Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2022

Inclusió o exclusió laboral?

Imatge
Inclusió social. Eix La inclusió social també està relacionada amb la diversitat, incloure i integrar a tots els individus en situació de vulnerabilitat dóna com a resultat una societat més diversa, més rica i igualitària La inserció laboral és una qüestió molt important, que esdevé vital segons molts experts per a una inclusió social efectiva. La inclusió social consisteix, si agafem el que diu la Unió Europea, en el “procés que assegura que aquelles persones que estan en risc de pobresa i exclusió social tinguin les oportunitats i recursos necessaris per a participar completament en la vida econòmica, social i cultural, gaudint un nivell de vida i benestar que es consideri normal en la societat en la qual ells viuen”. Dels articles 19, 145 a 150 i 151 a 161 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE), podem extreure que la lluita contra la pobresa i l'exclusió social és un dels objectius específics de la Unió i dels Estats membres en l'àmbit de la política social. D

Pedagogies de l’aprenentatge i pedagogies de l’ensenyament (II) per Roger Fusté

Imatge
A la primera part de l’article, vam veure dues maneres diferents d’enfocar el treball a l’aula (Món A, Món B) i les vam analitzar a la llum del triangle pedagògic de Jean Houssaye. Vam veure que el que caracteritza el Món A és que atribueix el paper de subjecte al professor, mentre que el Món B ho fa als alumnes, i que això dona lloc a dos processos diferents, ensenyar i aprendre, cada un dels quals comporta el seu «mort» i exigeix els seus «contrapesos». Comparteixen, però, l’aposta de donar al saber una posició central. Significa això que són dos camins que duen al mateix lloc? I si és així, tenim raons realment per preferir el Món B, que sembla un camí més llarg i costós? Té sentit fer elaborar als alumnes allò que, més còmodament, pot explicar el professor? En aquest article voldria centrar-me en aquesta qüestió. Malgrat que és una qüestió complexa i que no podré tractar amb tota la cura que mereix (hauré de tornar a ser simplista), intentaré defensar la idea que optar per un camí

Pedagogies de l’aprenentatge i pedagogies de l’ensenyament (I) per Roger Fusté

Imatge
Ensenyar o aprendre? El centre de gravetat sobre el que bascula allò que es fa les aules condiciona en bona mesura allò que aconseguirem. Luis Alegre es pregunta en el seu últim llibre (Legitimidad, Akal, 2020) què passaria si les grans obres de la filosofia política caiguessin en l’oblit: «…ignorar ese legado sería un negocio ruinoso que nos obligaría a dedicar de nuevo unos cuantos siglos (en el mejor de los casos) a alcanzar un conocimiento del que la humanidad ya dispone (si sabe dónde ir a buscarlo)»  Luís Alegre (2020) Alguna cosa semblant passa potser en el camp de l’educació. Disposem de multitud d’eines i coneixements, però la seva difusió és pobra. Ni la recerca ni el patrimoni pedagògic sembla que acabin d’arribar a les aules i molts docents tenen dificultat per trobar el recolzament d’una cultura professional que, tanmateix, existeix. Aquest fet genera desassossec i la sensació que treballem sovint « a la intempèrie », mancats no només de recursos materials, sinó també d’id

Suïcidi, una realitat evitable

Imatge
LA PREVENCIÓ DEL SUÏCIDI ESTÀ CONSIDERADA UNA PRIORITAT EN SALUT PÚBLICA, JA QUE ÉS LA PRINCIPAL CAUSA DE MORT NO NATURAL I LA SEGONA CAUSA DE MORT EN JOVES D’ENTRE 15 I 29 ANYS A CATALUNYA . EL PLAPRESC (PLA DE PREVENCIÓ DEL SUÏCIDI DE CATALUNYA 2021-2025) PLANTEJA COM A OBJECTIU REDUIR EL 2030 LA TAXA DE TEMPTATIVES I MORT PER SUÏCIDI EN MÉS D’UN 15% I EN MÉS D’UN 20% EN ELS GRUPS PRIORITARIS, AIXÍ COM REDUIR L’ESTIGMA SOCIAL MITJANÇANT ACTUACIONS DE TIPUS COMUNITARI. Prevenir el suïcidi, prioritat de salut pública El Codi Risc Suïcidi registra prop de 19.000 episodis de conducta suïcida, entre l’any 2014 fins al juliol de 2020. A Catalunya, més d’una quarta part de la població major de 14 anys té malestar emocional i l’ansietat i depressió es troben entre els principals problemes de salut crònics. També cal preveure que els efectes de la pandèmia poden tenir conseqüències en la salut mental i poden incrementar els factors de risc del suïcidi, per l’aïllament, l’impacte econòmic i so

Avui parlem de comerç just!

Imatge
Comerç just. Eix Arreu dels Països Catalans, s’ha pres consciència de practicar un comerç just, un sistema comercial alternatiu i solidari amb l’objectiu de lluitar contra la pobresa i el desenvolupament de molts països de l’anomenat Tercer Món Ens cal doncs, reivindicar uns salaris i unes condicions laborals justes, basades en la igualtat entre dones i homes, en l’erradicació de l’explotació infantil i sobretot amb cura i atenció pel medi ambient. Els orígens del comerç just es situen als Estats Units en la dècada del 1940 al 1950. És aleshores quan sorgeixen les primeres iniciatives de venda de productes artesans per denunciar els preus baixos del comerç internacional i la dependència de les gestions intermediàries. És a Europa on una ONG anglesa, Oxfam va començar a vendre productes d'artesans fabricats per persones refugiades xineses en les seves botigues, serà doncs al 1964 que es crea la primera organització de comerç just. És l’Organització Mundial del Comerç Just la qui est

Parlem de diversitat...

Imatge
  Cada cultura és diferent i també cada persona ha de tenir una identitat cultural Quan parlem del terme diversitat sabem que aquest terme prové del llatí diversitas, fent referència a la diferència i la varietat entre les persones, els animals i les coses, que habiten o coexisteixen en una determinada zona. Avui hem de saber que tenim moltes més accepcions d’aquest concepte, com la diversitat cultural, que inclou una referència a la multiplicitat, la convivència i la interacció de les diferents cultures coexistents, a nivell mundial i en determinades àrees. També fa referència al grau de variació i riquesa cultural d'aquestes amb l'objectiu de no diferenciar sinó d’unir. I és que la diversitat cultural forma part del patrimoni comú de la humanitat, veiem que un gran nombre d’estats i organitzacions lluiten a favor de la diversitat amb la preservació i promoció de les cultures existents i del diàleg intercultural. I és que cada cultura és diferent i també cada persona ha de ten

El què de les emocions...

Imatge
El desencadenant de les emocions no és universal, és canviant depenent de les cultures, dels contextos i sobretot de les persones La paraula emoció prové del llatí emovere que significa posar-se en moviment, els professionals de la psicologia mantenen que està vinculada amb la percepció d'un fet del nostre entorn (extern) o del nostre espai mental (intern). I és que el desencadenant de les emocions no és universal, és canviant depenent de les cultures, dels contextos i sobretot de les persones. Penseu que les nostres emocions sempre estan lligades a les sensacions corporals i als pensaments que nosaltres transformem en accions. Cal doncs que emoció, pensament i acció tinguin la mateixa orientació. Podem trobar un mínim de sis emocions bàsiques, que són la por, que ens permet anticipar-nos a una amenaça o perill que pot esdevenir real o imaginari. Aquesta emoció ens provoca ansietat, incertesa, inseguretat. Cal tenir present que sempre la por és necessària, ens permet apartar-nos a