Calidoscopi d'Educació Social

MANIFEST EN DEFENSA DE LA MEDIACIÓ COM A PROFESSIÓ Fem visible la necessitat de tenir el reconeixement públic i institucional en defensa de la mediació de conflictes com a professió. Una societat democràtica i plural es construeix mitjançant l’educació, la sensibilització i la pedagogia del debat. Un món que promou la crispació i la confrontació ens aboca al col·lapse, la immaduresa i la individualitat. En canvi, la gestió dialogada del conflicte, la cooperació i l’empatia són fonaments d’una ciutadania que s’exerceix des de la responsabilitat. Parlar i trobar sortides és alliberador, però no és gens fàcil. Estem més avesats a què un tercer digui què s’ha de fer i com, no que escolti i pregunti amb profunditat, amb encert, eficàcia i amb tacte. En aquest sentit el/la mediador/a facilita la comunicació entre persones perquè puguin trobar camins de solució alternatius per resoldre les seves discrepàncies. És una invitació a la sensatesa que dona protagonisme a tothom que hi participa, pe

L’exconseller d’Afers Exteriors acaba de publicar ‘A l’altra banda del mur’, on fa una proposta per repensar el nostre model de presons. L'exconseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, ha presentat el seu llibre 'A l'altra banda del mur' al ‘Versió RAC1’. // Guillem Estadella Nelson Mandela deia que “ningú no coneix realment un país fins que no ha visitat les seves presons” i afegia que “ no es pot jutjar una nació per com tracta els seus membres més distingits, sinó per com tracta els més humils ”. L’exconseller d’Afers Exteriors Raül Romeva recull aquesta frase a la introducció d’ A l’altra banda del mur , el llibre que acaba de publicar amb Ara Llibres. Romeva ha explicat al Versió RAC1, de Toni Clapés, la seva proposta per repensar el nostre model de presons. Raül Romeva va escriure aquest llibre mentre estava a la presó però no parla de la seva vivència, malgrat que reconeix al Versió RAC1 que aquesta experiència “ deixa seqüeles i gairebé 4 anys tancat marquen ”

En els darrers estudis de consum de drogues en la població escolaritzada, alcohol, tabac i derivats del cànnabis són les més consumides pels adolescents i joves a Catalunya. Tots sabem que les drogues actuen sobre el sistema nerviós central i amb elles apareixen problemes de conducta i de percepció afectant al nostre estat d’ànim. També que creen addicció, psicològica i física per tant, cal augmentar la dosi en el seu consum habitual per aconseguir els efectes desitjats. En els darrers estudis de consum de drogues en la població escolaritzada, alcohol, tabac i derivats del cànnabis són les més consumides pels adolescents i joves a Catalunya. L´augment de consum de cànnabis entre els adolescents està molt lligat als problemes de salut mental en aquesta franja d’edat. Diversos psicofàrmacs com el tabac, l’alcohol, el cafè, la cola d’enganxar i el dissolvent són considerats substàncies legals. Cal observar també que la mitjana d’edat en que es comença a fumar a Catalunya és de 14,3 anys,

Eix Pels educadors i educadores posar límits no ha estat mai una tasca fàcil. La paraula “límit” té a veure amb la vora, amb el terme o final d’alguna cosa, té relació amb la frontera, sobretot cal saber observar i dir que: “ fins aquí n’hi ha prou ” Malauradament per molts adults la limitació de la conducta dels infants no sempre ens ve de gust i podem observar diàriament que existeix una manca de límits en els nostres infants i joves. Hem de saber que els límits educatius esdevenen normes i pautes que tot adult ha de transmetre a l’infant amb l’objectiu de garantir el seu creixement en benefici del seu desenvolupament personal. Els límits són un element molt important des del moment de la naixença, ajuden a desenvolupar una autoestima positiva, una autonomia i sobretot a sentir-se segurs amb ells i elles mateixos. Tots i totes necessitem sentir-nos estimats i compresos, quan rebem els límits ho percebem com una manera de demostrar que confien en nosaltres, en el nostre aprenentatge

Joves amb telèfons mòbils. ACN / Estefania Escolà Un nou mal de cap, unit als que ja tenim els educadors i educadores ha generat un debat, l’ús de les noves tecnologies entre els joves, el podríem anomenar tecnofòbia. L’ús o el mal ús de les pantalles provoca un canvi en les relacions entre les persones i un canvi en les maneres de consumir dels seus continguts. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’addicció és una malaltia física i psicoemocional que crea una dependència i una necessitat vers una substància, una activitat o una relació. Aquesta addicció provoca una relació desmesurada vers alguna cosa, que genera una dependència innecessària que resta llibertat a la persona i limita el seu camp de consciència, restringint l’amplada dels seus interessos. El 35% dels joves presenta greus problemes per controlar l’ús del mòbil. Un mal ús dels mòbils i les xarxes socials que provoca de retruc greus problemes entre els joves a les aules. La comunitat educativa ha de lluitar co

Cal triar el millor regal sense oblidar-nos de l’educació! Aquestes festes esdevenen una època de l’any màgica per a tots els infants, són unes festes plenes d’il·lusions i desitjos. I és que quan arriben aquestes dates i s’encenen els llums dels carrers ens omplen d’anuncis de joguines i articles diversos que ens obliguen inevitablement a fer algunes reflexions, cal saber quin tipus de regals hem de fer als nostres menuts de la família. I és que hi ha una reflexió que ens hem de fer com a educadors i educadores, fem massa regals als infants per aquestes dates (no entraré en la resta de l’any) i aquests com els afecten? Massa sovint la quantitat treu avantatge a la qualitat, no sempre el més car esdevé el millor, ni tampoc el més econòmic... massa sovint el consumisme influenciat pels mitjans de comunicació ens incita a comprar i comprar. Us vull fer arribar alguns consells que he trobat a les xarxes i que he anat recopilant entre fracàs i fracàs. En primer lloc cal cercar les botigues

Us desitjo que gaudiu al màxim del que teniu i de les petites coses que us fan feliços, tots i totes desitgem poder deixar la COVID-19 enrere aquest 2021 Quan s’acaba un any, sense voler fem balanç de les coses que hem viscut, de les persones que ja no hi són i sobretot dels projectes que han quedat enrere. Penseu que l’any 2020 es van registrar a Catalunya 79.784 defuncions, 10,32 morts per cada 1.000 habitants, per l’impacte de la pandèmia de la covid-19 . 131 persones han mort en accident de trànsit a la xarxa viària interurbana de Catalunya (dades provisionals) A data 19 de juliol de 2021, els nascuts registrats a Catalunya l'any 2020 va ser de 57.889, Durant l’any 2021 s’han registrat 16 feminicidis i assassinats de dones a Catalunya . Els presos a Catalunya són 6.393 persones. Davant d’aquestes dades que formen part de la nostra realitat he pensat que podem compartir uns pensaments positius que ens ajudin a rebre amb més optimisme aquest nou any 2022. Cal centrar-nos en el