Com ajudar als nens a afrontar i a resoldre els conflictes

Com els adults, els nens també experimenten situacions d’enuig amb els seus companys i, malauradament, les vies de resolució dels conflictes sovint passen pels insults o les baralles. Cal, doncs, donar-los eines que els capacitin per afrontar els conflictes de la millor manera.

Ajuda’ls a restar en calma:
• Fes-los saber que es necessita més valor i més coratge per allunyar-se d’una baralla que enfrontant-s’hi amb les mans.
• Ensenya’ls que les baralles no resolen problemes, sinó que en creen de nous.
• Recorda’ls que evitar una baralla quan estan enfadats és realment guanyar la partida.

De vegades, que els nens s’avinguin és complicat. Molt sovint, alguns nens acaben barallant-se o fomenten a d’altres per a que es barallin, i un bon grapat d’ells molesten i emprenyen a altres o se’n riuen d’ells.

Aquestes situacions provoquen que els nens se sentin malament o s’emboliquin en problemes. Per això es recomana als pares que ensenyin als seus fills a gestionar la seva ira i que evitin els problemes conflictius. Si augmentem la seva capacitat de resiliència també els donarem les claus per afrontar les adversitats de la vida, entre elles les diferències i conflictes que hi pugui haver entre els companys de classe, del veïnat, etc.
Tothom s’enfada:

La ira o l’enuig no sol durar molta estona, però és un sentiment molt fort que, quan es desencadena, genera molta energia que d’alguna manera cal alliberar.

Els nens s’enfaden quan:
• Senten que algú ha ferit els seus sentiments o no se’ls permet fer el que realment volen fer.
• Els altres no els entenen o senten que els han mentit.
• Se senten deixats de banda o terceres persones no actuen de la manera que ells voldrien.

Quan els nens s’enfaden, els seus cossos reaccionen de la següent manera:
• Els seus cors comencen a bategar ràpidament.
• Pot ser que els hi costi respirar.
• No pensen amb claredat.
• Tenen molta energia acumulada i necessiten alliberar-la.
En el moment de l’enuig:
• És bo fer-los entendre que han de transmetre els seus sentiments amb paraules.
• Cal explicar-los que no s’ha de pegar a ningú, ni trencar objectes o dir quelcom que pugui ofendre a terceres persones.

Ajuda’ls a mantenir la calma i a estar relaxats:

Quan els infants s’enutgen és bo seguir els següents consells per a que assoleixin un estat de relaxació i no respondre amb actes impulsius.

1.  Indica-li com ha de reconèixer que està enfadat i que se n’adoni a través dels senyals que li envia el seu cos.
2.  Ensenya-li a calmar-se respirant profundament comptant fins a 10 o sortint a passejar. També els pot ajudar cCom els adults, els nens també experimenten situacions d’enuig amb els seus companys i, malauradament, les vies de resolució dels conflictes sovint passen pels insults o les baralles. Cal, doncs, donar-los eines que els capacitin per afrontar els conflictes de la millor manera.

Ajuda’ls a restar en calma:
• Fes-los saber que es necessita més valor i més coratge per allunyar-se d’una baralla que enfrontant-s’hi amb les mans.
• Ensenya’ls que les baralles no resolen problemes, sinó que en creen de nous.
• Recorda’ls que evitar una baralla quan estan enfadats és realment guanyar la partida.

De vegades, que els nens s’avinguin és complicat. Molt sovint, alguns nens acaben barallant-se o fomenten a d’altres per a que es barallin, i un bon grapat d’ells molesten i emprenyen a altres o se’n riuen d’ells.

Aquestes situacions provoquen que els nens se sentin malament o s’emboliquin en problemes. Per això es recomana als pares que ensenyin als seus fills a gestionar la seva ira i que evitin els problemes conflictius. Si augmentem la seva capacitat de resiliència també els donarem les claus per afrontar les adversitats de la vida, entre elles les diferències i conflictes que hi pugui haver entre els companys de classe, del veïnat, etc.
Tothom s’enfada:

La ira o l’enuig no sol durar molta estona, però és un sentiment molt fort que, quan es desencadena, genera molta energia que d’alguna manera cal alliberar.
Els nens s’enfaden quan:

• Senten que algú ha ferit els seus sentiments o no se’ls permet fer el que realment volen fer.
• Els altres no els entenen o senten que els han mentit.
• Se senten deixats de banda o terceres persones no actuen de la manera que ells voldrien.

