De conformitat amb l'article divuit, u, de la Constitució, els drets a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge tenen el rang de fonamentals, i fins a tal punt apareixen realçats en el text constitucional que l'article vint, quatre, disposa que el respecte d'aquests drets constitueix un límit a l'exercici de les llibertats d'expressió que el mateix precepte reconeix i protegeix amb el mateix caràcter de fonamentals.
El desplegament mitjançant la Llei orgànica corresponent, d'acord amb l'article vuitanta-u, u, de la Constitució, del principi general de garantia d'aquests drets inclosos a l'esmentat article divuit, u, de la Constitució constitueix la finalitat de la present Llei.
L'article primer d'aquesta Llei orgànica estableix la protecció civil dels drets fonamentals a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge davant qualsevol gènere d'ingerència o intromissions il·legítimes. Però no pot ignorar que alguns d'aquests drets gaudeixen o previsiblement gaudiran d'una protecció penal. Així ocorre amb el dret a l'honor, emparat per les prescripcions incloses al llibre II, títol X, del Codi penal vigent, i amb determinats aspectes del dret a la intimitat personal i familiar que són objecte d'una protecció d'aquesta naturalesa en el projecte de nou Codi penal recentment aprovat pel Consell de Ministres.
Per això, en els casos que hi hagi la protecció penal, aquesta té aplicació preferent, perquè sens dubte és la de més efectivitat, si bé la responsabilitat civil derivada del delicte s'ha de fixar d'acord amb els criteris que estableix aquesta Llei.
Els drets garantits per la llei han estat enquadrats per la doctrina jurídica més autoritzada entre els drets de la personalitat, qualificació de la qual òbviament es desprèn el caràcter d'irrenunciable, irrenunciabilitat referida amb caràcter genèric a la protecció civil que estableix la llei.
A l'article segon es regula l'àmbit de protecció dels drets a què es refereix. A més de la delimitació que pugui resultar de les lleis, s'estima raonable admetre que, en el que no preveuen aquestes, l'esfera de l'honor, de la intimitat personal i familiar i de l'ús de la imatge estigui determinada de manera decisiva per les idees que prevalguin a cada moment a la societat i pel propi concepte que cada persona segons els seus actes propis mantingui sobre això i determini les seves pautes de comportament. D'aquesta manera, la qüestió es resol a la llei en termes que permeten al jutjador la prudent determinació de l'esfera de protecció en funció de dades variables segons els temps i les persones.
Els drets protegits a la llei no es poden considerar absolutament il·limitats. En primer lloc, els imperatius de l'interès públic poden fer que per llei s'autoritzin expressament determinades entrades en l'àmbit de la intimitat, que no poden ser reputades legítimes. D'altra banda, tampoc no tenen aquest caràcter les consentides pel mateix interessat, possibilitat que no s'oposa a la irrenunciabilitat abstracta dels drets esmentats, ja que aquest consentiment no implica l'abdicació absoluta d'aquests, sinó tan sols el despreniment parcial d'alguna de les facultats que els integren. Ara bé, la llei exigeix que el consentiment sigui exprés, i atesa l'índole particular d'aquests drets, permet que pugui ser revocat en qualsevol moment, encara que amb la indemnització dels perjudicis que la revocació comporti al destinatari d'aquest. L'atorgament del consentiment quan es tracta de menors o incapacitats és objecte de les prescripcions incloses a l'article tercer.
Als articles quart al sisè de la Llei es preveu el supòsit de mort del titular del dret lesionat. Les seves conseqüències pel que fa a la protecció d'aquests drets es determinen segons el moment en què es va produir la lesió. Encara que la mort del subjecte de dret extingeix els drets de la personalitat, la memòria d'aquell constitueix una prolongació d'aquesta última que també ha de ser tutelada pel dret, per això, s'atribueix la protecció en cas que la lesió s'hagi produït després de la mort d'una persona a la qual aquesta hagués designat en el seu testament; a falta d'aquesta, els parents supervivents, i en últim terme, el Ministeri Fiscal amb una limitació temporal que s'ha estimat prudent. En cas que la lesió tingui lloc abans de la mort sense que el titular del dret lesionat hagi exercit les accions reconegudes a la llei, només subsisteixen aquestes accions si no han pogut ser exercides per ell o pel seu representant legal, ja que si es van poder exercir i no es va fer hi ha una presumpció fundada que els actes que objectivament poden constituir lesions no van merèixer aquesta consideració als ulls del perjudicat o el seu representant legal. En canvi, l'acció ja entaulada sí que és transmissible perquè en aquest cas hi ha una expectativa de dret a la indemnització.
