29 d’abril 2015

L’Ajuntament de Barcelona impulsa el programa Làbora per fomentar la inserció laboral de persones amb risc d’exclusió social

El programa Làbora va néixer el 2014 per fomentar l’ocupació de les persones amb dificultat d’accés al mercat laboral, un pla liderat per l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona i coordinat per ECAS, FEICAT i Creu Roja, entitats expertes en plans d’actuació vers aquest col·lectiu. Femarec també participa en aquesta acció i centra en el Districte de Gràcia el seu marc d’actuació. 

Aquest programa innovador es basa en un mercat laboral reservat a les persones en risc d’exclusió social que acaba sent beneficiós tant per a la persona participant com per a l’empresa. A la persona beneficiària li ofereix un servei de tutoria personalitzada que l’acompanya en un itinerari cap a la inserció en el mercat laboral o altres recursos d’ocupabilitat, i en quant a les empreses, les ofereix una borsa de candidatures on trobar la persona que millor encaixa en les seves necessitats de contractació laboral, oferint suport en la selecció del millor perfil i acompanyament en l’adaptació de la persona al lloc de treball.

L’eficàcia d’aquesta acció es basa en quatre pilars bàsics que donen força al projecte: un treball en xarxa entre els Serveis Socials i l’equip d’experts del Làbora, un acompanyament individualitzat que dissenya itineraris personals, una plataforma tecnològica de seguiment i un equip de suport a l’empresa.

http://www.femarec.cat/Noticies/veureNoticia.aspx?id=71#.VUEVLSHtmkp

Algunas cuestiones a plantearse, como educadores sociales, sobre la suministración de psicofármacos en los centros cerrados de Justícia Juvenil.

Josep Alfons Arnau Sánchez - Educador Social. Colegiado por el ceesc nº 1899,  Primavera de 2003. 

La preparación de un número monográfico sobre infancia a editar por parte de la revista “ Quaderns d´Educació Social ” del Colegio de Educadoras y Educadores Sociales de Catalunya -ceesc-, me ha decidido a elaborar la siguiente colaboración sobre el tema de la medicación psiquiátrica y los/as menores etiquetados como disociales, un tema preocupante a mi entender y que precisa de un debate entre la profesión. Si bien se entiende por infancia la etapa comprendida entre los 0 y 7 años y en este artículo trato sobre pre-adolescentes y adolescentes - de 14 a 18 años- si que en muchos casos son simplemente niños y niñas. 

-Hola, buenos días - dijo el pequeño príncipe. -Buenos días- dijo el comerciante.

Era un comerciante de pastillas perfeccionadas que matan la sed. Tomando una cada semana, nunca más tendrás ganas de beber .-¿Porqué vendes esto?- dijo el pequeño príncipe. -Es una gran economía de tiempo - dijo el comerciante- Los expertos han hecho cálculos. Se llegan a ahorrar cincuenta y tres minutos cada semana. -¿Y que hace la gente con esos cincuenta y tres minutos? -Lo que quiere...

“ Lo que es yo, si tuviera cincuenta y tres minutos- dijo el pequeño príncipe- iría poquito a poquito hacía una fuente... ”

El pequeño Príncipe.
Antoine De Saint-Exupéry. 

Las siguientes reflexiones pretenden abrir un debate entre los educadores/as sociales que trabajan directamente en los centros cerrados de Justicia Juvenil para menores- de 14 a 18 años-, pero también en la profesión en general, sobre la tendencia a sustituir el tratamiento educativo-terapéutico por la contención química de lo llamado disocial[1], vía los neurolépticos y la medicación psiquiátrica en general, es decir, sobre los peligros de la profusa utilización de los medicamentos llamados psicofármacos con los adolescentes con problemas de delincuencia juvenil.

En este momento en los centros de Justicia Juvenil de Catalunya[2], en algunos módulos más del 60% de los/as menores internados toman medicación neuroléptica antipsicótica ( Risperdal, Zyprexa, Haloperidol, Sinogan...) y entre el 80 y el 90% toman medicación psiquiátrica ( antidepresivos, ansiolíticos e hipnóticos), en ambos casos y en su mayoría por primera vez, es decir, estos adolescentes no consumían tal tipo de medicaciones antes de su entrada en dichos centros3, como sabe cualquiera que haya trabajado recientemente en ellos. 

Sea lo que fuere aquello que se ha dado por llamar lo disocial, está claro que no se trata de una enfermedad mental con etiología somática, a pesar de que cíclicamente se lanzan hipótesis del tipo de: problemas en la producción y/o recaptación de los neurotransmisores relacionados con los opiáceos, relación causa-efecto de la testosterona y la agresividad (lo que llevó en los años 60 a una teoria sobre que los “ criminales ” presentarian un cromosoma Y de más, teoria hoy abandonada por impresentable), o frecuencia cardiaca y conductancia dérmica más bajas, pero se reconoce que los niveles de arousal (activación) fisiológico no son elementos diagnósticos para este pretendido trastorno de la personalidad4, y estas hipótesis se sitúan en una tradición acientífica y de darwinismo social de tipo lombrosiano[M1] 5. En efecto, tales teorías, fácilmente falsables, vendrían a decir que lo criminal - lo delincuencial en el caso de menores- sería genético y como el 90% de la criminalidad y de la delincuencia juvenil - lo disocial- se produce en sujetos provenientes de ambientes marginales y de pobreza manifiesta, el salto lógico es evidente: La pobreza, la marginación, y el fenómeno de la delincuencia juvenil que produce, sería, para esta forma viciada de pensamiento, el resultado, no de fallas en el sistema social en presencia sino de errores biológicos- genéticos- e inferioridad evolutiva de ciertos grupos sociales.

Si bien este es el presupuesto teórico que, en último término, subyace, consciente o inconscientemente, en todo tratamiento biologicista de lo disocial, dada su fragilidad e inconsistencia no es exactamente lo que se defiende en la práctica para medicar con neurolépticos y medicación psiquiátrica en general a los adolescentes que están internados en los centros cerrados de Justicia Juvenil, sino que simplemente se produce una racionalización que apela a la necesidad de “ contención” en función del carácter violento -se dice- de los/as menores que se interna en tales centros.

Por un lado, se trata de un argumento basado en un mito del imaginario social, puesto que los hechos muestran que asociar delincuencia juvenil y violencia es una falsa idea, es decir, es ideología: Parece ser que del 2000 al 2001, el primer año de la aplicación de la llamada Ley del Menor[M2] 6, en Catalunya 154 menores fueron internados con sentencia firme en centros cerrados con respecto a 67 entre 1999 y el 2000, y 5.234 menores fueron procesados ( un 33% más que entre el año 1999 y el 2000, lo que no conduce directamente a pensar que hayan aumentado los delitos de los adolescentes, ya que lo que han aumentado son los juzgados de menores, en Barcelona ahora cinco, de ahí que aumenten los procesos judiciales). Con respecto a la violencia: De todos los delitos cometidos por estos menores, por homicidio lo fueron un 0,25% y por agresión sexual un 1,25%, el resto lo fueron mayoritariamente por robos con intimidación o/y amenazas, por desórdenes y por atentar contra la salud pública- venta o traslado de drogas ilegales7. No se trata de minimizar el grave problema social que implica que un/a adolescente utilice la intimidación o la amenaza para robar, pero es obvio que se trata de lo que se llama violencia instrumental, donde ésta no es el objetivo -siéndolo el robo- y no suele pasar de ese umbral de amenaza o intimidación. Y por otro lado, “contener ” con neurolépticos y medicación psiquiátrica en general, es, cuando menos, mala práctica médica por parte de los psiquiatras que prescriben tal medicación y dejación profesional e incluso, a mi parecer, conducta temeraria por parte de los/as educadores/as sociales que, sin ninguna formación sanitaria en su mayoría, suministran las tomas[M3] 8, puesto que estos medicamentos no están indicados para la “ contención ” sino para la esquizofrenia y , en menor medida y a su vez, para síndromes maníacos y ansiedad y agitación asociada a la psicosis los primeros y para la depresión, la ansiedad y el insomnio, los segundos.

Como he planteado al inicio de esta aportación escrita, en este momento en algunos de los módulos de los centros cerrados de Justicia Juvenil en Catalunya, el 60% de los/as menores internados/as están siendo medicados concretamente con neurolépticos ( etimológicamente la palabra neuroléptico significa “ atador de nervios ”), pero sin ningún diagnóstico de esquizofrenia en su inmensa mayoría, puesto que para tal categoría nosológica psiquiátrica el robo, e incluso la violencia, no son síntomas de la misma y sí las alucinaciones auditivas, visuales, sensoriales y el delirio. Al ser “ la contención ” lo que produce la indicación de neurolépticos en este caso, pasan pues a convertirse de medicamentos a camisas de fuerza químicas. En cuanto a los ansiolíticos, los antidepresivos y los hipnóticos, entre el 80 y el 90%, como señalé, de las/os menores internados en estos centros cerrados los consumen- por prescripción médica y suministrados por educadores / as sociales-, en su inmensa mayoría por primera vez a partir de su entrada en tales centros, y mayoritariamente tras un breve periodo de estancia en ellos, lo que hasta podría hacer pensar que la variable independiente que genera los problemas patológicos que producen “ la necesidad ” de la toma de tales medicamentos, es su ingreso en esos centros9.

