Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2014

La manca d’educadors de carrer augmenta la desprotecció de menors per Maria Fuster

Imatge
Ara hi ha 340 nins en centres de menors de l’IMAS. S’ha detectat que hi arriben més deteriorats que mai  Magdalena Amengual fa nou mesos que va adoptar el seu fill, que complirà tres anys. Que sigui l’atzar o el destí no afecta gens l’alegria que connecta el desig d’un infant que cerca família al d’una persona que cerca un fill. És el que visqué Magdalena Amengual quan, després de més de quatre anys i mig, rebé una cridada del servei d’adopció del Consell i la seva vida es capgirà en un mes. Han passat nou mesos i el petit que tenia poc més de dos anys ja va camí de fer-ne tres. Ara, amb perspectiva, aquesta dona de 44 anys de Manacor analitza el procés. “ És lent. Al principi tens molta il·lusió i cada cop sents més estimació. Passa el temps i ens coneixem més, ens adaptam millor, i així arriba un moment que dius: això és amor. Notes que forma part de tu, del teu futur i del teu present permanent” , reflexiona aquesta dona que fa feina com a pedagoga i que es fa càrrec del se

Els estàndards de qualitat a l’acolliment residencial. EQUAR

Durant massa temps la pràctica de l’educació social ha viscut allunyada de l’ortodòxia acadèmica. Les coses es feien com es feien d’acord amb la tradició. Em refereixo, especialment, al treball fet als centres residencials d’acció educativa (CRAE). Durant anys n’hi va haver prou amb garantir la seguretat dels infants acollits, garantir la seva salut física, la seva escolarització, etc. Semblava que pel fet d’estar acollits al centre i lluny del perill que representava la seva família per a ells ja s’havia realitzat l’acció protectora. I per això, i per altres raons com la manca de professionalització del sector en aquells moments, i no parlo de fa cent anys, ni cinquanta ni vint-i-cinc, l’activitat dels centres no estava emmarcada en processos d’avaluació que permetessin un control real dels resultats i, per tant, arbitrar mecanismes de correcció quan fos convenient. En els darrers 25 anys aquest camp ha evolucionat moltíssim. S’ha superat completament el caire assistencial i s’ha

La victimització d'infants i joves en risc

http://www.slideshare.net/justicia/la-victimitzaci-dinfants-i-joves-en-risc

Niños optimistas: cómo crear las bases para una existencia feliz

Imatge
Autor: Martin Seligman Editorial: Debolsillo Preu: 9,95 € més IVA L'autor d'aquesta obra defineix les rels de l'optimisme a l'infant, ajuda a detectar l'aparició d'actituds pessimistes i, sobretot, mostra com combatre-les amb un programa que fomenta l'autoestima a través dels jocs, la reflexió i la sinceritat. El llibre explica com aquestes tècniques fomenten l'optimisme i milloren la salut i el desenvolupament globals dels nostres infants. "És important el missatge a mestres i pares sobre la transcendència d'educar en l'optimisme als nostres fills, i desenvolupar-lo a tota l'estructura social. Aquest llibre representa una lectura imprescindible per a tots aquells que, interessats per no perdre el rumb, se saben decidits a seguir creixent en harmonia amb el món que ens envolta i sosté, malgrat les crítiques, la seva mirada optimista vers la vida." Jorge Bucay.

La Generalitat obrirà dos cases d'infants a Tortosa i Gandesa, les primeres de la demarcació de Tarragona

Imatge
És un recurs " preventiu " adreçat a xiquets entre 12 i 18 anys en situació de risc o desemparament i les seves famílies Edifici del carrer Rasquera de Tortosa, al barri de Remolins,  on s'ubicarà la casa dels infants a Tortosa.  El Departament de Benestar Social i Família obrirà d'aquí a dos mesos dos cases d'infants a les Terres de l'Ebre que també seran les primeres de la demarcació de Tarragona. S'ubicaran a Tortosa i Gandesa i podran acollir vuit xiquets amb les seves famílies. Com ha explicat la directora dels serveis territorials de Benestar, Manolita Cid, és un recurs "preventiu " residencial per treballar amb xiquets en situació de risc i el seu entorn familiar. L'objectiu és ajudar als progenitors a recuperar la seva capacitat per tirar endavant el seu entorn familiar, i evitant que la Generalitat hagi d'assumir la tutela d'aquests joves. Les dos cases estaran gestionades per la Fundació Acció Social Infància (FASI).