La definició de les intromissions o ingerències il·legítimes en l'àmbit protegit es porta a terme als articles setè i vuitè de la Llei. El primer recull en termes d'amplitud raonable diversos supòsits d'intromissió o ingerència que es poden donar a la vida real i coincideixen amb els previstos en les legislacions protectores existents en altres països de desenvolupament social i tecnològic igual o superior al nostre. No obstant això, hi ha casos en què aquestes ingerències o intromissions no es poden considerar il·legítimes en virtut de raons d'interès públic que imposen una limitació dels drets individuals, com els indicats a l'article vuitè de la Llei.
Finalment, la Llei fixa, a l'article novè, d'acord amb el que preveu l'article cinquanta-tres, dos, de la Constitució, la via legal per a la defensa enfront de les ingerències o intromissions il·legítimes, així com les pretensions que pot deduir el perjudicat. Pel que fa a la indemnització de perjudicis, es presumeix que aquests existeixen en tots el casos d'ingerències o intromissions acreditades, i comprenen no només la dels perjudicis materials, sinó també la dels morals, d'especial rellevància en aquest tipus d'actes il·lícits. Mentre no sigui regulada l'empara judicial, es considera aplicable a aquest efecte la Llei de protecció jurisdiccional dels drets de la persona de vint-i-sis de desembre de mil nou-cents setanta-vuit, a l'àmbit de protecció de la qual han quedat incorporats els drets a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge per la disposició transitòria segona, dos, de la Llei orgànica dos/mil nou-cents setanta-nou, de tres d'octubre, del Tribunal Constitucional.
Capítol I
Disposicions generals
Article 1
1. El dret fonamental a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, garantit a l'article divuit de la Constitució, s'ha de protegir civilment enfront de tot gènere d'intromissions il·legítimes, d'acord amb el que estableix aquesta Llei orgànica.
2. El caràcter delictiu de la intromissió no impedeix el recurs al procediment de tutela judicial previst en l’article 9 d’aquesta Llei. En qualsevol cas, són aplicables els criteris d’aquesta Llei per a determinar la responsabilitat civil derivada del delicte.
3. El dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge és irrenunciable, inalienable i imprescriptible. La renúncia a la protecció prevista en aquesta Llei és nul·la, sens perjudici dels supòsits d'autorització o consentiment a què es refereix l'article segon d'aquesta Llei.
Article 2
1. La protecció civil de l'honor, de la intimitat i de la pròpia imatge queda delimitada per les lleis i pels usos socials segons l'àmbit que, pels seus propis actes, mantingui cada persona reservat per a si mateixa o la seva família.
2. No s’ha d’apreciar l’existència d’intromissió il·legítima en l’àmbit protegit quan estigui expressament autoritzada per llei o quan el titular del dret hagi atorgat a aquest efecte el seu consentiment exprés, o, per imperatiu de l’article 71 de la Constitució, quan es tracti d’opinions manifestades per diputats o senadors en l’exercici de les seves funcions. Iniciat un procés civil en aplicació d’aquesta Llei, no es pot seguir contra un diputat o senador sense l’autorització prèvia del Congrés dels Diputats o del Senat.
L’autorització prèvia s’ha de tramitar pel procediment previst per als suplicatoris.
3. El consentiment a què es refereix el paràgraf anterior és revocable en qualsevol moment, però s'han d'indemnitzar, si s'escau, els danys i perjudicis causats, incloent-hi les expectatives justificades.
Article 3
1. El consentiment dels menors i incapaços l'han de prestar ells mateixos si les seves condicions de maduresa ho permeten, d'acord amb la legislació civil.