Esta práctica de medicalizar y psiquiatrizar un problema social, cual es el de lo disocial entre los menores, cuyo referente literario nos remonta a la novela “ Un mundo feliz ” de Huxley y al famoso “ soma ”, además de no estar refrendada por diagnósticos racionales, sino basada en la contención química, obvia, por lo menos, tres cuestiones más, sobre las que creo deberíamos reflexionar los/as educadores/as sociales:

La primera cuestión: 

El peligro para la salud de los/as menores que implica la toma, continuada y con altas dosis, de las medicaciones psiquiátricas- neurolépticos, ansiolíticos, antidepresivos e hipnóticos-: La indicación de estas medicaciones -cuando realmente son necesarias lo que, y como ya he planteado, es más que dudoso en el caso que nos ocupa-, es siempre arriesgada y por ello las tomas deben ser muy medidas en cuanto a dosis y breves en el tiempo. Los neurolépticos, tanto los llamados de segunda generación (Haloperidol, Trifluoperazina diclohidrato. Levomepromazina clohidrato...), como los de tercera más actuales ( Risperidona, Olanzapina...), producen graves efectos secundarios, a corto y largo plazo: Embotamiento, confusión generalizada, afectividad aplanada, problemas psicomotrices - que pueden llegar a generar parkinson irreversible (diskinesias tardías)-, producción de alucinaciones, descontrol de esfínteres, depresión, problemas visuales -incluido posible glaucoma-, convulsiones, espasmos musculares...10 .

Los correctores de los efectos secundarios parkinsonianos de los neurolépticos ( por ejemplo, del tipo de los comercializados con los nombres de Akineton y Artane) en muchas ocasiones no funcionan, y en todas a la larga, por habituación, son inefectivos y suelen reducir su efecto al bloqueo de las crisis oculógiras- desplazamiento involuntario de los ojos.

Con respecto a los ansiolíticos, los antidepresivos y los hipnóticos, que conforman junto a los neurolépticos la medicación psiquiátrica, una de sus características comunes es su capacidad para atravesar la llamada barrera hematoencefálica (es decir, la protección natural del cerebro frente a sustancias extrañas y peligrosas), y producen también graves efectos secundarios, similares a los de los neurolépticos, generando adicción - muy peligrosa, por ejemplo, en el caso de las Benzodiacepinas como el Alprazolam comercializado con el nombre de Trankimazín-, con posible síndrome de abstinencia incluido.11

Conociendo esto, que es un saber necesario profesionalmente hoy por hoy para un/a educador/a social, se trata de cuestionarse el fenómeno de estar colaborando en producir posiblemente una intervención iatrogénica. De aquí a unos años, las personas que en su adolescencia hayan pasado por centros cerrados de Justicia Juvenil, ¿sufrirán secuelas irreversibles por haber consumido medicación psiquiátrica durante largo tiempo y con altas dosis? 

La segunda cuestión:

Hay muchos elementos que hacen pensar que el suministrar medicación psiquiátrica en los altos porcentajes en que se está haciendo en los centros cerrados de Justicia Juvenil - insisto que entre el 80 y el 90% de los/as menores internados/as en ellos la toman en altas dosis, y ello va en aumento desde hace aproximadamente tres años-, no tiene que ver con una intervención terapéutica, y ni siquiera tan solo por razones de “contención”, sino que la ofensiva comercial de venta de la mercancía psicofármacos, por parte de las multinacionales farmacéuticas, que en la última década se ha producido - de lo que el fenómeno Prozac (Fluoxetina) y toda la campaña publicitaria que su lanzamiento previo produjo, fue buena muestra y posiblemente pistoletazo de salida- podría tener mucho que ver.

La mediación psiquiátrica se ha convertido, desde hace unos diez años, en uno de los mayores negocios y de los más lucrativos - controlado por el lobby de las industrias farmacéuticas, que se dedica también a negocios tan “humanitarios” como el de las armas químicas o la ingeniería genética en los alimentos. 

Algunos datos: En el estado español, según el ministerio de sanidad, el gasto en hipnóticos, sedantes, psicoestimulantes y neurolépticos pasó de una facturación de 27.594 millones de Ptas. en 1983 a 70.801 millones de Ptas. en 1997 y a 89.472 millones de Ptas. en 1998 y el antipsicótico comercializado con el nombre de Zyprexa ha sido en el inicio del siglo XXI el segundo medicamento - tras un medicamento contra la ulcera- con mayor facturación. Las nuevas medicaciones antipsicóticas - aparecidas en el mercado hace aproximadamente unos siete años- la Risperidona y la Olanzapina-, se presentaron como novedosas por tener menos efectos secundarios que las clásicas - Haloperidol, Sinogan...-, sin embargo, esto no ha sido así y su uso continuado produce graves efectos secundarios y no presentan mayor potencia curativa que sus antecesoras, la diferencia existe sin embargo... en el precio: Un solo comprimido de una de estas medicaciones ha llegado a tener un precio de venta al público de aproximadamente 6 euros.

Los educadores/as sociales deberíamos cuestionarnos, antes de repartir las dosis de medicación psiquiátrica a los/as menores internados en los centros de Justicia Juvenil: ¿Hasta qué punto estamos realizando un acto de complicidad con un negocio muy lucrativo para algunos y que no tiene nada que ver con intereses terapéuticos y de ayuda educativa? ¿Cuanto dinero se está gastando en medicación psiquiátrica en los centros cerrados de Justicia Juvenil y cuanto de ese dinero podría utilizarse para talleres, espacios terapéuticos, más educadores/as, aprendizaje de los/as menores de técnicas de relajación, apoyo a las familias en situación de marginación...?

Se trata de cuestionarse, en fin, para quién y al servicio de quién estamos interviniendo.

La tercera y última cuestión:

La profesión de educador/a social corre siempre el riesgo de derivar al servicio de intereses no propios al ejercicio de la misma - como en general ocurre con todas las profesiones de relación con las personas. En el caso de la intervención con los menores llamados disociales, esto es flagrante. La sociedad suele pedir “venganza”, “ ontención”, y “segregación”, lo educativo debe moverse, en cambio, por otras coordenadas, del tipo de “crecimiento personal” y “ayuda educativa-terapéutica”.

La utilización de medicación psiquiátrica en lo disocial (junto a medidas de contención ultra-exagerada en los centros cerrados de Justicia Juvenil - del tipo cámaras de video/vigilancia, walki/talkis para los educadores/as, guardias jurados dentro del perímetro de los centros, celdas de aislamiento...), no deja espacio para la labor educativa-terapéutica, convierte a los/as educadores/as sociales en meros controladores normativos y expendedores de pastillas de contención química. Hay otros paradigmas diferentes al biologicista-conductista en boga en estos momentos y deberíamos intentar profundizar en ellos. Paradigmas de lo dinámico, que basan la contención de la agresividad en fomentar el sentido de pertenencia al grupo del o la menor, que buscan con la terapia de grupo, el psicodrama, los talleres de arte, la terapia individualizada, la relación tutorial-educativa, el trabajo con las familias..., recuperar para la vida al o la menor y romper con el guión, al que le abocan las circunstancias, de destructividad y autodestructivo, guión existencial que, en efecto, no tiene que ver fundamentalmente con los genes y lo biológico y si mucho con su novela familiar autobiográfica y las condiciones del entorno en que recibe su crianza. Hay experiencias y literatura al respecto de esos otros paradigmas de tratamiento y sus técnicas han sido probadas históricamente como efectivas.12

Se trata de cuestionarse el qué elegir y hacia donde va a oscilar la profesión – relativamente reciente en nuestro país- de educador/a social, en este caso en el campo de la delincuencia juvenil: O tratamiento biologicista de contención química- acompañado de premios y castigos- o líneas educativo-terapéuticas basadas en lo dinámico y la relación. Y es que para lo primero no hacen falta educadores/as sociales, con neuro-psiquiatras y funcionarios de prisiones o guardias jurados es suficiente.En cualquier caso los/as educadores/as sociales no estamos facultados para suministrar medicación psiquiátrica, y deberíamos negarnos a ello por ética profesional.

[1] El DSM IV (APA 1995. Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales. –Masson. Barcelona) y el CIE.10 (OMS 1992. Trastornos mentales y del comportamiento. Descripciones clínicas y pautas para el diagnóstico. – Meditor. Madrid), distinguen, por la edad, entre lo que caracterizan de Trastorno disocial –menores de 18 años- y Trastorno antisocial de la personalidad –mayores de 18 años- que a su vez pueden ser diagnosticados también de Trastorno disocial. Estos manuales recogen descripciones de actos ( violencia, robos, fugas de casa, absentismo escolar, absentismo laboral...) que se utilizan como síntomas para el diagnóstico en presencia de un mínimo de varios de ellos combinados. Se pretende que la prevalencia del llamado Trastorno disocial se ha incrementado en las últimas décadas y que en los varones de menos de 18 años las tasas oscilan entre el 6 y el 16% y en las mujeres menores de 18 años las tasas oscilan entre el 2 y el 9%, sin embargo estos datos no son fiables puesto que se reconoce que varían mucho en función del método de investigación utilizado, así mismo se constata que las tasas son significativamente más elevadas en las zonas urbanas que en las rurales. 