El mai més dels Vilanova per Josep Maria Pou

Imatge
Aficionats del Barça deixant flors al Camp Nou. Tinc la sensació que un dels processos més cruels a què s’ha d’enfrontar una persona després de la mort prematura d’un ésser estimat és el de l’assimilació del concepte mai més. Mai més el seu somriure guaridor, mai més la broma incomprensible per a la resta, mai més aquella complicitat natural, mai més la mirada que et feia sentir especial, mai més la conversa que només podies tenir amb ell o ella, mai més el contacte amb aquella pell o aquells llavis que reconeixeries entre milers d’altres pells, entre milers d’altres llavis. Mai més una intimitat única i que formava part de l’essència de la teva vida. Mai més. Mai més és un cop de puny directe a la mandíbula, una tortura sàdica que t’esbocina l’ànima, unes ganes irreprimibles de plorar amb la boca oberta. Si la mort prematura de l’ésser estimat és per culpa d’un càncer, les persones més properes al malalt hauran tingut un temps per preparar-se per al desenllaç, però no servirà de

Energies i relacions per créixer

Imatge
Autors: Mercè Conangla i Jaume Soler  Editorial: Parramón Preu: 16 € L'ecologia emocional ofereix un plantejament nou, creatiu i revolucionari en educació emocional que treballa al mateix temps aspectes educatius emocionals i mediambientals, i que aposta per formar un nou model de persona: la persona emocionalment ecològica.  Es defineix com l'art de gestionar, de forma sostenible, el nostre món emocional de manera que la nostra energia afectiva ens serveixi per enriquir-nos, per augmentar la qualitat de les nostres relacions i per millorar el món en què vivim.  En aquest volum aprendrem a volar, a estimar-nos més i millor, a diferenciar entre protegir-nos i ser agressius, a descobrir la importància de saber mantenir la distància adequada per no "punxar-nos" i a preparar melmelada de bons moments, que ens ajudarà en els moments difícils. També aprendrem a triar millor les companyies i a envoltar-nos de persones que ens ajudin a créixer amb

Tranquils i atents com una granota

Imatge
Autora: Eline Snel Editorial: Kairós Preu: 18,75 € més IVA Els nens d'avui solen ser inquiets i dispersos. A alguns els costa agafar el son, altres estan inclús estressats. Com ajudar-los a calmar-se i relaxar-se? Com fer que es concentrin en el que estan fent? La meditació és una eina senzilla i eficaç, que s'adapta perfectament a les necessitats dels petits i els pot aportar beneficis immediats. Aquest llibre ofereix històries i exercicis simples i breus que els nens podran practicar cada dia. Està pensat per a nens de cinc a dotze anys i els seus pares, que poden acompanyar-los mentre practiquen. L'autora ha basat les seves tècniques en el mètode de mindfulness desenvolupat per Jon Kabat-Zinn. Els resultats han demostrat que els nens que practiquen aquests exercicis dormen millor, estan més concentrats i serens, i se senten més segurs. Inclou un CD amb onze meditacions guiades específiques per a infants de cinc a dotze anys.

La Coordinadora d'ONG Solidàries recomana cinc curtmetratges per poder treballar els valors amb els infants, tant a classe com a casa, i fer-los reflexionar sobre la solidaritat, el consumisme o el treball en equip.

Imatge
La Coordinadora d'ONG Solidàries de Lleida dóna a conèixer cada setmana undocumental sobre temes relacionats amb la solidaritat, la cooperació, les desigualtats Nord-Sud, etc. Ho fa a través de la secció #Rebobina de la seva plana web. Ara la Coordinadora d'ONG Solidàries , que agrupa les entitats solidàries de les comarques gironines i l'Alt Maresme, ha creat una secció "germana" de la lleidatana, des d'on proposa pel·lícules i documentals en línia "que aportin una visió crítica i transformadora i que donin veu a les persones que menys en tenen". La darrera setmana de març la recomanació l'han feta pensant en els més petits, tot oferint a pares, mares i educadors/ores un recull de cinc curtmetratges per treballar l'educació en valors.  Són els següents: " El vendedor de humo" és un curtmetratge que fa reflexionar sobre el consumisme, la picaresca i les aparences. El Vendedor de Humo from PrimerFrame on Vimeo .

