Calidoscopi d'Educació Social

Hem de carregar contra aquells i aquelles, analfabets socials que defensen “quan els gossos borden, alguna cosa senten” refrany que vol dir que la murmuració, encara que no expressi la veritat, sol tenir un fonament ...” Cal donar oportunitats a les persones que delinqueixen, però també es tracta d'un canvi de mentalitat a la societat. D'alguna manera, és més fàcil per a nosaltres titllar el delinqüent d'anormal, tractar-lo com a algú que és diferent de nosaltres. Això forma part del desig d'apartar aquests individus de la comunitat. Però així es genera un rebuig que afecta el seu procés de reintegració. Per a mi hi ha dues raons morals que ens obliguen a donar suport a les persones que han delinquit. La primera, perquè en molts casos som còmplices dels problemes socials que causen els delictes. Implícitament tolerem les condicions socials de pobresa i desigualtat que són factors que ocasionen els índexs de criminalitat. En segon lloc per una raó de mera justícia. Quan

Els mitjans de comunicació poden fer que la notícia esdevingui un tema i exercir molta influència durant tot el procés judicial. I és aquí on les xarxes socials contribueixen a la intoxicació amb missatges falsos sense rigor i contrastació Els judicis paral·lels o mediàtics són una pràctica periodística que té com a objectiu guanyar diners captant l’interès del públic. Uns guanys que es fan gràcies a l’audiència, donat que quan més augmenta l’audiència, els guanys per anunciants i els espais publicitaris del programa creixen. És així doncs que la veracitat de les notícies que expliquen perd rellevància per les empreses periodístiques, tot passa a ser un joc mediàtic. En aquest joc aquests mai perden, els que ho fan són els altres, sentenciats molt abans de començar el procés judicial. Curiosament, en tot el procés “tothom és innocent fins que es demostra el contrari” una afirmació que ningú gosa criticar, el tribunal judicial no ha de demostrar la seva culpabilitat, sinó que l’acusat a