[2] En Catalunya, y por lo que yo sé, existen por lo menos cuatro centros cerrados de Justicia Juvenil: Els Til.lers en Mollet del Vallès- Barcelona-, La Alzina en Sta Perpetua de La Moguda –Barcelona-, Montelivi en Girona capital y El Segre en Lleida capital que ha pasado recientemente a ser centro cerrado, se habla de la apertura de un nuevo centro cerrado- posiblemente en Tarragona- y esto implicará una capacidad aproximada de alrededor de 300 plazas, o más teniendo en cuenta que en estos centros, desde el 2002, se han instalado literas en celdas que antes eran individuales. 

3 Carta abierta a los/as educadores/as sociales de los centros de Justicia Juvenil: Algunas cosas que toda/o educador/a social debiera saber sobre los neurolépticos y la medicación psiquiátrica. Colectivo No Se de educadoras/es sociales. Caliban-Boletín nº 38, Págs. 44-45. Septiembre 2002. Barcelona. 

4 El nou model educatiu de la Llei de Justícia Juvenil. Formació i investigació social i criminològica. Documents de Treball. Curs. Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia. Centre d´Estudis Juridics i Formació Especialitzada. Desembre 1999. Barcelona. 

5 Como es sabido Lombroso se hizo famoso a finales del siglo XIX y principios del XX, por pretender que se podía descubrir la criminalidad a partir de ciertas protuberancias en el cráneo y rasgos específicos fisonómicos que presentarían algunos/as individuos a los que llamaba “ criminales natos ”, hoy sabemos que tales presupuestos son, como mínimo, delirantes. Al respecto de las teorías que pretendían- en los años 6O- una relación causa efecto de la agresividad y la hormona testosterona hoy sabemos también que es una correlación espuria, ver al respecto: Nuestra Especie. Marvin Harris. Alianza Editorial. S.A. 1993. Madrid. 

6 Ley Orgánica 5/2000 de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal de los menores (B.O.E. 11/2000-13/1/00). (Conocida como Ley del Menor). 

7 Datos emitidos en el informativo Mon 33 del Canal 33 de TV de Catalunya. Barcelona 2002. 

8 En efecto, son educadores/as sociales los que cada mañana, mediodía y noche les suministran los neurolépticos y la medicación psiquiátrica a los menores internados en los centros cerrados de Justicia Juvenil, lo que plantea otro problema a los señalados en este artículo: ¿Hasta que punto es legal que profesionales no formados médicamente suministren medicaciones peligrosas a menores?.¿No debería ser, en todo caso, un/a ATS, o un/a médico, quien lo hiciera?. El que esto escribe conoce varios errores en centros cerrados de Justicia Juvenil al suministrar medicación, desde confundir cápsulas de Risperdal con cápsulas de Valeriana y hacer tomar las primeras a una joven que tomaba las segundas, hasta sobredosis de gotas de Haloperidol. 

9 Al respecto de lo patológico para la salud mental de un/a menor que implica la forma de vida en un centro cerrado de Justicia Juvenil, puede servirnos como termómetro el fenómeno de las auto-lesiones que están generalizadas en dichos centros: El porcentaje de los menores que se auto-lesionan en los centros cerrados de Justicia Juvenil en Catalunya es altamente significativo si lo comparamos con los porcentajes de la prevalencia de la auto-lisis en general en la sociedad, el 75/80% de auto-lesiones en estos centros - de las que más del 90% son conductas iniciadas por primera vez al ser ingresado el adolescente en tales centros- contrasta con el 0,75% en la población (Favazza & Conterio-1988) y con el 34% en casos de diagnóstico de desordenes graves de la personalidad (Di Clemente y Al-1991). Reflexiones al respecto del tratamiento de la delincuencia juvenil, con notas y un pequeño cuento. Popota -Educador Social. Pinturas: Zul. El Rayo Que No Cesa. Boletín de Contrapsicología y Antipsiquiatría nº 4. Págs. 25-42. Octubre 2002. Barcelona. 

10 La lista de los efectos secundarios indeseables que producen los neurolépticos es larga- y similar a la que producen los antidepresivos, ansiolíticos e hipnóticos-, he aquí sólo algunas - hay muchas más- de esas posibles acciones adversas en función de la sustancia y su reacción con el particular metabolismo del paciente, reconocidas por la comunidad médica: Abulia. Acatisia. Agitación. Agrunulocitosis. Alteraciones cardiacas. Alucinación visual. Alucinación auditiva. Amenorrea. Anemia plástica. Anemia hemolítica. Anorexia. Ansiedad. Arrastre de pies. Ardor epigástrico. Astenia. Atrofia óptica. Aumento de peso. Cefalea. Confusión. Coloración púrpura de la orina. Congestión nasal. Convulsiones. Crisis oculógiras. Depresión psíquica. Dermatitis de contacto. Diaforesis. Diarrea. Disfagia. Dismenorrea. Disminución de la libido. Edemas. Enuresis diurna. Eosinofilia. Erupción. Espasmo muscular de cabeza. Espasmo muscular de cuello. Estomatitis. Estreñimiento. Exantema. Excitación. Fatiga. Fotosensibilidad. Frigidez. Galactorrea. Ginecomastia. Glaucoma. Glositis. Granulocitopenia. Hiperhidrosis. Hiperreflexia. Hiperglicemia. Hipertermia. Hipotensión ortostática. Hirsutismo. Ictericia coloestática. Íleo paralítico. Insomnio. Lagrimeo. Leucopenia. Linfadenopatia. Mareo. Midriasis. Mioclonias. Miosis. Movimiento de bostezo. Movimiento de extensión de la mandíbula. Movimiento bucofacial. Movimiento de masticación. Movimiento de succión. Náuseas. Opistótonos. Pancitopenia. Petequias. Poliuria. Protusión lingual. Retardo de la eyaculación. Retención urinaria. Retención lingual. Retinopatía. Síndrome parkinsoniano... 

11 Al respecto de la medicación psiquiátrica y sus efectos ver: Charla informal sobre la salud mental con personas con experiencia de psiquiatrización. Monserrat. Yolanda y Juan Manuel. El Rayo Que No Cesa. Boletín de Contrapsicología y Antipsiquiatría nº 2. Págs. 12-23.. Marzo 2000. Barcelona. Y: Que son, es decir, como se usan los psicofármacos. Manual de supervivencia. Guillermo Rendueles- Psiquiatra. El Rayo Que No Cesa. Boletín de Contrapsicología y Antipsiquiatría nº 2. Págs. 24-41. Marzo 2000. Barcelona. 

12 Al respecto ver, por ejemplo:- El primer año de vida del niño. René Spitz. Fondo de Cultura Económica. México DF.1969. - Knots. Laing Ronald. Pantheon Books, Nueva York. 1970.- La entrevista psiquiátrica. Harry Stack Sullivan. Editorial Psique. Buenos Aires 1974.-Anatomía de la destructividad humana. Erich Froom. Siglo XXI Editores, S.A:. Madrid 1975.-Hijos en libertad. A.S.Neill. Granica Editor. Barcelona 1976.-La separación afectiva. J.Bowlby. Paidos. Barcelona 1979. - Distancia a la locura. (Teoría y práctica del Hospital de Día). E. González Duro. Editorial Fundamentos. Madrid 1982. -Reprimir y liberar. Crítica sociológica de la educación y de la cultura contemporáneas. Carlos Lerena. Akal Editor. Madrid 1983.- Como dirigir psicodrama. Eva Leveton. Editorial Pax-México. México D.F. 1987.- El arte como terapia. Tessa Dalley. Herder, S.A. Barcelona 1987. - L´Art-thérapie. Jean-Pierre Klein. Que sais-je?. Presses Universitaires de France. París 2001. - Vigilar y castigar. M.Foucault. Siglo XXI Editores. S.A. Madrid 1988.- Violencia y ternura. Juan Rof Carballo. Colección Austral-Espasa Calpe. Madrid 1988.-Deprivación y delincuencia. D.W.Winnicott. Compilado por Clare Winnicott, Ray Shepherd y Madeleine Davis. Paidos. Barcelona 1996.- Por tu propio bien. Raíces de la violencia en la educación del niño. Alice Miller. Tusquets Editores. Barcelona 1998.- Working With Self Harm. Victim To Victor. Mike Smith. Handsell Publishing. Gloucester 1998.- Cambio. Formación y solución de los problemas humanos. Paul Watzlawick; John H. Weakland y Richard Fisch. Herder, S.A. Barcelona 1999 - La táctica del cambio. Cómo abreviar la terapia. R. Fisch; J.H. Weakland; L.Segal. Herder, S.A. Barcelona 1994. - Critical psychology, voices for change. Edited by Tod Sloan. Macmillan Press LTD. Londres 2000/ ST. Martin´s Press, Inc. Nueva York 2000.-¿Menores en riesgo?. Rescoldos nº 4 Revista de diálogo social. Asociación Cultural Candela. Madrid 2001.- Evitar no es tragar: Cristo y La Coma, barrios de Valencia. Texto: Colla Xicalla ( grupo de trabajo de la coordinadora de Solidaridad con las personas presas). Dibujos: Mary sales, Marc Llorens. Valencia 2001.- Violencia, infancia, juventud y escuela (Grabación 120´). Charla de Enrique González Duro con educadoras-es sociales y maestros-as en noviembre de 2000 en el Centro Cívico del Besos de Barcelona. El Merodeador De Las Ondas- Radio Contrabanda. Barcelona 2001.- Hipatía está encerrada. (Grabación 45´). Microprogramas de taller de radio elaborados por las internas del módulo de chicas del C.E. Til.lers de Justicia Juvenil. Ira y El Merodeador De Las Ondas. Radio Contrabanda. Barcelona 2002.