Clicka't

Imatge
Catalunya Ràdio posa en marxa Clicka't, un programa infantil en línia amb l'objectiu d'apropar l'emissora als nens i nenes de tres a dotze anys.  El projecte va adreçat a nens i nenes de tres a dotze anys i pretén acostar la ràdio pública als més petits amb un format que, segons l'emissora, permet educar i entretenir. Entre altres matèries, es treballaran les ciències, la llengua, l'art, la música i la cultura catalana. Tots els continguts es podran trobar al web de Catalunya Ràdio.  Aquest 2014 el Clicka't estarà dedicat a l'obra d'El petit príncep, amb motiu de la commemoració dels 70 anys de la mort d'Antoine de Saint-Exupéry.

El adolescente cautivo. Adolescentes y adultos ante el reto de crecer en la sociedad actual

Imatge
Autors: Gualtero Pérez, Rubén D. i Soriano Sala, Asunción Editorial: Gedisa Preu: 13,50 €  Que vivim en una època de canvis accelerats és quelcom difícilment qüestionable, de la mateixa manera que l'adolescència és un moment de gran transcendència en el cicle de la vida. El llibre tracta sobre aquesta interrelació adolescència-societat actual, i fa un èmfasi especial en quatre aspectes: la mercantilització del cos, les transformacions en l'àmbit familiar, l'emancipació i l'accés al mon laboral, i, finalment, un breu repàs al que implica, emocionalment, l'etapa adolescent i el seu transitar vers l'edat adulta. Els autors utilitzen referències bibliogràfiques d'autors coneguts que han abordat el tema, citacions literàries que il·lustren vivències concretes d'aquesta etapa de la vida i exemples de la seva experiència clínica que permeten apropar el lector als temes tractats i fer que s'identifiqui amb el personatge.

Continuem fent camí a Elima: un altre tram del camí de Sant Jaume

Article publicat al butlletí d’Inf@ncia núm. 77 – Abril de 2014

La participació política de la infància a Catalunya: el Consell Nacional dels Infants i els Adolescents

Article publicat al butlletí d’Inf@ncia núm. 77 – Abril de 2014

El CIRE converteix el servei d'alimentació del Centre Penitenciari de Joves en un taller de reinserció

Imatge
La cuina de la presó proporciona formació i ocupació en hostaleria a 52 reclusos. Aquesta iniciativa dóna compliment al mandat del Parlament de Catalunya d’internalitzar la gestió de la cuina dels centres El CIRE s'ha fet càrrec de manera integral del servei d’alimentació del Centre Penitenciari de Joves (CP de Joves). A través d’aquesta empresa pública, orientada a formar, ocupar i inserir amb itineraris d'integració sociolaboral les persones privades de llibertat, la cuina del centre penitenciari es converteix en un taller de reinserció que permet als interns formar-se en un sector que genera una forta demanda, com és el de l’hostaleria. Des del passat dia 1 d'abril, 52 interns del CP de Joves es poden formar i treballar com a auxiliars de cuina a les instal·lacions del Centre per incrementar les seves possibilitats de reinserció. Sota la supervisió dels professionals especialitzats del CIRE, 42 penats elaboren i distribueixen els esmorzars, dinars i sopars d

Els nens de l’Artur Mas (III): Viure en un centre per David Roman

Educador social i Pedagog. Consultor educatiu i mediador familiar. Ha centrat la seva trajectòria professional en l'atenció a la infància i adolescència tutelada. Darrerament, també ocupat en consultoria educativa i familiar. És president de l'Espai de Reflexió Ètica en Serveis Socials, col·laborador de la Comissió d'Infància del CEESC i membre de la junta d’AFABAR. A més, és membre fundador d’AMFAE droman82@hotmail.com | @david_roman1  La sèrie d’articles “Els nens de l’Artur Mas” vol apropar als lectors la realitat de la infància tutelada a Catalunya. En Gerard té 10 anys i espera a la porta del CRAE1. Va carregat amb tot de maletes i bosses. Les pertinences d’una realitat que espera convertir-se en passat. L’acompanya una educadora de DGAIA, a qui ha conegut fa unes poques hores però que en aquests moment és la única cara amiga en un entorn que encara li és desconegut. Se l’ha apartat de casa seva, del seu barri, la seva escola i els seus amics. La seva vi

