Calidoscopi d'Educació Social

Podríem afirmar que hem oblidat el significat del Nadal, un retrobament amb la família A moltes llars catalanes per Nadal ens trobarem plegats a l’entorn d’un dinar, però el Nadal, s’ha convertit en un negoci on som convidats a comprar tot allò que ens ofereixen. Els progenitors massa sovint comprem tot el que desitgen els nostres fills i filles i a voltes el que hem comprat s’utilitza poc. Moltes famílies catalanes no es podran retrobar aquest Nadal a causa de les mesures contra la pandèmia, unes festes que s’han de celebrar separats, festes com el 24 de desembre, el Tió de Nadal, el 25 de desembre Nadal, amb els Pastorets, el pessebre i el pessebre vivent. El 26 de desembre, Sant Esteve, el 28 de desembre, els Sants Innocents i el 31 de desembre, l’Home dels Nassos i Cap d’Any. L’1 de gener, Any Nou, el 5 de gener, la Cavalcada de Mags d'Orient i el dia 6 de gener, els Mags d'Orient. Esdevenen dates en un calendari difícil d’organitzar i sobretot feixuc de distribuir, on pode

Cal doncs aprendre a girar full, a cercar solucions, això no implica oblidar el que ha passat, per això ens cal, també, dedicar un temps a curar les ferides que, mal tancades, corren sempre el risc de tornar-se a obrir Etimològicament “dret a l’oblit” és un dret que tota persona té a obtenir la supressió de les dades de caràcter personal que l'afecten i a impedir-ne la difusió per internet, sempre que calgui i estigui dins els límits establerts per la legislació. Es podria dir que l’actual dret a l’oblit fa referència al tradicional dret de cancel·lació o oposició que estableix la Llei Orgànica de Protecció de Dades, aquest afecta un dret exclusiu d’internet i dels cercadors més habituals. El dret a l’oblit o el dret a la supressió de les dades personals es refereix a un dels drets que emana del dret fonamental a la protecció de les dades personals. El dret a l’oblit fa referència als drets reconeguts per l’RGPD, aquest fa referència directa al dret de supressió reconegut a la Di

Aquesta es una reflexió que sorgeix del Col·lectiu Professional d’Educació Social i Escola del CEESC. Format per professionals de l’educació social d’arreu de Catalunya el juny del 2014, el seu objectiu principal és aconseguir la incorporació institucional i plena de les educadores i els educadors socials als centres educatius de caràcter públic. Aquest curs 2021/22 ja és el segon en què es compta amb professionals de l’Educació Social a 75 escoles públiques amb diferents funcions i tasques, entre d’altres, les de prevenir l’assetjament i el ciberassetjament a les aules. A principis de novembre, el Govern va publicar una nota de premsa en què informava que els Mossos d’Esquadra impartiran tallers en escoles i instituts per conscienciar, prevenir i detectar casos d’assetjament entre iguals, i diversos mitjans de comunicació se’n van fer ressò ( social.cat , rtve.es ). Les informacions diuen que, a banda de les accions adreçades als centres escolars, també se’n plantegen a les xarxes s

Mediació. Eix La mediació és una fórmula de resolució de conflictes alternativa, és extrajudicial i es pot realitzar a banda dels mitjans “institucionals” de resolució de disputes L’objectiu de la mediació és treballar amb l'altre i no contra l'altre, cercant una solució del conflicte pacífica i igual per ambdues parts, basada en fórmules d'acceptació, d'aprenentatge i de respecte mutu. La mediació sempre ha de ser un procés voluntari, flexible i participatiu, amb l’objectiu de cercar les solucions i satisfer les necessitats de les dues parts, amb l’ajuda d’una tercera persona imparcial, que és el mediador, amb voluntat d’arribar a un acord satisfactori. Cal tenir en consideració que la mediació ha de ser un procés confidencial, amb la voluntat de les parts per resoldre el conflicte que els enfronta en la recerca d’una possible solució i que els condueixi a un acostament. Si parlem dels avantatges de la mediació he de dir que és un procés ràpid i efectiu de recerca d’ac