2. En la resta de casos, el consentiment l'ha d'atorgar mitjançant un escrit el seu representant legal, que està obligat a posar en coneixement previ del Ministeri Fiscal el consentiment projectat. Si en el termini de vuit dies el Ministeri Fiscal s'hi oposa, ha de resoldre el jutge.
Article 4
1. L'exercici de les accions de protecció civil de l'honor, la intimitat o la imatge d'una persona morta correspon a qui aquesta hagi designat a aquest efecte en el seu testament. La designació pot recaure en una persona jurídica.
2. Si no hi ha designació o ha mort la persona designada, estan legitimats per demanar-ne la protecció el cònjuge, els descendents, ascendents i germans de la persona afectada que visquin en el moment de la seva mort.
3. A falta de tots ells, l'exercici de les accions de protecció correspon al Ministeri Fiscal, que pot actuar d'ofici o a instància d'una persona interessada, sempre que no hagin transcorregut més de vuitanta anys des de la mort de l'afectat. S'observa el mateix termini quan l'exercici de les accions esmentades correspongui a una persona jurídica designada en testament.
4. En els casos d'intromissió il·legítima en els drets de les víctimes d'un delicte a què es refereix l'apartat vuit de l'article setè, està legitimat per exercir les accions de protecció l'ofès o perjudicat pel delicte comès, hagi exercit o no l'acció penal o civil en el procés penal precedent. També hi està legitimat en tot cas el Ministeri Fiscal. En els supòsits de mort, cal atenir-se al que disposen els apartats anteriors.
Article 5
1. Quan sobrevisquin diversos parents dels assenyalats a l'article anterior, qualsevol d'ells pot exercir les accions previstes per a la protecció dels drets del mort.
2. S'aplica la mateixa regla, llevat de disposició en contra del mort, quan hagin estat diverses les persones designades en el seu testament.
Article 6
1. Quan el titular del dret lesionat mori sense haver pogut exercir ell mateix o el seu representant legal les accions previstes en aquesta Llei, per les circumstàncies en què es va produir la lesió, les accions esmentades les poden exercir les persones assenyalades a l'article quart.
2. Les mateixes persones poden continuar l'acció ja entaulada pel titular del dret lesionat quan mori.
Capítol II
De la protecció civil de l'honor, de la intimitat i de la pròpia imatge
Article 7
Tenen la consideració d'intromissions il·legítimes en l'àmbit de protecció delimitat per l'article segon d'aquesta Llei:
1. L'emplaçament en qualsevol lloc d'aparells d'escolta, de filmació, de dispositius òptics o de qualsevol altre mitjà apte per gravar o reproduir la vida íntima de les persones.
2. La utilització d'aparells d'escolta, dispositius òptics, o de qualsevol altre mitjà per al coneixement de la vida íntima de les persones o de manifestacions o cartes privades no destinades a qui faci ús d'aquests mitjans, així com la seva gravació, registre o reproducció.
3. La divulgació de fets relatius a la vida privada d'una persona o família que afectin la seva reputació i bon nom, així com la revelació o publicació del contingut de cartes, memòries o altres escrits personals de caràcter íntim.
4. La revelació de dades privades d'una persona o família conegudes a través de l'activitat professional o oficial de qui les revela.
5. La captació, reproducció o publicació per fotografia, film, o qualsevol altre procediment, de la imatge d'una persona en llocs o moments de la seva vida privada o fora d'ells, llevat dels casos previstos a l'article vuitè, dos.
6. La utilització del nom, de la veu o de la imatge d'una persona per a fins publicitaris, comercials o de naturalesa anàloga.
7. La divulgació d'expressions o fets concernents a una persona quan la difami o la faci desmerèixer en la consideració aliena.
8. La utilització del delicte pel condemnat en sentència penal ferma per aconseguir notorietat pública o obtenir profit econòmic, o la divulgació de dades falses sobre els fets delictius, quan això suposi el menyscabament de la dignitat de les víctimes.
Article 8
1. No es reputen, amb caràcter general, intromissions il·legítimes les actuacions autoritzades o acordades per l'autoritat competent d'acord amb la llei, ni quan hi predomini un interès històric, científic o cultural rellevant.