Els nens de l’Artur Mas (II): Els infants acollits per David Roman

* La sèrie d’articles d’opinió “Els nens de l’Artur Mas” vol apropar als lectors la realitat de la infància tutelada a Catalunya. Es diu Marc, té 8 anys, i tot apunta a que es passarà els propers 10 vivint en un centre del sistema de protecció a la infància. I tot i que sap que en el centre els educadors el cuidaran bé i que a casa seva alguna cosa no rutllava com cal, no deixa d’anhelar, sense saber-ho, la possibilitat de tenir una vida normal amb una família que el cuidi i l’estimi com la resta dels seus amics. Catalunya té actualment 3.458 infants acollits, dels quals 964 viuen amb famílies alienes. És a dir, aquelles que sense tenir cap relació de parentesc amb l’infant, han decidit obrir les seves cases, les seves vides, a algun d’aquests nens que esperen als centres una oportunitat. L’acolliment familiar, a diferència de l’adopció, es planteja com una mesura temporal fins que la família d’origen se’n pugui tornar a fer càrrec. Parlem, per tant, d’unes setmanes en alg

Els nens de l’Artur Mas (I) per David Roman

Imatge
Darrerament s'ha parlat molt dels infants tutelats per la Generalitat. Són aquells que per diverses causes (perquè llurs famílies no saben, no poden o no volen fer-se'n càrrec) l'Administració n'exerceix la tutela. Són els anomenats "Nens de l'Administració".  Segons dades recents del Síndic (desembre 2013) a Catalunya hi ha 7.104 infants tutelats, dels quals 2.719 viuen en recurs residencial. Veient la sèrie històrica s'observa una tendència alcista que acaba a 2010. Un podria pensar, des del sentit comú, que en l'actual conjuntura el nombre tuteles per part de DGAIA (Direcció General d'Atenció a la Infància i Adolescència) hauria de créixer. Paradoxalment, es dóna la situació contrària. Tant és així, que en el moment de major dificultat social i familiar, a partir de 2011, el nombre de tuteles ha arribat a reduir-se un 11,8%. Quina pot ser la causa? Si ara es tutelen els infants estrictament necessaris, com un entén que ha de s

Projecte Educatiu basat en ÀMBITS de CONEIXEMENT

L'institut Montgròs ha optat per un Projecte Educatiu que agrupa al professorat entorn a Àmbits de Coneixement: Lingüístic, Científic-Tecnològic i Social . Aquests grups de professorat d'àmbit dissenyen i creen una TASCA GLOBALITZADA cada trimestre que inclou uns objectius clarament competencials i inclusius, un treball cooperatiu en profunditat i continuïtat i una forma d'avaluar mitjançant rúbriques conjuntes. El material d'estudi i les propostes de tasques son creades pel propi professorat mitjançant l'ús de la plataforma virtual Moodle i així mateix l'alumnat ha de presentar la tasca global final fent també ús d'una eina 2.0. Finalment, s'ha incorporat al projecte els coneixements de la Teoria de les Intel·Ligències Múltiple que il·lumina tot el Projecte d'Acció Tutorial, les hores de matèries optatives i la creació de tasques didàctiques per a tothom.

SOS Racisme presenta l'informe anual corresponent al 2013

Imatge
Coincidint amb el Dia Internacional per l'eradicació del racisme i la xenofòbia, SOS Racisme Catalunya ha presentat l'informe "L'estat del racisme a Catalunya -2013 ". Aquest document inclou l'anàlisi de l'actualitat política i social de tot l'any, i la memòria del seu Servei d'Atenció i Denúncies (SAiD).  En l'edició d'enguany, l'entitat destaca com el fet més preocupant el nombre de persones que tot i posar-se en contacte amb l'entitat, finalment no denuncien els casos de discriminació. "Per por, per desconeixement dels seus drets, però sobretot i més preocupant, per desconfiança al sistema ", un sistema que els hauria de defensar però que a la vegada crea normatives que generen les seves discriminacions, denuncia la responsable del servei, Alícia Rodriguez. En total, el 51% de situacions de racisme que van arribar al SAiD el 2013 no es van denunciar.  En la presentació de l'informe de 2013 "L'e

El Servei Català de Trànsit disposa de material didàctic per l'aprenentatge del vocabulari del carnet de conduir

