Calidoscopi d'Educació Social

L'entitat considera acreditat que va utilitzar recursos de l'equipament, amb un finançament públic de 3 milions d'euros, per a usos personals, com ara que el xofer l'acompanyés de compres o a la perruqueria. La Creu Roja ha acomiadat qui va ser la directora del dispositiu d'acollida per a menors estrangers a Collserola. Ho ha fet després de considerar acreditat l'ús personal de recursos de l'equipament, com ara el xofer. TV3 es va fer ressò al febrer de les denúncies que feia més de la meitat de la plantilla. Denunciaven que el xofer havia d'acompanyar la directora de compres, a la perruqueria o a fer-se un tatuatge. L'entitat també ha suspès de sou i feina durant 14 dies el seu superior directe, el responsable de la unitat de refugi i immigrants, com a mesura disciplinària. Un equipament clau, amb tres milions d'euros El Departament de Drets Socials de la Generalitat va crear el dispositiu l'estiu del 2019, en un moment en què arribaven més

Els treballadors denuncien condicions insalubres i mala praxi d'una de les responsables, que la DGAIA diu que mai va detectar, i la Creu Roja, que en té la gestió, ho està investigant. Al parc de Collserola, a Barcelona, s'hi va obrir el 2019 un equipament per acollir menors no acompanyats que arribaven a Catalunya. Dos anys i mig després, l'han hagut de tancar perquè està en mal estat i cal fer-hi reparacions. Des d'aquest mes de febrer, la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència de la Generalitat l'ha traslladat al Vallès Oriental. Amb el canvi, però, la meitat de la plantilla denuncia que durant aquest temps les deficiències de recursos i estructura han estat molt importants. Falta d'aigua calenta en massa ocasions, falta de roba de recanvi per als menors, actituds reprovables de la responsable del dispositiu o ús d'instal·lacions no habilitades a causa de la pandèmia. Ho diuen una quinzena dels integradors socials contractats pe

Aquest article és molt interessant i dóna molta informació, des d'una vessant professional.  No pretenguem confondre, enganyar i mentir quan volem amagar una mort accidental barrejada amb un consum de tòxics, fent-la passar per un suicidi per voler amagar la nostra responsabilitat...  Sobretot cal tenir respecte!  A vegades la culpabilitat coloreja una realitat, que és difícil d'acceptar i que ens acompanya tota la vida. Llevar-se intencionadament la vida és més freqüent que no ens pensem. El 2020 es van suïcidar 3.941 persones a Espanya, a raó de 2.930 homes i 1.011 dones. I el nombre de suïcidis tendeix a augmentar si comparem els resultats amb altres anys: el 2000 el nombre va ser de 3.393 morts per suïcidi, i el 1980 es van perdre 1.652 vides. La taxa de suïcidis és de 8,32 per cada 100.000 habitants, una xifra inferior a la mitjana mundial, que arriba a 9,41 per 100.000 habitants. Si bé aquesta dada és fins a un cert punt esperançadora, el cas és que a Espanya se suïciden

Imatge d'arxiu. Eix Les darreres notícies apunten que un gran nombre d’ajuntaments prohibiran el llançament de petards i l’encesa de fogueres durant la revetlla de Sant Joan I és que les altes temperatures, la situació de sequera i els múltiples incendis dels darrers dies generen preocupació per a molts i moltes de nosaltres. La Revetlla de Sant Joan, també anomenada popularment com la Nit del Foc, la Nit de les Bruixes o la Nit del Ros, es celebra arreu dels Països Catalans i en altres llocs durant la nit entre el 23 i 24 de juny. Sant Joan també se celebra al Magrib, tant per part de berbers com d'àrabs, i es coneix com l'ánsâra, es faran fogueres en patis i eres, en cruïlles, als camps, es cremen herbes aromàtiques, s’escampa el fum entre la gent, el bestiar, les cases i els camps. Sant Joan és la nit més curta de l'any i el dia més llarg, és una nit màgica en què se celebra el solstici d'estiu, amb dos dies de retard. És una celebració que l'Església Catòlic

Eix Els educadors i educadores socials preocupats pel tema, hem observat que el que més busquen a Internet els adolescents pel que fa a salut són els temes relacionats amb l'aspecte físic Quan parlem de l'aspecte físic, ens referim a l’aparença o la imatge que projecta qualsevol persona, en relació a la seva càrrega genètica, a l'edat, a l'estil de vida i també per la seva indumentària, els tatuatges, el pentinat… . Els éssers humans som extremadament sensibles a l'aparença física, pròpia o dels altres, l'aparença esdevé la manera d’assenyalar amb prejudicis la pertinença d'una persona a un determinat grup social, la seva salut i el seu estat d'ànim. Malauradament i en alguns sectors encara prevalen els models atractius, amb cos esvelt dins dels cànons estipulats de bellesa. Poc a poc, van sorgint veus que volen acabar amb aquests prejudicis i patrons, que afirmen que esdevenen poc realistes i obsolets amb la majoria de la població. També apareixen preju

Infografia de les 5 esferes . Eix Aquesta agenda ha de marcar l’acció global pel el desenvolupament mundial sostenible fins a l’any 2030 El 25 de setembre de 2015 es va aprovar per l’Assemblea General de Nacions Unides, l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, amb els objectius d’erradicar la pobresa, lluitar contra la desigualtat i la injustícia, i posar fre al canvi climàtic, entre altres. L’Agenda 2030, esdevé doncs, una agenda integral i multidimensional econòmica, social i ambiental i d’aplicació universal. El desplegament d’aquesta es fa en 17 objectius de desenvolupament sostenible amb reptes globals, com lluitar contra la pobresa, el canvi climàtic, l’educació, la salut, la igualtat de gènere, la pau i les ciutats sostenibles. Un total de 169 metes, on cada ODS n’inclou diverses que contribueixen al compliment de l’objectiu. Els 17 objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són els que implementen l’Agenda 2030 de les Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible. L

Mans avis i joves. Eix Si consultem algunes dades a la xarxa, podem trobar fàcilment que a l’actualitat hi ha uns 600 milions de persones en el món que tenen 60 anys o més Sabem també per veus amb molt de coneixement que aquesta xifra es duplicarà el 2025 i arribarà als 2000 milions al 2050. Penseu que una gran majoria de les persones grans viurà als països en desenvolupament i que la discriminació per edatisme a l’estat espanyol, és set punts superior a la mitjana europea. Quan parlem d’edatisme no solament ho fem en la discriminació per edat, sinó també en tots aquells comportaments poc correctes, amb prejudicis vers les persones per la seva edat. Cal tenir en consideració que l’edat esdevé la tercera causa de discriminació al món. Cada vegada és més habitual observar com es normalitzen, els estereotips, el fet de marginar a una persona i incapacitar-la verbalment pel fet de tenir un edat avançada. Per això hem de reconèixer que discriminar per edat implica tenir prejudicis sense c