2. En particular, el dret a la pròpia imatge no impedeix:
a) La seva captació, reproducció o publicació per qualsevol mitjà, quan es tracti de persones que exerceixin un càrrec públic o una professió de notorietat o projecció pública i la imatge es capti durant un acte públic o en llocs oberts al públic.
b) La utilització de la caricatura d'aquestes persones, d'acord amb l'ús social.
c) La informació gràfica sobre un succés o esdeveniment públic quan la imatge d'una persona determinada aparegui com a merament accessòria.
Les excepcions previstes als paràgrafs a i b no són aplicables respecte de les autoritats o persones que exerceixen funcions que per la seva naturalesa necessiten l'anonimat de la persona que les exerceix.
Article 9
1. La tutela judicial enfront de les intromissions il·legítimes en els drets a què es refereix la present Llei es pot sol·licitar per les vies processals ordinàries o pel procediment que preveu l’article 53.2 de la Constitució. També es pot utilitzar, quan escaigui, el recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional.
2. La tutela judicial ha de comprendre l’adopció de totes les mesures necessàries per posar fi a la intromissió il·legítima de què es tracti i, en particular, les necessàries per a:
a) El restabliment del perjudicat en el ple gaudi dels seus drets, amb la declaració de la intromissió soferta, el cessament immediat d’aquesta i la reposició de l’estat anterior. En cas d’intromissió en el dret a l’honor, el restabliment del dret violat ha d’incloure, sense perjudici del dret de rèplica pel procediment legalment previst, la publicació total o parcial de la sentència condemnatòria a costa del condemnat amb almenys la mateixa difusió pública que va tenir la intromissió soferta.
b) Prevenir intromissions imminents o ulteriors.
c) La indemnització dels danys i perjudicis causats.
d) L’apropiació pel perjudicat del lucre obtingut amb la intromissió il·legítima en els seus drets.
Aquestes mesures s’entenen sense perjudici de la tutela cautelar necessària per assegurar la seva efectivitat.
3. L’existència de perjudici es presumeix sempre que s’acrediti la intromissió il·legítima. La indemnització s’ha d’estendre al dany moral, que s’ha de valorar atenent les circumstàncies del cas i la gravetat de la lesió efectivament produïda, per a la qual cosa s’ha de tenir en compte, si s’escau, la difusió o audiència del mitjà a través del qual s’hagi produït.
4. L’import de la indemnització pel dany moral, en el cas dels tres primers apartats de l’article quart, correspon a les persones a què es refereix el seu apartat dos i, si no, als seus drethavents, en la proporció en què la sentència estimi que han estat afectats. En els casos de l’article sisè, la indemnització s’entén compresa en l’herència del perjudicat.
En el cas de l’apartat quatre de l’article quart, la indemnització correspon als ofesos o perjudicats pel delicte que hagin exercitat l’acció. Si l’ha exercitat el Ministeri Fiscal, aquest pot sol·licitar la indemnització per a tots els perjudicats que hagin resultat degudament identificats i no hi hagin renunciat expressament.
5. Les accions de protecció davant de les intromissions il·legítimes caduquen transcorreguts quatre anys des que el legitimat les va poder exercitar.
Disposició derogatòria
Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o inferior que s'oposin al que preveu aquesta Llei orgànica.
Disposicions transitòries
Mentre no es despleguin les previsions de l'article cinquanta-tres, dos, de la Constitució, sobre establiment d'un procediment basat en els principis de preferència i sumarietat, la tutela judicial dels drets a l'honor, la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge es pot demanar, amb les peculiaritats que estableix aquesta Llei sobre legitimació de les parts, mitjançant qualsevol dels procediments establerts a les seccions II i III de la Llei seixanta-dos/mil nou-cents setanta-vuit, de vint-i-sis de desembre, de protecció jurisdiccional dels drets fonamentals de la persona. Exhaurit el procediment seguit, queda expedit el recurs d'empara constitucional en els supòsits a què es refereix el capítol I del títol III de la Llei orgànica dos/mil nou-cents setanta-nou, de tres d'octubre, del Tribunal Constitucional.