28 d’abril 2015

Benestar Social i Família s'encarregarà de fer els informes de seguiment postadoptiu de les famílies que passen per dificultats econòmiques

És una obligació que marquen els països d’origen per comprovar l’estat del menor adoptat des d’un punt de vista personal, familiar, social, mèdic i escolar

Redactar, tramitar i traduir els informes representa un cost econòmic inassumible per algunes famílies, motiu pel qual l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció oferirà aquest servei prèvia acreditació de la situació econòmica familiar

El Departament de Benestar Social i Família, a través de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA), s’encarregarà de fer els informes de seguiment postadoptiu de les famílies que passen per dificultats econòmiques, prèvia acreditació de la seva situació. Així es desprèn d’una resolució publicada avui al DOGC que pretén ajudar a complir una obligació que marquen la majoria de països d’origen que faciliten adopcions internacionals.

Amb aquests informes es comprova l’estat del menor adoptat des d’un punt de vista personal, familiar, social, mèdic i escolar. Segons les legislacions dels països de procedència, els pares adoptius han de realitzar periòdicament aquests informes de seguiment postadoptiu que cal enviar als diferents organismes competents. Les famílies s’hi comprometen per escrit abans de formalitzar l’adopció.

Les Entitats Col·laboradores d’Adopció Internacional (ECAI) s’encarreguen d’elaborar aquests informes, ja que són les responsables de tramitar i enviar aquesta documentació segons la majoria de legislacions. Excepcionalment també ho fan les Institucions Col·laboradores d’Integració Familiar (ICIF). Aquests informes tenen un preu que paga la família, al qual cal afegir el cost de la traducció i enviament al país d’origen.

En els darrers anys han augmentat les famílies que incompleixen aquest compromís. Això és degut sobretot a tres motius:
  • Causes econòmiques.
  • Negativa de la família, al·legant que es vulnera la seva intimitat o bé negativa sense raó aparent.
  • Negativa del fill o filla adoptat per no voler sentir-se analitzat (adolescents).
L’incompliment d’aquest compromís per part de les famílies ha tingut com a conseqüència que alguns països hagin realitzat reclamacions i queixes. Amb tot, al Departament de Benestar Social i Família li consta que hi ha un nombre de famílies que -sense negar-se a fer aquests informes- al·leguen insuficiència econòmica per afrontar-ne el cost.

Per aquest motiu la resolució publicada avui reconeix i recull aquests casos i facilita el compliment dels compromisos. S’ha establert que quan les famílies adoptives es trobin en una situació econòmica o laboral determinada, prèvia acreditació de la mateixa, puguin sol·licitar a l’ICAA que sigui aquest organisme qui piloti l’elaboració, traducció i enviament dels informes de seguiment postadoptiu als diferents països d’origen.

D’altra banda, la resolució fixa també els imports que cobren les entitats en el procés d’estudi i formació, recorregut formatiu, sessions, elaboració dels informes psicosocials, actualització i seguiments postadoptius.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/benestar-social-familia/notapremsavw/281923/ca/benestar-social-familia-sencarregara-de-fer-els-informes-seguiment-postadoptiu-les-families-que-passen-per-dificultats-economiques.do

27 d’abril 2015

Sabers i sentits de l'educació social: sostenir l'ofici

Llibre que explora el saber i l'experiència de tres educadores socials que busquen comprendre millor l'ofici fixant-se en el què passa en les diverses pràctiques educatives.

Gómez, Anna. Sabers i sentits de l'educació social: sostenir l'ofici. Barcelona: UOC, 2013. 159 p. ([Manuals]; 202. Educació social)

Exemplar consultable als centres DIXIT

26 d’abril 2015

Guía de información y orientación sexual para personas inmigrantes

Guia que aporta informació sobre la sexualitat, en la qual hi intervenen aspectes biològics, psicològics i emocionals a més d'aspectes socials i culturals, etc. que afecten a la reproducció i al dret a decidir de les famílies, especialment a les dones.

Guía de información y orientación sexual para personas inmigrantes. Madrid: Unión de Asociaciones Familiares, 2013. 75 p.

Exemplar consultable als centres DIXIT

25 d’abril 2015

El modelo housing first, una oportunidad para la erradicación del sinhogarismo en la Comunidad de Madrid

Informe que analitza el model que es basa en una intervenció precoç proporcionant habitatges assequibles i permanents a persones que venen directament del carrer o de dispositius d'emergència, oferint suport social i de salut intensiu.

[El modelo housing first, una oportunidad para la erradicación del sinhogarismo en la Comunidad de Madrid]. Madrid: EAPN Madrid, 2013. 42 p.


Exemplar consultable als centres DIXIT i en línia 

23 d’abril 2015

23 d'abril Sant Jordi


Dossier de novetats Sant Jordi 2015



Com ja és habitual, amb motiu de la Diada de Sant Jordi, DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials ha elaborat un recull variat d’assaigs, novel·les i contes infantils i juvenils de temàtica social que podeu trobar aquests dies a les llibreries catalanes. El dossier es complementa amb una selecció de recursos web relacionats amb aquesta diada, el món del llibre i el foment de la lectura.

Assaig

Batllori, Jorge. Gimnasia mental para mayores: 101 juegos para mejorar y reforzar la memoria y la atención. Madrid: Narcea, 2014. 126 p. (Guías para la formación). ISBN 9788427720275.
Recurs útil per ajudar a mantenir i desenvolupar les habilitats cognitives de les persones grans, mitjançant el joc, ja sigui de manera independent o en companyia.

Burgaya, Josep. L'Estat del benestar i els seus detractors: a propòsit dels orígens i el dilema del model social europeu en temps de crisi. Barcelona: Octaedro, 2014. 253 p. (Horizontes). ISBN 9788499215228.
Reflexió sobre els fonaments polítics i econòmics de l’Estat del benestar i sobre com el liberalconservadorisme triomfant ha desnaturalitzat i posat en escac el model social europeu i ha desembocat en la crisi i el desconcert actuals.

Cabré, Jaume. Les incerteses. Barcelona: Proa, 2015. 192 p. (A tot vent). ISBN: ISBN: 9788475885476.
Després de l’èxit rotund de la novel·la Jo confesso, l’autor reflexiona en aquest assaig sobre el fet d’escriure i la creació literària, compartint amb el lector les seves vivències i pensaments.

Feixa, Carles. De la generación@ a la #generacion: la juventud en la era digital. Alcalà de Henares: NED, 2014. 352 p. (Biblioteca de infancia y juventud). ISBN 9788494236464.
L’autor, antropòleg social, reflexiona a sobre les transformacions contemporànies en la cultura juvenil i els canvis en les concepcions del temps i en les modalitats del consum cultural dels joves.

Funes, Jaume. Álex no entiende el mundo. Barcelona: Penguin Random House: Montena, 2014. 317 p. ISBN: 9788490430880.
Llibre que ofereix algunes claus per entendre el món on vivim i per abordar les preguntes inevitables sobre l’existència que tots ens hem de plantejar algun cop.

Gomá Lanzón, Javier. "Razón: portería". Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2014. 160 p. (Ensayo). ISBN 9788415863762.
Recull d’una vintena de microassaigs del filòsof publicats a Babelia, el suplement cultural de El País. “El mundo es el que es y nuestro empeño ha de ser vivir filosóficamente, esto es, deportivamente, aceptando de antemano las reglas de este juego mientras dure, incluyendo las previsibles derrotas”.

La inteligencia maternal: manual para apoyar la crianza bien tratante y promover la resilencia de madres y padres. Barcelona: Gedisa, 2014. 192 p. (Resiliencia). ISBN: 9788497848770.
Programa que promou les competències maternals de dones que han tingut experiències de maltractament en la infància o d’algun altre tipus de violència (de gènere, guerres, genocidi, etc.). Proposa activitats grupals que ajuden a reconèixer i modular les emocions i les conductes amb la finalitat d’aconseguir una parentalitat positiva.

Montellà, Assumpta. Lletraferides: la història de les nostres bibliotecàries. Barcelona: Ara Llibres, 2015. 282 p. (Sèrie H). ISBN: 9788416154289.
Amb testimonis en primera persona, dietaris inèdits i una investigació rigorosa, l’autora narra els cent anys d’història d’aquestes professionals que han preservat, sovint en condicions molt difícils, l’herència literària del nostre país.

