Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2021

"La Psicologia de la delincuencia" per Santiago Redondo Illescas (Universidad de Barcelona).

Imatge
A lo largo de las últimas décadas se ha ido conformado la denominada Psicología de la delincuencia, que aglutina conocimientos científicos en torno a los fenómenos delictivos. Entre sus principales ámbitos de interés se encuentran la explicación del comportamiento antisocial, en donde son relevantes las teorías del aprendizaje, los análisis de las características y rasgos individuales, las hipótesis tensión-agresión, los estudios sobre vinculación social y delito, y los análisis sobre carreras delictivas. Este último sector, también denominado ‘criminología del desarrollo’, investiga la relación que guardan con el inicio y mantenimiento de la actividad criminal diversos factores o predictores de riesgo (individuales y sociales, estáticos y dinámicos). Sus resultados han tenido gran relevancia para la creación de programas de prevención y tratamiento de la delincuencia. Los tratamientos psicológicos de los delincuentes se orientan a modificar aquellos factores de riesgo, denominados de

6.000 joves extutelats estrangers, contra les cordes per Marta Rodríguez Carrera

La pandèmia i l'enduriment de la llei els aboquen a la irregularitat per les exigències exagerades per renovar la residència La via de la regularització dels menors que arriben sols a Espanya no ha sigut mai fàcil, però els retards per aconseguir la documentació i l’enduriment de la llei d’estrangeria empenyen encara més a la marginalitat els que fan 18 anys. El Tribunal Suprem va modificar els tres reglaments que fan referència als menors tutelats i els exigeix uns criteris duríssims per renovar el permís de residència. En aquest carreró sense sortida es troben 1.490 menors migrants tutelats per la Generalitat, a través de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), i 4.000 joves més d'entre 18 i 23 anys que continua atenent en centres de protecció o bé oferint-los recursos formatius. Ni el tancament de fronteres per la pandèmia ha aturat la migració i l’any passat van entrar al sistema de protecció 807 menors, una xifra sensiblement superior a la d’

Atenció integral en qüestió de Justícia.

En els darrers anys immersos en un període de crisi econòmica i social s’ha intensificat la demanda social com a motor de la ciutadania en els afers públics. L’augment de pràctiques participatives que permeten incidir i capacitar una gestió més directa dels recursos públics. Aquest increment ve lligat a una demanda social creixent i una predisposició dels agents institucionals que han vist minvats els seus pressupostos. La gestió comunitària es un concepte ampli, que afecta a la gestió dels equipaments, dels serveis i dels recursos vertebrant així un empoderament de les comunitats. Aquesta guarda relació amb les necessitats de diversos col·lectius, amb la provisió, distribució de serveis i que hem de fer amb aquests recursos comuns. Hem d’aprofundir doncs en alguns valors comuns: a) Accessibilitat/universalitat: d’on parteix la noció del bé comú que ha de garantir l’accessibilitat als serveis i recursos, respectant el dret i el sentit d’allò públic, sense exclusions ni discriminacions

¿POR QUÉ DICEN “MENAS” CUÁNDO HABLAMOS DE INFANCIA?

NO A LA VIOLENCIA EJERCIDA EN POLÍTICA CONTRA LA INFANCIA  El Consejo General de Colegios Oficiales de Educadoras y Educadores Sociales, como órgano de representación de miles de profesionales de la Educación Social en el Estado, responsables de la educación y la protección de la infancia y la adolescencia, manifiesta su más absoluto rechazo a la campaña de odio vertida desde el partido político de la ultraderecha más retrógrada y conservadora, contra la integridad y la salvaguarda de niñas, niños y adolescentes, por el simple hecho de ser de origen inmigrante.  Como colectivo profesional tenemos claro que estamos nuevamente ante un delito de odio, ya que no es la primera vez que este partido político utiliza a la infancia y a la adolescencia para infundir miedo y centrar su discurso racista y fascista a posibles votantes que desconocen por completo las terribles causas de pobreza que hacen que se jueguen la vida, literalmente, para llegar a nuestro país, poder formarse, trabajar y ten

Del bullying al ciberbullying

Imatge
El bullying en entornos digitales va en aumento y tiene consecuencias psicológicas tan graves como el acoso escolar. ¿Como se puede detectar y ayudar a una víctima? ¿Qué es el ciberbullying? Para los alumnos que sufren acoso escolar, la vuelta a las aulas es un motivo de preocupación. Sin embargo, el acoso no sólo sucede en el entorno de los centros educativos, sino cada vez más también en el ámbito digital. Esta variante del bullying, conocida como ciberbullying, se define como el acoso de una o varias personas hacia un igual (normalmente un compañero de escuela) a través de medios digitales. Este acoso puede incluir mensajes molestos y no deseados, amenazas, humillaciones y abusos. El ciberbullying tiene algunos rasgos propios respecto al bullying tradicional: Agresor y víctima a menudo se conocen en persona y son compañeros de escuela. Sucede entre iguales. Si un adulto acosa un menor, es otro tipo de delito llamado grooming. Puede estar vinculado a relaciones de acoso en la vida re

