30 de setembre 2015

2 d’octubre: Dia Internacional de l'Educació Social 2015


Per tercer any consecutiu, el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials (CEESC) celebrem el Dia Internacional de l’Educació Social amb diverses activitats entorn a la disciplina i la professió. Aquest any, hi haurà activitats durant 4 dies. Esperem que en pugueu gaudir!

Dimecres, 30 de setembre. 17.30 hores.
Barcelona 
La relació socioeducativa, una relació des del respecte.

Dijous, 1 d’octubre. 17.30 hores. 
Barcelona

Dijous, 1 d’octubre a les 18:30h. 
Lleida

VISITA GUIADA I TASTET D’ANXOVES
Dissabte, 3 d’octubre. A les 10.00 hores. A l’Escala i Empúries
És l’activitat més lúdica de totes i és oberta a tothom. Amb aquesta activitat tancarem les celebracions en motiu del Dia Internacional de l’Educació Social. L’activitat constarà d’una visita guiada a Empúries i un tastet d’anxoves amb pa amb tomàquet a l’alberg de joventut de l’Escala, amb alguna sorpresa entremig.

Obrirem properament inscripcions

Presentació de l’#InformeES 
Durant totes les activitats de la setmana guardarem 5 minuts per presentar els resultats més significatius de l’Informe de l’Estat de l’Educació Social a Catalunya que el CEESC ha realitzat gràcies a les més de 700 respostes dels professionals. També en farem difusió de manera virtual.


A les xarxes
Carnaval de Blogs
Diferents blogs del món de l’ES tractaran el tema: "L’educació social a l’esfera pública. El reconeixement social de la professió".
Tens un blog? Hi vols participar? Contacta amb nosaltres!

>> #DiaES15 + #EdusoDay2015: seran les etiquetes o hashtags que utilitzarem a les xarxes socials aquella setmana.

http://www.ceesc.cat/2014-11-03-13-05-23/noticias-blog/173-diaes2015

29 de setembre 2015

Recursos sobre... Treball intercultural, educació contra el racisme i la xenofòbia

A la pàgina web de BCN Acció intercultural ofereix, al seu apartat de Formació i recursos, una sèrie de materials interessants per poder desenvolupar intervencions d'educació antirumors. 

Ofereix una sèrie de recursos per realitzar l'acollida i l'acompanyament de les persones nouvingudes. Molts dels recursos són propis de la ciutat de Barcelona, però alguns d'ells poden ser útils per altres territoris, com ara els estudis i els plans i normatives. 

En aquest apartat es presenten una sèrie de recursos per als professionals per a la intervenció en interculturalitat. Destaca la Carpeta de recursos per als serveis d'informació juvenil. 

Es tracta d'una guia pràctica que no pretén proporcionar solucions ràpides a problemes i processos molt complexos, sinó que intenta establir unes mínimes bases conceptuals, presenta el marc legislatiu, apunta línies de treball i planteja algunes orientacions per a la intervenció des de les polítiques locals de joventut. 

És un material, de la Fundació Ser.Gi pensat per treballar amb grups d'adolescents i joves. Es presenten com un conjunt d'activitats dinàmiques que impliquen i interpel·len el jove en el seu dia a dia, en la seva relació amb l'entorn, en la seva quotidianitat. És, doncs, un material sense complexos per parlar clar sobre la immigració i la interculturalitat. 

XARXES DE TREBALL 

És una associació dedicada a l'estudi i la divulgació sobre el continent africà, les migracions i la interculturalitat. A la seva pàgina web es poden trobar un munt de recursos al voltant de l'educació contra el racisme i la xenofòbia, com ara publicacions, estudis i formacions. Cal destacar que són els promotors dels recursos antirumors de BCN Acció Intercultural. 

ASSESSORAMENT I SUPORT TÈCNIC 

Servei de suport tècnic a les administracions locals per facilitar el disseny, la implementació i l'avaluació de projectes i actuacions de l'àmbit de la gestió de la diversitat i la interculturalitat. Des de l'Equip de l'Equip d'Interculturalitat es fan diferents tipus d'assessorament tècnic en funció de les demandes i de les necessitats de cada administració local. Els assessoraments s'efectuen com a resposta a demandes. 

DOSSIERS


28 de setembre 2015

Treball intercultural, educació contra el racisme i la xenofòbia


Conèixer altres cultures i tenir informació sobre la realitat que ens envolta són factors que contribueixen a reduir el risc del racisme i la xenofòbia en la nostra societat. I és per això que tots nosaltres i, en particular, els professionals de joventut hem de rebre formació i disposar de recursos que ens permetin combatre rumors infundats i situacions de racisme entre joves. En aquest butlletí ens posem al costat de tots aquells professionals que des de les polítiques locals de joventut treballen per millorar la convivència als seus municipis entre joves de diferents cultures.

27 de setembre 2015

L'art de construir relats vitals reparadors


Els infants i els adolescents tenen dret a la veritat sobre la seva història familiar i personal. I les persones i les institucions que ens dediquem a la seva educació, cura i protecció tenim el deure de conèixer la seva realitat per poder portar a terme la nostra tasca al més eficaçment possible. La salut emocional està del costat de la veritat la majoria de les vegades. Però la veritat a la qual em refereixo és la veritat dels fets objectius, observables i comprovables, la que Watzlawick denomina "realitat de primer ordre". Massa sovint confonem la realitat amb les interpretacions i les valoracions subjectives que fem sobre el que succeeix, la que Watzlawick cataloga de "segon ordre" i és fruit de la comunicació. Que uns pares no tenen una cura adequada i saludable dels seus fills pot ser una veritat objectiva. Que són males persones o que no estimen els seus fills és una interpretació subjectiva.

Eva Bach Cobacho és pedagoga i escriptora

http://dixit.gencat.cat/web/.content/home/04recursos/02publicacions/02publicacions_de_bsf/04_familia_infancia_adolescencia/butlleti_infancia_articles_2015/links/profunditat-88.pdf

26 de setembre 2015

Veïns del Calvet neguen l´agressió violenta denunciada pel centre de menors

Els detinguts surten en llibertat acusats de desordres Asseguren que només van anar a L'Estrep a demanar explicacions per un robatori


Concentració de veïns ahir a la tarda al Calvet, entre els quals hi havia els tres detinguts, posats en llibertat 



Ni agressió amb armes ni rerefons xenòfob. La cinquantena de veïns del Calvet de Sant Salvador de Guardiola que aquesta setmana es van presentar al centre de menors L'Estrep van negar ahir els fets violents denunciats per la direcció. Asseguren que només s'hi van desplaçar per "demanar explicacions" als educadors sobre la presència de dos menors que acabaven de sorprendre en una finca del barri i que, un cop allà, van ser rebuts amb pedres per alguns interns. Afirmen que no és el primer incident que pateixen amb menors del centre i afegeixen que estan cansats dels robatoris que hi ha hagut al barri les últimes setmanes.

De la cinquantena de veïns que es van desplaçar dilluns a la nit al centre de menors, els Mossos en van detenir tres al cap de dos dies, tal i com recollia dijous l'edició digital de Regió7. Segons va concretar ahir el cos policial, els Mossos els van detenir per un delicte de desordres públics i per un altre contra l'exercici de drets fonamentals i les llibertats publiques. Després de declarar ahir al jutjat de guàrdia de Manresa, el jutge els va deixar en llibertat condicional mantenint per a ells només un càrrec, el de desordres públics.

http://www.regio7.cat/fet-divers/2015/09/26/veins-del-calvet-neguen-lagressio/330752.html

Una ‘patrulla veïnal’ assetja migrants i assalta un centre de menors a Sant Salvador de Guardiola

Els atacs, durant els quals se sentien consignes xenòfobes i amenaces de mort segons testimonis presencials, arriben després que grups de veïnes s’hagin organitzat en 'sometents' de vigilància contra els robatoris
Vidre del vehicle del d'acollida de menors Estrep
després que un veí propinés cops amb una barra metàl·lica,
 mentre un educador i un jove estaven dins
Tres persones del barri del Calvet de Sant Salvador de Guardiola han estat detingudes pel Mossos d’Esquadra, acusades de participar en els atacs contra el Centre d’Acollida l’Estrep, situat a la mateixa població. L’actuació policial es deriva de la denúncia interposada per la direcció del centre per incitació a la violència i la xenofòbia. Per altra banda, també han estat denunciades diverses veïnes per agressió a dues persones el 21 de setembre a la tarda a l’esmentada urbanització.

