Calidoscopi d'Educació Social

La possibilitat de reparació i conciliació amb la víctima practicada en la justícia juvenil o l’abonament de la responsabilitat civil al llarg de la condemna pels agressors són formes de respondre al comportament criminal per equilibrar les necessitats de la comunitat, les víctimes i els delinqüents. Juntament amb d’altres disciplines, l’educació social segueix realitzant en diversos centres el treball quotidià que fa possible l’ acompanyament personalitzat de l’itinerari de cada persona, més enllà d’estar momentàniament exclosa, marginada o condemnada. S’han protagonitzat algunes experiències puntuals. Al principi molt discretes, però a poc a poc més conegudes ,mirant d’afavorir el diàleg entre víctimes i agressors. Entre d’altres són reconeguts els exemples pioners a Irlanda del Nord amb el recolzament de Desmond Tutu, a partir de la seva gestió a la Comissió per a la Veritat i la Reconciliació a Sudàfrica (2006-200).També molt abans a Itàlia en el procés amb les “Brigades Rose”; o

Dates: 4, 10, 17 i 24 de març, a les 18.00 h. Lloc: Seminaris web. A distància Organitzen: Universitat de Lleida i les delegacions de Lleida del COPEC, COPC, TSCAT i CEESC. El 4 de març s'inicia aquest cicle de quatre seminaris web al voltant de les migracions. Cada sessió constarà d'una ponència i d'una experiència pràctica. PROGRAMA 4 de març Ponència: Les migracions actuals: particularitats, evolució i context. A càrrec de Gemma Pinyol, politòloga i directora de polítiques migratòries i diversitat a Instratègies. Experiència: Arriscar-se a emigrar i a acollir: entrevista a un jove i un adult per les seves experiències de migració i integració. A càrrec de Gemma Pedra, Associació Reintegra de Lleida. 10 de març Ponència: Les dificultats per reconèixer la ciutadania. Barreres que obstaculitzen la regularització de les persones migrades. A càrrec de Sònia Martínez, advocada de Càritas Lleida. Experiència: Projecte llars del seminari: una experiència d’habitatge social. A cà

Aquest dissabte, com cada 20 de febrer, va ser el Dia Mundial de la Justícia Social i veiem que el món transcorre entre un augment de despropòsits, les ja existents desigualtats i d'una allau consumista que fa trontollar els valors i esforços diaris de milers de persones, famílies i comunitats en contínua cerca de la societat del benestar. Més enllà del 'dia de la marmota' ens aferrem a cercar camins i estratègies per poder superar aquests entrebancs normalitzats. És trist i dur, com educadors/es socials, el fet d'acompanyar cada cop més persones que tenen dificultats per poder subsistir, observar des de la primera línia les seves frustracions i desànims, i l'impacte que representa per les seves famílies haver de fer renúncies. No sols a un diumenge de platja amb els nens o també a esgotar un calçat malmès o a no poder fer un cafè en una terrassa sinó, a aquestes situacions, anar-ne sumant una darrere l'altra. I haver de 'normalitzar-ho' com 'un peat

El otro día tuve una de esas experiencias desagradables como educador, esa en la que te encuentras por la calle a un chaval de esos con los que has trabajado un montón de años, uno de esos con los que has creado un vínculo especial, de esos a los que le has dedicado tiempo y energías, de esos que te han dado grandes disgustos pero a los que les has tenido un cariño especial. De esos que cuando se hacen mayores y se van del centro te cuesta y les deseas lo mejor de corazón y confías que pueda ser así. Y de pronto, una mañana estás tomando un café en un parque y le ves pasar por allí y de primeras te entra una gran alegría de verle, hasta que conforme se va acercando a ti, esa emoción positiva desaparece.  Entonces le ves sucio, delgado, con la mirada ausente y te sorprendes cuando le saludas y le cuesta reconocerte. Y tu cuerpo se empieza a estremecer cuando le vas a abrazar y te das cuenta que apenas se deja. Le notas afectado por la vida de la calle, atrapado por las drogas, pero no s

Supongo que a la mayoría de las personas que leerán este artículo les invade, en grados y momentos diversos, cierto cansancio vital y profesional. Llevamos demasiado tiempo en el caos incierto y nos cuesta no poder gestionar activamente la vida. En el mundo de la educación, además, la vida de los maestros es una vida que tiene que animar cada día otras vidas. La esencia de la profesión es estar entre niños y adolescentes siendo una oportunidad positiva que modifica su mundo…y, además, ellos y ellas también parecen cansados. Escribo, saturado de reflexiones virtuales, antes de volver a abrir la cámara y dedicarme a animar pedagógicamente a un grupo de profes de secundaria. ¿Puedo hablar, como si no pasara nada, de didáctica, psicopedagogía, políticas educativas? ¿Si educar enseñando no ha sido nunca posible sin abundantes dosis de entusiasmo, podemos olvidar que los depósitos de los profesionales de la escuela quizás están llegando a la reserva? Vivimos entre nuevos malestares docentes

En aquest primer dossier del 2021 presentem una selecció de contes, àlbums il·lustrats i recursos diversos per acompanyar les famílies i els professionals a parlar amb els nens i nenes sobre temes i situacions personals i socials que a vegades els afecten directament. Són una bona opció per ajudar-los a expressar les seves emocions i tot allò que els preocupa. L'apartat de lectures infantils el trobareu organitzat per temes d’interès: col·lectiu LBTI, discapacitat i salut mental, diversitat, drets dels infants, emocions, família, igualtat, maltractament, pobresa i vellesa. Altres dossiers complementaris: Infància i coronavirus (maig 2020), que conté un apartat sobre contes infantils per explicar als infants què és la COVID-19 i com afrontar la pandèmia. Gestió de les emocions (octubre 2018) Llibres i biblioteques inclusius (octubre 2017) Educació i intel·ligència emocional (octubre 2012) Recursos per explicar la discapacitat i la malaltia als infants (febrer 2011) Recursos per