Martín Pallín: "El judici paral·lel és inevitable"

Les connotacions negatives de la imputació, segons aquest magistrat emèrit, són fruit dels mitjans i els polítics

Per a l'elaboració de la informació 'La pena de l'imputat' s'han utilitzat les aportacions d'experts encomunicació, dret i política. Els textos aquí recollits són una transcripció més extensa de lesentrevistes mantingudes amb alguns d'ells, de les quals a la citada informació només es destaquen alguns breus extractes i frases.
José Antonio Martín Pallín.
¿Creu que ser imputat té connotacions negatives?
Una imputació només és atribuir a una persona un fet. Davant d'això, el govern judicial ho pot rebutjar perquè és inversemblant o no té fonament o pot seguir endavant amb la investigació i això dóna lloc que pugui arribar a concloure amb una proposta que s'obri judici oral perquè hi ha indicis que s'hagi comès el delicte.

Els mitjans de comunicació i els mateixos polítics, i aquest fals clixé que és millor ser imputat perquè portes advocat i no com a testimoni perquè en aquest cas no pots mentir, aquest embolic que tenen a la ment alguns juristes, és el que ha donat lloc que la condició d'imputat tingui aquestes connotacions negatives. Fins que un jutge no decideix fer la proposta d'obrir el judici oral contra una persona no hi ha una imputació judicial seriosa i ferma.

¿Fins a quin punt la pressió mediàtica influeix en l'exercici de la justícia?
Avui dia el judici paral·lel és inevitable. Hauríem de fer tots pedagogia i advertir a l'opinió pública que tot això és provisional i subratllar que només té entitat quan un tribunal, després del judici, decideix condemnar o absoldre. Tenim per endavant una tasca de cultura social i jurídica.

A aquest debat sobre imputat o acusat, s'hi uneix el de la responsabilitat política d'un càrrec públic quan és imputat per corrupció. ¿Ha de dimitir un polític pel fet de ser imputat?
En absolut. Jo puc fer-lo dimitir del seu càrrec si vaig a un jutjat de Barcelona i l'acuso d'haver-me robat la cartera. És un disbarat.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/martin-pallin-entrevista-magistrat-emerit-imputacio-condemna-social-2367976

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

“La psicología biogenética de la adolescencia, según Stanley Hall” Stanley Hall es considerado padre de la "psicología de la adolescencia" ya que utilizó métodos científicos para su estudio. Hall tendió en puente entre el enfoque filosófico y especulativo del pasado y el científico y empírico del presente. Tomó el concepto darwiniano de la evolución biológica y elaboró la “TEORIA DE LA RECAPITULACION”, sostiene que el organismo individual atraviesa etapas, que corresponden a aquellas que se dieron durante la historia de la humanidad.El individuo vuelve a vivir el desarrollo de la raza humana desde un primitivismo animaloide, a través, de un periodo de salvajismo, hasta los modos de vivir civilizados más recientes que caracterizan la madurez.  Hall suponía que ese desarrollo obedece a factores fisiológicos. Los mismos están determinados genéticamente, son universales e independientes del ambiente socio-cultural. Etapas en el desarrollo humano: Período
Més informació

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Imatge
1. INTRODUCCIÓ 1.1 QUÈ ÉS UN CENTRE DE MENORS? Hi ha molts tipus de centres i la majoria estan explicats a l’ apartat “tipus de centres de menors”, en aquest apartat fem una petita introducció de cada tipus de centre i d’un dels tipus d’educadors. 1.1.1 Centres d’acolliment Farem un petit resum d’aquets centres, ja que més endavant ho aprofundirem. El centres d’acolliment són centres residencials per a l’atenció immediata i trasllat de l’infant i adolescent de zero a divuit anys que ha de ser separat del seu nucli familiar mentre “s’estudia” la situació. L’objectiu d’aquests centres és, per tant, l’observació, la guarda i l’educació en les situacions d’urgència de les persones menors en alt risc social. Fent un petit anàlisi dels centres d’acolliment, podem dir que quan un noi/a ha de deixar de viure a casa seva urgentment, se’n va a un centre d’acolliment on i passa un temps ( poc) mentre s’avalua la situació, desprès normalment o el noi/a torna. 1.1.2 Centre de p
Més informació

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.

Comunitat Infantil Sant Andreu Camp del Ferro, s/núm. 93 340 76 00  Residència Kairós Bòbila, 19-23, bxos 93 454 36 76 / 93 454 87 51  Casa de Família Natzaret Av. d’Esplugues, 42-52 93 280 22 02 Casa de Família Trafalgar Trafalgar, 32, pral. 93 268 37 72  Centre Les Palmeres Gran de St. Andreu, 388 93 274 04 27  Religiosas de Jesús María-Llar Claudina Carrer del Vallès, 51 93 311 84 87 Llar Turó Blau DGAIA 900 30 07 77  Llar Sant Josep de la Muntanya Av. del Santuari Sant Josep de la Muntanya, 25 93 284 05 00  CRAE La Salle DGAIA 900 30 07 77 Obra Nostra Senyora de Fàtima Santuari, 94 93 215 15 93  CRAE Minerva Alexandre Gali, 6 93 352 08 10  Llar Infantil: La Llar DGAIA 900 30 07 77 LLar Residencia EL NINO (ASPASIM) Comtes de Bell-lloc, 150 93 406 84 09  Llar Maria Reina Dominics, 33-35 93 417 73 05 / 93 417 73 04  La Puça (ASPASIM) Av. Francesc Cambó, 15 93 221 09 93
Més informació