Els robatoris que hi ha hagut durant les darreres setmanes a la urbanització del Calvet han estat el detonant dels fets. Arran aquesta situació, es van començar a muntar patrulles veïnals, alguna de les quals hauria protagonitzat incidents i agressions contra persones migrants. El primer incident va efectuar-se el dilluns 21 de setembre al pàrquing del Calvet, quan dues persones d’origen magrebí van aturar mentre anaven a buscar un corder pel dia del Xai. Minuts després, segons relata un dels agredits a la Directa –el qual es vol mantenir en l’anonimat–, va acostar-se un grup de veïns i sense preguntar-los res el van començar a colpejar acusant-lo de robar a una de les cases de la urbanització. També van causar desperfectes al seu cotxe.

L’alcalde del municipi, Albert Miralda (CDC), es va personar al centre durant un dels atacs, i des de l'Ajuntament s'ha demanat explicacions als mossos per les tres detencions

Les dues persones van refugiar-se a un bosc proper i van trucar als Mossos d’Esquadra. Més tard, efectius policials van aparèixer i van detenir-les, sota la denúncia veïnal per un presumpte robatori. Van passar 72 hores a comissaria. Una d’elles va sortir en llibertat el dijous 24 de setembre, després de corroborar la seva versió, i l’altra persona actualment està al CIE de Zona Franca. Ambdues han posat una denúncia per les agressions viscudes i els danys al vehicle.

“Vamos a matar a esos moros”

Per altra banda, el Centre d’Acollida Estrep, un centre d’acollida de menors adscrit a la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (DGAIA) el qual allotja menors amb situació d’exclusió social i on hi ha un tant per cent elevat de joves d’origen migrant, també ha estat objecte d’atacs aquests dies.

El detonant d’aquestes agressions també ha estat l’acusació dels diversos robatoris que hi ha hagut durant les darreres setmanes cap als joves que viuen a l’Estrep. Emma Torres, directora del centre, ha negat les acusacions i ha expressat que “cap dels menors esta darrere dels esmentats robatoris”. Segons Torres, l’acusació “és fruit d’estereotips xenòfobs”.

Segons testimonis presents en l’atac al centre, una de les consignes més cridades entre els veïns durant l’atac de la nit del 21 de setembre va ser: “Vamos a matar a esos moros”.

Amb navalles i bats de beisbol

Els fets contra l’Estrep es remunten als dos atacs que va haver-hi el dilluns i dimarts d’aquesta setmana. El primer se situa el 21 de setembre cap a les 2/4 de 10 de la nit, quan van aparèixer entre deu i quinze vehicles, amb més d’una quarantena de persones davant del centre. Segons Emma Torres, algunes de les persones atacants duien “bats de beisbol, navalles i alguna arma de foc” i d’altres anaven amb unes grans llanternes que enlluernaven les finestres de les habitacions dels menors, tot cridant “moros de mierda, bajad si tenies cojones”.

Algunes d’aquestes van aconseguir entrar dins del recinte amb intenció d’anar a buscar algun dels interns. Dos vehicles del centre de l’Estrep van ser apedregats. Enfront de l’agressivitat algunes de les educadores van trucar als Mossos d’Esquadra, els quals van dispersar l’enfrontament.

Alguns testimonis presents relaten que les amenaces de mort als joves, i també als educadors, eren constants ique alguns dels assaltants anaven “amb la mà alçada, cridant consignes racistes i ‘Viva España’”

Alguns testimonis presents relaten que les amenaces de mort als joves, i també als educadors, eren constants i que l’atac era d’índole feixista i racista, ja que alguns dels assaltants anaven “amb la mà alçada, cridant consignes racistes i ‘Viva España’” a més de lluir estètica ultra. Algunes internes al centre van contestar als atacants amb pedres llançades des de dins.

Cal destacar que una de les persones que va aparèixer al centre va ser l’alcalde de Sant Salvador de Guardiola, Albert Miralda (CDC). Segons relata un testimoni dels fets, l’actuació de l’alcalde va ser de “permissivitat total” i quan un dels educadors va dirigir-se a ell dient-li perquè no feia res, l’alcalde el contestà dient “que és normal que passi això, després del que feien els menors del centre”.

La segona agressió es va produir l’endemà, 22 de setembre, quan unapatrulla veïnal va atacar un dels vehicles del centre, on hi anaven un jove i un educador. Tot seguit, van trencar els vidres del cotxe amb les dues persones dins.

Assetjaments i estigma

Segons ha informat Emma Torres, arran els greus atacs diversos joves van patir crisis d’ansietat, un dels quals fou traslladat a l’hospital. Un altre intern també va patir lesions lleus en un d’aquests atacs. La situació que és viu a Estrep és de “molta por”, “indefensió” i també “d’indignació” segons ha explicat Torres.

Alguns d’aquests joves tenen por a sortir fora del recinte i sobretot tenen més inseguretat a les nits”, ha expressat la directora. I és que segons han explicat fonts properes a l’Estrep –que no han volgut identificar-se– a principis de setmana es van produir diversos seguiments dels vehicles del centre per part de patrulles veïnals, amb amenaces a les educadores del centre. Algunes persones veïnes impulsores de les patrulles veïnals han fet declaracions per TV3 desmarcant-se d’aquests atacs violents i negant les agressions que des del centre se’ls imputa. Després dels atacs de principis de setmana, tan el Centre com la població de Sant Salvador de Guardiola han estat sota vigilància regular dels Mossos d’Esquadra. 

Algunes persones veïnes impulsores de les patrulles veïnals han fet declaracions desmarcant-se d’aquests atacs violents i negant les agressions que des del centre se’ls imputa

Segons Emma Torres, aquests actes el que fan es crear més estigma als joves, ja que aquest col·lectiu ja és molt vulnerable de per si. Cal recordar que els menors de l’Estrep provenen de problemàtiques socials greus i de situacions d’exclusió social. Segons fonts del centre, l’Ajuntament sempre ha discrepat amb l’Estrep, “fomentant així una rumorologia sobre les suposades actuacions dels menors”. Des de l’Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola, s’ha fet una crida “a la calma i la responsabilitat” de la població i també, segons ha publicat un mitjà de comunicació local, han demanat explicacions als Mossos d’Esquadra per les tres detencions.

Segons han informat fonts de l’ Estrep, la setmana vinent hi ha prevista una reunió entre Mossos d’Esquadra, la DGAIA i l’Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola.Per altra banda, col·lectius socials de la comarca, entre els quals hi ha Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, han convocat una assemblea aquest dissabte a la tarda, per tractar el cas i generar possibles mobilitzacions i actes de suport a les agredides.

https://directa.cat/actualitat/una-patrulla-veinal-assetja-migrants-assalta-un-centre-de-menors-sant-salvador-de

L'educació social. Un repte per a l'escola

d'Alfredo Goñi Grandmontagne per l'editorial: Graó

El vandalisme als estadis, el passotisme de la joventut, la crisi de valors i una variada tipologia de comportaments rupturistes o anòmics han encès els llums d'alerta de la nostra societat. És tot el sistema escolar el que fracassa si es descuida la missió de socialitzar les futures generacions i si no es proporciona a l'home consciència del seu lloc en la societat, més enllà del seu paper de productor i de consumidor.

Se l'ha d'ajudar a comprendre que pot i ha de participar democràticament en la vida de la col·lectivitat i que la millora o l'empitjorament de la societat depenen de la seva conducta. Per al mestre, el tema de l'educació social és indefugible.

25 de setembre 2015

Social Toy: joguines per compartir al parc


Social Toy és un moviment social que va començar als parcs infantils de Barcelona amb la finalitat de divulgar valors (compartir, respectar els altres i els espais públics, i realitzar un consum responsable) als més petits a través del joc: es deixa una caixa de joguines col·lectiva al parc i s'ensenya a compartir-los.

La idea va néixer de forma espontània. Avui dia s'ha creat un web en què els usuaris sociabilitzen entorn d'aquest tema i s'usen diferents eines per implementar aquesta experiència a altres ciutats.

24 de setembre 2015

La immigració en xifres


La Direcció General per a la Immigració publica el monogràfic "Situació laboral de la població estrangera (I part)". 

Aquesta és la primera part del monogràfic dedicat a la situació laboral de la població estrangera que viu a Catalunya.

Es tracta d'una anàlisi basada en indicadors com l'Enquesta de Població Activa i l'Enquesta Nacional de Condicions del Treball elaborades per l'INE, el volum d'afiliats ala Seguretat Social, l'atur registrat i els contractes signats a les oficines del SOC, entre altres fonts.