Rojals, Marta. No ens calia estudiar tant. Barcelona: Sembra, 2015. 264 p. ISBN: 9788494235092.
Selecció dels articles que l’autora publica cada setmana a Vilaweb. Retraten amb ironia i tendresa les incerteses d’una època de crisi i la realitat precària dels nostres joves.

Saez, Albert. El periodisme després de Twitter: notes per a repensar l’ofici. Barcelona: Edicions 3 i 4, 2015. 254 p. (Unitat). ISBN: 9788475029665.
L’obra, premi Octubre Joan Fuster d'assaig 2014, reflexiona sobre l'impacte de les xarxes socials i els dispositius mòbils que han revolucionat la gestió de la informació i el futur del periodisme.

Sardar, Ziauddin. Buscando desesperadamente el paraiso: un viaje por las sociedades musulmanas del mundo. Barcelona: Gedisa, 2015. 384 p. ISBN 9788497848961.
L’autor, des de la seva experiència com a mediador cultural, aporta amb el seu testimoni una nova via per a conèixer l’islam.

Vidal, Pau. El bilingüisme mata: del canvi climàtic al canvi idiomàtic. Barcelona: Pòrtic, 2014. ISBN: 9788498093186.
En aquest assaig l’autor defensa que el català no s'està morint per falta de parlants sinó per manca de català, és a dir per la mala qualitat de la llengua que s’estén pels mitjans audiovisuals i les xarxes socials. 

Narrativa

Barril, Joan. La dona immòbil. Barcelona: Edicions 62, 2015. 192 p. (El balancí). ISBN: 9788429774290.
Aquesta novel·la pòstuma de Joan Barril és una història de maduresa sobre l'amor i el desamor i sobre la possibilitat de canviar de vida i aferrar-se a noves il·lusions.

Bosch, Xavier. Algú com tu. Barcelona: Planeta, 2015. 352 p. (Ramon Llull). ISBN: 9788497082761.
Novel·la sobre la reconstrucció i la força perdurable d’un amor, amb la qual l’escriptor i periodista ha guanyat el Premi Ramon Llull 2015.

Carreras, Joan. L'àguila negra. Barcelona: Proa, 2015. 357 p. (A tot vent). ISBN: 9788475885490.
L’autor fa un recorregut vital i emotiu al llarg de 50 anys de vida en aquesta novel·la guanyadora del Premi Sant Jordi 2014.

Catozzella, Giuseppe. Córrer sense por. Barcelona: Sembra Llibres, 2014. 256 p. ISBN-13: 9788494235030.
Basada en fets reals, aquesta novel·la guanyadora del Premi Strega Giovani 2014 narra la lluita de l’atleta olímpica somali Samia Yusuf Omar, per obrir-se camí entre la violència, la pobresa i la falta d’oportunitats de les dones del seu país.

Espinàs, Josep M. A ritme del temps: notes d'una vida. Barcelona: La Campana, 2015. 176 p. - (La Campana). - ISBN 9788494323676.
Als seus 88 anys, l’autor ens exposa, de manera cronològica, records, observacions i opinions de moments i fets viscuts al llarg de la seva vida.

Knausgaard, Karl Ove. La mort del pare. Barcelona: L’Altra Editorial, 2015. 494 p. ISBN: 9788494348112.
Primer volum de l’autobiografia de l’autor noruec titulada La meva lluita, que consta de sis volums i ha captivat el públic per la seva autenticitat. També estan disponibles els dos volums següents: Un home enamorat i l’illa de la infantesa (propera publicació maig 2015).

Lafon, Lola. La pequeña comunista que no sonreía nunca. Madrid: Anagrama, 2015. 288 p. (Panorama de narrativas). ISBN: 9788433979162.
Guardonat amb diversos premis, aquest relat recrea la vida i les vivències de l’atleta olímpica Nadia Comaneci i del règim comunista de la Romania dels anys vuitanta.

Pedrosa, Elisabet. Seguirem vivint: Gina, una mort lluminosa és possible. Barcelona: Ara Llibres, 2015. 240 p. ISBN: 9788415224877.
L’autora de Criatures d’un altre planeta, que donà a conèixer la síndrome de Rett que pateix la Gina, reflexiona en aquesta obra sobre la mort, l’absència i el dol per la seva filla i sensibilitza sobre el gran paper d’acompanyament a la mort de les cures pal·liatives pediàtriques.

Sharma, Akhil. Vida de familia. Madrid: Anagrama, 2015. 192 p. (Panorama de narrativas). ISBN: 9788433979179.
Aquesta història de supervivència d’una família índia al barri de Queens de Nova York va ser escollida pel The New York Times una de les cinc millors novel·les de l’any 2014.

Shriver, Kionel. Germà gran. Barcelona: L’altra editorial, 2014. 400 p. ISBN: 9788494216046.
L’autora de Tenemos que hablar de Kevin, presenta aquesta novel·la sobre l’obesitat i les relacions familiars, on reflexiona sobre els límits dels sacrificis i qüestiona fins a quin punt és possible salvar algú estimat dels seus propis fantasmes.

Soler, Sílvia. Un any i mig. Barcelona: Columna, 2015.
L’autora, premi Ramon Llull 2013, s’endinsa en el cor d’una família que sobreviu a les conseqüències de la crisi econòmica que obliga els fills joves a marxar de lluny de casa.

Vives, Anna; Miralles, Francesc. Si creus en mi, et sorprendré. Barcelona: Grup 62, 2015. 176 p. (La butxaca). ISBN: 978-84-9930-963-7
Escrit en primera persona, aquest llibre narra la història de superació de l'Anna, una noia amb la síndrome de Down, que ha aconseguit que la seva tipografia social sigui mundialment reconeguda.

Narrativa infantil i juvenil

Canals, Mireia; Aguilar, Sandra. Quan estic tranquil. Barcelona: Salvatella, 2014. 32 p. (Emocions; La tanquil·litat). ISBN: 9788484128106
Mitjançant les històries que composen aquesta col·lecció, els infants poden sentir, aprendre i posar en pràctica tot tipus d'emocions i sentiments.

Child, Lauren. El nen nou. Barcelona: Joventud, 2015. 32 p. (Àlbums il·lustrats (per parlar en família)). ISBN: 9788426141347. 
Conte per a infants a partir de 4 anys que explica la història de L'Elmore Green, que com molts altres nens, va arribar al món essent fill únic, el nen més adorable del món per als seus pares. Però un dia, tot va canviar...

Gallardo, Miguel; Gallardo, María. María cumple 20 años. Bilbao: Astiberri, 2015. 64 p. (Sillón orejero). ISBN: 9788415685937.
L’autor, pare d’una nena que pateix un trastorn de l’espectre autista i que va retratar a la seva obra anterior María y yo, ens mostra, set anys i mig més tard, com ha crescut i la seva relació amb el món.

García, Dolors. Diumenge al matí, al peu del salze. Barcelona: Barcanova, 2015. 145 p. ISBN: 9788448936037.
Aquest relat d’intriga, 13è Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil, descriu el retrobament d’un grup d’amics durant un cap de setmana, en el qual compartiran vivències i records que faran aflorar secrets i sentiments contraposats.

Larreula, Enric; Canals, Mercè. Contes per anar a dormir. Barcelona: Cruïlla, 2014. 80 p. ISBN: 9788466137706.
Recull de contes amb il·lustracions a doble pàgina, de llargada i de dificultat diversa, per ser llegits, mirats i/o escoltats abans d'adormir-se.

Llenas, Anna. T’estimo (quasi sempre). Barcelona: Estrella polar, 2015. 52 p. (La lluna de paper). ISBN: 9788490577257.
En Lolo i la Rita són amics malgrat les seves diferències però acceptar-les sovint no els és fàcil. Un conte per a nens i grans que ens convida a la tolerància i l’acceptació d’allò que és diferent.

Palacio, J. R. Wonder: la llibreta del professor Browne. Barcelona: La Campana, 2014. 250 p. ISBN: 9788494323652.
En aquest nou llibre, l’autora de Wonder recopila 365 preceptes que segons el senyor Browne són ‘frases que et donen pautes per viure’. Un tastet: ‘’Quan puguis triar entre tenir raó o ser amable, tria ser amable.’’

Pinfold, Levi. El gos negre. Madrid: NubeOcho, 2014. 32 p. ISBN: 9788494236075.
Conte bellament il·lustrat, guanyador del prestigiós premi Kate Greenaway 2013, que aborda el tema de la por, de l’aparença de les coses i la mirada que hi tenim.

Santos, Care. Mentida. Barcelona: Edebé, 2015. 242 p. (Periscopi). ISBN: 9788468315782.
Premi Edebé de literatura juvenil 2015, aquesta novel·la relata la història d’amor per Internet de la Xènia amb un noi tancat en un centre de menors.

Recursos web

Enguany se celebra el 150è aniversari de l’obra cabal de Lewis Carroll.

Coincidint amb el centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya, enguany es commemora l’any de les biblioteques, amb la programació d’actes i esdeveniments arreu del país.

Recull de les diverses fires del llibre (còmic, llibre vell i d’ocasió, de muntanya, de conte, de manga, etc.) que es realitzen arreu de Catalunya al llarg de l’any.

