Calidoscopi d'Educació Social

Lligada amb la confiança podem parlar també d'autoestima, el que cada persona pensa que és i la mesura en què li agrada de la seva pròpia persona Segons l'IEC "confiança és la seguretat de qui compta amb el caràcter, la capacitat, la bona fe, la discreció d'algú. Tenir confiança en algú. Tenir molta confiança, poca confiança, en algú. Posar la confiança en algú. Perdre la confiança en algú. Inspirar confiança a algú. Tenir la confiança d'algú. Perdre la confiança d'algú. Guanyar-se, merèixer, la confiança d'algú. Abusar de la confiança d'algú. Condemnat per abús de confiança. El president ha plantejat la qüestió de confiança". Cal pensar també que la confiança no té res a veure amb la credulitat, és la percepció de cada un i una de nosaltres vers la persona, el grup o una determinada situació. El mot confiança esdevé també una opinió favorable en què som capaços d'actuar de forma correcta en una determinada situació. La confiança és la segureta

El significat de l'expressió prejudici ens ho diu tot, “ jutjar prèviament ”, fer nostra una actitud prèviament establerta que ens condueix a generalitzar les experiències Segons enciclopèdia.cat “ el racisme és una doctrina que propugna la desigualtat de les races humanes i en virtut de la qual hom justifica el fet que certes races o cultures siguin sotmeses a explotació econòmica, a segregació social o àdhuc a destrucció física. De fet és una forma activa d’etnocentrisme, comuna a tots els grups humans. El racisme blanc és un fenomen relativament recent, iniciat als segles XV i XVI i que culminà al segle XX amb les doctrines imperialistes. Alguns autors anglesos —R. Kipling n’és el representant més contemporani— defensaren, influïts pel darwinisme, el destí de les nacions d’Occident com a potències civilitzadores en una concepció eurocèntrica i colonial del món. A França, Henri de Boulainvilliers havia estat ja l’iniciador —amb les seves obres, totes pòstumes— de la formulació te

Un 30,5 % de menors de 16 anys viuen en situació de pobresa i exclusió social a Catalunya Segons Oxfam Intermón “l'1% més ric del planeta posseeix tanta riquesa com el 99% restant. La desigualtat entre els més rics i els més pobres segueix en augment, i és ja un dels principals desafiaments del nostre temps. Els nivells de desigualtat existents soscaven els nostres esforços per erradicar la pobresa, erosionen la cohesió social i suposen una amenaça per a la salut de les democràcies. Però la creixent desigualtat en termes de riquesa és només la punta de l'iceberg. Per sota s'amaga una complexa relació de desigualtats múltiples en termes de renda, d'accés a serveis socials bàsics, o a recursos productius; desigualtats entre grups ètnics, entre homes i dones, o entre zones geogràfiques. Aquestes desigualtats no són inevitables; poden reduir-se si s'apliquen les polítiques públiques adequades i, especialment, si corregim els desequilibris actuals en les relacions de pod