23 de setembre 2015

Publicacions de la Direcció General per a la Immigració


La Direcció General per a la Immigració ha impulsat algunes publicacions que us oferim per a la vostra biblioteca o centre de documentació. Aquí sota us hem inclòs enllaços a la nostra pàgina web per tal que pugueu veure'n els continguts:

Col·lecció Aprenem Català des de...(per aprendre català) - Oferim exemplars d'àrab, urdú, amazic, espanyol i romanès

Col·lecció Ciutadania i Immigració números 2, 3, 4, 6 i 8: (recerca) - Oferim volums editats en format paper


Pla de Ciutadania i Immigració 2009-2012 - Oferim exemplars en format paper



Web d'acollida a Catalunya - Oferim díptics

Servei 012 immigració - Oferim díptics

Nous programes d’intervenció en medi obert (6 d'octubre de 2015)

Presentem dues investigacions que proposen nous programes d’intervenció en el medi obert de justícia juvenil i en mesures penals alternatives d’adults. Ambdós estudis han rebut el suport econòmic del CEJFE a través de la convocatòria pública anual de beques de recerca.

En la primera recerca, es presenta el Pla d’Intervenció Motivacional per a subjectes que han de realitzar un programa formatiu en matèria de violència de gènere com a mesura penal alternativa. La finalitat principal d’aquest programa motivacional és que els usuaris iniciïn el programa formatiu en condicions òptimes que augmenti l’eficàcia de la mesura.

La segona recerca té com a finalitat l’elaboració i la validació d’un programa de competències socials per a la resolució positiva de conflictes dirigit a joves que estan duent a terme una mesura de tasques socioeducatives o de llibertat vigilada en medi obert.




http://justicia.gencat.cat/ca/ambits/formacio_recerca_documentacio/recerca/sessions/sessions_anteriors/2015-00001/nous-programes-dintervencio-en-medi-obert-6-doctubre-de-2015/

22 de setembre 2015

Educar a jóvenes de riesgo social


La via de la ética supone la concienciación de la culpa, la penitencia y la conversión. Una decisión personal, ahora o nunca. Y siempre queda el interrogante: ¿cambiará el mundo y sus estructuras destructivas si cambian los individuos ya destruidos?

Pero quizás sean absolutamente inútiles estas llamadas a la moral dirigidas a seres literalmente "perdidos", incapaces ya de cualquier respuesta. Es el momento de la compresión profunda, de la simpatía, de la compasión (dos palabras para decir lo mismo: experimentar, padecer conjuntamente), de la confianza progresiva...

http://www.sunyol.net/libro/index.htm

Seminari internacional Espais i Temps en les famílies del Postdivorci

Materials consultables de les ponències i debats

20 de setembre 2015

Despertar-se a casa!!!

El més insignificant i petit és el més gratificant, a la vida. Només ho sabem quan ho perdem. Per això recuperar-ho és “lo millor” de la vida. He tardat més de cent dies en recuperar-ho. M'he despertat a casa MEVA, al meu llit, m'ha despertat la meva gata. 

L´11-S el vaig passar amb el meu pare com estava previst. Em pensava que ma mare compliria el pacte de deixar-me anar ja definitivament aquest dia i així tornar a viure a casa amb el meu pare. No va ser aixi. Va ser només un “permís de pernocta” i prou. El pacte que va fer amb mi, el seu compromís no arriba mai. Visc en una mena de “tercer grau penitenciari” des del 12 d'agost. Abans, del 28 de maig al 24 de juliol vaig estar simplement segrestat (potser legalment, em fan dir) i del 24 de juliol al 12 d´agost en un mena de “limbo”.

Però per fi, he dormit a casa ni que fos només una nit! Per això, despertar-me aquest matí a casa… Quina passada! Al meu llit! Amb l´olor del meu coixí, amb la meva gata Skity que si vol puja al llit i si no vol no (i sap que és ben rebuda però mai obligada ni a pujar ni a sortir). Hem esmorzat junts el meu pare i jo! Què bé.

Feia més de cent dies que no passava això!!! Ma mare ho impedia. Com vol que fem ni vincle ni rés! No en té ni idea de gestionar això. Li va gran.

Una sentència incomprensible que ella (ma mare) va fer executar, em va obligar a marxar de casa del meu pare on havia viscut els darrers tres anys i anar a viure amb ma mare. Teràpia boja a Holanda i mal rotllo permanent durant més de cent dies i segeuix. No hi ha qui ho aguanti. Ni ella. Ara està buscant ella mateixa una sortida que no troba…

Quin gran dia vaig passar ahir anant a La Meridiana (LILA IGUALTAT!!!) i avui vivint com si jo fos un noi normal!!!

És que no ho sóc? Encara no, però ho tinc a tocar. Ho veig.

Tant la llibertat del meu País, la República, com la meva són a tocar. Són IMPARABLES.

Gràcies als qui m´ajudeu

https://helpmarcel.wordpress.com/2015/09/12/despertar-se-a-casa/

I després de l'ESO, què?

Saps què vols estudiar però no tens clar com accedir als estudis que t'interessen? No tens clar què estudiar després de l'ESO? El Departament d'Ensenyament posa al teu abast un conjunt d'infografies que et guiaran en el teu itinerari acadèmic un cop hagis acabat aquesta etapa educativa. Tota la informació necessària la pots obtenir aquí.

19 de setembre 2015

Las esencias de la educación intercultural

de Juan José Leiva Olivencia per l'editorial: Ediciones Aljibe

A la comunitat educativa cada membre ha de ser reconegut com un igual per a la millora de la convivència escolar. Indagar en les essències de l'educació intercultural ens ajudarà a caminar cap a una escola inclusiva. Potenciar el benestar emocional, el creixement personal, l'intercanvi cultural i el desenvolupament comunitari és clau per tal que la convivència escolar adopti una perspectiva intercultural.

Un estudi que convida als professionals de l'educació en actiu i, en general, a les persones interessades en la integració cultural a reflexionar sobre el paper d'una educació intercultural eficaç als centres educatius.

18 de setembre 2015

Educar en temps de crisi

de Ramon Casals Cienfuegos per l'editorial: Graó

Els nostres fills no tindran una vida més fàcil que la nostra. Ens trobem en una cruïlla que ens obliga a replantejar-nos el que ens pensàvem que teníem clar. Aquest canvi afecta la manera d'educar els nostres fills i filles. Si els eduquem pensant a aplanar-los el camí perquè no hi trobin dificultats, perquè les coses els resultin fàcils, potser és el moment d'aturar-se i reflexionar. Què es trobaran el dia de demà? Els ensenyem a superar les dificultats?

L'autor ens ofereix una reflexió crítica sobre la nostra educació basada en el consumisme i el benestar, i ens obliga a repensar l'educació en la responsabilitat i l'autonomia com a camí dels temps canviants.

17 de setembre 2015

Fem costat a les famílies des dels centres residencials d'acció educativa

Segons la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, "L'acolliment en centre és l'última mesura del sistema de protecció". Una de les característiques d'aquesta mesura és la "finalitat de reintegració de l'infant o l'adolescent en el nucli familiar, tot i que en algunes situacions pot ser una mesura de duració indefinida fins a la majoria d'edat.

Al Centre Residencial d'Acció Educativa (a partir d'ara CRAE) els nostres subjectes d'atenció són els infants i els joves, i el nostre encàrrec és atendre les seves necessitats, tant les bàsiques (alimentació, salut, escolarització, lloc de vida acollidor...) com les educatives (relació social, accés a la cultura). Però aquests infants i joves no es poden desvincular de les seves famílies, així doncs, sempre que sigui possible, hem de treballar amb l'infant tenint-ho present.


Núria Villena Rodríguez
Directora del CRAE Ferrer i Guàrdia

16 de setembre 2015

"L’educació social a l’esfera pública. El reconeixement social de la professió".

Tens un blog? Hi vols participar? Contacta amb

Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya • T. 934 521 008 • ceesc@ceesc.cat


El CEESC agrupa el col·lectiu d’educadores i educadors socials que exerceixen la professió a Catalunya.

Una de les finalitats del CEESC és la de vetllar per les condicions de qualitat en què es dóna la nostra pràctica professional, amb l’objectiu d’aconseguir una millora en la qualitat de vida de les persones i dels col·lectius que atenem. 

Per fer-ho, el CEESC manté relacions intenses amb les institucions, administracions públiques, mitjans de comunicació i amb la societat en general, i promou el reconeixement social i professional de l’educació social. El CEESC és també un espai per compartir i generar coneixement i discurs envers la nostra professió.

El Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya és una corporació de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat per al compliment de les seves finalitats. Es regeix pels seus Estatuts, per la LLEI 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, i per l'altra legislació comunitària, estatal o autonòmica que l'afecti.