Aquest premi té l’objectiu de buscar nous autors en Lectura Fàcil que apropin la literatura a totes les persones.

Per quart any consecutiu es presenta la Mostra de Relats Digitals (AudioRelats, VideoRelats, FotoRelats, Narratives Digitals, dMagaZines, documenTIC) dels centres penitenciaris i dels centres educatius de Justícia Juvenil.

Tercera edició d’aquest esdeveniment amb motiu de Sant Jordi que promou propostes culturals per a tothom en una vesprada festiva a l’entorn del llibre, la lectura i les biblioteques.

http://dixit.gencat.cat/ca/detalls/Article/20150415_novetats_sant_jordi_2015

22 d’abril 2015

De les observacions als indicadors: el mòdul de suport a la gestió del risc en infància i adolescència (RUMI Infància Respon)

Document que aporta informació sobre un nou programari de lliure accés i accessible des de la pàgina web del Departament. Permet comprovar, davant d'un cas de risc, quines observacions són compatibles amb indicadors de maltractament i orienta a l'usuari sobre la valoració, la tipologia, la possibilitat de reincidència, etc.

De les observacions als indicadors: el mòdul de suport a la gestió del risc en infància i adolescència (RUMI Infància Respon). Barcelona: Departament de Benestar Social i Família, Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, 2014. 179 p. (Eines; 17)

Exemplar consultable als centres DIXIT i en línia

21 d’abril 2015

VII Jornada de Drogodependències.



La rehabilitació de persones drogodependents subjectes a mesures judicials.

La Universitat de Barcelona pensem que, més enllà de ser alumnes o treballadors/es, som persones. Per tant, creiem que també ens hem d'ocupar, no només del rendiment acadèmic, sinó també de com estem, de la nostra salut, el nostre benestar psicològic, el nostre projecte de vida, etc.

A més, la Universitat de Barcelona té la voluntat de fomentar cada cop més laresponsabilitat social envers causes humanitàries i socials que també reverteixen per als mateixos alumnes, familiars i personal de la Universitat.

Per aquest motiu, la UB té signat un conveni de col·laboració amb l'ONGProjecte Home que treballa pel tractament i prevenció de les drogodependències a Catalunya.

Fruit d'aquesta col·laboració organitzem jornades, col·loquis, etc amb la finalitat d'apropar la realitat de les drogodependències i altres addiccions tant a l'alumnat com al professorat des d'una visió àmplia, comprensiva i integradora.

A qui s'adreça?

Alumnat de la Universitat de Barcelona i professionals interessats en l'àmbit de les addiccions.

Per a l'alumnat de llicenciatura i/o diplomatura (plans d'estudis antics) de la UB aquesta activitat és susceptible de reconeixement acadèmic amb 1 crèdit de lliure elecció. Per a l'alumnat de grau de la UB aquesta activitat és susceptible de reconeixement acadèmic amb 0,5 crèdits ECTS.

Per sol·licitar el reconeixement s'ha de realitzar un treball sobre la jornada [més informació]

Els certificats d'assistència es lliuraran al final de la jornada a la mateixa Aula Magna.

Data

Divendres 8 de maig de 2015 de 8.30 a 14.30 hores.

Preu i pagament

20 euros.

El pagament s'ha de realitzar fent un ingrés al compte 2100-3642-13-2200076957 de "La Caixa", en què s'ha d'indicar la referència "Projecte Home" i el nom complert de la persona inscrita.

Lloc

Aula Magna de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes, 585
Barcelona [com arribar-hi]

Inscripció

http://www.ub.edu/futursinousestudiants/projectehome.html


20 d’abril 2015

"Tanqueu les portes que porta un ganivet"

Els alumnes de l'institut Joan Fuster expliquen com han viscut la tragèdia

Una mare surt de l'institut Joan Fuster on un alumne ha matat un professor amb una ballesta
Els alumnes de l'institut Joan Fuster del barri de la Sagrera de Barcelona havien començat aquest dilluns les classes amb normalitat fins que la tragèdia ha esclatat poc després de les nou del matí, quan un alumne de 13 anys ha mort un professor i ha ferit una altra professora i diversos alumnes amb una ballesta i un ganivet.

El jove, estudiant de segon d'ESO, havia arribat tard a l'escola. Cap a les 09.30 del matí voltava pel passadís quan ha entrat a l'aula on en aquell moment s'impartia l'assignatura de castellà, la classe de 2n B d'ESO. Allà ha buscat la professora amb la mirada i l'ha atacat amb una ballesta a la cara i després a l'espatlla amb un ganivet. L'agressor també ha atacat la filla de la professora, que en aquell moment també era a l'aula, ja que és alumna del centre. "Li ha clavat una ganivetada al genoll", ha explicat un alumne. La ballesta, segons els testimonis, "era petita i li cabia a la motxilla". Els alumnes "han sortit corrents", deien els mateixos testimonis.

A la classe del costat, la de 2n B, hi havia els seus companys fent classe d'anglès quan han sentit els crits. "I ha vingut una companya i ha cridat: "Porta un ganivet, s'ha tornat boig, tanqueu les portes perquè no hi entri". Segons explica un d'ells, el presumpte agressor ha obert la porta de la classe i portava a les mans "una pistola casolana". "Llavors ha consultat la 'llista negra' i en veure que no hi havia cap dels objectius hem sortit tots corrents", ha afegit. "Al seu costat hi havia un amic seu de la infància que li ha dit: "Deixa-ho, que faràs més mal. I a ell, no l'ha ferit", han explicat els companys.

En sentir els crits, el professor substitut de socials de la classe de 2n C ha sortit al passadís, on el jove l'ha atacat amb un ganivet i el docent ha caigut desplomat a terra. Llavors el jove ha entrat a la classe, com explica un testimoni: "Ha entrat, ens ha mirat mentre tots érem en un racó espantats", explica un altre alumne de segon d'ESO. Segons expliquen els mateixos alumnes, el jove ha anat a clavar el ganivet a un company seu, però aquest l'ha aturat, tot i que l'ha ferit superficialment.

En aquell moment ha sonat l'alarma d'emergència i tots els alumnes han sortit al pati, com marca el protocol, mentre l'agressor encara voltava pel passadís. Ha estat llavors quan un dels alumnes ha avisat el professor d'educació física i el cap d'estudis, que han pujat amb un pal per intentar reduir l'agressor. "Els professors l'han intentat retenir fins que han arribat els Mossos", ha explicat el jove.

Els alumnes de l'institut s'han concentrat davant el centre i s'han viscut alguns moments de nerviosisme entre els pares. "Això sembla una pel·lícula", comentava una alumna del centre. Un dels companys assegurava que tot i que el jove agressor els havia explicat en diverses ocasions que tenia intencions "de matar", creien que es tractava "d'una fantasia". "Però avui ha demostrat que n'és capaç. No m'imaginava que arribaria a tant", deia l'alumne, que ha vist caure el professor de socials al passadís. "Ens hem quedat a l'escala amb un grup de nois a veure què passava. Estava nerviós, una pujada d'adrenalina. I em deia: 'Però què està passant aquí?'".

Quan els joves alumnes han sortit al carrer han trucat per telèfon als pares per explicar-los el que havia passat. De seguida s'ha omplert la plaça Ferran Reyes de pares amoïnats, alguns plorant, alumnes, curiosos i mitjans de comunicació. Els mestres també s'han concentrat davant del centre mentre se suspenien les classes. Aquest dimarts un equip de psicòlegs es desplaçarà a l'institut per atendre els alumnes i acompanyar-los en aquest tràngol.

"No ens ho creiem", explicaven els alumnes entre la sorpresa i la incredulitat.

La germana de l'agressor –que estudia primer de batxillerat al centre– ha patit un atac d'ansietat en conèixer els fets.

http://www.ara.cat/societat/Tanqueu-vos-sha-tornat-boig_0_1342665852.html

Què li passarà ara al noi de 13 anys que ha matat un professor?

L'alumne no pot ser detingut, jutjat ni empresonat perquè és menor de 14 anys.


La llei aprovada l'any 2000 diu que els menors de 14 anys queden exempts de responsabilitat penal. Així que els Mossos d'Esquadra no l'han pogut detenir ni podrà ser jutjat pels fets que han passat aquest matí a l'Institut Joan Fuster de Barcelona. Així que és impossible que vagi a la presó.

Després de l'incident, el presumpte agressor ha estat retingut per la policia que més tard l'ha acompanyat a l'hospital on se li ha practicat un reconeixement psiquiàtric. Se sospita que el noi podria haver patit un brot psicòtic.

A partir d'aquí, serà la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència -del departament de Benestar i Família de la Generalitat- qui es farà càrrec del menor que molt probablement haurà d'abandonar el domicili familiar on vivia fins ara.

