Calidoscopi d'Educació Social

“ No em ratllis! Ja m’espavilaré! Deixa de controlar tot el que faig! Prefereixo estar amb els meus col·legues !” Us sona? Benvinguts a la preadolescència dels vostres fills i filles! De sobte, un dia aquell “ no em ratllis !” passa a ser el pa de cada dia en les converses amb els fills d’entre 12 i 15 anys. N’hi ha que comencen abans i n’hi ha que triguen una mica més, però més o menys al llarg de l’ESO tots passen per aquesta fase en major o menor mesura. “ Un matí, de sobte, no hi ha per on agafar-lo ”, explica la Noe, que és mare de tres fills. En Jan és el gran i està immers en aquesta etapa de la vida. La Noe té la sensació que li han canviat el fill de dalt a baix. Tot allò que li agradava fins fa quatre dies ara ja no li ve de gust: “ Abans li deies d’anar a la platja o a fer un gelat amb les seves germanes i estava content, i ara tot és un problema i no li sembla bé res ”. La majoria de pares, quan el nostre fill o filla arriba a la preadolescència, ens sentim descol

Un bon clima de confiança, l’estima incondicional o l’absència de secrets són algunes eines que ajuden a prevenir l’abús sexual infantil, l’ASI, un problema de salut pública que pateixen una de cada 4 nenes i un de cada 6 nens al món. Estudis fets a escala internacional estimen que entre un 23% i un 25% de les nenes i entre un 10% i un 15% dels nens pateixen abusos sexuals abans dels 17 anys. D’aquests, un 60% mai rebran cap tipus d’ajuda, i un 90% no diran res fins a l’edat adulta. L’abús sexual infantil (ASI) és, per tant, un problema de salut pública que requereix una atenció especialitzada i, sobretot, una presa de consciència de tota la societat. ¿Podem fer alguna cosa per prevenir-los? ¿De quines eines disposem? ¿Les tenim a l’abast? La Fundació Vicki Bernadet fa més de 20 anys que treballa a casa nostra en l’atenció integral, la prevenció i la sensibilització contra els ASI comesos en l’àmbit familiar i l’entorn de confiança del nen o la nena. “Som activistes pacients i tr

La Fundació Barça organitza per primera vegada, el 12 de maig, la Festa de la Convivència, que tindrà lloc a l’esplanada del Camp Nou de 10 del matí a 7 de la tarda La Fundació Barça organitza el 12 de maig, per primera vegada, la Festa de la Convivència. Es tracta d’una nova eina de prevenció d’actituds d’assetjament. Des de les 10 h del matí fins a les 19 h de la tarda, a l’esplanada del Camp Nou (Barcelona), mil i un tallers, espectacles musicals i els personatges del Club Super3 s’adreçaran a criatures d’entre 5 i 12 anys perquè entenguin, tot jugant, el valor de la convivència i el respecte. La Fundació té tres línies de treball que tenen com a objectiu millorar la vida de criatures i joves. La primera és la prevenció de la violència; la segona, la inclusió social, i la tercera, l’accés a l’educació. Dins de la primera línia, la de prevenció de la violència, s’hi adscriu el programa d’assetjament, conegut amb el terme anglès bullying, que, al seu torn, es divideix en altres

Marta Burguet és professora de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona “ No penso. Faig el que em diuen ”. Paraules d’una alumna de 2n d’ESO d’una escola de casa nostra que em trasllada una alumna en pràctiques de la nostra facultat. D’entrada em sembla una afirmació preocupant. Salvant les distàncies, l’expressió d’aquesta adolescent em remet al que Eichmann va defensar a Jerusalem, davant el que Hannah Arendt, amb valentia, manifestava: “ No haver fet mai res per iniciativa pròpia. El mal més gran del món pot ser comès només per negar-se a ser persona. A aquest fenomen l’anomeno banalitat del mal ”. ¿Negar-se a ser persona? ¿Negar-se a fer conscient el fet de ser persona? ¿Negar-se a entomar la pròpia vida? Preguntes que de ben segur planen en el rerefons d’algunes inaccions, no només de joves o adolescents, sinó, de manera més preocupant, d’adults, de ciutadans amb càrrecs de representativitat pública. Tot citant pensadors, em venen les paraules de Simon

Es tracta d'un model que permet prevenir i donar resposta a les conductes problemàtiques. Que el suport conductual positiu s’hagi relacionat sempre amb l’educació especial no és estrany. Aquesta línia pedagògica va néixer justament per garantir la integració i qualitat de vida d’aquells que, a més de presentar algun tipus de discapacitat intel·lectual o de desenvolupament, tenien una conducta desafiadora. És a dir, un comportament que afectava negativament la seva qualitat de vida i limitava les seves oportunitats de desenvolupament. Però des que el doctor Carr va començar a aplicar aquest model als Estats Units fins avui han passat moltes coses: no només s’ha demostrat científicament que gràcies a un alt suport conductual positiu les persones amb discapacitat i conductes disruptives milloren el seu comportament i guanyen en qualitat de vida, sinó que a més s’ha comprovat que aquest enfocament i la metodologia que comporta són igualment eficaces per prevenir futures conductes pro