Quan els nens s’enfaden, els seus cossos reaccionen de la següent manera:
• Els seus cors comencen a bategar ràpidament.
• Pot ser que els hi costi respirar.
• No pensen amb claredat.
• Tenen molta energia acumulada i necessiten alliberar-la.

En el moment de l’enuig:
• És bo fer-los entendre que han de transmetre els seus sentiments amb paraules.
• Cal explicar-los que no s’ha de pegar a ningú, ni trencar objectes o dir quelcom que pugui ofendre a terceres persones.

Ajuda’ls a mantenir la calma i a estar relaxats:
Quan els infants s’enutgen és bo seguir els següents consells per a que assoleixin un estat de relaxació i no respondre amb actes impulsius.

1.  Indica-li com ha de reconèixer que està enfadat i que se n’adoni a través dels senyals que li envia el seu cos.
2.  Ensenya-li a calmar-se respirant profundament comptant fins a 10 o sortint a passejar. També els pot ajudar córrer o escoltar música
3.  Entrena’l a meditar sobre la causa del problema i a trobar solucions. Si necessita ajuda per expressar-se és bo que tingui algú que li pugui donar un cop de mà.
4.  Recorda-li que si es troba en una situació en la que un altre nen intenta començar una baralla, el què ha de fer és:

• Calmar-se, mantenir una distància segura respecte l’altra persona, respirar lenta i profundament, i mantenir-se alerta. Caldrà també evitar tornar els insults o les paraules grolleres al provocador ja que això només empitjora la situació.
• Escoltar atentament el que l’altre nen diu i preguntar-se què pretén realment aquell nen amb les seves paraules.
• Evitar els nens que semblin estar llestos per entrar a la baralla o parlar amb ells per dissuadir-los.
• Intentar trobar vies per solucionar el problema sense arribar a les mans. Algunes opcions són:


a) donar una raó “ens expulsaran del partit si ens barallem”.
b) utilitzar fins i tot el sentir de l’humor “no m’agradaria encomanar-te el meu refredat”.
c) si res no funciona, el millor és marxar.
Si més no, cal intentar no barallar-se i no agredir l’altre.
Els nens solen imitar els seus companys i amics. Per això és important que els pares influeixin en els seus fills, des d’edats primerenques, perquè siguin models a seguir per als altres nens. 

3.  órrer o escoltar música
4.  Entrena’l a meditar sobre la causa del problema i a trobar solucions. Si necessita ajuda per expressar-se és bo que tingui algú que li pugui donar un cop de mà.
5.  Recorda-li que si es troba en una situació en la que un altre nen intenta començar una baralla, el què ha de fer és:
• Calmar-se, mantenir una distància segura respecte l’altra persona, respirar lenta i profundament, i mantenir-se alerta. Caldrà també evitar tornar els insults o les paraules grolleres al provocador ja que això només empitjora la situació.
• Escoltar atentament el que l’altre nen diu i preguntar-se què pretén realment aquell nen amb les seves paraules.
• Evitar els nens que semblin estar llestos per entrar a la baralla o parlar amb ells per dissuadir-los.
• Intentar trobar vies per solucionar el problema sense arribar a les mans. Algunes opcions són:


a) donar una raó “ens expulsaran del partit si ens barallem”.
b) utilitzar fins i tot el sentir de l’humor “no m’agradaria encomanar-te el meu refredat”.
c) si res no funciona, el millor és marxar.
Si més no, cal intentar no barallar-se i no agredir l’altre.
Els nens solen imitar els seus companys i amics. Per això és important que els pares influeixin en els seus fills, des d’edats primerenques, perquè siguin models a seguir per als altres nens. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CÓMO DETECTAR MENTIRAS, Manual Práctico por Paul Ekman

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.