En casos molt greus, els menors poden ser internats en centres específics amb l'objectiu d'aconseguir la seva reinserció.

http://www.adolescents.cat/noticia/23496/passara/ara/al/noi/13/anys/matat/professor

Un professor mort i quatre ferits per l'atac d'un alumne en un institut a Barcelona

Els fets han passat a les 09.20 del matí a l'institut Joan Fuster i els Mossos tenen identificat i custodiat un menor de 13 anys com a presumpte autor del crim

Un professor ha mort i quatre persones han resultat ferides de poca gravetat després d'irrompre aquest matí un jove de 13 anys a l'institut Joan Fuster de Barcelona armat amb una ballesta. El jove és un alumne de segon d'ESO de l'institut. Segons han explicat a l'ARA els alumnes, aquest estudiant ha arribat tard a classe, passades les nou del matí, i ha irromput en una aula de segon d'ESO on s'estava fent classe de castellà. El noi hauria disparat a la cara de la professora de castellà amb la ballesta i l'hauria ferit, i després l'hauria atacat a l'espatlla amb un ganivet. També ha atacat amb el ganivet la filla de la professora, que era a la mateixa aula. Totes dues han resultat ferides. A més, el jove duia un còctel Molotov "molt rudimentari" a la motxilla, segons han explicat fonts de la investigació a Europa Press.

El jove ha sortit, llavors, en direcció cap a un altra aula de segon d'ESO, on ha ferit un altre alumne també amb el ganivet, segons les mateixes fonts. Posteriorment s'ha dirigit a una tercera aula on ha matat el professor de socials. L'agressió, en aquest cas, ha tingut lloc al passadís, on el docent ha sortit quan ha sentit els sorolls.

Els ferits són, segons els Mossos, dues professores i dos alumnes. Una de les professores ha estat atesa i donada d'alta al mateix lloc dels fets. Els altres tres ferits estan sent atesos a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona de ferides lleus i estan estables. Els tres ferits són una professora, amb contusions a la cara; la seva filla, de 13 anys i alumna també del centre, amb ferides superficials en una cama, i un altre alumne, un noi de 14 anys, ferit al tòrax per arma blanca que està estable.

L'agressor era, segons els seus companys, aficionat a les armes i deia que un dia aniria a l'institut a matar. Tenia una "llista negra" d'alumnes i professors. La setmana passada hauria repetit di verses vegades que mataria tots els professors i després se suïcidaria, segons han relatat alguns dels seus companys. Aquest dilluns hauria arribat a l'institut amb, a banda de la ballesta, un ganivet.

Els fets han passat cap a les 09.20 hores del matí en aquest institut, situat als voltants de l'avinguda Meridiana de Barcelona, al barri de Navas, davant de la parròquia de Sant Joan Bosco. Després de l'arribada de la policia, tos els alumnes de l'institut s'han concentrat a la plaça de Ferran Reyes, excepte els companys de la classe de l'agressor, que han estat interrogats a l'interior de l'institut.

Els Mossos d'Esquadra, que ja han custodiat el menor pel succés –a causa de la seva edat és inimputable i no se'l deté–, i el Sistema d'Emergència Mèdiques (SEM) han enviat diverses dotacions al centre escolar.

Des de primera hora del matí els pares han començat a acostar-se al centre educatiu alertats per les notícies. A l'institut s'hi ha desplaçat l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i alguns regidors. També hi ha un ampli dispositiu policial i del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM), que hi ha desplaçat diverses ambulàncies. L'Ajuntament de Barcelona ha activat el Centre d'Urgència d'Emergències Socials de la ciutat per atendre les necessitats de les famílies dels alumnes que requereixin algun tipus d'ajuda.

La directora del centre, Maria Dolors Parramon, ha explicat que aquest dimarts els alumnes rebran atenció psicològica a les aules que dimecres reprendran l'activitat "amb la màxima normalitat possible". El centre també ha posat a disposició de les famílies i alumnes un telèfon d'emergències: 900.70.30.30.

El Marc Unitari de la Comunitat Educativa de Catalunya ha convocat per al dimarts concentracions silencioses de cinc minuts davant tots els centres escolars de Catalunya amb motiu del crim ocorregut a l'institut Joan Fuster de Barcelona. Els cinc minuts de silenci es duran a terme a les 12 del migdia per recordar el professor que ha mort avui atacat per un alumne de 13 anys.

El president català, Artur Mas, ha decretat una jornada de dol per demà dimarts i ha suspès també els actes públics previstos per aquest dilluns arran del crim. El decret signat pel president s'aplica a tot el territori català i entrarà en vigor aquesta mitjanit, amb la qual cosa el dia de dol serà dimarts.

http://www.ara.cat/societat/professor_mort-ballesta_Barcelona-Institut_Joan_Fuster_0_1342665833.html

IV Jornades d’Acompanyament amb Adolescents en medi obert

Les IV Jornades d’Acompanyament amb Adolescents en medi obert tindran lloc el 13 de maig a l’Auditori de Lletres de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Entenem el medi obert com a un espai educatiu que es troba en interrelació constant amb els espais quotidians on les persones interaccionen tant amb els iguals com intergeneracionalment. S’hi creen vincles des de les pròpies potencialitats, desitjos i motivacions. Vincles que contribueixen a la transformació personal i social, i hi entren en joc tots els agents socials de l’entorn.

Aquesta quarta edició de les Jornades d’acompanyament amb adolescents en medi obert busca aprofundir la importància de l’acció conjunta entre els diversos agents socioedu-catius del territori des de la consciència dels aspectes clau que intervenen en la generació del vincle educatiu.

Plantegem un espai de reflexió, una parada en el camí que ens permeti veure en perspectiva la intervenció diària, i un punt de trobada on es puguin intercanviar experiències i coneixements i millorar amb estratègies i eines concretes la nostra capacitació com a referents.

19 d’abril 2015

"A cop d'art amb l'educació social". Cicle de Càpsules del CEESC i DIXIT


"A cop d'art" és el títol del monogràfic del número 16 de la revista Quaderns d'Educació Social. A partir de les experiències relatades en aquest monogràfic, des del CEESC, juntament amb DIXIT, hem organitzat un cicle de Càpsules amb l'objectiu de donar a conèixer experiències d'arreu de Catalunya que treballen la relació entre l'art i l'educació social i que proposen una mirada artística del món educatiu.

A cada Càpsula volem comptar amb experiències del territori, així que si coneixeu o participeu en algun projecte d'aquestes característiques, poseu-vos en contacte amb nosaltres a projectes@ceesc.cat.

Les Càpsules tindran lloc als cinc centres DIXIT durant els dijous dels mesos de maig i juny.

GIRONA
7 de maig de 2015, a les 17h
DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials Marià Casadevall
Bernat Boades, 68. Girona.

LLEIDA
14 de maig de 2015, a les 12h
Biblioteca dels Serveis Territorials de Benestar Social i Família a Lleida
Av. del Segre, 5. Lleida.

VIC
28 de maig de 2015, a les 17h
DIXIT Vic Centre de Documentació de Serveis Socials
Miquel Martí i Pol, 1. Vic.

BARCELONA
11 de juny de 2015, a les 17h
DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials
Pg. del Taulat, 266-270. Planta 1a. Barcelona

TARRAGONA
18 de juny de 2015, a les 12h
Aula de formació dels Serveis Territorials de Benestar Social i Família a Tarragona
Av. Andorra, 9. Tarragona

Trobareu els formularis d'inscripció en aquest enllaç.

L'art expressa l'emoció, l'alegria i la por; posa de manifest i promou la resiliència, transmet esperança, comunica, obre la ment i grata la consciència... Són molts els professionals de l'educació social que troben beneficiós el treball amb l'art per resoldre conflictes. Consideren l'art un mitjà d'expressió que ajuda els seus educands a reflexionar, a comunicar-se i, fins i tot, a transformar estats o restituir-los.

18 d’abril 2015

Educació social. L’assignatura pendent per Paloma Arenós

El Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya reclama que els seus professionals s’integrin plenament en l’educació formal


L’educació social és l’assignatura pendent de l’escola catalana. Aquesta figura va néixer als anys 80 com un professional de l’educació que treballava en l’àmbit de l’educació no formal i amb un camp d’acció molt ampli, com l’animació sociocultural, l’educació d’adults o l’educació especialitzada (en àmbits de drogoaddicció, la inserció laboral, la protecció de menors o la reforma juvenil). No va ser fins al 1991 que es va crear la diplomatura d’educació social a nivell estatal. Amb dues dècades de generacions diplomades, el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) reclama des de fa temps al departament d’Ensenyament de la Generalitat que els professionals s’integrin plenament en l’educació formal. Segons es va concloure en la vuitena edició de les Jornades d’Infància i Educació Social, celebrades al desembre, l’educació social ha de formar part del claustre i del projecte dels centres.

Joan Muntané és educador social, mestre i membre de la junta directiva del CEESC. Considera que “clarament hi ha una falta de reconeixement, ja que no és una figura prevista en la plantilla d’escoles i instituts a Catalunya”. “Quan es considera que hi ha certa necessitat de cobrir aquest vessant socioeducatiu -remarca-, es contracten tècnics en integració social, que sovint són titulats en educació social, amb la qual cosa ja se’ls situa de partida com un suport auxiliar i amb un sou inferior en relació a la resta de professionals docents. Sovint acaben sense un encàrrec clar per desconeixement del mateix perfil professional, cosa que fa que cada tècnic contractat acabi configurant el seu encàrrec individualment”, denuncia.