Adolescents, pandèmia i salut mental: la urgència d’escoltar els malestars per Jaume Funes Artiaga

Psicòleg, educador, periodista. S’ha especialitzat prioritàriament en el món dels adolescents i joves i les seves dificultats socials i educatives. Ha treballat per a diferents administracions, a l'escola, en la renovació pedagògica, en l’atenció a les persones amb problemes derivats del usos de drogues, la marginació i els conflictes, la incorporació social, la definició de polítiques d’infància i de joventut, la docència universitària. El seu darrer llibre per a adolescents ha estat "Álex no entiende el mundo" (2014) i per pares i mares "Cal fer deures?" (2015), “ Educar adolescents sense perdre la calma ” (2016) i “ Estima’m quan menys ho reïxi... perquè és quan més ho necessito ” (2018). Aquests dies em toca pensar opinar, parlar i escriure (massa) sobre el caos de la pandèmia en les vides adolescents i la seva salut mental. Normalment, com a reacció a algun estudi que -malgrat el reduccionisme estadístic- posa de relleu la complexitat dels malestars i els p

La Violeta: el nou espai de Barcelona per acollir dones sense llar

Imatge
Durant aquest mes es posarà en marxa el nou Centre Residencial d’Inclusió (CRI) La Violeta, un nou equipament residencial per a l’atenció i l’acompanyament de dones en situació de sensellarisme. El centre és a Sarrià-Sant Gervasi, està gestionat per Assís Centre d’Acollida i comptarà, d’entrada, amb 26 places. Barcelona posa en marxa aquest abril el nou Centre Residencial d’Inclusió (CRI) La Violeta, un nou equipament residencial per a l’atenció i l’acompanyament de dones en situació de sensellarisme. Aquest centre és el segon CRI que es posa en marxa a la ciutat l’últim any, després de La Llavor, inaugurat l’octubre del 2020 . L’obertura dels dos centres forma part de l’estratègia municipal per prevenir i lluitar contra el sensellarisme femení . El nou equipament té per objectiu donar atenció social i allotjament a dones a fi de frenar i revertir els efectes de l’exclusió residencial en fase inicial, a través d’eines i recursos personals, espais d’empoderament i un acompanyament integ

Del postureo a la mentira en las redes sociales per Miguel Ángel Rizaldos

Imatge
Mentir en redes sociales (RRSS) puede ser más fácil que en la vida real. Una de las características de las RRSS es que proyectas una imagen, por ello si mientes puedes querer potenciar ante los otros una determinada imagen favorable que queremos que tengan de nosotros . La principal razón para mentir en las RRSS es la vergüenza o intentar evitar el deterioro de nuestra reputación e imagen . La función de mentir es, además de ocultar la verdad, la de querer dar una buena impresión ante los demás, dotando al mentiroso de (una falsa) seguridad y confianza en sí mismo, evitando lo que considera sería si no una vergüenza pública y/o valoración mala de los demás. El problema del mentiroso es que al mentir tanto y forzar al máximo para que no se note se acaba convirtiendo en un actor que representa un personaje y quiere resultar creíble: esforzarse tanto, como si uno fuera esa persona inventada, que realmente uno puede llegar a confundirse y olvidar quien es realmente. Se creen sus propias me

Las mentiras hacen daño, ¿cómo nos afectan? per Carr Spinella

Imatge
Vivimos en una sociedad donde el doble-mensaje está latente en cada circunstancia. Lo que todos no sabemos es el poder que tiene la mentira sobre nuestra cuerpo, el “ cargo ” que nos deja. Un cargo que luego nos traerá consecuencias que se verán reflejadas en nuestra personalidad y el trato con la gente.  Las mentiras hacen daño, aunque a priori no seamos conscientes de ello. Es sabido que para mentir se necesita una buena memoria, además, de tener una buena capacidad para la interpretación . Mentir no solo afecta a los demás, sino que, a la larga, también nos afecta a nosotros mismos. Decir mentiras nos obliga a saber todo aquello que hemos dicho, además de poder acabar perdiendo la confianza de quienes más queremos.   Por qué mentimos? Uno mismo es consciente cuando miente a otra persona, pero el secreto está en saber el grado y el tipo de mentira para saber cuánto nos puede afectar a nuestra mente. La gran mayoría de las personas busca en la mentira un “ escape ” de la realidad. Cr