Quins usos fan els adolescents de les xarxes socials? mSchools celebra un taller sobre internet segur i xarxes socials per a docents i famílies amb fills adolescents. Què sap internet de nosaltres? Quina informació li revelem que ens pot perjudicar? Ho podem evitar? Quins mecanismes existeixen i quins recursos tenim a l’hora de protegir-nos dels perills que suposa una sobreexposició a la xarxa? En el marc dels tallers que mSchools organitza per fomentar el bon ús de les tecnologies mòbils, el 12 d’abril se’n va fer un sobre internet segur i xarxes socials per a pares i docents de joves d’entre 12 i 16 anys, amb l’objectiu d’intentar respondre a aquestes preguntes i moltes altres. “ Si puc controlar la meva reputació online sabré què podré prevenir del que pugui aparèixer a internet sobre mi ”, va exposar Tomàs Moré, responsable de conscienciació del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), en iniciar la seva intervenció. El Mobile World Centre va ser l’es

Educadors socials https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/primera-linia/primera-linia-09042020/video/6038522/

QUÈ ÉS EL TC? Què és important tenir en compte durant el confinament en casos d’anorèxia, bulímia... Durant el confinament l’avorriment i l’ansietat poden complicar el tractament dels Trastorns de Conducta Alimentària, i propiciar un canvi en l’alimentació de les persones. La sensació d’estar sense poder sortir de casa, com passa durant el confinament, pot incrementar el pensament obsessiu en relació al menjar. Massa temps lliure pot comportar un cicle d’afartaments per menjar a causa de l’ansietat i l’avorriment que poden empitjorar els TCA. Els Trastorns de Conducta Alimentaria: què són?  Els Trastorns de Conducta Alimentaria (TCA) són “trastorns mentals caracteritzats per un comportament patològic davant la ingesta alimentària i una obsessió pel control del pes”, segons l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia.  Alguns d’aquests trastorns són: Anorèxia nerviosa: por a augmentar de pes, com a conseqüència restringeixen la seva ingesta calòrica. Bulímia: pre

Si como consecuencia de la crisis del coronavirus te has quedado sin trabajo o ya estabas en búsqueda de un empleo y ha ocurrido todo esto, si algo podemos sacar bueno de la cuarentena es el tiempo que tenemos para pensar y para ponernos mano a la obra para conseguir un nuevo trabajo. El coronavirus ha removido nuestra sociedad generando no solo la gran crisis sanitaria que estamos atravesando, si no también poniendo patas arriba el mercado laboral y la economía. Muchas organizaciones y empresas están teniendo serios problemas para sobrevivir y algunas han aplicado ERTES para poder seguir adelante. Sin embargo, algunos sectores, lógicamente, están demandando profesionales:  el sector sociosanitario, el sector educativo, el sector de limpieza... Es momento de coger fuerzas y aprovechar el tiempo del confinamiento que aún vivimos para  continuar o empezar con la búsqueda de empleo y hacer todo lo posible para mejorar nuestras opciones como candidatos/as.  Te damos algunas

L’Observatori té com a objectiu donar una visió àmplia, continuada i evolutiva de la professió d’educadora i l’educador social des de la perspectiva sociolaboral. Proporciona dades, informació que pot ajudar a conèixer i interpretar la realitat laboral dels professionals de l’educació social.Si teniu alguna informació sobre la realitat laboral dels educadors i educadores socials (convenis mal aplicats, protestes o accions que esteu duent a terme, convocatòries, etc.), feu-nos-ho saber al correu observatori@ceesc.cat .

http://cejfe.gencat.cat/web/.content/home/publicacions/orientacio-oposicions/centreestudisindex.html

Versió en PDF  (1.011 KB) Versió en EPUB  (20 KB)  La guia conté la base que serveix de fonament als programes anuals de formació que any rere  any concreten l’oferta formativa especialitzada del Centre per al col·lectiu d'educadors socials.. http://cejfe.gencat.cat/ca/publicacions/guies/

Impacte jurídic de la #COVID19 #coronavirus (1a part) Impacte jurídic de la #COVID19 #coronavirus (2a part) Impacte jurídic de la #COVID19 #coronavirus (3a part) Impacte jurídic de la #COVID19 #coronavirus (4a part) http://cejfe.gencat.cat/ca/biblioteca/recursos-electronics/butlletins-hemeroteca/