Muntané troba diferents motius que expliquen com s’ha arribat a la situació actual. “Un primer és l’econòmic: tot el que surt de la docència i apunta cap a la necessitat d’atendre la diversitat des de la individualitat es veu clarament retallat. Un altre podria ser una qüestió d’inèrcia, per la qual tot el que s’ha fet sempre costa de canviar perquè les estructures sovint són poc flexibles, com és el cas de les dinàmiques dels equips educatius, sobretot dels instituts. I un tercer aspecte és que costa tenir en compte que tant les escoles com els instituts han d’anar més enllà del currículum i de les parets internes dels seus centres”.

Un apagafocs?

Miquel Castillo és psicopedagog a secundària i docent consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) als estudis del grau en educació social. Es mostra convençut que a la majoria d’autonomies, inclosa Catalunya, la figura de l’educador social “ha anat associada a l’atenció d’alumnes amb dificultats especials o a resoldre situacions que distorsionaven l’ambient i l’organització de l’escola, com l’absentisme, les dificultats de disciplina, el fracàs escolar o la convivència”. En aquest sentit, raona, sembla un professional cridat a resoldre el que els docents o el centre no poden o no saben solucionar. En altres paraules, “un apagafocs”. Castillo considera “evident que la formació d’aquests professionals és privilegiada per treballar la mediació, el seguiment individualitzat, el treball dels hàbits, les relacions interpersonals, l’empatia..., però també com a professionals poden fer aportacions molt significatives en l’àmbit pedagògic i educatiu i d’establiment de vincles de col·laboració entre escola i comunitat”.

Aquest expert detalla que la figura de l’educador social a l’ensenyament formal és institucionalitzada com a professional de les unitats de suport a l’educació especial (USEE), dels quals n’hi ha d’haver uns 230 arreu de Catalunya. Però, segons dades del sindicat USTEC per a aquest curs 2014-15, de fet, són 74. La llei d’educació del 2009 els considera personal de suport socioeducatiu, que treballen coordinadament amb l’equip docent en l’atenció educativa als alumnes.

En cap cas es va tractar d’una incorporació massiva, i encara menys institucional, a tots els centres. En aquell moment es van adduir motius de cost, segurament també de resistència a crear una figura nova dins l’organigrama escolar que acabés generant un compromís d’implementació molt extens, difícilment suportable per als futurs pressupostos”, exposa Castillo.

Per Muntané cal reivindicar al Govern que “tot el que té a veure amb la diversitat, l’atenció a les particularitats des de la individualitat, treballar amb la xarxa de l’entorn proper i amb la pròpia família siguin realitats que s’abordin i es dotin en els projectes educatius de cada centre i que, per tant, no es retalli per aquesta banda”.

Davant de reptes com la multiculturalitat, les conseqüències de la crisi econòmica i les noves tipologies de família, l’educador aposta perquè els educadors socials “s’incorporin a la plantilla de les escoles i s’integrin en el projecte educatiu de centre i el claustre perquè s’afavoreixin nous debats i noves possibilitats en el si dels equips educatius davant les noves realitats socials”.

Un referent

L’educadora social Mar Dotras va treballar a l’Escola la Sínia de Vic entre el 2007 i el 2011 amb una altra col·lega -entre totes dues feien una jornada laboral completa- gràcies a un pla d’autonomia de centre que va permetre fixar una dotació econòmica per contractar-les.

La direcció va fer una aposta molt forta de treball interdisciplinari i va veure clar que calia atendre aquella realitat complexa -una vintena de nacionalitats diferents i situacions de risc i vulnerabilitat- integrant-nos en el claustre”, recorda. “Trobar l’encaix entre el professorat docent no va ser una tasca fàcil perquè n’hi havia que tenien alguns recels. Però al cap d’un any i mig es van veure els resultats, perquè vam poder generar igualtat d’oportunitats, vam reforçar l’entorn afectiu dels infants i, per tant, estaven més predisposats a aprendre. A més, hi havia més participació de les famílies a l’escola i l’assistència a l’extraescolar de natació va ser total, així com a les colònies”, conclou satisfeta.

http://www.ara.cat/suplements/criatures/Educacio-social-Lassignatura-pendent_0_1303669638.html

16 d’abril 2015

Normativa existent per a una correcta atenció als menors en risc social

Normativa d'interès de la Generalitat de Catalunya

Lleis:
  • Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència.
  • Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació.
  • Llei 15/2008, de 23 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009.
  • Decret 129/2007, de 5 de juny, pel qual s'aproven els Estatuts de l'Agència Catalana de la Joventut.
  • Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya.
  • Llei 3/2005, de 8 d'abril, de modificació de la Llei 9/1998, del Codi de Família, de la Llei 10/1998, d'unions estables de parella, i de la Llei 40/1991, del Codi de Successions per causa de mort en el Dret Civil de Catalunya, en matèria d'adopció i tutela.
  • Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies.
  • Llei 8/2002, de 27 de maig, de modificació de la Llei 37/1991, del 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l'adopció, i de regulació de l'atenció especial als adolescents amb conductes d'alt risc social.
  • Llei 1/2001, de 15 de març, de mediació familiar.
  • Llei 19/1998, de 28 de desembre, sobre situacions convivencials d'ajuda mútua.
  • Llei 10/1998, de 15 de juliol, d'unions estables de parella.
  • Llei 9/1998, de 15 de juliol, del codi de família.
  • Llei 13/1997, de 19 de novembre, de creació de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció.
  • Llei 8/1995, de 27 de juliol, d'atenció i protecció dels infants i els adolescents i de modificació de la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l'adopció.
  • Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l'adopció.
  • Llei 11/1985, de 13 de juny, de protecció de menors.
Decrets:
  • Decret 129/2006, de 9 de maig, de l'Observatori dels Drets de la Infància.
  • Decret 75/2006, d'11 d'abril, de desplegament de la Llei 8/1995, de 27 de juliol, d'atenció i protecció dels infants i adolescents, en l'àmbit sancionador.
  • Decret 154/2003, de 10 de juny, sobre la Comissió interdepartamental de coordinació d'actuacions de l'Administració de la Generalitat adreçades a la infància i l'adolescència amb discapacitats o amb risc de tenir-ne.
  • Decret 77/1998, de 17 de març, pel qual es reestructura la Direcció General d'Atenció a la Infància i s'estableix l'estructura de l'organisme autònom administratiu Institut Català d'Acolliment de l'Adopció.
  • Decret 127/1997, de 27 de maig, pel qual es modifica el Decret 2/1997, de 7 de gener, d'aprovació del Reglament de protecció dels menors desemparats i de l'adopció
  • Decret 2/1997, de 7 de gener, pel qual s'aprova el Reglament de protecció dels menors desemparats i de l'adopció.
  • Decret 337/1995, de 28 de desembre, sobre l'acreditació i el funcionament de les institucions col·laboradores d'integració familiar i de les entitats col·laboradores d'adopció internacional.
  • Decret 206/1995, de 13 de juny, pel qual s'adscriu l'atenció precoç al Departament de Benestar i Família.
  • Decret 338/1986, de 18 de novembre, de regulació de l'atenció a la infància i adolescència en alt risc
Ordres:
  • Ordre de 18 de maig de 1988, per la qual es creen les comissions territorials previstes a l'article 10 del Decret 338/1986, de 18 de novembre, de regulació de l'atenció a la infància i l'adolescència en alt risc social.
  • Ordre de 27 d'octubre de 1987, per la qual s'estableix el règim jurídic dels Equips d'Atenció a la Infància i Adolescència en alt risc social.
Reials decrets:
  • Decret 139/2002, de 14 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 1/2001, de 15 de març de 2001, de mediació familiar de Catalunya.
  • Reial decret 1292/1981, de 5 de juny, sobre traspàs de serveis de l'Estat a la Generalitat en matèria de protecció de menors.
De l'Estat espanyol
  • Real decreto 613/2007, de 11 de mayo, por el que se crean y regulan el Consejo y el Observatorio Estatal de Familias.
http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M01/web/html/WebContent/u2/annexos.html

15 d’abril 2015

Living conditions in Europe - 2014 Edition

Aquesta publicació ofereix un resum estadístic de les condicions de vida a Europa. Presenta una àmplia gamma d'indicadors sobre diferents aspectes de les condicions de vida i dels diferents factors socioeconòmics que les afecten, incloent la pobresa i les desigualtats; nivell de vida de les llars; qualitat i condicions de l'habitatge; així com altres condicions materials juntament amb les seves interrelacions amb el context social, laboral i d'estat de salut. També aborda els aspectes de la pobresa infantil i l'exclusió social, així com els factors de la infància relacionats amb la família que afecten a la situació de les persones adultes actuals. Mentre que la publicació té com a finalitat cobrir, de la manera més àmplia possible, els diferents aspectes d'aquesta temàtica, els indicadors han estat curosament seleccionats per tal de posar en relleu les qüestions més importants.

Aprendiendo a volar

Susana Martín / ICAL . Yoana Martín Sánchez, responsable del piso del Proyecto Acompaña en Salamanca junto a Mamadou, uno de los beneficiari...