'El meu fill s'ha passat cinc mesos privat de llibertat, com si fos un delinqüent' per Roger Cassany

Entrevistem Salvador Nos, que ha vist com la Generalitat s'atorgava la tutela del seu fill sense previ avís i l'internava en un centre de menors

S'ha tornat expert en sigles: DGAIA, EAIA, EFI, CRAE. Són les sigles dels organismes vinculats a la Generalitat per a vetllar per a la infància. Però massa sovint van associades al patiment, la denúncia, la burocràcia. Són excepcions, diu l'administració. Ara, els anys passen, els temes canvien i les sigles continuen despertant desconfiança. Tots els consellers de tots els governs s'hi han estavellat, com si l'entramat burocràtic fos més fort que no la política. Quan des d'aquest diari Tina Vallès denunciava el cas d'en Marcel Nos, el nen d'onze anys que va restar desemparat i aïllat cinc mesos sense complir els protocols necessaris, alguns professionals dels centres de menors van dir que aquesta història no era possible, que s'hi feia molt bona feina. Malgrat que molts treballadors hi facin bé la feina, la història és certa, i per això hem convidat el pare d'en Marcel, en Salvador Nos, a explicar-nos-la. Justament fa pocs dies que el Síndic de Greuges instava els centres de menors que gestiona la DGAIA a garantir el dret de queixa dels nens que hi són tutelats; i la DGAIA va respondre que aquest dret és garantit per llei. Però els fets indiquen tot el contrari. En Marcel, mentre era al centre, va fer arribar un escrit de queixa al Síndic a través d'una treballadora de l'administració. A hores d'ara, no n'ha rebut cap resposta. I també havia fet arribar una nota al fiscal de menors per mitjà d'una mare de l'escola. Tampoc no li ha respost.

—Ja fa dos mesos que en Marcel és a casa. Com us sentiu?
—El meu fill, d'onze anys, s'ha passat cinc mesos arrencat de casa, privat de llibertat com si fos un delinqüent, sense que ho hagi dit cap jutge. Ningú no pot fer veure que no ha passat. No són tan sols les nits d'insomni del nen, les afeccions dermatològiques, el dolor abdominal... Se li han vulnerat drets fonamentals que a un intern del sistema penitenciari se li respecten escrupolosament per llei. No en puc estar gens, de tranquil. Per sort hem aconseguit treure'l del malson, però això no ens soluciona res. No podem pensar que ha estat un error i que hem tingut mala sort. Ara visc espantat. Des de l'abril he pres consciència que això passa! Qui diu que no pugui tornar a passar? A ell o a un altre nen? Això passa cada dia a gent sense recursos i els seus fills queden atrapats per sempre. La Direcció General de la Infància de la Generalitat funciona malament i això ha de canviar.

—Hi ha gent que no es creu que us prenguessin el nen sense avisar.
—Doncs és així. I no voldria que passés a ningú més. Sense avisar vol dir que no es va obrir abans cap expedient de risc; que no es va signar, ni redactar, cap compromís sòcio-educatiu per a treballar conjuntament serveis socials i família; que no es va parlar amb el nen, que és un dret del menor, un tràmit d'audiència obligatori; i unes quantes irregularitats més.

—Ho podeu explicar?
—El dia 19 d'abril, a la seu de la DGAIA de la Generalitat, dos tècnics em comuniquen la resolució de desemparament d'en Marcel. M'havien citat el dia abans, evidentment sense dir-me el motiu real de la trobada. Un cop allà em diuen que en aquell moment s'emporten el meu fill de l'escola i que la Generalitat en té la tutela. No m'ho puc creure. Me'n vaig corrents i truco al director de l'escola, que malauradament em confirma que un grup de la DGAIA, acompanyat pels mossos, s'emporten en Marcel en aquell moment. Més tard sé que mentre això passa hi ha nens que ploren, pares atònits i que el director mira de negociar amb els funcionaris infructuosament.

—Ningú no us diu a quin centre s'han endut en Marcel?
—No, ningú no em diu on se l'emporten ni què puc fer per veure'l, perquè representa que així protegeixen en Marcel. L'endemà vaig al partit d'hoquei de l'equip on juga, pensant que li haurien deixat anar, però no. No hi és. Finalment acabo descobrint que el meu fill és a Teià, al CRAE de Santa Rosalia, un centre que a la seva web es defineix com a centre d'acollida de menors en risc d'exclusió social. Hi vaig, però no me'l deixen veure. Em diuen que està bé i que no saben quant de temps s'hi haurà de quedar. Insisteixo en la necessitat que continuï anant a la mateixa escola. No hi va fins el dijous següent, acompanyat sempre d'un educador. No cal dir que no pot fer cap moviment a l'exterior del centre tot sol, això m'ho deixen molt clar. Va estar set dies aïllat sense poder sortir. I tot just començava el calvari.

—Us el deixen veure?
—No me'l deixen veure fins al cap de deu dies. M'hi deixen fer una trucada telefònica de vint minuts. No m'informen que és escoltada i transcrita i que hi ha un educador tota l'estona al costat del meu fill mentre parla per telèfon amb un altaveu. Mentrestant intento saber què he fer per treure'l d'allà. És l'única cosa que vull, però no sé com fer-ho. Em sento un ignorant. No havia pensat mai en una cosa com aquesta. Començo el pelegrinatge burocràtic i la lluita contra el mur institucional, de silenci i desinformació. Trobo molts casos similars que només tenen una cosa en comú: dolor i patiment. Començo un procediment als jutjats de Barcelona contra la mesura de la DGAIA. També entro al registre de la DGAIA unes al·legacions, que em van contestar tard i amb un escrit 'genèric' sense valorar cap de les al·legacions que avia fet.

—Qui és l'interlocutor de la Generalitat?
—Al final vaig a l'equip d'atenció a la infància (EAIA) de Consell Comarcal de Granollers, que són els que fan la proposta de resolució de desemparament a la Generalitat. El primer que em sorprèn és que em rep un tècnic anomenat Josep, que es nega dir-me el seu cognom. És una trobada molt desagradable, perquè ja no és únicament tot allò que passa sinó també la manera com et tracten. No hi ha cap raó perquè des de les institucions tractin la gent tan malament. Us asseguro que des que vaig ser detingut per la policia franquista, quan era estudiant a la universitat, l'any 1975, i em van deixar anar sense càrrecs, que no m'havia sentit tractat igual. Et fan sentir miserable; que no ets ningú; que ets a les seves mans i que la sort del teu fill també dependrà de com et comportis. Aquests tràmits s'haurien de poder enregistrar en àudio o ser assistit per un lletrat. A mi em van dir que no podia parlar amb el director de l'escola ni amb cap mestre; encara no entenc com no em van dir que no podia parlar tampoc amb els pares i mares dels altres nens. Al final omplo el formulari per demanar una entrevista amb ells i em citen al cap de dos dies. És llavors que em donen la informació oficial: en Marcel és en un CRAE, s'hi estarà sis mesos el cap baix, perquè un dels objectius és refer el vincle amb la mare. Ja us podeu imaginar com en quedo: qui són ells per a decidir això mentre hi ha una vista judicial pendent?

—Això em podria passar a mi?
—Pots tenir un accident greu de cotxe? Et pots quedar sense feina? Pots tenir una malaltia greu? Doncs això que m'ha passat a mi també. No hi pensem, però és així. Malauradament pot passar a tothom. Són 'homes de negre'. Tenen les mans lliures per a fer el que vulguin. No estan supeditats, inicialment, a cap autoritat judicial. Escriuen el que volen en un informe al qual no tens accés i no pots al·legar res. Ho comuniquen a la fiscalia de menors com a tràmit i prou. Si en dos mesos no exerceixes l'oposició judicial, representa que consents la mesura administrativa. I tot això no t'ho explica ningú.

—Tot això que passa al vostre fill incompleix tots els protocols. Per què passa?
—El poder desmesurat que tenen aquestes institucions, i que és exercit individualment per qui en té competència, afavoreix que hi hagi arbitrarietat i que les normes no es compleixin, perquè tenen molt marge de maniobra. I per culpa d'aquesta situació tot es fa molt maldestrament, malgrat tractar-se d'una qüestió tan seriosa i sensible. En el cas d'en Marcel, la primera anomalia és que abans del desemparament no s'obre cap expedient de risc ni de res semblant, tal com marquen la normativa i el sentit comú. I la cosa que impressiona encara més de tot plegat és la 'seguretat de la impunitat', la certesa que 'ningú no dirà rés'. És a dir, 'tant se val el compliment del protocol! Ningú no dirà res!' A en Marcel, a més de no escoltar-lo tal com marca la llei abans de prendre cap mesura, ningú no l'ha informat en cap moment dels seus drets. Per una altra banda, el procés el porta l'EAIA del Vallès, on té residència la mare, i no la del Maresme, que és la que ens tocaria. I el règim tan restrictiu de visites tampoc té cap sentit. Ara he sabut que l'imposava l'EAIA del Vallès sense comunicar-ho per escrit ni als pares ni a la DGAIA, com és preceptiu. El cas, estudiat a posteriori amb l'expedient a la mà, és farcit de detalls burocràtics eludits o mal fets que segurament en l'àmbit judicial donarien lloc a la nul·litat d'actuacions.