https://raco.cat/index.php/QuadernsEducacioSocial/article/view/347970/439147  

Jocs infantils. ACN / Xavier Pi Si busquem l’origen de la sobreprotecció el trobarem en el temor i en la cura. El temor és la por que els pares i mares tenen davant del fet que li pugui ocórrer quelcom dolent al seu fill/a, aquesta por inclou els danys físics i els emocionals Quan parlem de la cura el trobem en l’època en la que l’infant és molt petit i és totalment depenent dels seus pares, aleshores aquest sentiment de cura es genera vers aquesta criatura que està desprotegida i sense cap tipus d’autonomia. Ambdós conceptes provoquen un sentiment de desconfiança, aleshores podem originar una sobreprotecció. Trobem que hi ha massa adults que miren d'ajudar als seus fills/es creant unes xarxes de seguretat, es converteixen així en el centre de les preocupacions familiars. Una protecció que pretén guarir-los del dolor, de la tristor i de qualsevol sentiment negatiu. Massa sovint pretenen evitar la frustració mirant de solucionar qualsevol problema, ens trobem doncs definint un mode

INTELIGENCIA ARTIFICIAL Y DERECHOS HUMANOS (I)EL SISTEMA PENITENCIARO CATALÁN Riscanvi mide el riesgo de reincidencia de los internos y a pesar de su alta tasa de falsos positivos acaba teniendo un peso determinante en los tribunales. ¿Una máquina puede decidir sobre la libertad de una persona? Sí, se llama Riscanvi y funciona en las cárceles y tribunales de Catalunya desde el 2009. Es un algoritmo. Con el cálculo frío de un ordenador, mide el riesgo de reincidencia de los presos para ayudar a los humanos que conforman el sistema penitenciario y judicial ante una de las más arduas disyuntivas: dilucidar si un interno está listo para salir de prisión o si hay que mantenerlo encerrado porque aún supone un peligro. Fallar tiene un precio altísimo. Riscanvi nace de un error: en el 2004, Pedro Jiménez viola y asesina a dos policías en Bellvitge durante un permiso. “ Recuerdo la llamada de José María Mena [entonces fiscal jefe de Catalunya]. ‘No te voy a preguntar qué ha pasado sino qué pode

En els darrers anys immersos en un   període de crisi econòmica i social s’ha intensificat la demanda social com a motor de la ciutadania en els afers públics. L’augment de pràctiques participatives que permeten incidir i capacitar una gestió més directa dels recursos públics. Aquest increment ve lligat a una demanda social creixent i una predisposició dels agents institucionals que han vist minvats els seus pressupostos. La gestió comunitària es un concepte ampli, que afecta a la gestió dels equipaments, dels serveis i dels recursos vertebrant així un empoderament de les comunitats. Aquesta guarda relació amb les necessitats de diversos col·lectius, amb la provisió, distribució de serveis i que hem de fer amb aquests recursos comuns. Hem d’aprofundir doncs en alguns valors comuns: a)  Accessibilitat/universalitat : d’on parteix la noció del bé comú que ha de garantir l’accessibilitat als serveis i recursos, respectant el dret i el sentit d’allò públic, sense exclusions ni discri

El CEESC forma part de la Plataforma + Drets i + Justícia Social , presentada dilluns, 29 de novembre, i que neix per defensar els drets socials, polítics i civils per a tothom, universalitzar els drets de ciutadania i avançar cap a una societat basada en la igualtat i la justícia socia. En l'acte de presentació s'ha llegit un Manifest i s'ha convocat una manifestació per al proper 12 de desembre a Barcelona. + DRETS i + JUSTÍCIA SOCIAL Els grans canvis democràtics en la nostra història s’han construït des de la societat civil organitzada. Les grans transformacions de la nostra societat i la cohesió social s’han aconseguit amb la participació activa del moviment veïnal, els sindicats, els col·legis professionals, les associacions del món de la cultura i de l’educació, el moviment feminista, les organitzacions juvenils, les organitzacions no governamentals, que hem estat tractors de canvi i avenç en drets, llibertats i democràcia. Avui, a Catalunya, les organitzacions social