Despertar-se a casa!!!

El més insignificant i petit és el més gratificant, a la vida. Només ho sabem quan ho perdem. Per això recuperar-ho és “lo millor” de la vida. He tardat més de cent dies en recuperar-ho. M'he despertat a casa MEVA, al meu llit, m'ha despertat la meva gata. 

L´11-S el vaig passar amb el meu pare com estava previst. Em pensava que ma mare compliria el pacte de deixar-me anar ja definitivament aquest dia i així tornar a viure a casa amb el meu pare. No va ser aixi. Va ser només un “permís de pernocta” i prou. El pacte que va fer amb mi, el seu compromís no arriba mai. Visc en una mena de “tercer grau penitenciari” des del 12 d'agost. Abans, del 28 de maig al 24 de juliol vaig estar simplement segrestat (potser legalment, em fan dir) i del 24 de juliol al 12 d´agost en un mena de “limbo”.

Però per fi, he dormit a casa ni que fos només una nit! Per això, despertar-me aquest matí a casa… Quina passada! Al meu llit! Amb l´olor del meu coixí, amb la meva gata Skity que si vol puja al llit i si no vol no (i sap que és ben rebuda però mai obligada ni a pujar ni a sortir). Hem esmorzat junts el meu pare i jo! Què bé.

Feia més de cent dies que no passava això!!! Ma mare ho impedia. Com vol que fem ni vincle ni rés! No en té ni idea de gestionar això. Li va gran.

Una sentència incomprensible que ella (ma mare) va fer executar, em va obligar a marxar de casa del meu pare on havia viscut els darrers tres anys i anar a viure amb ma mare. Teràpia boja a Holanda i mal rotllo permanent durant més de cent dies i segeuix. No hi ha qui ho aguanti. Ni ella. Ara està buscant ella mateixa una sortida que no troba…

Quin gran dia vaig passar ahir anant a La Meridiana (LILA IGUALTAT!!!) i avui vivint com si jo fos un noi normal!!!

És que no ho sóc? Encara no, però ho tinc a tocar. Ho veig.

Tant la llibertat del meu País, la República, com la meva són a tocar. Són IMPARABLES.

Gràcies als qui m´ajudeu

https://helpmarcel.wordpress.com/2015/09/12/despertar-se-a-casa/