—Per què dieu que restava aïllat? No el podíeu visitar?
—Perquè va estar 136 dies en un règim restrictiu de visites, que és una vulneració de drets. Ens podíem veure cada quinze dies, a les 12 del migdia, en un espai de trobada de pares amb nens que han estat sotmesos a maltractaments. Així de clar. La sensació que el meu fill és un pres va en augment. Representa que el volen protegir i tot fa pensar el contrari. Per veure'l he de passar per un arc detector de metalls, deixar els telèfons mòbils en un armari… Són unes regles de sistema penitenciari. Tant les visites com les trucades són enregistrades. A les visites sempre hi ha algú a la taula, plantat a metre i mig, pitjor que a les presons. El grau d'intimitat és zero.

—Com és que, estant pendents de judici per la custòdia entre els pares, hi entra la Generalitat i s'atorga ella mateixa la tutela?
—Com que la DGAIA pot actuar al marge del sistema judicial en primera instància, ho fa i punt. La normativa actual ho permet. I els serveis socials del Vallès, l'EAIA, van proposar la mesura perquè la Generalitat actués i ells ho van fer. A la llei hi ha tretze supòsits de desemparament. Alguns són molt intuïtius, són els que tots ens imaginem: desnutrició, maltractament, explotació laboral, abús sexual, etc. Però després n'hi ha uns quants que són com un calaix de sastre, molt generalistes i carregats d'ambigüitat. La DGAIA té un poder i una autonomia de moviments que li permet d'actuar al marge dels jutges. De fet, a alguns jutges, fiscals i advocats no els agrada, aquesta disfunció, sobretot tractant-se de menors, i han reclamat que aquesta qüestió torni a l'àmbit judicial. És una situació absurda. Us imagineu que per la violència de gènere la Generalitat fes un departament que tingués una direcció general que pogués fer de policia i executar, interpretar i aplicar la llei com si fos la policia sense passar per un jutge, recollint denúncies anònimes a través d'un telèfon d'atenció? Diríem que no. Doncs és pràcticament igual, però en aquest cas la víctima és un menor.

—Però hi havia més solucions per a esperar el judici, per exemple que el vostre fill anés a viure amb un familiar o casa d'algun amic?
—Sí, dues famílies es van oferir a ser acollidores durant l'estiu: una extensiva, que vol dir parent; i una que era la família de seu millor amic. Però no la petició va progressar. La Generalitat, en concret l'EAIA i l'EFI, no la van acceptar. Van fer interpretacions exòtiques o malèvoles sobre la bona voluntat dels amics, que prefereixo no explicar perquè són indignes.

—Qui pren aquestes decisions?
—La proposta de desemparament la fa l'EAIA i l'avala la jurista i la tècnica de l'Equip Funcional d'Infància (EFI), que pren la decisió final. Ella, la lletrada, és la que ha de veure, quan li arriba una proposta, que és un cas judicialitzat i que, a més, és un cas judicializat per modificació de mesures de custòdia. I aleshores cal mirar en quin punt es troba. Si no ho fa és, per mi, un cas de gran incompetència. I el nostre cas és anormal del tot, perquè el nen vivia amb mi, el pare, malgrat que la custòdia la tenia la mare, perquè el nen ho havia demanat. He sabut que el sots-director general va posar el crit al cel quan ho va saber, al juliol, perquè algú li ho va dir extraoficialment. Aquesta resolució l'han llegida uns quants juristes, la fiscal de menors, etc. I se'n fan creus. La manca de motivació jurídica és tan evident que posa els cabells de punta.

—I com comenceu a desembolicar-la, aquesta situació?
—Després d'insistir que la situació no era correcta, la directora general i el sots-director de la DGAIA convoquen una representació dels meus advocats el 5 d'agost. El sots-director es queda parat que no s'hagi fet el tràmit d'audiència amb el nen, que vol dir escoltar-lo, que no s'hagi fet l'expedient de risc que s'hauria d'haver derivat d'aquesta audiència, que resti sotmès a un règim de restricció de visites sense que ningú no els ho hagi comunicat per escrit, motivat i raonat, que la DGAIA s'hagi interposat a un procés que està pendent d'una vista, etc. Els meus advocats li fan evident el disbarat jurídic que ha fet la DGAIA. A més, es fa palesa una falsedat flagrant de l'informe de la resolució feta pel tècnic, Josep, manipulant el contingut d'una conversa telefònica amb una tercera persona que està disposada a presentar una querella per falsedat documental. Crec que en aquest moment el sots-director s'adona que la resolució de desemparament és plena d'incorreccions i que qui corre risc no és el menor sinó la DGAIA. Aleshores convoca tot l'equip que ha treballat en el cas i les meves advocades el 22 d'agost. I en aquesta segona trobada el sots-director diu: 'No som aquí per negociar res, sinó que vull anunciar una cosa: en Marcel sortirà al voltant del dia 2 de setembre. Va de colònies el 26 d'agost i quan torni se n'anirà a casa. En aquest interval es tancarà l'expedient i es retornarà la tutela als pares'

—Creieu possible que aquestes institucions puguin renovar-se i funcionar millor?
—Jo no sé si hi ha nens desemparats o no. Sé que el meu fill no ho era, que no ho ha estat mai. Si ells creien que els pares no ens en podíem encarregar, teníem un entorn familiar o d'amics molt preparat per a acollir-lo. Els nens han d'estar amb famílies. Però no pot ser que els internin ens uns centres que són un negoci. L'administració paga a aquests centres quatre mil euros cada mes per nen. Si realment hi ha nens desemparats, els han de dur a unes altres famílies, perquè se'n facin càrrec temporalment, en acollida. D'aquestes famílies, en trobarem. A banda, el CRAE és especialment cru perquè la probabilitat que té un nen de vuit anys de ser adoptat, amb el sistema d'aquí, és molt baixa. Per tant, estan abocats a quedar-s'hi a morir o a sortir a divuit anys. I quan surten perquè són majors d'edat es troben amb una situació desastrosa. Els nois diuen --i això és real, me n'han explicat un parell de casos--: 'No volem marxar, no sabem fer res. De què viurem, ens fem delinqüents?' I els fan fora. Vénen els mossos i els fan marxar. I això passa.

—Si es vol protegir el nen, resulta que al final és el primer perjudicat...
—Perquè això és una màquina que mou molts diners i que no sabem com funciona. Al CRAE on hi havia el meu fill hi entren 100.000 euros cada mes. Si per a cada nen acollit els centres cobren 3.898 euros el mes, i en total hi ha més de 2.700 nens acollits en centres, es mouen més de cent milions d'euros l'any. És un negoci brutal. Són molts diners abocats al fracàs absolut. Ho torno a dir, és pervers. Posem el cas d'una família que no té diners per a mantenir el seu fill. Doncs resulta que li prenen el fill i paguen 4.000 euros a uns altres perquè se'l quedin. Això és un disbarat que s'ha d'acabar. Amb 4.000 euros potser podrien rebre vuit ajuts de cinc-cents euros, vuit famílies que ja podrien mantenir els seus fills a casa. Amb supervisió? Sí, per què no? Amb el suport dels treballadors socials, molt bons professionals, que simplement faran la seva mateixa feina però diferent, en part, només en part, de com la fan ara.

—Justament la PAH fa poc va aconseguir que es retornés un nen a la seva família desnonada...
—Sí, la PAH un dia; APRODEME [associació de defensa dels drets dels menors], un altre. Sobretot, es tracta de retornar el sentit comú a on s'ha perdut. És una situació absurda. Ha de canviar. Aquests diners s'han de gestionar d'una manera que la família pugui recuperar la dignitat. Tot és molt difícil, però per això s'ha de fer amb molta cura.

—Eliminaríeu els centres residencials d'acció educativa?
—Els CRAE no haurien d'existir. O si existissin haurien de tenir un pes i una presència molt residual en el sistema de protecció de menors. No compleixen la funció teòricament assignada. Primer, no és veritat que els CRAE siguin llocs d'acollida temporals mentre troben una família, que és allò que haurien de ser. Són llocs de reeducació, de reprogramació, de pèrdua de lligams familiars. La família no pot ser substituïda per educadors, per molt bé que tractin els desemparats. No és una funció social demanada ni delegada a l'administració. És un invent pal·liatiu artificiós tranquil·litzador de consciències que a sobre amaga un negoci. Un nen és ingressat en un CRAE i al cap d'un temps, com que no veu els seus pares sinó una vegada cada quinze dies o cada mes, hi perd el lligam i després ja està preparat per a ser acceptat per un altre acollidor, sigui una família o un professional. Amb aquest sistema es comença amb una resolució de desemparament que pot ser fictícia, però és que l'acaben fent certa.