El Servei Català de Trànsit disposa de material didàctic per l'aprenentatge del vocabulari del carnet de conduir, previ a l'autoescola, per a persones que estan aprenent català.  El títol és " Vocabulari bàsic del permís de conduir. Activitats didàctiques de suport" .  Per utilitzar aquest material és imprescindible disposar del manual o guia ràpida per l'obtenció del permís de conduir.  Podeu demanar-lo gratuïtament al Servei Català de Trànsit a l'adreça següent: edums@gencat.cat

Publicacions de la Direcció General per a la Immigració

Imatge
La Direcció General per a la Immigració ha impulsat diferents publicacions que podeu consultar en aquesta pàgina web .  Destaquem les col·leccions següents:  - Col·lecció "Aprenem Català des de....": per aprendre català des d'una altra llengua  - Col·lecció "Ciutadania i Immigració": llibres vinculats a la recerca en l'àmbit de la immigració - Pacte Nacional per a la Immigració (PNI)  - Pla de Ciutadania i Immigració 2009-2012 (PCI)  Per obtenir exemplars d'aquestes publicacions en format paper envieu un missatge a publicacions.immigracio.bsf@gencat.cat , indicant el títol de la publicació i el nombre d'exemplars que necessiteu. 

L'educació en valors és un repte per a tothom per Maria Rosa Buxarrais

Doctora en pedagogia i llicenciada en psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre del grup d'investigació sobre l'educació en valors i desenvolupament moral (GREM) de la mateixa Universitat. Ha estat directora del Programa d'Educació en Valors de l'Institut de Ciències de l'Educació de la UB durant els últims 10 anys. La seva experiència s'ha desenvolupat en la formació del professorat i en la docència i investigació universitària. És autora de diferents publicacions d'àmbit nacional i internacional. Què és un valor? Un valor és allò propi de l'ésser humà, que fa que tinguem determinades actituds vers la vida i ens comportem d'una manera concreta. Un valor constitueix el motor i la guia de la nostra conducta i és un filtre per a les nostres percepcions i concepcions del món. L'educació en valors és un repte per als pares o per als educadors? L'educació en valors és un repte per a tothom, tant per als educadors/es com pe

Sant Jordi 2014

Imatge
http://www.ceesc.cat/SantJordi/

Conocemos a Loretta, 22 años

Imatge
Loretta es una chica fantástica. Llena de energía y ganas de vivir. Ahora tiene 22 años y una vida plena. Se ha esforzado y valora su experiencia en un Centro Residencial de Acción Educativa de Intress, el CRAE Elima. ¿Con qué edad llegaste al CRAE Elima? Llegué con 14 años y estuve allí hasta los 18. Fueron 4 años muy intensos que tengo presentes cada día. ¿Te acuerdas del CRAE cada día, entonces? Sí. ¿De qué te acuerdas en especial? Buah, de un montón de cosas y, la verdad, siempre cosas buenas. He de reconocer que era una niña muy rebelde y la liaba mucho. Me encantaba quedarme hablando, bailando en la habitación con mis compañeras y por la mañana no había quién me levantara. Recuerdo a mi tutora tirando de las sábanas y yo gritándole y pataleando porque no quería ir al instituto. Afortunadamente siguieron insistiendo, demostrando una paciencia infinita y gracias a eso, que entonces me parecía un agobio, he podido seguir avanzando. Y además de su pac

Els nens erràtics per Ramon Miralpeix Jubany.

Treballo en una institució, en un centre específic, L'ALBA, format per una UME 1 i un CD, que en moltes ocasions ve a ocupar el lloc de la darrera baula, anella de la cadena que constitueixen els diferents llocs per on ha anat passant el nen en edat escolar, nen a qui també per aquesta circumstància qualifiquem d'errant –es a dir, més enllà de l'errància estructural de molts d'aquests subjectes.  Amb els que ens trobem és en una mena d'acoplament, o reverberació, si puc dir-ho així, entre l'errància 2 que “ pateixen ” els propis nois i la resposta que es troben en la realitat, especialment des de la institució escolar -no per res especial, sinó pel lloc que ocupa en l'ordenament social. Per entendre'ns, a la manera poc subjecte, continguda, a la manera erràtica de funcionar d'aquests nens, se'ls respon de tal manera que, la institució que hauria de contenir-los no pot, de manera que en ocasions s'inicia un itinerari sense massa sentit,