El 'sensellarisme ocult' a Barcelona per Helena López

Un informe de la Síndica de Greuges i la URV desgrana la problemàtica de compartir pis de forma forçosa.

El preu dels lloguers fa que aquesta situació ja no afecti només joves o famílies monoparentals

Joan Cortadellas

La Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà ha presentat aquest dimarts l’informe ‘L’habitatge compartit a Barcelona’, elaborat conjuntament amb la Càtedra Unesco d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (URV) amb l’objectiu d’estudiar la realitat de les centenars de nombroses persones –no se sap quantes– que es veuen obligades a rellogar una habitació davant la impossibilitat d’accedir a una vivenda a la capital catalana. Un fenomen que bategen com a ‘sensellarisme ocult’, ja que són persones que tenen sostre, però no una llar. «Compartir pis és una pràctica molt estesa a la ciutat i és un tema que s’ha tractat molt poc. És necessari posar el focus en aquesta realitat, posar-li números i trobar solucions», ha exposat Vilà, que destaca la gran fragilitat en la qual es troben aquestes persones, els perfils de les quals cada vegada són més variats.

D’una banda, l’informe remarca que el lloguer d’habitacions no sempre està formalitzat. Especialment quan es tracta d’economia submergida i les persones estan en situació d’alta vulnerabilitat. Per tant, les persones desconeixen el règim de drets, obligacions i garanties que se’n deriven, amb les problemàtiques que això implica a la pràctica, com per exemple: si els poden incrementar el preu que tenen acordat, en quines condicions els podrien fer fora, què poden exigir al propietari sobre les condicions d’habitabilitat, quin és el procés de manteniment o reparació de desperfectes, l’ús dels espais compartits o els límits de la convivència. ¿Tinc dret només a l’habitació o també a la cuina i al bany? ¿Em poden limitar els horaris d’accés a la dutxa? ¿Puc sortir al balcó? ¿Em poden marcar horaris d’entrada i sortida?

El principal problema que destaquen a l’hora de trobar solucions per millorar les condicions de vida d’aquestes persones (el fenomen per si mateix és és impossible d’eradicar en dècades amb el parc de vivenda públic actual) és que es tracta d’una situació no definida legalment i «tampoc està clar quin és el règim jurídic que la normativa actual ofereix per al contracte de lloguer d’habitacions». «Caldria tornar a reformar la LAU», apunten.

Problemes de convivència

Pilar Aldea, assessora de Vivenda de la Sindicatura, insisteix que el fenomen no només augmenta, sinó que el perfil de persones afectades és cada vegada més variat. «Abans eren sobretot persones migrants, famílies monoparentals o joves, però ja no només són ells. Ja no són només joves estudiants o persones que cobren sous molt baixos, també hi ha mileuristes, que cobren per sobre del salari mínim, però uns ingressos de mil euros tampoc són suficients per llogar un pis a la ciutat», diu Aldea, que assenyala també les dificultats que suposa per a una família sencera viure en una habitació. O viure diverses famílies en un mateix pis. Els problemes de convivència són constants.

Una altra de les qüestions en què insisteixen tant des de la Sindicatura com des de la universitat és la falta de dades. «Si diem que és invisible és, també, per això. No està quantificat», remarca el director de la Càtedra UNESCO de Vivenda de la URV.

El 2019, la Síndica va rebre 160 queixes relacionades amb aquesta dificultat del dret a la vivenda.

https://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20201201/el-sensellarisme-ocult-a-barcelona-8229390