—Com ho faríeu?
—Ara hi ha una perversió, que és la primera cosa que s'ha de canviar: les famílies a qui ens prenen els nens hem d'anar avant d'un jutge a dir que l'administració ha fet alguna cosa malament. Això no té sentit, tot hauria de ser a l'inrevés: l'administració, si veu que a un nen li vulneren els drets, ha d'anar davant d'un jutge i dir-li: 'Mireu, tenim un nen desemparat perquè els pares no se'n fan càrrec; abans de quinze dies digueu-nos què hem de fer, perquè el nen pateix.' I si no hi ha més remei que se'n faci càrrec una altra família, primer del seu cercle de parents i, si no, d'acollida, però res de negoci! Això hauria de funcionar així. En alguns altres països funciona d'aquesta manera; l'administració no hi gestiona ni concerta centres d'acollida. La segona cosa que caldria canviar és la informació. Hem d'estar informats. Només sabent els drets que tenim i exercint-los podrem eliminar qui sap quants 'errors'. Ara que m'hi he trobat vull treballar per canviar aquesta situació anòmala, perquè els nens no siguin presoners del sistema de protecció.

—I què penseu fer?
—Mireu, per començar, la iniciativa de l'advocat Enrique Vila, conegut pel cas dels 'nens perduts', és l'acció més important que s'haurà fet, si s'aconsegueix, en favor dels drets dels menors: que els tribunals decideixin si el sistema de protecció dels menors tal com està ara vulnera en si mateix els drets que diu que garanteix. Això serà un gran canvi. Però també hi ha iniciatives concretes en què es pot avançar al costat de l'administració. Per exemple, podem promoure un nou sistema de funcionament de l'Observatori dels Drets de la Infància perquè actuï coordinadament amb la DGAIA, amb la fiscalia i amb qui calgui quan hi hagi vulneració dels drets d'un menor. Associacions com Aprodeme no són elements de confrontació amb la DGAIA. Però els objectius, sobre el paper, són els mateixos. La directora general actual és una persona raonable i dialogant, amb qui Aprodeme i més associacions i col·lectius han de poder treballar conjuntament. Ja hi ha prou normativa interna per a fer les coses bé, només cal aplicar-la. Per exemple, quan un nen entra en un CRAE, ha de saber --si és massa petit, a través del tutor assignat-- que té una carta de drets i que els directors del CRAE han de vetllar perquè els pugui exercir. Això d'entrada, si més no. I hi vull insistir: la disposició de la directora general i del seu equip de confiança és bona.

—Amb tot això que us ho ha passat, creieu que es pot arreglar?
—Bé, ho hem d'intentar. Pel bé de tots, els polítics, els tècnics, els administrats ens hi hem de posar. I arremangar-nos. Ara ens avergonyíem del que havia passat amb els 'nens perduts' del franquisme, i a posteriori, no? Doncs ens passarà això mateix d'aquí a uns anys amb la vulneració sistemàtica dels drets dels menors que ara discutim, quan ens adonem d'allò que passa cada dia i de com ho silenciem o fem el desentès.

—Per tot plegat, com està en Marcel?
—Refent-se a base de posar normalitat a la seva vida. Ens ha ajudat molta gent. Moltes persones bones i competents. Ell sap que mai no ha estat sol. Va a l'escola, practica el seu esport amb el club que estima, i veu els amics i juga tant com pot, però també és veritat que no oblida allò que ha passat i un parell de vegades el dia hi fa referència. El dia 19 d'abril es van emportar un nen i cinc mesos després hem tret i ens han retornat una mena d'híbrid entre nen, adolescent i nen-soldat amb un 'kalàixnikov' que no li pertocava portar. Això que ha passat ja no es pot esborrar. Li han pres l'estiu i alguna cosa més…

http://www.vilaweb.cat/noticia/4148479/20131111/meu-fill-passat-cinc-mesos-privat-llibertat-fos-delinquent.html

15 de setembre 2015

Benestar Social vol inhabilitar 5 anys directora de centre de tutelats

El Departament de Benestar Social ha proposat inhabilitar durant cinc anys la directora del Centre Residencial d'Acció Educativa (CRAE) "El Petit Príncep" de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), apartada del seu càrrec al començament de l'any després de comprovar indicis de nombroses irregularitats.

La directora del centre, que nega les acusacions, ha presentat un recurs davant la decisió del departament, que també va canviar per un procediment d'urgència el mes d'abril passat a l'empresa gestora del centre de tutelats.

Les presumptes irregularitats en aquest centre de menors tutelats van ser denunciades per una persona anònima al Síndic de Gregues a l'octubre del 2014 i aquest va traslladar la denúncia a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència( DGAIA), que va obrir un expedient al centre que va concloure amb indicis de nombroses irregularitats.

Per això, segons han informat a Efe fonts del Departament, van comunicar la informació a la Fiscalia de Menors que, fins al moment, no ha actuat.

En un comunicat, el Síndic de Gregues, Rafael Ribó, ha demanat a la Fiscalia "celeritat" i que s'estableixin compensacions per als menors que van patir les irregularitats i maltractaments per part dels responsables de l'anterior empresa gestora del centre.

Ribó ha lamentat "desconèixer quines han estat les actuacions de la Fiscalia des que la DGAIA li va remetre el cas al febrer del 2015" i ha dit que "és necessari que s'exigeixin totes les responsabilitats, que es repari les víctimes i que s'adoptin mesures per evitar que es tornin a produir aquestes situacions".

En el seu expedient informatiu, la DGAIA va detectar indicis de discriminació cap a nens i adolescents tutelats per part de la directora del centre i possiblement d'alguns educadors i maltractament psicològic per part de la responsable de salut, també expedientada, i possiblement de la directora del centre cap a alguns nens i adolescents.

L'expedient també parla de "negligències en l'àmbit de la salut amb greu risc físic i/o psicològic (falta de control i seguiment psiquiàtric adequat, negligències en l'accés a la medicació, errors en la preparació de medicació, problemes greus en la preparació de menús i menjars, etc.)", segons ha revelat el Síndic.

Altres de les imputacions de l'informe són la falta de criteris organitzatius comuns i coherents i l'aplicació arbitrària del reglament de règim intern, amb aplicació de sancions i respostes educatives no previstes en el reglament o contràries a la normativa en matèria d'infància i adolescència i falta de respecte a la intimitat i a la confidencialitat de les dades dels nens i adolescents al centre.

El Síndic ha valorat positivament que Benestar i Família apartés en un primer moment la directora i la responsable de salut de l'atenció dels nens i, posteriorment, a l'entitat concessionària.

Ara demana que "activi tots els mecanismes per protegir els nens i adolescents ingressats al centre i per evitar que es produeixin situacions de revictimització", a la vegada que demana que "es valorin les responsabilitats patrimonials que puguin derivar-se d'aquests fets per indemnitzar els nens, i també que es valori el tractament psicològic que necessiten perquè es puguin recuperar plenament".

Benestar Social ha garantit que la nova empresa que gestiona el centre actua correctament i que vetlla per la salut i integritat dels menors tutelats.

http://www.lavanguardia.com/vida/20150703/54433703759/benestar-social-vol-inhabilitar-5-anys-directora-de-centre-de-tutelats.html

14 de setembre 2015

L’hora de l’adéu (el primer dia a P-3, vist per un pare)

Ara fa 16 anys vaig estrenar-me com a pare de P-3
I vaig escriure aquest article a El 9 Nou (Carles Capdevila)

L’HORA DE L’ADÉU

Ell té 33 anys. Ella aviat en farà tres. Els trenta anys d’experiència que els separen marquen les diferències. Ell ha d’inspirar seguretat, serenor, maduresa, Ella encara té dret a estar nerviosa, insegura, tremolosa. És lògic que ella, pobreta, tingui por davant del que no coneix. És natural que ell, tot un adult, sàpiga que no s’acaba el món, només perquè avui la nena comença el curs i estrena escola.

