Noruega) i Suïssa, pots accedir lliurement al mercat de treball espanyol, amb els mateixos drets que els nacionals. Pots romandre durant tres mesos al país buscant ocupació o establint-te pel teu compte, passat aquest període, has de realitzar la teva inscripció en el Registre Central d'Estrangers i se t'expedirà un certificat de registre, sempre que compleixis amb un dels següents requisits: Ser treballador a Espanya per compte aliè o per compte propi. Disposar dels recursos econòmics suficients, per a tu mateix i la teva família, i tenir una assegurança de malaltia amb cobertura completa. Ser estudiant matriculat en un centre reconegut, disposar dels recursos econòmics suficients per a tu mateix i la teva família i tenir una assegurança de malaltia de cobertura completa. Xarxa EuresPer a

Amb la majoria d’edat, els infants i joves que han migrat sols a Catalunya sovint queden fora del sistema d’atenció i en situació precària. CRÍTIC ha parlat amb alguns d’ells, amb els seus advocats i amb les entitats que els donen suport El 2018 van arribar a Catalunya 3.697 infants i joves migrants no acompanyats per les seves famílies: una xifra que gairebé multiplica per 6 la del 2016. El nombre no para d’incrementar-se: aquest any, fins al mes de juny n’havien arribat, segons dades de la Generalitat, 1.129 més. A 30 de juny de 2019 hi havia 4.203 infants i joves migrants sense referents familiars al sistema de protecció, que representen un 42% del total d’infants i adolescents atesos per l’Administració catalana. El Govern català, a través de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), és qui té les competències per assumir la tutela d’aquests nois. Sovint, els joves acaparen titulars associats amb robatoris, agressions o conflictes en centres de menors. P

  https://forms.office.com/Pages/ResponsePage.aspx?id=CbDvYSqmNUONGwfJgT61h8Za2Pgm79VHq2x2-L6H0JNUMjkzUDRQNDFVRVEzNFdORUM4T05YR0o0Si4u

Enllaços relacionats - Justícia i Pau recull l'experiència de qui surt de presó - “Tota persona té accés a una nova vida”. Des de la presó de Lledoners, Bona Pasqua! - Dos premis en dos mesos pel voluntariat de presons de Justícia i Pau Vídeos https://www.catalunyareligio.cat/ca/sortir-preso-voluntari-ajuda-intern-aterrar?width=900&height=650&inline=true#inline_content_SnXoqR-BX1Q (CR) Comentaris personals de cada trobada amb els interns, objectius pendents, propostes de millora, traves administratives. Són notes que els voluntaris han recollit durant tres anys als diaris de camp del programa Suport. Testimonis d’un moment molt delicat en el procés de reinserció i que ara recull el llibre Sortir de la presó: una aventura incerta. Voluntariat penitenciari, valor de la societat . Editat per Editorial Icària, s’ha presentat aquest dimarts per internet. “La realitat fonda de la major part de les persones que surten de presó és l’impacte d’una persona amb un xandall i un parell

 https://ceesc.cat/documents/Full_Informatiu/FI92_WEB.pdf

La COVID-19 nos ha puesto a todos a prueba. Ha revelado nuestras flaquezas, pero también ha puesto de manifiesto la fuerza de la solidaridad y el poder de reacción de los sectores más vulnerables de nuestra sociedad, en especial el de nuestros mayores. Es hora de sacar conclusiones de esta terrible prueba y cambiar de enfoque para mejorar nuestra atención. Con esta óptica, el Programa para las Personas Mayores , bajo la dirección científica del doctor Javier Yanguas, ha elaborado un informe para analizar las consecuencias del virus y proponer líneas innovadoras de atención a los más mayores. Las cifras están ahí: la pandemia ha supuesto un terremoto (social, sanitario, económico…) sin precedentes en la historia reciente de nuestro país, con indiscutibles consecuencias para la salud y el bienestar de los mayores. Pero aún siendo esto así, en el informe “Apuntes sobre la estrategia del Programa para las Personas Mayores en relación con la COVID-19” de la Fundación ”la Caixa” se destaca

Des de l’any 1987, cada 1 de desembre al món es commemora el Dia Mundial de la Sida per donar suport a les persones que viuen amb el VIH i a les que estan afectades pel virus, i també per recordar les persones que han mort per malalties relacionades amb la sida i per no oblidar que hem de continuar actius, sense treva, en la resposta enfront del VIH. Aquest any 2020 totes les mirades estan posades sobre la pandèmia de la COVID-19 i com aquesta afecta la nostra salut. La COVID-19 ha fet que sigui evident, una vegada més, que la salut està interrelaciona estretament amb altres qüestions fonamentals, com les desigualtats, els drets humans, la igualtat de gènere, la protecció social i l’economia. Per acabar amb les pandèmies del VIH i de la COVID-19, coincidents en el temps, és necessària la mateixa aproximació holística basada en els principis de salut pública: equitat, solidaritat, accés al sistema sanitari i implicació per part de la societat en les mesures que es prenen. Cada any, el P

L’Ajuntament de Barcelona impulsa un servei pioner El voluntari Joaquim Vendrell atén el telèfon de prevenció del suïcidi/CÈLIA ATSET Joaquim Vendrell diu que la primera vegada que va sonar el telèfon de prevenció del suïcidi, el cor se li va posar a cent. “ Vaig contestar i era una dona que s’havia equivocat: preguntava per Gas Natural ”. Des del 5 d’agost existeix un telèfon de prevenció del suïcidi, el 900 925 555 (és important memoritzar-lo).  És el primer d’Espanya que és públic i gratuït i que funciona les 24 hores del dia . Ha estat impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, tot i que el gestiona la Fundació Ajuda i Esperança, que ja s’encarregava del mític Telèfon de l’Esperança. Vendrell és un dels molts voluntaris que atenen el telèfon. Té 60 anys, abans era director de compres d’una multinacional alemanya, però des que es va jubilar anticipadament després de patir un càncer es dedica a fer voluntariat. I així és com va arribar al telèfon de prevenció del suïcidi. Abans, això s