Ell li ha explicat tot. Que estrenarà una motxilla nova, i unes tisores, i una bata. Que el pati és tan maco, que la mestra l’estimarà molt, que jugarà i farà amics, que aprendrà tantes coses, que un dia anirà a piscina i un altre farà música. Que hi ha dos tobogans, que la mare l’anirà a recollir a la porta i aniran a berenar juntes, i tornaran a casa i llegiran el conte de les tres bessones…

Ella ho ha entès tot. Està mentalitzada. Repeteix les frases que li diu el pare, posa cara de nena il·lusionada i fins i tot arriba a dir: “Papa, quan tu te’n vagis no ploraré”. Ella ha intuït que calia tranquil·litzar-lo, donar-li seguretat, perquè deixés de repetir-li cada cinc minuts que s’ho passaria tan i tan bé.

Ell s’ha aixecat nerviós, amb el cor encongit. Ella també. Ell li repeteix, d’esma, per pura rutina, que s’ho passarà molt bé, que quina sort que avui comença l’escola. Ella repeteix, amb ulls tristos, que està molt contenta, i que quan el papa se’n vagi no plorarà.

Camí de l’escola deixen de parlar-se. I no per voluntat pròpia, sinó per incapacitat física; tots dos tenen un nus a la gola. Llavors ell li diu que ja hi són, que allò ja és la porta on cada dia es diran adéu, li assenyala la nova mestra, els nous companys, li fa una abraçada i li diu que tot anirà tan bé, i que jugui i que faci amics i dibuixi, i que la mare ja la recollirà a la tada. Ella, la insegura, la nerviosa, la tremolosa, intenta dir que sí, però no ho aconsegueix. I es posa a plorar com mai.

Ell, el madur, el serè, el protector, li fa un petó, l’abraça, li diu adéu, es gira i, en el moment de trepitjar la vorera del carrer també es posa a plorar com mai.

Els separen trenta anys d’experiència, pero els uneix una mateixa por i tristesa davant del primer adéu.

http://www.carlescapdevila.com/lhora-de-ladeu-el-primer-dia-a-p-3-vist-per-un-pare/

13 de setembre 2015

El Síndic demana a la DGAIA i a la Fiscalia de menors celeritat en el cas del centre "El Petit Príncep"

Desconeix quines han estat les actuacions de la Fiscalia des que la DGAIA li va remetre el cas el febrer de 2015

Cal que s'exigeixin totes les responsabilitats, que es reparin les víctimes i que s'adoptin mesures per evitar que es tornin a produir aquestes situacions

Demana que es prioritzi la protecció dels infants tutelats i que no es revictimitzin els infants que han estat tutelats per haver patit maltractament

La DGAIA va apartar de la gestió la direcció del centre arran de la investigació del Síndic

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha assegurat que desconeix quines han estat les actuacions de la Fiscalia des que la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (DGAIA) li va remetre el cas del centre residencial d’acció educativa (CRAE) El Petit Príncep, de Santa Coloma de Gramenet, el febrer de 2015. El Síndic demana que s'investiguin els fets amb caràcter prioritari i tenint en compte l'interès superior dels infants.

Des del primer moment, Ribó va suggerir a la DGAIA que, de manera immediata, s’iniciessin actuacions per investigar l’abast i la veracitat de les presumptes vulneracions i que s’adoptessin totes les mesures necessàries per protegir els infants i els adolescents afectats.

Si bé la investigació dels fets per part de la DGAIA (Direcció General d'Atenció a la Infància i a l’Adolescència), arran de la intervenció del Síndic, va ser molt ràpida, Rafael Ribó lamenta que no s'actués amb més contundència des d’un primer moment davant de situacions de risc, de les quals va alertar el mes d’octubre de 2014, com ara el cas de l'agressió sexual que es va produir per negligència del centre. L'Administració hauria d'haver activat mesures immediates que protegissin tant els agressors com les víctimes.

En l'expedient informatiu de la DGAIA es van detectar indicis de diverses vulneracions:

- discriminació envers infants i adolescents tutelats per part de la directora del centre i possiblement d'alguns educadors;

- maltractament psicològic per part de la responsable de salut i també, possiblement, de la directora del centre envers alguns infants i adolescents;

- negligències en l’àmbit de la salut amb greu risc físic i/o psicològic (manca de control i seguiment psiquiàtric adequat, negligències en l’accés a la medicació, errors en la preparació de medicació, problemes greus en la preparació de menús i àpats, etc.);

- manca de criteris organitzatius comuns i coherents i aplicació arbitrària del reglament de règim intern, de manera que s’apliquen sancions i respostes educatives no previstes al reglament o contràries a la normativa en matèria d’infància i adolescència;

- manca de respecte a la intimitat i a la confidencialitat de les dades dels infants i adolescents al centre;

- manca de control de les incidències al centre i trasllat no adequat d’aquestes a la DGAIA d’acord amb el protocol establert.

El Síndic valora positivament que Benestar i família apartés en un primer moment la directora i la responsable de salut de l’atenció del infants i, posteriorment, l’entitat concessionària. Tanmateix, caldria haver estat més diligent en aquest procés per evitar la continuïtat de l'entitat dirigida per la mateixa responsable, ja que això va afectar negativament durant més temps el funcionament del centre.

El Síndic s’ha adreçat al Departament de Benestar Social i Família perquè activi tots els mecanismes per protegir els infants i els adolescents ingressats al centre i per evitar que es produeixin situacions de revictimització com la descrita.

Cal recordar que els infants i adolescents ingressats en un CRAE hi són per ser protegits d’una situació viscuda anteriorment de vulneració greu de drets en el seu entorn familiar. Paradoxalment, sota la tutela de l’Administració, en aquest cas, han tornat a ser víctimes de maltractament.

Finalment, el Síndic també ha demanat que es valorin les responsabilitats patrimonials que es puguin derivar d’aquests fets per indemnitzar els infants, i també que es valori el tractament psicològic que necessiten perquè es puguin recuperar plenament.

http://www.sindic.cat/ca/page.asp?id=53&ui=3894

12 de setembre 2015

Benestar demana cinc anys d'inhabilitació per a la directora del Petit Príncep per Albert Solé

L'advocada defensora ja ha presentat un recurs d'alçada, i si cal recorrerà a la via judicial. La Fiscalia de Menors ja ha admès a la DGAIA que té la informació sobre el cas que li va remetre el 6 de febrer
La porta del centre de menors tutelats de Santa Coloma de Gramenet
El departament de Benestar Social i Família, arran de la informació publicada per l'ARA sobre la directora del CRAE Petit Príncep, ha emès un comunicat en què explica que demanen cinc anys d'inhabilitació d'Elisa Trujillo i una sanció econòmica. "S' han valorat proves suficients que indiquen que s'havien incomplert normatives en relació amb l'atenció sanitària, d'alimentació dels menors, sobre irregularitats en la titulació dels professionals i en drets fonamentals, com el respecte a la llibertat religiosa".

Aquesta és la proposta de sanció d'un dels quatre expedients que el Govern va obrir pel cas del Petit Príncep. El primer expedient va acabar amb la rescissió del contracte de l'empresa Atalanta –de la qual Trujillo era la presidenta– per la gestió en la modalitat de concessió del centre de menors aquest 1 de juny. La gestió del centre Petit Príncep ja va ser atorgada a una altra entitat per un concurs d'urgència. Els altres dos expedients sancionadors –un per a la directora i l'altra per a la seva germana, Àngela Trujillo– pels presumptes maltractaments, discriminacions i malversació de fons continuen tramitant-se.

L'advocada d'Elisa Trujillo, Beatriz González, ja ha presentat un recurs d'alçada a la proposta de sanció de cinc anys d'inhabilitació, i si cal recorrerà a la via judicial.

La Fiscalia 'troba' la informació.

D'altra banda, en la notícia publicada a l'ARA, el portaveu de la Fiscalia Provincial de Barcelona havia assegurat en diferents ocasions a aquest diari que no havia rebut cap informació sobre el cas de la directora del Petit Príncep, però aquest dijous la van trobar. El subdirector de la DGAIA, Joan Mayoral, ha trucat personalment a la Fiscalia de Menors i ha parlat amb la coordinadora en funcions, ja que el fiscal de menors titular (Juan José Márquez Bonvehí) està de baixa. La seva substituta ha dit a Joan Mayoral que la documentació era a la Fiscalia des del 6 de febrer, data en què la DGAIA la va enviar, a nom del fiscal titular.

http://www.ara.cat/societat/Benestar-dinhabilitacio-directora-Petit-Princep_0_1386461582.html

11 de setembre 2015

11 de setembre, "Diada Nacional de Catalunya"


11 de setembre diada Nacional de Catalunya

L'11 de setembre del 1714 va marcar la fi de la lluita al Principat i l'arrencada d'una època en què es van perdre les llibertats seculars. Europa sortia aleshores d'un dels conflictes bèl·lics més importants de la seva història, la Guerra de Successió espanyola, en què Catalunya havia jugat un paper protagonista.

La Diada Nacional de Catalunya recorda la derrota i la pèrdua de llibertats, en una jornada, l'11 de setembre, per a la reivindicació i la resistència activa enfront de l'opressió.

Context polític internacional del segle XVIII

El 1714 Catalunya estava immersa en la Guerra de Successió espanyola, que es lliurava pel tron hispànic. El 1700 va morir Carles II d'Espanya sense descendència i es van presentar dos aspirants a la Corona: per un costat, el duc Felip de Borbó, i per un altre, l'arxiduc Carles d'Habsburg, membres de les dinasties més poderoses de l'època.

Contra l'amenaça que significaria una possible unió de França i Espanya en la persona de Felip, Anglaterra, Holanda i el Sacre Imperi Romanogermànic van crear una coalició, la Gran Aliança de l'Haia, que va declarar la guerra als Borbó el 1702. A Espanya, el contenciós va adquirir caràcter de guerra civil, ja que els partidaris d'ambdós candidats estaven repartits pel tot el territori: els filipistes o borbònics estaven majoritàriament a la Corona de Castella (Castella, Andalusia i el nord-oest de la Península Ibèrica); i els austriacistes estaven a la Corona d'Aragó (Regne d'Aragó, Principat de Catalunya, Regne de València i Regne de Mallorca).

Sabies que...

La darrera ciutat de capitular va ser la vila de Cardona, el 18 de setembre de 1714, seguint les condicions de la rendició de Barcelona, que ho va fer l'11 de setembre.

Posició catalana davant la guerra

Felip V
Catalunya temia que una monarquia encapçalada per Felip V, de tarannà absolutista, topés amb l'organització política catalana, de tall parlamentari i pactista. A més, els mercaders del país aspiraven a desenvolupar un capitalisme comercial inspirat en el model holandès, que se sustentava en una base republicana. Aquests sectors volien usar les Constitucions i les institucions catalanes, com les Corts, la Generalitat i el Consell de Cent, per impulsar el seu projecte.

Tot i això, Catalunya es va mantenir lleial a Felip V fins al 1705, quan l'actuació hostil dels representants reials va causar el malestar del poble i les autoritats del Principat. Una representació de prohoms catalans va signar a Gènova un pacte amb Anglaterra pel qual, a canvi del respecte cap a les nostres lleis, es comprometien a facilitar el desembarcament de tropes de la Gran Aliança a la costa catalana. Efectuada aquesta operació, els caps borbònics van ser expulsats i l'arxiduc Carles, ja amb el nom de Carles III, va establir la seva cort a Barcelona.

L'empenta aliada, però, va ser breu. Mentre a Europa les seves armes assolien victòries, a la península Ibèrica no van aconseguir cap èxit rotund. Per contra, el triomf borbònic a la batalla d'Almansa, el 25 d'abril del 1707, va permetre la conquesta de València i d'Aragó, la supressió dels seus furs i l'inici de la invasió de Catalunya.

Sabies que...

A Catalunya, l'arxiduc Carles es coneixia amb el nom de Carles III, però finalment va ser coronat com a emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic.


Arxiduc Carles 
Tractat d'Utrecht

El 1711 va morir sense descendència l'emperador austríac, germà de Carles III. Aquest va marxar cap a Viena per assumir la corona imperial, i el joc d'aliances se'n va ressentir. No era convenient una unió dels trons espanyol i imperial en una sola persona. Això i l'esgotament econòmic dels contendents van dur a converses de pau en què, a canvi de conservar el tron, Felip V va cedir territoris i privilegis comercials, sobretot a favor dels britànics, però sense oblidar el greuge que, segons ell, havien comès els catalans en revoltar-se contra seu.

Amb aquestes condicions, es va signar el Tractat d'Utrecht l'abril del 1713, que cloïa la guerra i ignorava les llibertats de Catalunya malgrat l'afany dels ambaixadors catalans per fer-se sentir en les negociacions. Les garanties del Pacte de Gènova s'havien esvaït.

Sabies que...

Gràcies a aquest Tractat, Anglaterra va conservar l'illa de Menorca i Gibraltar, Frederic Guillem va obtenir el reconeixement del títol de rei de Prússia, i Savoia va rebre una part del Milanesat i l'illa de Sicília, que més tard canvià a Àustria per Sardenya (Tractat de Londres).

Tractat d'Utretch 
Setge de Barcelona

El juny del 1713, després del tractat que va acabar amb la guerra a Castella, la Junta de Braços, l'organisme superior convocat per la Generalitat i equivalent a unes Corts, va proclamar la resistència armada contra els borbònics, tot i la retirada de les tropes aliades i la traïció d'Anglaterra. La defensa de la ciutat va quedar en mans d'una força armada no professional formada per menestrals i artistes, la Coronela, de la qual Rafael Casanova fou el comandant en cap.

La voluntat d'implicar la majoria dels ciutadans en la defensa de Barcelona era una conseqüència del model polític de la ciutat, en què els sectors populars també participaven en els òrgans de govern del Consell de Cent a través de les organitzacions gremials i d'artistes. Així doncs, l'ingrés a la Coronela era percebut com un deure cívic dels ciutadans, inherent a l'exercici dels seus drets polítics. L'abandonament de les autoritats reials i dels exèrcits aliats va fer recaure la resistència de la ciutat exclusivament en les institucions catalanes, que van recórrer a la mobilització ciutadana apel·lant a la defensa dels drets i les lleis pròpies dels catalans.

La darrera fase del conflicte es va centrar en el setge de Barcelona, entre el juliol del 1713 i el setembre del 1714, que va captar l'atenció de tot el continent. La ciutat va ser defensada per les companyies creades pels gremis, sota les ordres d'Antonio Villarroel i Rafael Casanova.

L'assalt definitiu a la ciutat es produí l'11 de setembre, quan les tropes borbòniques van atacar als punts on la muralla estava més malmesa, entre els baluards del Portal Nou, Santa Clara i Llevant. Casanova va liderar el contraatac i va ser ferit. Per la seva banda, Villarroel va contraatacar a la plaça del Born però també va ser greument ferit. A la tarda, Barcelona va capitular.

Sabies que...

La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives. Formada per artistes i menestrals, s'organitzava en companyies i s'encarregava de la defensa de la ciutat amb el privilegi militar de custodiar els portals i muralles.

Gaspar Ferran, milicià de la Coronela de Barcelona
a la companyia dels Argenters 
Conseqüències de la derrota

La derrota del 1714 va tenir conseqüències que van afectar tothom. Els Decrets de Nova Planta, el conjunt de regles promulgades per Felip V després de la guerra per implantar l'absolutisme en els seus dominis, van significar l'abolició de les constitucions catalanes i de les institucions pròpies amb la intenció de reduir els territoris de la monarquia hispànica a les lleis de Castella.

Els catalans van perdre drets seculars com les garanties processals, mitjançant les quals ningú no podia ser empresonat sense l'exprés manament del jutge i s'assegurava que tothom tingués accés a la justícia. També va ser suprimit el dret que permetia que el dany que provoqués un empleat públic a un ciutadà fos immediatament reparat, i la legislació a propòsit de la inviolabilitat del domicili i de la correspondència.

En conclusió, els Decrets de Nova Planta van suposar per a Catalunya la pèrdua del control econòmic, fiscal, judicial, duaner i monetari propi i d'una capacitat legislativa tradicionalment avançada a la seva època. Les seqüeles encara es perceben en àmbits com el cultural, ja que va ser aleshores quan la llengua castellana va passar a ser oficial i obligatòria a l'Administració i a la judicatura, i el fiscal, atès que el país no ha tornat a tenir en aquest aspecte la sobirania anterior als esmentats decrets.

D'altra banda, després del setge borbònic, els vencedors van decidir aixecar una fortalesa per controlar la població de Barcelona. La construcció de la Ciutadella va provocar més destrucció a la zona més dinàmica de la ciutat, el barri de la Ribera, que la causada pels mesos de setge. L'1 de març del 1716 es col·locà la primera pedra de la Ciutadella.

Sabies que...

De l'estructura original de la Ciutadella actualment només se'n conserven tres edificis: l'arsenal, seu del Parlament de Catalunya; la capella, que ara és una parròquia militar, i la casa del governador militar, convertida en un institut d'educació secundària.

Els Reials Decrets configuraven la Nova Planta -nova estructura-
de la Reial Audiència de Catalunya per reduir-la a l'absolutisme
http://web.gencat.cat/ca/actualitat/reportatges/diada-nacional-de-catalunya/historia/efemeride/

Aprendiendo a volar

Susana Martín / ICAL . Yoana Martín Sánchez, responsable del piso del Proyecto Acompaña en Salamanca junto a Mamadou, uno de los beneficiari...